Array ( [Obituary] => Array ( [id] => 81964 [company_id] => [prefix] => [name] => Ecord De Sorconcepcio Reig i Fuster [what] => [age] => [body] => La notícia del desenllaç m´ha arribat per dues vies: primer una trucada de sor Teresa, filla de la Caritat de Girona, després una nota del Convent de Santa Mònica de les Agustines de Saragossa. Sor Concepció de monja, però de nom de pila Mercè, el passat 27 d´agost volà al cel calladament, tenia uns 81 anys. Va entrar al convent el dia de la Puríssima de l´any 1954, va professar de religiosa el 9 de juny del 1956, per tant el mateix dia del 2006 va celebrar el 50è aniversari de la seva professió religiosa al convent de Santa Mònica, d´on no va sortir mai. La meva relació amb ella va sorgir fa deu anys: després del traspàs de la nostra mare, Sor Rosario, al cel sia, filla de la caritat de la Llar Infantil de Girona, va enviar a sor Concepció la necrològica de la nostra mare que va sortir als diaris. Pocs dies després rebia la primera carta, sabia que no coneixia ningú a Saragossa? Després de llegir-ne el contingut, ple de sentiments i molta estimació, amb els ulls humits vaig trucar a sor Rosario per si podia aclarir-me la procedència per mi desconeguda de la carta, l´aclariment va ser ràpid i molt emotiu. Sor Concepció havia arribat essent un nadó a l´Hospici de Girona, on els meus pares, des d´abans de la guerra, treballaven. Allà es varen conèixer, eren «aios». Ell es cuidava dels nois i la mare de les noies grans. Aquesta nena, que en esclatar la guerra tenia uns set anyets, va posar els ulls en la persona de la meva mare, imantada per la seva estimació envers la mainada, el seu pensament d´infant amb necessitat boja de ser estimada va fer que hagués arribat a somiar que la nostra mare en tenia cura, havia descobert en ella la figura d´una mare. I és que tot i no estar al servei dels petits havia conegut el seu escalf a través d´una manyaga, d´un petó o un no ploris quan se la creuava en algun indret de la institució, fet que ella no va oblidar mai i que va explicar-me en la primera carta. Quan va acabar els estudis bàsics la varen posar d´ajudant a la cuina amb sor Pilar Mora, germana del meu avi. Al seu costat i hi va estar fins que va arribar el moment que ella va decidir cap on conduir la seva vida. No tenia ni vint anys però sabia que volia ser monja i posar-se al servei de Déu. El que no sé és de quina Congregació, per ­aquesta decisió la varen enviar a Pamplona. Un cop allà la Mercè, que era el seu nom, no va ser admesa a la Comunitat. El motiu: no se li coneixien els orígens. Una monja que ens va deixar fa anys em comentava que va ser un fet trist i inexplicable i que no va entendre mai el perquè d´aquesta decisió. Mitjançant les monges li varen trobar feina domèstica a Saragossa i es va posar a servir. Una tarda havia entrat en una església, on després d´haver sortit la gent es quedà en un banc i amb el cor trist pensant que no podria servir Déu, el sommi de la seva vida, va esclatar en plors sense adonar-se que el capellà encara no havia marxat. Ell, en veure amb la desolació en què estava submergida li preguntà el perquè i ella li ho explicà. El capellà, commogut, va dir-li que no és preocupés ja que la portaria a un convent on seria admesa. Així és com la Mercè va arribar al Convent de Santa Monica de les Agustines, monges de clausura en el qual, pel fet que hi havia una altra Mercè, li posaren Concepció, perquè hi va arribar el dia de la Immaculada. Al llarg d´aqusets deu anys hi he mantingut contacte telefònic els diumenges i li he enviat paquets amb coses de Girona, que ella, tot i fer tants anys que n´era fora, mai havia oblidat ni deixat d´estimar. Les cartes que he rebut, sempre plenes de lloances per al meu pare, que també havia conegut, però en especial per a la nostra mare, de qui recordava com en els bombardejos ella es quedava a dormir amb la mainada perquè no tinguessin por. Jo amb aquestes ratlles li he volgut retre el meu senzill homenatge perquè sé que a Girona hi tenia persones que l´havien coneguda i d´altres que l´anaven a veure i tot i que no va conèixer mai a ningú que tingués vincle familiar amb ella, les persones que hem tingut la sort de trobar-nos-la en el nostre camí podem dir que ha estat una persona que ha format part de la nostra família. Sor Concepció, gracies per aquests deu anys de companyia, per les seves cartes i paraules plenes d´estimació, per les seves pregàries i desitjos de curació. Tot i que estem tristos en Raimon i jo, perquè ja no podrem parlar amb vostè, sé que ara s´ha retrobat amb persones que l´han precedida i que vostè tan estimava, entre d´altres els nostres pares, als quals podrà explicar aquest retrobament. Descansi en Pau. M. Carme Ribas i Mora [contribution] => [source] => [funeral] => [date] => 2009-09-30 [slug] => ecord_de_sorconcepcio_reig_i_fuster [hits] => 52 [signed] => 0 [condolence_count] => 0 [filename] => [created] => 2009-09-30 10:18:15 [modified] => 0000-00-00 00:00:00 [redirect] => 0 [redirect_status] => [redirect_url] => [show_tribute] => 0 [tribute_url] => [incomplete] => 0 [visible] => 1 [company_visible] => 1 [erased] => 0 [erase_date] => [company_parent_id] => [location_id] => 105981 [location_path] => 63, 34256 [location_place_id] => 34256 [location_place_name] => Girona [location_place_slug] => girona [location_place_level] => 2 [location_place_visible] => 1 [location_place_parent_id] => 63 [publishing_places_place_id] => 0 [publishing_places_place_name] => [publishing_places_place_slug] => [publishing_places_place_level] => [publishing_places_place_visible] => [publishing_places_place_parent_id] => [company_name] => [company_slug] => [NIF] => [certification] => [theme] => 1 [obituary_theme] => 1 [place_id] => España → Girona [where] => Girona ) [Company] => Array ( [id] => [name] => [address] => [zip] => [town] => [area] => [province] => [phone] => [phone2] => [flowers_phone_extension] => [fax] => [email] => [web] => [slug] => [legal_name] => [legal_id] => [tax_id] => [billing_account] => [obituary_count] => [created] => [modified] => [flower_service_method] => [has_flower_service] => [flower_service_url] => [obituary_incomplete_default_value] => [obituary_signed_default_value] => [alert_on_new_obituary_created] => [visible] => [is_premium] => [premium_is_active] => [show_premium_preview] => [featured] => [has_remotecontent_service] => [ignore_remotecontent_company_filter] => [send_monthly_report] => [redirect] => [redirect_status] => [redirect_url] => [latitude] => [longitude] => [parent_id] => [activity_id] => [itemsperpage] => [container_width] => [container_posx] => [container_posy] => [fontsize] => [fontfamily] => [fontcolor] => [bgcolorheader] => [bgcoloreven] => [bgcoloruneven] => [fontcolorheader] => [authorized_domain] => [remote_content_date_limit] => [has_funeral_service_budget] => [service_budget_priority] => [service_budget_extension] => ) [Location] => Array ( [id] => 105981 [class] => Obituary [foreign_id] => 81964 [name] => Girona [place_id] => 34256 [path] => 63, 34256 [Place] => Array ( [id] => 34256 [name] => Girona [slug] => girona [latitude] => 2.8236999512 [longitude] => 41.9817962646 [exact] => 1 [level] => 2 [visible] => 1 [parent_id] => 63 [lft] => 77472 [rght] => 78131 ) ) [CustomTribute] => Array ( [id] => [obituary_id] => [user_id] => [born_place_id] => [die_place_id] => [name] => [prefix] => [age] => [body] => [gratitude_message] => [source] => [slug] => [created] => [modified] => [expiration_date] => [filename] => [born] => [died] => [what] => [visible] => [paid] => [confirmed_by_user] => [show_born] => [show_died] => [user_validation_required] => [allow_users_contact] => [theme] => [type] => [admin_relation] => ) [Condolence] => Array ( ) )
Ecord De Sorconcepcio Reig i Fuster

Falleció el día 30-09-2009
en Girona


La notícia del desenllaç m´ha arribat per dues vies: primer una trucada de sor Teresa, filla de la Caritat de Girona, després una nota del Convent de Santa Mònica de les Agustines de Saragossa. Sor Concepció de monja, però de nom de pila Mercè, el passat 27 d´agost volà al cel calladament, tenia uns 81 anys. Va entrar al convent el dia de la Puríssima de l´any 1954, va professar de religiosa el 9 de juny del 1956, per tant el mateix dia del 2006 va celebrar el 50è aniversari de la seva professió religiosa al convent de Santa Mònica, d´on no va sortir mai. La meva relació amb ella va sorgir fa deu anys: després del traspàs de la nostra mare, Sor Rosario, al cel sia, filla de la caritat de la Llar Infantil de Girona, va enviar a sor Concepció la necrològica de la nostra mare que va sortir als diaris. Pocs dies després rebia la primera carta, sabia que no coneixia ningú a Saragossa? Després de llegir-ne el contingut, ple de sentiments i molta estimació, amb els ulls humits vaig trucar a sor Rosario per si podia aclarir-me la procedència per mi desconeguda de la carta, l´aclariment va ser ràpid i molt emotiu. Sor Concepció havia arribat essent un nadó a l´Hospici de Girona, on els meus pares, des d´abans de la guerra, treballaven. Allà es varen conèixer, eren «aios». Ell es cuidava dels nois i la mare de les noies grans. Aquesta nena, que en esclatar la guerra tenia uns set anyets, va posar els ulls en la persona de la meva mare, imantada per la seva estimació envers la mainada, el seu pensament d´infant amb necessitat boja de ser estimada va fer que hagués arribat a somiar que la nostra mare en tenia cura, havia descobert en ella la figura d´una mare. I és que tot i no estar al servei dels petits havia conegut el seu escalf a través d´una manyaga, d´un petó o un no ploris quan se la creuava en algun indret de la institució, fet que ella no va oblidar mai i que va explicar-me en la primera carta. Quan va acabar els estudis bàsics la varen posar d´ajudant a la cuina amb sor Pilar Mora, germana del meu avi. Al seu costat i hi va estar fins que va arribar el moment que ella va decidir cap on conduir la seva vida. No tenia ni vint anys però sabia que volia ser monja i posar-se al servei de Déu. El que no sé és de quina Congregació, per ­aquesta decisió la varen enviar a Pamplona. Un cop allà la Mercè, que era el seu nom, no va ser admesa a la Comunitat. El motiu: no se li coneixien els orígens. Una monja que ens va deixar fa anys em comentava que va ser un fet trist i inexplicable i que no va entendre mai el perquè d´aquesta decisió. Mitjançant les monges li varen trobar feina domèstica a Saragossa i es va posar a servir. Una tarda havia entrat en una església, on després d´haver sortit la gent es quedà en un banc i amb el cor trist pensant que no podria servir Déu, el sommi de la seva vida, va esclatar en plors sense adonar-se que el capellà encara no havia marxat. Ell, en veure amb la desolació en què estava submergida li preguntà el perquè i ella li ho explicà. El capellà, commogut, va dir-li que no és preocupés ja que la portaria a un convent on seria admesa. Així és com la Mercè va arribar al Convent de Santa Monica de les Agustines, monges de clausura en el qual, pel fet que hi havia una altra Mercè, li posaren Concepció, perquè hi va arribar el dia de la Immaculada. Al llarg d´aqusets deu anys hi he mantingut contacte telefònic els diumenges i li he enviat paquets amb coses de Girona, que ella, tot i fer tants anys que n´era fora, mai havia oblidat ni deixat d´estimar. Les cartes que he rebut, sempre plenes de lloances per al meu pare, que també havia conegut, però en especial per a la nostra mare, de qui recordava com en els bombardejos ella es quedava a dormir amb la mainada perquè no tinguessin por. Jo amb aquestes ratlles li he volgut retre el meu senzill homenatge perquè sé que a Girona hi tenia persones que l´havien coneguda i d´altres que l´anaven a veure i tot i que no va conèixer mai a ningú que tingués vincle familiar amb ella, les persones que hem tingut la sort de trobar-nos-la en el nostre camí podem dir que ha estat una persona que ha format part de la nostra família. Sor Concepció, gracies per aquests deu anys de companyia, per les seves cartes i paraules plenes d´estimació, per les seves pregàries i desitjos de curació. Tot i que estem tristos en Raimon i jo, perquè ja no podrem parlar amb vostè, sé que ara s´ha retrobat amb persones que l´han precedida i que vostè tan estimava, entre d´altres els nostres pares, als quals podrà explicar aquest retrobament. Descansi en Pau. M. Carme Ribas i Mora

Esquelas-online-difuntos-fallecidos-rememori-flores a Ecord De Sorconcepcio Reig i Fuster
Esquelas-online-difuntos-fallecidos-rememori-velas a Ecord De Sorconcepcio Reig i Fuster

El equipo de Rememori.com quiere hacer llegar a su familia y allegados su sincero mensaje de condolencia, y ofrecerle todos los servicios que ofrece nuestra web, para recordar y homenajear a sus queridos fallecidos.

Rememori.com