Array ( [Obituary] => Array ( [id] => 356689 [company_id] => [prefix] => [name] => Antonio Farré Gracia [what] => [age] => 60 [body] =>

Va morir als 60 anys. Exèquies, avui, a les 5 de la tarda, al Temple de Terrassa.

[contribution] => [source] => omnisciens_3.elpunt-barcelona [funeral] => [date] => 2011-07-20 [slug] => antonio_farre_gracia [hits] => 31 [signed] => 0 [condolence_count] => 205 [filename] => [created] => 2011-07-20 19:08:43 [modified] => 2011-10-29 10:19:57 [redirect] => 0 [redirect_status] => [redirect_url] => [show_tribute] => 0 [tribute_url] => [incomplete] => 0 [visible] => 1 [company_visible] => 1 [erased] => 0 [erase_date] => [company_parent_id] => [location_id] => 460886 [location_path] => 63, 34246, 36747 [location_place_id] => 36747 [location_place_name] => Terrassa [location_place_slug] => terrassa [location_place_level] => 3 [location_place_visible] => 1 [location_place_parent_id] => 34246 [publishing_places_place_id] => 0 [publishing_places_place_name] => [publishing_places_place_slug] => [publishing_places_place_level] => [publishing_places_place_visible] => [publishing_places_place_parent_id] => [company_name] => [company_slug] => [NIF] => [certification] => [theme] => 1 [obituary_theme] => 1 [place_id] => España → Barcelona → Terrassa [where] => Terrassa ) [Company] => Array ( [id] => [name] => [address] => [zip] => [town] => [area] => [province] => [phone] => [phone2] => [flowers_phone_extension] => [fax] => [email] => [web] => [slug] => [legal_name] => [legal_id] => [tax_id] => [billing_account] => [obituary_count] => [created] => [modified] => [flower_service_method] => [has_flower_service] => [flower_service_url] => [obituary_incomplete_default_value] => [obituary_signed_default_value] => [alert_on_new_obituary_created] => [visible] => [is_premium] => [premium_is_active] => [show_premium_preview] => [featured] => [has_remotecontent_service] => [ignore_remotecontent_company_filter] => [send_monthly_report] => [redirect] => [redirect_status] => [redirect_url] => [latitude] => [longitude] => [parent_id] => [activity_id] => [itemsperpage] => [container_width] => [container_posx] => [container_posy] => [fontsize] => [fontfamily] => [fontcolor] => [bgcolorheader] => [bgcoloreven] => [bgcoloruneven] => [fontcolorheader] => [authorized_domain] => [remote_content_date_limit] => [has_funeral_service_budget] => [service_budget_priority] => [service_budget_extension] => ) [Location] => Array ( [id] => 460886 [class] => Obituary [foreign_id] => 356689 [name] => Terrassa [place_id] => 36747 [path] => 63, 34246, 36747 [Place] => Array ( [id] => 36747 [name] => Terrassa [slug] => terrassa [latitude] => 2.0104401112 [longitude] => 41.5609512329 [exact] => 1 [level] => 3 [visible] => 1 [parent_id] => 34246 [lft] => 73433 [rght] => 73434 ) ) [CustomTribute] => Array ( [id] => [obituary_id] => [user_id] => [born_place_id] => [die_place_id] => [name] => [prefix] => [age] => [body] => [gratitude_message] => [source] => [slug] => [created] => [modified] => [expiration_date] => [filename] => [born] => [died] => [what] => [visible] => [paid] => [confirmed_by_user] => [show_born] => [show_died] => [user_validation_required] => [allow_users_contact] => [theme] => [type] => [admin_relation] => ) [Condolence] => Array ( [0] => Array ( [id] => 70162 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => El Nadal,funesta paraula quan ja tu no hi ets.La teva absència es fa cada cop més punyent i dolorosa,solament el remor del mar i els paratges de l'Empordà que tots dos tant estimavem m'apoetan un xic de consoll [name] => Montse [ip] => 95.127.64.46 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-11-10 14:35:22 [modified] => 2011-11-10 14:35:22 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [1] => Array ( [id] => 70452 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Semla mentida el que consola esriure paraules que ningu llegira.Tant bé que vas fer al món,tantes vides que vas salvar,i res va poder fer la medicina per deixar-te més temps al meu costat. [name] => Montse [ip] => 80.27.139.74 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-11-12 22:48:54 [modified] => 2011-11-12 22:48:54 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [2] => Array ( [id] => 70531 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui plou intensament,recordo els dies de pluja i tots dos sota el apraigues ,enamorats,de compres,de passeig,vivint la vida amb passió. Sempre et recordo aizí quan plou,abraçada al teu braç sota un paraigues. [name] => Montse [ip] => 95.125.9.216 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-11-13 18:17:20 [modified] => 2011-11-14 03:30:26 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [3] => Array ( [id] => 70702 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => El silènci de la gent clam al cel ningú mira aquestes pàgines,ningú deixa cap paraula de consol.La gent oblida als amics,la gent no recorda el nom de les bones persones com tu.Sempre seràs amb mi [name] => Montse [ip] => 95.127.17.197 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-11-14 20:02:20 [modified] => 2011-11-14 20:02:20 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [4] => Array ( [id] => 71199 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Estic cansada,crec que ratllo l'esgotament tant físic com mental.Tu que ja estas per sobre de tot aquest immens caos que regna en el món,vetlla per tots els que hem quedat aquí plorant la teva pèrdua. [name] => Montse [ip] => 2.140.20.61 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-11-17 21:01:25 [modified] => 2011-11-18 03:30:26 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [5] => Array ( [id] => 71405 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui he pujat a Palamós guiada per la presència del teu record. He sentit el teu caliu al meu costat.No he passejat sola pels records del nostre amor.T'estimo [name] => Montse [ip] => 95.127.22.212 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-11-19 20:20:34 [modified] => 2011-11-19 20:20:34 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [6] => Array ( [id] => 71727 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Cada dia que passa canbio la desesperació per resignació,de totes maneres res fa meys dolorosa la teva absència.He d'aprendre a viure sense tu però sempre amb tu.El teu record serà el consol de la meva desesperació. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-11-22 16:52:55 [modified] => 2011-11-22 16:52:55 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [7] => Array ( [id] => 71864 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Tu ja no i ets i encra sorgeixen voltors foscos que planejen sobre les teves despulles intentant robar un boci . Amb l'espasa de la veritat i el foc del dolor els tornarem al mon tèrvol al qual pertanyen.Tu ddesde on siguis vetlla per nosaltres com fina ara has fet [name] => Montse [ip] => 2.142.237.145 [visible] => 0 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 0 [created] => 2011-11-23 14:41:27 [modified] => 2011-11-23 14:41:27 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [8] => Array ( [id] => 73280 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola carinyo sóm a Sant Carles de la ràpita passant uns dies amb la famillia,la teva fotografia i el teu record constant fa que siguis al meu costat i enyori encaramés la teva falta. [name] => Montse [ip] => 2.142.233.73 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-12-03 12:45:17 [modified] => 2011-12-03 12:45:17 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [9] => Array ( [id] => 73455 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui hem pujat a un racó màgic,una pujada molt forta fins arribar a una roca foradada d'on mirar tot el Delta del Ebre. Tot el matí has estat al meu costat,com sempre.No deixo de penar en tu ni un moment.Amor meu t'estimo [name] => Montse [ip] => 80.27.171.187 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-12-04 18:23:01 [modified] => 2011-12-04 18:23:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [10] => Array ( [id] => 73757 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Tinc el presentiment de que tots aquests diàlegs que tenim tots dos a soles i que ningú entendria algun ida podran ajudar a alguna persna que estiqui passant pel infer de la teva absència.T'estimo molt carinyo,molt,molt molt........................... [name] => ontse [ip] => 95.127.59.193 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-12-06 22:51:08 [modified] => 2011-12-06 22:51:08 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [11] => Array ( [id] => 73888 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => les paraules sempre perduren en el temps.Els sentiments sentits i despres escrits,són un cant al record que desafia eltemps.Igual que perdurable és tot l'amor que sento per tu i que ni la mort pot destruir.Tu i jo aunque separats per la mort sempre estarem junts per que l'amor que ens va unir en vida és un lligam d'eternitat [name] => Montse [ip] => 95.126.147.57 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-12-07 23:13:48 [modified] => 2011-12-07 23:13:48 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [12] => Array ( [id] => 87038 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => No sé que ha passat amb els ùltims escrits,potser aquesta necrològica te un "t opall" i ja no ademet més plors.per tant faig lùltim intent i si no surt res continuarem en paper tal i com s'ha fet tota la vida.Realment solament el que esta escrit perdura en el temps encara tenim papirs dels antics egipcis,manuscrits de la mar morta,tauletes de fang amb escritura cuniforme etc,mils d'anys que encara existeixen. Això de la informàtica no deixa de ser escriure en el no res,ja que el dia meyns pensat algu inventa o crea un mega virus destroyer que es carrega la mitat de la cultura de la humanitat. Jo solament sé que tu no hi ets i que jo he de seguir per un mon que no se ni per on agafar,i que el fet d'escriure tots els meus mal de cps aquí m'aporta una tranquilitat extranya que em permet sobreviure al dia a dia.La teva mort no la va demanar ningú,encara tenies moltes coses a fer i ens feies molta falta a tots,per tant hem d'ajustar la nostra existència a un fet inexplicable a hores d'ara. Jo solament sé que t'estimo i no et tinc i a partir d'aqui em sobra qualsevol explicació de pseudoconsol que vulguin fer-me arribar.Espero continuar amb una vida que em permeti veure acomplert algun dels somnis conjunts que tots dos teniem ja que de moment no en tinc de propis.Curiosament no recordo cap somni desde que tu no hi ets.Petons [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-29 11:17:23 [modified] => 2012-02-29 11:17:23 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [13] => Array ( [id] => 75365 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => cada cop esta mes aprop el dinar de Nadal,i tu no seras a taula.No em vull ni imaginar el dia que s'apropa. Prefereixo pensar en la nit de cap d'any,una nit especial que sempre era per nosaltres dos,i aquest any també ho serà [name] => Montse [ip] => 2.142.115.62 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-12-18 22:31:29 [modified] => 2011-12-19 12:32:10 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [14] => Array ( [id] => 76883 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui ha sigut el primer nadal sense tu.Un nuc de llàgrimes mentre els nens de la casa feien cagar el tió.Tota la familía al voltant de la taula.El teu record ho ha envolatat tot.Amor meu has estat més perent que mai en el record de tots [name] => Montse [ip] => 95.127.215.57 [visible] => 0 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 0 [created] => 2011-12-25 23:45:42 [modified] => 2011-12-25 23:45:42 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [15] => Array ( [id] => 76884 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui ha sigut el primer nadal sense tu.Un nuc de llàgrimes mentre els nens de la casa feien cagar el tió.Tota la familía al voltant de la taula.El teu record ho ha envolatat tot.Amor meu has estat més perent que mai en el record de tots [name] => Montse [ip] => 95.127.215.57 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-12-25 23:45:42 [modified] => 2011-12-25 23:45:42 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [16] => Array ( [id] => 77589 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => El dia de Nadal la meva germana va llegir un poema a taula que va obrir tot el dolor del meu cor.Vaig plorar com la Maria Magdalena.Se que no ho va fer amb mala fe,sinò tot el contrari.Es tantmaco,que ara tornant a plorar com el primer dia que el vaig sentir,l'escric. "cada abraçada que em vas donar,quedarà sempre en el meu cos.cada gest que vas fer quedarà gravat en la meva ment. Cada paraula que vas pronunciar quedara segellada en els nostres llavis. mentre continuem vivint formaras part de nosaltres.Et trobem a faltar i malgrat passa el temps...sempre estaràs en el nostre cor [name] => Montse [ip] => 95.126.170.43 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-12-29 22:13:01 [modified] => 2011-12-29 22:13:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [17] => Array ( [id] => 77750 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => ja estic fent les preparacions per la nostra aprticular fi d'any. Tu desde el cel i desde el amr procura una nit no gaire freda per passarla junts com sempre [name] => montse [ip] => 80.27.154.140 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2011-12-30 22:05:33 [modified] => 2011-12-31 03:30:02 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [18] => Array ( [id] => 78304 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja em començat un nou any.Un nou any sense tu.Els mesos pasen i res mitiga el dolor de la teva absència.Només li demano al nou 2012 recordar-te amb meyns llàgrimes i el mateix amor que sento avui mancat no siguis al meu costat. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-02 12:03:18 [modified] => 2012-01-02 12:03:18 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [19] => Array ( [id] => 78524 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Es curios el mon d'internet.Clicant el teu nom al buscador,apareixes viu,encara treballes a l'hospital,inclus se't pot enviar un mail de contacte. Realment la xarxa que ho habia de comunicar tot es u mon de silenci algunes vegades. [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-03 19:36:21 [modified] => 2012-01-04 03:30:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [20] => Array ( [id] => 79267 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja ha pasat el Nadal del 2011,primer nadal sense tu.He procurat que el teu esperit i la teva imatge sigues present durant totes les festes,potser intentant mitigar la teva dolorosa absència.El teu amor segueix intacte dintre del meu cor [name] => Montse [ip] => 95.127.114.100 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-08 22:39:04 [modified] => 2012-01-09 03:30:02 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [21] => Array ( [id] => 79489 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Realment com trobo a faltar parlar amb tu de coses de la feina.En sabies tant.... s'ha perdut tant de coneixement amb la teva asurda e inutil mort..... En fí espero que desde el lloc on segueixes vetllant per mi puguis riure per no plorar de la situacio que estem vivint,realment esun canvi d'època de paradigma i de tot el conegut fins ara [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-10 13:51:45 [modified] => 2012-01-10 13:51:45 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [22] => Array ( [id] => 79542 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => una família agraida t'ha encès una espelma.Es molt d'agrair que algu encara et recorda.Espero que sigui una família que ha pogut celebrar els nadals gràcies a tu i que un familia sigui viu gracies a les teves mans de metge.Tot aquell que viu gracies a tu es un consol per a nosaltres que t'hem perdut [name] => Montse [ip] => 2.142.122.229 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-10 20:30:49 [modified] => 2012-01-10 20:30:49 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [23] => Array ( [id] => 79673 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Vivim en la cultura de la por.Por a perdre la feina,a perdre la casa,por per tots els que estimes.Es hora de fer pinya i protegirnos els uns als altres.Tu desde alla on siguis vetllaras per tots iens enviaras el teu caliu d'alguna manera.Si hi ha alguna forma tu segur que la trobaras. [name] => Montse [ip] => 80.27.156.63 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-11 22:15:45 [modified] => 2012-01-11 22:15:45 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [24] => Array ( [id] => 79778 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola carinyo,avui encara sóc treballant estic esperant que arribin les 19 hore per anar a classes de català. Sé que arribare tard a casa i això em fara trobarte mes en falta si això encara és possible.El tró no es troba gens bé [name] => MOntse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-12 17:10:05 [modified] => 2012-01-12 17:10:05 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [25] => Array ( [id] => 80089 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui he tornat a llogar l'apartament de Palamós,no ha pogut ser el de sempre ,però és el del costat,tornem a tenir un campament al lloc dels nostres somnis.A l'arribar a casa he plorat fins quedarme adormida abraçada a la teva jaqueta.Spero que tu marquis el camí a seguir desde allà on siguis [name] => Montse [ip] => 2.140.23.215 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-14 20:10:44 [modified] => 2012-01-14 20:10:44 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [26] => Array ( [id] => 80244 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Realment desde la teva mort em trobo en un impàs.Avui penso una cosa i a l'estona la desesstimo.Primer de tot acabare amb tota la paperassa que encara queda,i tota la burocràcia odiosa que comporta la teva mort.Després amb una mica més de calma prendre decisions.Espero que tu em guiis desde el mar. [name] => Montse [ip] => 95.126.31.76 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-15 21:11:00 [modified] => 2012-01-16 08:20:08 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [27] => Array ( [id] => 80473 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Es curios,la sensació de silenci i tranquilitat que sento escribint aquestes cuatre lletres a modus de diari.El més increïble és que ho faig en una esquela,que ningú llegeix i a qui ningú importa.Estic a la red en un lloc públic i el silenci és tota la resposta que obting als meus pensamnets. On és tota la gent que vas guarir? On són tots els teus cmpanys de feina? Silenci amarg que ho omple tot ,i la sensació cada vegada més forta que ho vas donar tot a tothom i ningú ja et recorda [name] => Montse [ip] => 95.126.155.37 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-16 21:28:09 [modified] => 2012-01-16 21:28:09 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [28] => Array ( [id] => 80631 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui encara sóc a la feina esperant que sigui l'hora per anar a classe a Martorell. Frisso perquè arribi el cap de setmana i tornar a l'apartament de Palamos. Agafare al Tró i aniré recobrant poc a poc la meva vida i intentar trobar-li de nou un sentit amb el teu record al meu costat. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-17 16:02:49 [modified] => 2012-01-17 16:02:49 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [29] => Array ( [id] => 80719 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui és un dia dolent.Tinc examens per fer i no estudio gens,així no farem gran cosa i sé que si no aprobo no estras gaire content.Per tant ja cal que m'espavili i deixi la ganduleria en un raco i apreti amb els esttudis. Ademes crec que encara estic tant trasvalsada per la teva absència que millor concentrar les meves energies en aprendre coses mentre el cap,i les idees em permeten prendre decisions de futur. Un futur que no puc imaginar sense tu al meu costat.I m'agradi o no és així i no puc fer res per canviar la realitat espantosa que m'envolta.En el fons encar em nego a acceptar que ja no ets al meu costat compartint la meva vida.Costa acceptar tant dolor,per això escric desesperadament intentant trobar un boci de consol ja que no trobo cap explicació per la teva mort. La teva mort es una burla a la vida.Ens feies falta a tots,a mi al teu fill,als teus malalts.Tenies tantes il.lusions i projectes,que ara tot truncat ha quedat una vuidor en el teu lloc insuportable i plena de fredor.Lluito per recordar la teva imatge i el só de la teva veu,ja que és l'ùnic que em queda per tibar endavant. [name] => Montse [ip] => 95.125.36.160 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-18 00:16:57 [modified] => 2012-01-18 00:16:57 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [30] => Array ( [id] => 80972 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola vida,sóc al meu despatx.Encara porto la bata de la feina,estic fent temps per anar a classes de català.Ara quan acabi d'escriure aquestes cuatre paraules al "més enllà" intentare fer un resum de 130 paraules de els quatre grans cròniques,a veure si me'n surto airosament.Ahir vaig anar encara al col.legi de metges a remenar i rematar papers teus que encara queden pendents.Es horroros veure que al final un cop no hi sóm tot el que queda als que vas estimar es dolor i burocràcia per enterrar.Si Déu vol i els papers ens deixen espero poder deixar-ho tot quasi enllestit a finals de més i rematar-ho definitivament amb la declaració de renda.Si desde allà on ets pots fer alguna cosa per fer el trangol meyns doloros fes-ho,si us plau.Per cert,tinc un gran disgut ,l'escola de música on vaig a fer piano el mateix tanca i m'he de buscar la vida per un altre lloc.Estic enfadada ja que era la unica cosa que realmet feia agust. Bé ,si demà no surto reventada del tot,procurare pujar a Palamos a l'apartament el dissabte ben aviat,i depen de com estigui tot em quedare o tornare a baixar.He de fer una llista amb tot el que necesito per tornar a estar tant bé com estavem abans.Molts petons i fins una altra estona. [name] => Mntse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-19 17:08:54 [modified] => 2012-01-19 17:08:54 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [31] => Array ( [id] => 81155 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Gràcies a Déu ja es divendres.he arribat rebentada de treballar.Obrir la porta de casa ha estat un descans.He fet una bona bacaina i ara he començat ha preparar coses per pujar a Palamos.Demà agafare al tró i cap a l'Empordà falta gent.La teva animà o la teva esència segueix al meu costat,i crec que això es el que em dona forces per continuar amb la meva vida. Carinyo,el Dani no té feina,segueix a l'atur i això em treu la son,amb els temps que corrent i el panorama que hi ha al carrer m'agradaria veure'l amb un treball per mantenir-se dignament amb la seva família.Si la cosa continua tindré que ajudar-lo economicament. Desde on ets ajuda'l,donan's una mica de sort,que no tot han de ser desgràcies. Estic trista,els caps de setmana han estat autèntiques lloses ,pesades i difícils d'arrossegar,espero que el fet de poder tornar a la nostra estimada costa Brava ho faci més suportable. Molts petons amor meu i il.lumina el meu camí. [name] => Montse [ip] => 95.125.27.237 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-20 20:25:40 [modified] => 2012-01-20 20:25:40 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [32] => Array ( [id] => 81269 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Alfinal no he pujat a Palamós he anat al Zoo de Barrcelona amb el meu net i el meu fill i la meva jove. Ha estat un error,la visita ha estat depriment,no pot ser que animals tant imponents com un rinoceró,un tigre o lleons estiguin tancats en cucritrils tant petits.Són animals majestuosos que dominen grans territoris no es mereixen el lloc on són.El nen com ho mira tot amb ulls innocents no veu tot això i s'ho ha passat pipa. El teu fill Jordi ha trucat.Es una alegria sentirli la veu,és com veure un trosset de tu i recuperar-te per una estona.Et prometo que vetllare per ell sempre i que aqui amb mi tindra sempre un aixopluc i uns braços que l'abracin si algun dia li fa falta.El cuidare i l'estimaré com si fos el meu propi fill,i tu vetllaras per tots dos desde el cel. T'estimo com el primer dia i ploro d'amargura ja que és l'únic consol que trobo.Cerco la teva mirada per tot arreu i no la trobo.Fins ara,fins demà i fins sempre t'estimo [name] => Montse [ip] => 80.29.254.43 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-21 20:10:00 [modified] => 2012-01-22 09:44:35 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [33] => Array ( [id] => 81545 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja som a dilluns.La situació a la feina fa por.Espero poder sortir inmune de tota la moguda actual ja que la perspectiva de quedar-me a l'atur amb 51 anys no és realment per posar-se a saltar d'alegria. Siguem positius i pensem que les coses sortiran bé i sinó de pitxors me n'he sortit i ara que et ting vetllant -me com un angelet no he de tenir por de res. Intentare pujar a Palamos divendres i dissaabte,ja que dissabte al vespre faig de canguro de les nostres nebodes i diumenge tenim festa d'aniversari del Jan. El nostre net està preciós i fet un bitxo i quan li ensenyo una foto teva t'assenyala i diu iaio Antonio.Et recorda i sap qui ets i jo procurare que sigui sempre així. Et deixo ja ploro una altre vegada,la teva absència fa cada dia més mal i no trobo consol en res.T'estimo molt. [name] => Montse [ip] => 80.27.157.164 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-23 17:32:33 [modified] => 2012-01-23 17:32:33 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [34] => Array ( [id] => 81708 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bé seguim en l'anonimat d'internet.La veritat és que m'importa ben poc que algú llegeixi això o no,tot el silenci que rebo per resposta al que escric em reafirma qen que l'ùnic que queda quan ja no i som es tot l'amor que hagis deixat al darrere i el record de tots els que et vam estimar. Els antics egipcis deien que la mort només existia quan s'oblidava el nom del difunt.Per això a totes les tombes escribien una vegada darrera l'altra el nom.Mentre algu recordi el nom el difunt estara viu. Per tant jo escric i escric i a part de buscar una mica de consol perpetuo el teu nom,potser en la ingenua esperança de que algun arqueoleg internauta del futur,escarbi i trobi aquestes paraules i averigui la gran persona i el gran metge que vas ser. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-24 17:36:21 [modified] => 2012-01-24 17:36:21 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [35] => Array ( [id] => 81893 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola vida,si et dig vida ,perquè la vida segueix per als que ens hem quedat aquí.Avui ha trucat la teva cosina Elena i la he trobat una mica trista i apagada,realment he de trucar jo més sòvint ja que sempre truca ella,i és lùnic lligam que em queda amb la teva família. La vida ens ha maltractat a totes dues ja que el teu cosí Pere i tu ja no sou amb nosaltres.Vau marxar tots dos masa joves i per culpa de la mateixa malaltia i del maleit tabac. ûltimament apareix l'Empordà per tot arreu,reportatges a la tele,articles a les revistes.Moltes vegades penso que són senyals que m'envies per mostrar-me el camí a seguir.Un cop hagi acabat tota la paperassa,em deixaré guiar per els sentiments,les sensacions i l'instint,que gràcies a Déu no m'ha fallat mai. La vida està marcada per les coses que ens pasen mentre estem en ella.Algunes bones i altres de molt dolentes.Crec que le dolentes són les que realment ens marquen i ens fan agafar decisions importants i dràstiques,ja que mentre estem instal.lats en la felicitat,en gaudim tant d'ella que paralitzem la nostra vida per tal que duri sempre.Malahuradament tot el que ens agrada no dura sempre,i tu que erets la meva vida i el meu món ja no hi ets.No pateixis per mi,però vetlla molt per mi,i sigués al meu costat per seguir donant-me forces per continuar. Bona nit i molts petons desde la terra. [name] => Montae [ip] => 80.29.251.42 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-25 21:39:06 [modified] => 2012-01-25 21:39:06 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [36] => Array ( [id] => 82006 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Buenas carinyo,avui t'escric desde la feina.Aprofito que tinc 5 minuts per dir-te per enesima vegada que t'estimo molt i que tot plegat resulta que la vida es una broma de mal gust.Som com els peons d'una partida d'escacs,en u moment donat sacrificables ja que representen molt poca cosa. però de vegades hi ha peons molt valuosos que poden posar en jaque tot el resultat.Tu erets un peó dintre de la aprtida de la vida,però un peó en el mon de la medicina molt valuos.Tothom que va pasar per les teves mans et recordara i fara comparacions,i t'asseguro que professionals com tu cada dia costen més de trobar.En fí,jo seguire el teu ejemple i procuraré posar en la meva tasca diaria tota la profesionalitat i toa la himanitat que de tu vaig aprendre. En els temps tant desastrosos que corren,es el millor antidot per no deixar-se encomar del desànim general que viu la himanitat en general.petons i fins una altra estona [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-26 16:39:00 [modified] => 2012-01-26 21:52:48 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [37] => Array ( [id] => 82476 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bona nit vida.Si et dic bona nit per que tu ets al meu costat dia i nit com sempre o vas estar en vida..Desde el silènci de la xarxa cada dia m'animo més a escriure.Saber que sóc en un lloc públic que tothom pot mirar però que no interessa a ningú,fa que aquesta vidua invisible s'encoratgi i es trovi cada dia més agosserada.No m'importa explicar-te el que sento i el que penso.Desde la meva invisibilitat i desde el més absolut silenci que impera a la meva vida desde la teva mort et parlo. Sóc una vidua invisible,un especimen estrany i que no prolifera gairé en l'actualitat.les vidues invisibles ploren en silenci i suporten el dolor de la pèrdua en la soletat més espantosa que ningú pugui imaginar.De cara a l'exterior ets una persona forta,segueixes treballant,estudies,t'enbarranques en impossibles com aprendre a tocar el piano.En fí,fas absolutament el contrari que s'espera de tu.De cara a 'exterior tot funciona.Així no pateixen fills,pares germans i tot 'etc de persones preocupades pel meu benestar.Penso que és el millor per tots,ja que res ni ningú pot omplir la buidor de la teva pèrdua.Així el món et deixa tranqui.la ja que "com funciones" tot va bé. La realitat és diferent,res va bé i la vida no funciona perque la mort se la va endur amb tu.El silenci de la nostra llar,em permet plorar i no amgar els sentiments de ràbia i frustració que omplen el meu dia a dia.Solament penso en pujar a Palamós i que el soroll del mar en retorni les teves rialles i el record dels dies passats,dies que ja no tornaran.Per altra banda sé que he de treure totes les forces dels records d'una vida meravellosa viscuda al teu costat,i a partir d'aquests records mirar de construir una de nova que em permeti continuar amb una mica de dignitat.DEspres d'un cap de setmana que qualificaria de regular demà dilluns,esperant en candeletes que arribi divendres i pujar a palamos a intentar refr la nostra llar de nou i a partir d'aquest punt refer de nou la meva malmesa vida.Molts petons desde la terra i juga amb els estels i les galaxies tu que pots. [name] => Montse [ip] => 2.142.3.178 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-29 23:07:54 [modified] => 2012-01-30 03:30:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [38] => Array ( [id] => 82734 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola vida,tarde horrible,el món sencer s'ha tornat boig,tinc la sensació que el país i la humanitat camina cap a un precipici de fondaria il.limitada.Regna la por per tot arreu,la gent no sap si demà tindra feina o no, si podra pagar la hipoteca,fins i tot com donar de menjar als seus fills.El mes espantos de tot ,es que la por s'encomana i això ens fa tornar covards i porucs.La por ens paralitza,i no ens deixa ni pensar ni reaccionar ni prendre decisions encertades. Cada dia envejo més als habitants de llocs com cala S'alguer.Una petita caseta als peus del mar ,en un lloc oblidat,amb uns gastos petits i temps i vida per gaudir-la.Sé que pots sentir el que jo sento,ja que formes part inseparable de la meva vida.Sé que vetlles per mi i per tots els que estimes.Se que faras tot el possible per estar al nostre costat i que la por no em paralitzi i em deixi actuar quan calgui. Il.lumina aquest camí ple de foscor i entrebancs i fes que el teu coratge i la teva fortalesa impregnin la meva esència,i em fagi prendre les accions més encertades.Cuida de mi desde allà on siguis. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-01-31 18:04:40 [modified] => 2012-01-31 18:04:40 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [39] => Array ( [id] => 83058 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Realment penso que aquestes pàgines fantasma de funeraria estan infrautilitzades.Existeixen moltes persones com jo,persones que no creiem en l'ajut extern,potser perque som massa cerebrals per pensar que un psicòleg podra arreclar alguna cosa.persones que desgraciadament saben que el que els hi ha passat no té remei ni sol.lucio.Han perdut al ser estimat i això no té volta de full s'ha d'assumir i res més,tot el que triguis en assumir-lo pitxor per tu ja que ell no tornara,s'ha mort ,t'agradi o no t'agradi es així,i a tu solament et queda el buit,les llàgrimes el buscar el consol en una p'agina fantasma que ningú mira i que per això serveix. El teu amor ha marxat ,esta mort,estas sola i això es aixi i qusn més aviat ho acceptis més aviat sortiras del sot on has ensorrat tota la teva vida. La vida és una estafa una burla,un sense sentit.La teva mort és uan burla a la vida innecesaria pero real i costa d'accepatr pero no rexsta més remei. [name] => Montse [ip] => 95.124.9.22 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-02 21:33:10 [modified] => 2012-02-02 21:33:10 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [40] => Array ( [id] => 83319 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => ja estic instalada a l'apartament.carinyo,la cosa és dura. Avui he baixat a veure el nostre anic amarre i una barca desconeguda ja fondejava en ell.L'he mirat i he plorat amargament ja que era la prova vivent de tot el dolor que m'envolta i de la teva absència,cada dia més punyent i dolorosa.Res tornarà a ser comera,ja que tu no hi ets.La teva eència m'acompanyat tot el dia,juntament amb un fred espantos i una tramuntana d'aquelles que fan època.Els dies passats inclus ha nevat,encara quedaven restes de la neu pels paratges però a les carreteres ja es circulava bé. Ara desde la soletat de l'apartament t'escric aquestes lletres.El tró es al meu costat.He encès la llar de foc i estic mirant a la tele les notícies de la costa Brava,intento recobrar part de la meva vida i compto amb tu per que em senyalis el camí que he de seguir i tot el teu amor sigui la guia que tant desesperadament busco. La teva fotografia m'acompanya sempre i espero que tot el dolor que m'inunda pugui transformar-se amb el temps en records hermosos que no facin mal. Desde els nostres estimats records un petó molt fort [name] => Montse [ip] => 88.31.128.218 [visible] => 0 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 0 [created] => 2012-02-04 20:38:36 [modified] => 2012-02-04 20:38:36 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [41] => Array ( [id] => 83320 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => ja estic instalada a l'apartament.carinyo,la cosa és dura. Avui he baixat a veure el nostre anic amarre i una barca desconeguda ja fondejava en ell.L'he mirat i he plorat amargament ja que era la prova vivent de tot el dolor que m'envolta i de la teva absència,cada dia més punyent i dolorosa.Res tornarà a ser comera,ja que tu no hi ets.La teva eència m'acompanyat tot el dia,juntament amb un fred espantos i una tramuntana d'aquelles que fan època.Els dies passats inclus ha nevat,encara quedaven restes de la neu pels paratges però a les carreteres ja es circulava bé. Ara desde la soletat de l'apartament t'escric aquestes lletres.El tró es al meu costat.He encès la llar de foc i estic mirant a la tele les notícies de la costa Brava,intento recobrar part de la meva vida i compto amb tu per que em senyalis el camí que he de seguir i tot el teu amor sigui la guia que tant desesperadament busco. La teva fotografia m'acompanya sempre i espero que tot el dolor que m'inunda pugui transformar-se amb el temps en records hermosos que no facin mal. Desde els nostres estimats records un petó molt fort [name] => Montse [ip] => 88.31.128.218 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-04 20:38:37 [modified] => 2012-02-04 20:38:37 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [42] => Array ( [id] => 83551 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Fa fred ,fa fred,i ja saps tu que a mi no m'agrada gens el fred.Abans quan tu i erets m'abraçava a tu i junts desfeiem el glaç d'allà on fos.Ara el glaç és etern inunda el cos,el cor,l'ànima i no hi ha foc enlloc capaç d'escalfar la solitud que emana d'aquesta fredor eterna. Tinc ganes de que arribi l'estiu i el sol que tanta vida dona,a veure si el bon temps obre una escletja a una primavera que fa molt temps que no visc.potser em passa com al Olmo viejo de Machado i torno a la vida com un miracle. desprès buscaré el poema i l'escriure ara no recordo totes les estrofes però ja m'agradava desde ben petita quan el vaig llegir per primera vegada. Ara et deixo ja escriure una altra estona que pugui. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-06 14:16:18 [modified] => 2012-02-06 14:16:18 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [43] => Array ( [id] => 83973 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => benvolguts desconeguts del espai interestelar d'internet.Realment,teclejar aquests mots inconexos en el no res és un plaer,per una neòfita internauta com jo. Si alguna cosa important ha passat avui,és que no he plorat.El dia no ha tingut cap encant especial,sinò el decensís habitual de la rutina diaria. Aquesta pobre vídua invisible segueix amb el seu peregrinatge habitaual apenes han passat 6 mesos i segueixo batallant amb notaris,advocats,papers,bancs,simplement per tal de que hem reconeguin el que és meu i ningú m'ha regalat.N'estic farta,tot fa fàstic,al voltant de la mort revolotejant com paràsits tots uns fets i seguits legals que no paren de pessigar en el teu dolor,i de pas en la butxaca que no està precissament per tirar cohets. Ho porto tot endavant,les vídues invisibles som així.Ningu veu el nostre dolor.Seguim endavant amb tot,feina,fills, tràmits de tots tipus.La gent no ens veu,pasem desapercebudes,no anem de negre i aparentment la nostra vida continua igual.de tant en tant algú et fa el comentari "pero que forta ets¡¡",llavors t'entren ganes de mossegar-lo directament.El que ells entenen per fortalessa,és simplement la responsabilitat fastigossa,inculcada desde la cuna de fer "les cose bé,com Déu mana".Hem de cumplir tots els pasos,com un comdenat carrega la creu camí del seu viacrucis personal. Que hi farem,ens van educar així,i de això viu molta gent,de la nostra responsabilitat que alimenta la industria de la mort dia a dia.Un proposit que faig per aquest any 2012,és deixar net de problemes el futur dels meus tresors.En jordi i en Dani no hauran de patir per res. Quan jo falti mirare de deixar-los tots els papers arreclats i que la meva mort no sigui un lastre econòmic per a tos dos. No m'imagino a cap dels dos fent el peregrinatge penòs de finestreta en finestreta,de banc en banc que estic fent jo en el més absolut dels silencis. Ells han de viure,han de disfrutar,realment l'unic que m'omple és la seva felicitat.ja que jo no puc gaudir-ne que disfrutin ells d'una vida que encar els hi pot oferir tot. A mi solament em resten els records del que ja no tinc i que no recuperaré.Segueixo fent de casa meva una fortalessa contra el dolor,on les fotografies i els records son les muralles on s'estavellen les meves llàgrimes. La llar que junts vam construir i les escapades a Palamos son l'ùnic refugi on amagar tota la desesperació que em consumeix.El dolor continua dia a dia i em protegeixo com puc,construint un refugi on parapetar to el que sento. Aquesta vídua invisible continua caminant buscant un sentit a la vida que l'ha condenat injustament a continuar sola. Bona nit carinyo molts petons desde la terra,al final he acabat plorant i et juro que no volia fer-ho.Fins demà [name] => Montse [ip] => 95.126.31.6 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-08 22:01:40 [modified] => 2012-02-08 22:01:40 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [44] => Array ( [id] => 84283 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Benvolguda nit,nit amiga i freda,que omples amb tota la teva immensidad la solitud de les meves hores. Aquesta vídua invisible està cansada,cansada,molt cansada.Tothom diu el mateix"fa massa poc" "aquestes coses porten el seu temps",i la maleida paraula temps apareix com la sol.lució màgica que ha d'arrecar-ho tot. De fet tinc to el temps del món i a la vegada no tic tempsd efer res,ja que ganes i temps a vegades no casen junts,com es el meu cas. Sort que com sóc una "dona molt forta" vaig resistint a l'espera que "el temps" faci el milagre pronosticat per tothom en el qual no crec gens. Mentrestant intento possar disciplina a la meva vida i que surtin endavant els projectes que tinc engegats,projectes que ni m'ompplen i m'encoratgen,ja que la manca d'il.lusió és total. Bé tirarem de la responsabilitat i de fer el que toca ja que això si que sé fer-ho molt bé. El temps no ajuda gens,el fred no és bon company per cap projecte,i paralitza una de les poques coses que hem venen de gust,pujar a Palamós.Fred i vent sense poder sortir de casa transforman els meus indrets màagics en un preso,de la que es impossible escapar. Per això opto per quedar-me a casa,sé que el cap de setmana serà dur,però espero que dedicar-me als projectes ja començats i una mica de familia,omplin les hores que resten fins el dilluns. Esperarem un altre dilluns i quan arribi dilluns tornarem a esperar un altre cap de setmana i aixì un dia darrera l'altre,potser arribi un dia en que pugui pensar en tu sense tota l'amargura que m'omple ara. Et deixo vida meva,però solament et deixo d'escriure ,ja que sempre ets i seras al meu costat. [name] => Montse [ip] => 95.126.15.172 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-10 22:39:12 [modified] => 2012-02-10 22:39:12 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [45] => Array ( [id] => 84403 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui la solitut ha estat present amb força.Ha manifestat tota la crua realitat del present que em toca viure.He passat un dia etern,sola, parlant amb tu i amb els meus pensaments.Solament el teu record sempre present ha fet més suportable aquest dia tant etern.Realment ara m'adono de l'impàs que em toca viure.No estic capacitada per prendre cap decisió important,ja que encara no t'he plorat prou. Ara amb la perspectiva dels mesos passats veig més clar l'error tant gran que he comès.He volgut plantar-li casa a la teva mort,com si això fos possible.M'he negat cada dia del món que això fos un fet irreversible.He jugat a fer-me la dura,esperant un miracle que mai havia de passar.He tardat masses dies en acceptar la realitat i ara que ho he fet que ja he acceptat que t'he perdut,ara toca plorar itreure tot el que no he tret.He de deixar lastre,he de desferme de tot el mal que arrossego i plorar tot el que no he plorat . He d'aprendre a viure sense tu,a tornar a trobar-li sentit a la vida.he de recuperar la il.lusió perduda,i tancar ferides. Ara esta tot fresc,doloros com el primer dia.La teva imatge ho ompla tot.Recordo fil per renda totes les teves faccions i si allargo la mà,encara noto el tacte de la teva pell.El record de les teves caricies i el caliu dels teus llavis m'acompanyen en tot moment i quan tanco els ulls no em trbo sola ja que m'adormo en el somni del teu nom. Molta gent no trobara mai en tota una vida el que tu i jo vam trobar.he d'estar agraida per això.Però alora això fa encara més dolorosa la teva pèrdua. La veritat,carinyo,és que encara no tinc ni la més remota idea de com m'ensortire ni de com m'ho fare.Espero que tot l'amor que ens vam tenir mentre ersts viu pugui donar-me forces per continuar sense tu la resta de la meva vida. Continua al meu costat,no sé com podrem comunicar-nos d'un canto a l'altre,però si hi ha alguna manera segur que tu i jo la trobem. No permetrem que el llaç de l'amor que va unir-nos en vida ,la mort el desfaci. Una forta abraçada amor meu,allà on siguis el meu cor i el meu pensament estan amb tu. [name] => Montse [ip] => 2.141.16.215 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-11 23:01:53 [modified] => 2012-02-11 23:01:53 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [46] => Array ( [id] => 84509 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bé ,ja s'acaba un altre diumenge.Un diumenge més sense tu.un diumenge vuit,sense fons.Un diumenge mancat d'ànima i sentit. No tinc cap mena d'ispiració per escriure.Avui és un dia realment mancat de tot,i per escriure tonteries millor no escriure res. molts,molts,molts petonets i fins sempre [name] => Montse [ip] => 2.140.26.141 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-12 19:45:43 [modified] => 2012-02-12 19:45:43 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [47] => Array ( [id] => 84701 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => la nit de la vidua invisible és una nit impredecible,mai saps com t'agafara. TIndre les defenses alertes?Ho m'agafarà la llantor a traició.mai ho sé.es com una muntanya russa,una mena de Dragon Kan dels sentiments.Ho estas a dalt de tot o a baix de tot.la nit és transforma en una mena de vertígen impredecible.avui sembla que tinc els sentiments sota control,no ha estat un mal dia i les llàgrimes no han baixat pel meu rostrecom una font inagotable.El dolor existeix però no sé per que està més adormit que ahir,sembla que més controlable. Però sé que és una il.lusió falsa,un miratge de la realitat.Suposo que el cos humà dintre de la seva sabiesa sap donar intervals de pau,una mena d'endorfina naatural que adorm el dolor ni que sigui per unes hores i així poder refer-se i resistir quan de nou torni un embat de desesperació.La vida no deixa mai de sorprendrem.Es com si una força desconeguda t'obligués a continuar quan tu l'únic que desitjes és plegar.El destí de les persones s'escriu dia a dia.Una part l'escriu la història l'altre un mateix.Crec que l'actitud i les conviccions personals ajudan molt en un trànsit com aquest.no hem de confondre llàgrimes amb flebesa ni tristor amb incapacitat.les vídues invisibles ploren,treballen,es desesperen,lluiten.Una barreja de super woman i maruja que dona com a resultat un poti-poti difícil d'entendre i assimilar. Sé que per sort o desgràcia sóc inteligent i això fa que ni em planteji coses com deprimir-me i llençar la tovallola.No m'ho puc permetre,masses persones a les que estimo molt m'ho impideixen.L'amor té aquesta doble mesura. En fí el món continua boig,jo segueixo batallant amb la burocràcia de la mort i la vida s'obre camí dia a dia encara que jo cregui que tot s'acabat.Demà sortirà el sol i un nou dia continuarà,i jo segui`´e formant part de tota aquesta bojura com un peó més d'una partida d'escacs que ja no controlo.La partida de la vida ha agafat vida propia i mou les fitxes al seu antull. Desde un racó de la terra escric aquestes paraules a una nit amiga que avui mostra una cara més afable i que demà treura les garres despiadades per recordar-me que la teva d'avui és un miratge una pausa per continuar la guerra demà. petonets amor,avui i per sempre............ [name] => Montse [ip] => 95.127.108.4 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-13 22:41:20 [modified] => 2012-02-13 22:41:20 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [48] => Array ( [id] => 84982 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja sóc de nou en braços de la meva amiga,la eterna nit.Realment he de reconéixer que sóc una mica mussol".La nit és una companya estupenda per llegir,estudiar,pensar,sentir.La foscor i el silènci conviden al recolliment i a pensar. Diuen que Déu apreta però no ofega,i deu ser així,per que desde fa 48 hores tinc una mena de "respir "que no m'acabo d'explicar.Sembla que la meva capacitat per treure'm la feina de sobre va augmentant,i tot l'acúmul de pendents per fer va disminuint.El que no acabo de solventar de cap manera és el cansanci. Matinar als matins és un càstig,ho faig però amb una son espantosa.Esperem que poc a poc la cosa vagi millorant. També estic farta d'hivern i fred,potser perque entre la teva malaltia i tot plegat fa mes de tres anys que no sé que són vacances ni estiu.Ens vam passar molts estius ingressats a l'hospital per culpa de la malatia.Aquest any serà el primer estiu sense tu.Intentare fer el mateix que feiem tots dos junts,per que és el que m'agrada,però encara no sé d'on treure el valor per fer-ho.Tu em vas ensenyar a viure,a sentir.Em vas ajudar a retrobarme amb mi mateixa en una època de la meva vida en que no sabia ja qui era.Vam juntar les nostres vides i ens vam fer un mona a la nostra mida on tots dos erem amos i senyors de la nostra felicitat.En cap moment vam fer cap plà que només contemples a una part participant,i així em trobo ara com em trobo,amb una vida que no deixa de ser una pàgina en blanc,amb un guió per escriure.No el podre escriure amb tu,però per altra banda sé que és impossible fer-ho sense tu. Per això t'escric i et parlo,perque és una forma íntima de estar amb tu i negar-li a la mort el dret absolut sobre la teva persona.Quan escric estas present no has marxat,i et recupero ni que solament sigui per una estona. La vidua invisible segueix el su camí,sola,dreta,impasible,guardant les llàgrimes per casa,on puc plorar-te amb tota la soletat del mon. Seguiré dreta,i no em deixaré abatre per un mon ingrat que tha pres del meu costat. Bona nit estimat,bona nit amor meu,no em deixis mai. [name] => Montse [ip] => 95.127.102.244 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-15 20:13:33 [modified] => 2012-02-15 20:13:33 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [49] => Array ( [id] => 85151 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui he sommiat amb els ulls oberts. he iamginat una altre vida,diferent a la que porto ara,portant a terme un somni que tu i jo haviem tingut moltes vegades. Imagino la meva vida en el nostre racó de la costa brava,fent de la nostra casa somniada una forma diferent de viure i que aleshores fos un petit homenatge tot ple d'amor cap a la teva persona. Sèria un lloc obert a la gent que vulgues entrar a reposar a prendre un refresc,a parlar,i aleshores allà trobaria un petit racó dedicat a tu.Segur que algun dels teus malalts el visitaria algun dia i nomes per això ja valdria la pena.Viure a l'empordà,contemplar la furia de la tramontana sobre el mar,sentir el sol i l'ombra del bosc,tot a la vegada sobre la pell.Respirar molt fons i sentit barrejada amb el vent la teva olor.Tancar els ulls,estirar la mà i que el vent acaroni la meva pell portant el record de les teves caricies.Ha estat un sommi preciós que ha embolcallat tot el dia amb una dolça melangia que m'ha fet somriure i per que negar-ho, m'ha fet feliç. la felicitat ,a vegades és la cosa més barata i sencilla del mon.Un sommi perdut e un dia normal.La vidua invisible torna a sommiar. [name] => Montse [ip] => 2.142.107.84 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-16 19:49:04 [modified] => 2012-02-17 03:30:02 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [50] => Array ( [id] => 85560 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => El cap de setmana a tornat a ser espantós.He pujat a Palamós,però no tenia ganes de fer res.Era carnestoltes i no podies ciecular per cap lloc.Carrers tallats,botigues tancades.En fí una disbauxa de disfresses i gent alegre que no cuadrava gens amb el meu estat d'ànim.Apenes he sortit de l'apartament,ni he estudiat ni he anat a passejar,no he fet res,solament contemplar com tot el món que jo estimava ja no hi és.Era un món lligat a tu,i ara amb la teva absència no sé com recuperar-lo. També penso que el problema és aquest,intento recuperar un temps que per desgràcia ja no tornarà,i el que he de fer és reinventar de nou el nostre món,adaptar-lo a la teva absència i tornar a fer del nostre estimat Emporda,un lloc on poder ser de nou feliç amb el teu record.Espero que l'estiu,el sol i la calor em revifi una mica.mentrestant seguiré amb el meu dol,plorant la teva mort,uns dies molt trista,els altres emprenyada amb tot i sense poder deixar de preguntar-me per què a mi?. Bé he de fer encara moltes coses i per variar no tinc cap mena de ganes de fer res.Espero que demà comenci un nou dia,i seguiré lluitant per un nou futur on poder recuperar la il.lusió per viure. Bona nit amor meu [name] => Montse [ip] => 2.142.139.96 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-19 21:38:07 [modified] => 2012-02-19 21:38:07 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [51] => Array ( [id] => 85763 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ahir al vespre no vaig escriure res,em vaig recrear en mirar la nostra casa.Està plena d'objectes que vam anar adquirint durant tota la nostra vida junts.No anavem mai a buscar res especíific,però quan ho trobavem ho sabiem de seguida.Encara no hem trobat l'arcó antic de fusta que voliem possar al sota escala.Tampoc el busco concretament.Sé que arribara un dia on sense voler el trobaré.realment són els objectes els que transmeten la vida i els records.els que a la nit em consolen i fan que no em trovi sola.La casa es nomes una carcasa que en un moment donat t'acull,però la vida la porten els objectes.Bé ara amb la crisi tampoc està l'economia per anar comprant a tort i a dret però també es l'ocasió de trobar certes coses a més bon preu.Solament fa falta que aquestes coses s'entrabanquin amb mi i surtin a buscar-me. Saps que tinc moltes ganes de fer? Un dia de sol ,quan arribi la primavera i no faci calor,aniré sola a la Bisbal d'Empordà.Deixare el cotxe als afores del poble,i em patejaré totes les botigues d'anticuaris i de ceràmiques. No anire predisposada a comprar res,a no ser que aquell objecte màgic llargament buscat em surti al pas. Com ens agradaba fer això junts¡¡¡¡. Ara hauré de fer-ho sola,però ho faré. Bé carinyo,avui em quedaré al despatx fent deures,a veure si puc sortir-me'n de tot el que tinc començat i inacabat.La teva fotografia sobre la taula em fara companyia tota la tarde i procuraré enllestir coses pendents. T'estimo molt carinyo,el fet de no ser al meu costat fa que cada dia que passi m'adoni de la gran companyia que teniem tots dos.Erem un èquip formidable,i ara estic sola.La familia ocupa una part,però no es el amteix.Ells tenen la seva vida i no els puc agobiar.la nova vida me l'he de buscar jo i construir jo.Espero que tot el teu amor i tots els nostres records m'aajudin a sortir-me'n. Petons,petons,petons [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-21 10:22:04 [modified] => 2012-02-21 10:22:04 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [52] => Array ( [id] => 86117 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Problemes,problemes,i més problemse.Realment a la vidua invisible si una cosa no li manca són els problemes.Familiars,laborals,econòmics,burocràtics,realment la nit del dia 31-12-2011 va ser espantosa al ser el primer any sense tu.La propera nit de cap d'any espero que pugui plorar-te ja tranquila i sense tot aquest agobio de papers en el qual em trobo enterrada i colapsada. Voldria acabar-ho tot dema i enllestir-ho d'una vegada,però els pasos son lents,lents i van minant tota la poca energia que em queda.Darrera d'un paper en va un altre i no hi ha res a fer fins que no arriba tot parat i esperar,esperar,veient cada dia tot el munt de carpetes sobre la taula,amb les sees etiquetes"notari" "hisenda [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-23 12:03:06 [modified] => 2012-02-23 12:03:06 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [53] => Array ( [id] => 86369 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => No sé que ha passat amb lùltim escrit ,ha quedat retallat i a mitges,suposo que vaig apretar algun boto que no tocaba i em va quedar a mitges.en fí em sap greu per que quan escric em deixo portar per el moment i després ja m'es impossible recuperar les paraules perdudes.La vida segueix donant pals,la questió és no viure tranquila.Bé jo segueixo amb la vida de la formigueta,poc a poc i anant tancant papers i carpetes,si Déu i la burocràcia ho permeten a finals de juny ,amor meu haurem acabat el via crucis de la teva mort,i et podre plorar amb tranquilitat.Agafaré forces pensant en el mes de juliol amb les dues patufes a Palamós.platja,més platja caminar amb elles pels nostres indrets meravellosos,i passar dies a les cales que tant ens agradaven plenes dels nostres records. Hi haurem d'arribar a peu,però jo sempre veure la nostra barca fondejada plena amb el nostre amor que ho omplia tot..T'estimo,sigués sempre present a la meva vida,i que el teu record no m'abandoni mai. [name] => Montse [ip] => 95.126.130.236 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-24 21:22:58 [modified] => 2012-02-24 21:22:58 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [54] => Array ( [id] => 86882 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => La veritat és que no sé com èl esser humà pot aguantar el que aguanta durant tota la seva vida.Hi ha moments,etapes i situacions on realment el fet de aixecar-se cada dia i continuar vivint es una tasca faraònica. Avui serà un dia trist,em quedaré al despatx treballant i fent estona fins que arribi l'hora d'anar a classe.És important no abandonar-se i fixar-se objectius,ara bé quan penso en la paraula futur només vec un gran forat negre que s'ho empasa tot.Per tant continuarem amb el plà primigeni establert,anar tancant carpetes de burocràcia i esperar que arribi l'estiu i celebrar que tots els papers odiosos s'han acabat.Sommiu amb una tovallola arran de platja i dormisquejar mentre el sol acarona la meva pell i el soroll de les onades del mar em reporta als dies més feliços de la meva vida,que son els que vaig viure al teu costat.Tinc ganes de banyar-me al mar i sentir a cada braçada que tu estas amb mi,tancar els ulls i reportar-me a un pasat que ja no tornara mai més. És difícil per no dir impossible pensar en un futur en aquestes condicions,per tant he decidit viure un present amb espectatives de futur,i que el destí,la sort,i els "idus de marzo" portin el que la mare terra decideixi.Si ens parem a pensar una mica no deixem de ser una fulla en mans del destí que ens belluga de la felicitat a la desesperació segons bufa la ruleta de la vida.El que realment si que ha canviat mòlt,és la percepció i el valor que li dono a les coses.Cada cop valoro meyns el fet de "tenir coses" els diners han pasat a ser una cosa secundaria que només tenen el valor necessari per poder viure.He après que no fa falta comprar coses si no fan falta i que res em produeix més plaer que destinar diners a ajudar a les persones que estimo.Realment invertir en la família és el millor negoci que és pot fer donades lles circumstàncies i temps que vivim. Aquest cap de setmana tinc u compromís el dissabte i aprofitaré diumenge per arreclar el patí de casa,a veure si aconsegueixo que algú m'ajudi. A partir de llavors pujar a Palamos tot el que pugui i que el destí i el teu amor que m'arriba des d'allà on siguis guii els meus pasos i la meva vida. El que si et vui demanr és que vetllis per tots nosaltres i ens ajudis a superar els difícils trangols que estem pasant,si tu desde la eternitat pots influir d¡alguna manera fes-ho.Només demano salut i felicitat i si us plau molta molta tranquilitat. Molts petons amor meu i fin una altra estona [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-02-28 11:40:00 [modified] => 2012-02-28 11:40:00 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [55] => Array ( [id] => 87218 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Seguim amb problemes mil per tot arreu.Si poguessis ser al meu costat te'n faries creus de com van les coses.Retallades de sou,retalladesde contractes,tothom espantat per si perd la feina,en fi carinyo per que negar-ho jo també estic una mica espantada,vidua 51 anys i els temps que corrent fa por perdre la feina.Sort que ets el meu angelet particular i sé que no estic sola en tota aquesta tempesta que assola la nostra civilització.Ens trobem davant d'un nou paradigma que hauria de servir per canbiar la nostra societat desde els fonaments.Em fa por que si això no passa l'unic que farem serà superar uns mals anys per deixar en herència els mateixos problemesa als nostres nets.La humanitat es reacia al canvi,ens fa por canviar,i ara és imprescindible per poder continuar i sortir del forat econòmic on ens trobem. Se que compensar la teva absència amb aquests escrits a algu li pot semblar insà però com ningú és mira aquestes pàgines m'es igual.Ës la forma que jo he trobat de sobreviure i alora continuar amb tu. Els nens tenen amics imaginaris,i jo et tinc a tu el meu amor etern al qual escric cartes d'amor a un altra dimensió,segura de que si alguna cosa no es pot emportar ni la mort,es tot el que nosaltres dos teniem.Seguiré flotant,ningú m'ensorrarà,sortire de la tristor de la teva mort,però sortiré amb tot l'amor que em vas deixar i que mai ningú em podra prendre.Sempre seguiras viu en el meu cor.Envia'm una abraçada ben forat alla on siguis [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-01 13:36:52 [modified] => 2012-03-01 13:36:52 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [56] => Array ( [id] => 87349 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja estem a divendres,demà vaig de calçotada amb els de la feina,anem a Sant Quinti de Mediona a un restaurant,la veritat a veure si avui quedo amb algun company per no perdre'm. Em faria il.lusió anar-hi aviat i així visitar les fonts de les Deus,tinc molts bons records d'anar-hi de petita amb els meus pares i alguna vegada amb tu.Voldria arribar d'hora i passejar tranquila,fer alguna fotografia(a veure si m'acabo d'aclarir amb la teva mega super camera de fotos),total ganes ,ganes ,ganes d'anar-hi la veritat és que no en tinc gaires,però sé que em farà bé anar-hi.El dissabte nit vui quedar-me estudiant fins ben tard ja que jo solament sé fer-ho de nit,a veure si apretem amb el català ja que seria una canya aprovar l'examen i una tranquilitat grossa i un bon pes que em treuria de sobre.El temps ha millorat molt, a veure si segueix així i puc pujar a Palamós ,ho necessito urgentment.Mentretant a seguir lluitant per una nova vida que no sé d'on sortira.Molts petons amor meu [name] => ontse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-02 10:07:31 [modified] => 2012-03-02 10:07:31 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [57] => Array ( [id] => 87845 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,ja tornem a ser dilluns.Ha estat un cap de setmana molt difícil.Costa tot,si pujo a Palamos t'enyoro i si em quedo a casa pitxor.Es a dir dolent per dolent pujo a Palamós i que sigui el que vulgui el destí.A més a més és com un presentiment que totes les respostes que busco les trobare allà. Estic segura que tot el que ens ha passat ha de tenir alguna explicació diguem-li "divina" per dir-li d'alguna manera.Tot a la natura té un sentit i no sé ni com ni de quina forma l'he de trobar.Confio en que tu desde l'immens sentit comú que sempre vas tenir busquis i em facis arribar la llògica que jo no trobo per enlloc. PD: Està en venta la casa dels nostres sommis.L'has vist? [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-05 12:30:46 [modified] => 2012-03-05 12:30:46 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [58] => Array ( [id] => 88202 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Miro el sol que entra per la finestra ,i noto la presència del bon temps que tant ens agradava.Recordo la proximitat de la Setmana Santa i amb quina il.lusió feiem possasr de nou la barca a l'aigua per començar a gaudir de les nostres jornades de navegació.Miro les dades,miro el sol solet i m'entren ganes de xisclar.l'amarre ja no hi és i la barca espera tota desangelada dintre d'una botiga que algu en doni cuatre duros per ves a saber tu donarli quina vida.El bon temps s'acosta però res serà com era abans,ja que tu no hi ets. Intento aferrarme amb desesperació als rcord d'una vida pasada que ja no tornarà ,i no sé si això és bó o no,intento sobreviure a un pasat que tiba de mi amb força cap a una foscor on sé que no m'espera res.per altra banda intento imaginar i muntar un futur,i tot just puc muntar un triste present.La societat s'enfonsa,i amb ella el mon còmode on viviem i que poc a poc va desapareixent. Intento que el teu record no és difumini en un no res,per que sé que si això passa jo em difuminaré amb ell.Sé que la vida,el futur,el que sigui que m'espera va indisolublement lligat al teu record,i al teva presència en forma de vent,nuvol,barca o cualsevol altre objecte que en aquell moment evoqui el teu rostre,gravat a foc en la meva memoria. recordo la teva imatgevivida,càlida la forma del teu rostre la teva rialla,gràcies a Déu no es difumina,és nítida tal i com vui mantindre-la. I aquí estem esperant un senyal, un anuncí del destí, seguint amb una vida imposada,no demanada,ja que l'anterior m'ha estat arrebatada i esperant ,esperant un miracle que no sé d'on ha d'arribar. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-07 10:50:50 [modified] => 2012-03-07 10:50:50 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [59] => Array ( [id] => 88404 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui costa escriure,potser és d'aquells dies que el dolor et fa més sensible i ni tant sols les paraules t'alleugeren.No sabia si escriure o no.Al final he optat per continuar aquesta mena de diari de la vidua invisible,amb l'esperança que algun dia el pugui llegir sense aquestes onades punyents de llàgrimes i dolor de les quals me'n surto com puc. Tinc ganes de pujar a Palamos,barreja de ganes i por al 50%,però al meys tinc la sensació de ser aprop teu.Continúo amb una sensació de paralisi total,és com si el meu cervell s'hagués ralentitzat i fos incapaç de possar-se a fer res.He d'estudiar,tinc exàmens i no tinc ganes de fer res.Sé que si suspeng m'emprenyaré amb mi mateixa,però al meyns reaccionaré davant d'alguna cosa. Ara em ten¡s a l'oficina,he estat fent feina ja que se'm menjaven els papers,he fet comandes,enquestes etc i un tou de collonades que la veritat no sé per que serveixen.Ara marxare,a les 19 hores tinc classes de català i no puc faltar a gaires més.Quan arribi a casa mimaré al tro,i pensare que demà es divendres i que pasin els dies que pasin t'estimo mòlt,mòlt,mòlt. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-08 17:50:14 [modified] => 2012-03-08 17:50:14 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [60] => Array ( [id] => 88951 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Aquest cap de setmana he anat d'exploracions per els llocs on ens agradava explorar.Al final he trobat la Torre Valentina,i carinyo teniem raó l'autèntica no és la que veiem dsde la barca quan tornavem cap al port.La de veritat es la que hi ha a sobre de la sorra al final de la platja de Sant Antoni de calonge.vaig poder aparcar molt aprop aprofitant que ara som cuatre gats el cap de setmana i amb el tró xino-xano vam arribar-ni caminant.la llastima és un bloc d'apartaments espantos que h ha just al darrera i deixa un marc molt lletj a la Torre.la part positiva és un restaurant al peu de la Torre on vaig seure al sol veient el mar i vaig esmorçar.D'allà surt un tros de cami de ronda que pinta molt bé però el pobre Tró ja no pot seguir-me li manquen les forces.Ara es tracta de posar la directa estudiar per l'examen de català despres preparar l'exàmen del postgrau i no preocupar-me res més de retornar a fer les classes de piano i gaudir de la platja amb el teu record al meu costat.Em trobo molt sola i aïllada,m'agradaria tenir amics amb qui compartir els caps de setmana a Palamos,però la gent té la seva vida i no els pots obligar a gaudir de la teva.espero que amb temps i paciència pugui fer nous amics i coneguts amb qui disfrutar del mar i de les seves activitats. Saps que he pensat?,que pasat l'estiu em puc apuntar a treure'm el títol de capita de vaixell,començant pel de grumete i anar pujant,també he de mirar una aula d'estudis maritims que hi ha a Palamos,en fí he de buscar activitats que jo vulgui fer i segur que així robaré gent afí per compartir-les.El meu mon és el mar igual que era el teu. Ho estic passant mòlt malament,espero que tu puguis fer alguna cosa desde allà on siguis per fer més portadera la vida sense tu. sempre amb tu.............. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-12 13:16:37 [modified] => 2012-03-12 13:16:37 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [61] => Array ( [id] => 89363 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ens segueixen matxacant amb papers,ahir vaig parlar amb el teu fill.Estava a Mallorca per feina i m`'explicava que li havien arribat per correu certificat uns papers elnotari i que no entenia res.Hem quedat per dinar junts aquest dissabte i segurament em costarà un viatge que ell no pot fer a preguntar a cal notari. La vídua invisible segueix fen de formigueta i enterrant paperes i més papers. Somnio amb la revetlla de Sant Joan,la nit màgica del solstici d'estiu.faré fotocopies de rentes,plans de pensions llibretes ,funeraria i resta de males herbes que van creixer en el jardí de la nostra vida arrel de la teva mort.preparare una foguera amb llenya i herbes purificadores i sagrades,encèns,mirra,salvia llorer i li prendre foc amb un gustazo impresionant,segurament també em faré un fart de plorar fruit de la rabia i la impotència que m'han fet passar aquest any.Guardare tots els papers originals en les seves carpetes corresponents i donaré per fi per acabat el teu eterns enterrament burocràtic que ja és vomitiu el trangol que m'estan fent passar. Mirare el dissabte com esta la cosa i a veure si puc ajuntar a tots dos per dinar. Diumenge anire al mercat de brocanters de caldes de Montbui a passejar i prendre el sol.El teu record m'acompanyara i espero passar un bon matí fent una activitat que a tu i a mi ens encantava.Segueixes viu en el meu record i en la meva vida,que està absolutament vuida de contingut sense tu.Pensa en mi i que els teus pensament m'arribin com una bufada d'aire fresc d'on agafar forces per continuar.T'estimo. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-15 10:44:36 [modified] => 2012-03-15 10:44:36 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [62] => Array ( [id] => 90292 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Seguim el "machaquing" burocràtic.La teva maleïda mort ens ha ensorrat de papers i impostos.n'estic fins al capdemunt,no hi ha dret.Encara no aconsegueixo anar a cap lloc sense a posar-me a plorar i he d'aguntar tota aquesta merda.Realment no vui res,per poc que pugui et juro que no deixaré aquests mal de caps als nostres fills.A més amb el desastre que son tots dos per els papers no em vui imaginar que pasaria si jo no fos al davant tirant de tot. Realment la nit del 23 de juny serà una autèntica nit de bruixes on penso cremar tota l'amargor d'aquest any. Tinc ganes de començar de nou i no sé co fer-m'ho.Intento concentrar totes les meves energies disperses en els examens que tinc pendents,i et prometo que a partir de setembre nomes em dedico al piano i a fer esport,en fi a cuidar-me una mica encara que no en tingui gens de ganes.Estic acondicionant Palamos poc a poc ,divendres pujare llençols,tovalloles,i tot el vagatge emocional que em provoca arribar a l'Emporda.Si el temps ho permet aniré a estar una estona amb tu,i seguire buscant raons per viure i continuar amb tot aquest sense sentit en que s'ha transformat la meva vida.T'estimo com el primer dia que ens vam coneixer i el fet de no tenir-te al meu costat fa que tota la intensitat de l'amor que ens teniem aflori mes que mai ja que la teva absència fa mes doloros tot el porcès de viure sense tu. Realment jo segueixo com si tu encara hi fóssis,etss viu en el meu pensament a totes hores,el que realment no sé com començar a fer es reconstituir tota una vida sense tu.Començar de ou em fa mandra.Sé que el futur es a l'Empordà però encara no se com ni quan ni de quina manera.Em dono un any de marge. El proper dia 19 de juny,m'asseu-re mirant el mar,si Déu vol haure'm acabat tots els papers,solament espero de tu una petita senyal que m'indiqui el camí a seguir.Vui començar de nou,però vui fer-ho amb el teu record i el teu amor al meu costat [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-20 14:08:13 [modified] => 2012-03-20 14:08:13 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [63] => Array ( [id] => 90739 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,realment la teva malaltia a dimensionat realment les coses.Sembla mentida com es la gent,ningú fa ni una trista trucada per saber si sóc viva morta,etc..(.no sigui que surti amb alguna pena i els posi amb un compromís).Realment tots aquells que ceria amics,han desaparegut meyns uns quants i curiosament amb qui meyns comtaves t'ofereix ajut suport i estan dispossats a escoltar-te i donar-te un cop de ma. Treballaves tant... mai tenie un no per ningú i fixat ja no existim per ningu,tu perque ja no hi ets i jo peruqe deg ser un record que fa nosa.Dins de poc plegare de treballar ja tinc la bossa de Palamos mig preparada,trucare al Vicenç i a la Maria per anar a veurel's,trucare a la Lupe i al Miquel a veure que fan,fare una trucada a la Maria Jose i ja s'ha acabat el fet de quedar bé.Si tinc ganes baixare a Sa Tuna amb el tro a donar un vol i a veure si saludo al Carles.De debo que cada dia estic més decepcionada de la gent.Espero que la primavera que està a punt de començar porti una mica d'esperança a la meva vida i juntament amb el teu record pugui anar enganxant els trossos esmicolats del meu pobre cor que desde la teva mort no hi ha "cardioleg" que ho arrecli. Vetlla per tots nosaltres i molt especialment per mi que em sembla que soc la que més et necessita. pujare al nostre raco màgic i allà restarem junts unes hores.T'estimo amor,fins dins d'una estona. [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-23 12:49:12 [modified] => 2012-03-23 12:49:12 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [64] => Array ( [id] => 91148 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,aqui em ten's més soleta que mai.Tothom ha plegat de treballai i ara ho faré jo.El cap de setmana a Palamos ha estat mòlt trist,solament el viatge a la nostra cala m'ha aportar la serenitat que necessitava.He trepitjat la sorra on vam deixar les teves cendres,i he sentit tot el teu caliu.El proper cap de setmana i aniré a prendre el sol i m'hi quedaré unes quantes hores,doncs l'estada va ser relaxant com si l'aire,el soroll del mar el tacte amb la sorra i tot plegat t'haguessin transportat al meu costat. El Tró no es troba gens bé li fallen les potes del darrera i tremolo que arribi el dia que ja no pugui més. Mai m'hagués imaginat que la solitud pogues fer tant mal,sinò fos per la família ja seria en un sot d'amargor. Segueixo esperant l'estiu com aquell que espera una alliberació.Se que sera un plaer i alora una comdemna ja fara un any sense tu i això no para de fer mal ni un segon.Segueixo perduda en un mar de plors buscant un per què que ningú em donarà e intentant trobar un camí que no sé ni on està. Cada dia enceng unes espelmetes al costat de les teves fotografies,es curios tant poruga que jo era i ara em quedo sola a casa i no tinc por.En el fons se que no estic sola i que tu ets amb mi com un angel de la guarda fidel al meu costat.necessito pensar en tu en aquests termes ja que si no no se com m'ho faria per continuar per aquest camí desert on em trobo. Espero que la primavera aixugui una mica el dolor,ja que la teva falta es inaxugable del tot.Molt petons desde la terra i allà on siguis no em deixis mai d'estimar [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-26 14:20:51 [modified] => 2012-03-27 03:30:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [65] => Array ( [id] => 91300 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Seguim amb una calma total.Em sento com un vaixell de vela,perdut en la immensitat del mar i sense una espurna de vent que l'arrossegui cap a quelcom lloc.Espero en calma total,els dies passan poc a poc i ni una sola bufada omple les meves desplegades veles.No hi ha direcció ni rumb per prendre.Espero,espero que la serenitat torni a la meva vida i em permeti recuperar el control de la meva nau.Espero un miracle que no sé d'on arribarà que m'indiqui la ruta a reprendre. No tinc tripulació amb la que compartir les meves engoixes.Nomes tinc aquesta mena de cuader de bitacora,perdut en la mar d'internet on anoto dia a dia la parsimonia dels meus dies,com faria un vell llob de mar.No tinc tripulació que s'amotini,viatjo sola com un Holandes Errant,en un vaixell sense tripulació. Som dos fantasmes perduts en el no res, jo intentant mantenir el vaixell,que no s'enfonsi.Tu el record que em dona forces per seguir lluïtant.La vida està plena de temporals que tots em de sortejar,però la teva mort va ser com una llevantada que ho va arrossegar tot. Segueixo fabricant les meves reds amb llagrimes de dolor,i les llenço al mar cada dia intentant pescar cada un dels nostres records.mentresant espero que el vent torni a inflar les veles del meu devastat vaixell.Que la veu torni a fluir per la meva boca,i una dolça havanera pugui cantar de nou a l'amor,al mar,a la vida,en fi retornar una vegada darrera l'altra als braços del teu record [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-27 15:04:21 [modified] => 2012-03-27 15:04:21 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [66] => Array ( [id] => 91886 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,aquí em ten's un altre cap de setmana,on la solitud m'ofega i no trobo cap sentit a la meva existència.Em sento com quan tenia 15 anys i dubtava de tot i no parava de fer-me preguntes que no tenien cap resposta.Les respostes d'un adolescent les donen els anys i el concepte temps es un concepte molt relatiu quan ten's totes les hormones rebotades.Recordo la meva adolescencia amb carinyo i amb amargura,vaig experimentar,vaig coneixer tot va ser assaig-error però me'n vaig sortir.Ara amb 51 anys em trobo igual,plena de dubtes i preguntes i ningú que em doni la resposta que busco.Per què?.Per què a mi ,perque la mort m'ha obsequiat amb la seva visita i s'ha endut amb ella el que més estimaba.tu. Aquí em ten's fent filosofia,buscant respostes al per que de tot ,com quan tenia 15 anys i em creia una deesa una super heroina que ho podia tot. Avui desde l'esperiència que només donen els anys sé que mai tindrem totes les respostes ,ni el caamí per trobar les nostres idees.Però també sé qu eldia que deixem de fer-nos totes aquestes preguntes estarem morts.de veritat. per a mi tu no has marxat a cap lloc,segueixes viu al meu costat ,en el fer de cada dia,quan vaig a la platja quan faig qualsevol cosa de les que abans feiem tots dos junts.La única diferència és que ara no vaig amb tu,agafada de la teva ma o abraçada al teu braç.Ara sós una ombra que camina sola buscant un ecord on aferrar-se per seguir viva. Tot és injust i la solitud no ho fa més portable.Sembla mentida el que fa una malatia grue,aparta a tothom del teu costat.Els tres anys de lluïta en solitari que vam passar,van espantar a tothom del nostre costat.la malaltia,fer-li front a la mort fa por i la gent s'aparta del costat dels malalts,com si fóssim leprosos a qui s'ha de fer fora per por al contagi. Al clauer porto un cascabell i quan sona em sento així fent sonar la campaneta per que tothom fugi del meu costat i així fugir de compartir el meu dolor i la meva amargura. Ompliré la meva vida amb el caliu de la meva família i del Jordi i del Dani per que vetllaré tota la meva vida,ja que la felicitat de tots dos és l'únic que li dona sentit a tot.Esperaré a que creixi una mica el Jan ja que amb dos anys noés ara el que necessita es als seus pares.despré ja apareixera la seva avia per ompli´r el seu cervell de conceptes i carinyo,i mentrestan mantindre el teu record viu de la unica manera que se fer-lo.estimant-te tota la meva vida com si mai hagessis marxat.Bona nit amor i no deixis de vetllar per mi. [name] => Montse [ip] => 95.127.65.114 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-03-31 23:05:00 [modified] => 2012-04-01 09:05:54 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [67] => Array ( [id] => 92020 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola vida,avui hem fet un dinar de família ,tots a casa al voltant d'una bona paella d'arròs i parlant de tot i de res. M'han ajudat a arrenjar el jardí, que estava fatal de males herbes i descuidat de tot l'hivern.hem destapat la piscina,netejat filtres i el pop no funciona de cap de les maneres.Demà trucaré a veure si venen a repar-lo.En fi vaig fent tot com si fossis al meu costat,i feiem totes aquestes coses els dos junts.Ara costa molt ,ja que animicament falta la teva rialla per tot arreu i sobretot falta la teva empenta per fer totes aquestes coses que a mi em fan tanta mandra.Junts feiem un tandem perfecte tu un manetes a qui li agradava reparar les coses.La caixa d'eines està tal i com la vas deixar plena de tot,com a tu t'agradava.Jo segueixo netejant papers. Dijous quan plegui de treballar,agafaré al tro i marxaré a Palamós,on ja hi seran la Nuri ,l'Eloi i la teva estimada Sira.Espero que la seva companyia faci aquesta ´primera setmana santa sense tu més portable. Estic baldada,els anys ,la pallissa d'avui a casa i al jardí i la m...... de l'artritis que no em deixa en pau fa tot plegat que estigui ben atrotinada. A sobre a les nits dormo fatal,el Tró no es troba b,e i es desperta moltes vegades i em demana per sortir al patí,la qual cosa fa que m'aixequi cansada com una burra.En fí ja he recollit la csa,sóc asseguda al sofà i vaig a veure una mica la tele i sobretot descansar els peus que els tinc fatal per culpa de l'artritis,després intentaré dormir una mica abraçada al teu record i demà vindra un nou dia en la vida de la vidua invisible,un nou dia sense tu.Bona nit amor meu allà on siguis vetlla per mi. [name] => Montse [ip] => 95.125.30.186 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-01 23:42:48 [modified] => 2012-04-01 23:42:48 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [68] => Array ( [id] => 92212 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 62543 [body] => Em sembla que tindrem una setmana santa passada per aigua.Avui plou,la meva germana ja es a >Palamós i espera que pugi el dijous,espero que el temps ens doni una mica de solet.de totes formes millor que plogui ja que la sequera és molt important i els boscos estan molt secs.Segueixo aturada en mig del no res,sense saber que he de fer ni qui enfoc li he de donar a la meva vida a partir d'ara.A vegades em desespero amb mi mateixa intentant trobar un camí que seguir i que em porti a algun lloc.Estic tant perduda...quan em desespero del tot i solament trobo consol en les llàgrimes miro la teva fotografia i m'abraço a la teva jaqueta per trobar una mica de consol.Espero que quan faci la renta i acabi de pagar amb diners d'impostos absurds el preu de la teva mort podre respirar una mica i el fet de fer desapareixer totes les carpetes plenes de papers de la taula del menjador em fara veure les coses d'una altra manera.No tindre un duro ,però sere"lliure" per plorar tranquil.lament. Avui he aconseguit que el tro es quedes al jardí i m'ha deixat dormir fins a les 7 del matí.ha estat un descans ,així ell va al seu aire i no em desperta a mi per tal que li obri la porta.Estava esgotada. Avui quan surti aniré al supermercat,compraré una mica i cap a casa,tota soleta.No tinc amics,ens vam quedar tant sols durant la malaltia que ara tothom a enfilat un camí que és diferent al meu i per on jo camino no camina ningu dels meus antics coneguts.Pasada la setmana santa aniré a l'ajuntament de Palamós i miraré quines activitats recreatives tenen,sobretot relacionades amb el nostre estimat mar i miraré d'apuntar-me, serà la única manera de coneixer gent amb les meves mateixes aficions i inquietuds,i tornar a sentir que formo part d'algun grup que no sigui el familiar. M'agradaria aprendre a navegar,així potser algun dia pugui tenir una petita barqueta que em permeti fondejar als llocs on ens agradava anr i que el balanceig de les onades en transporti al teu record i a uns dies meravellosos que ja no tornaran mai.Moltes vegades em sento com Un Robinson Crusoe eescribint el relat d'un naufragi per no embogir de solitud i enyorança.Ara me n'adono que tota la meva vida erets tu i que al desapareixer tu ha desaparegut tot el que jo coneixia i tot el mon que donava sentit a la meva vida.Et trobo a faltar amb la intensitat del primer dia i em temo que serà així tota la resta de la meva vida,solament espero que temps pugui ser una tirita ben poderosa que amortigui tot el mal que ara sento i ho faci tot mé suportable.Sempre viuras en el meu cor i en el meu pensamnet ja que la mort no podrà arrossegar de cap manera tot l'amor que encara ens queda a tots dos.T'estimo molt amor.Il.lumina la meva via amb un brot d'esperança mentre trobo una sortida o un camí per on seguir de nou el que em resta de vida [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-03 11:04:24 [modified] => 2012-04-04 03:30:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [69] => Array ( [id] => 92307 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Alguna cosa he fet malament aquest matí,ja que em sembla que no ha quedat escrit res de res.A vegades la informatica i la meva torpesa,fan un coctel que dona com a resultat un no res. En fí ja som a setmana santa i per variar plou.Per una banda fa molta falta que plogui ,però per l'altra són uns pocs dies de vacances on l'aigua fa molt mal al turisme,i en èpoques de crisi economica podria ploure a bots i barrals abans o després.Però el temps no enten de festes ni de raons humanes.. Per mi aquestes festes són sinònim de tristesa com totes les festes.Segueixo esperant el mes de juny com un miraacle que acabarà amb "quasi bé" tots els papers.Jo anomeno a la burocràcia generada per la teva mort,els impostos de la mort,ja que reqlment són tributs que penalitzen la vida dels que queden i s'alimentan dels difunts com els voltors.Els hi posen noms molt seriosos "plusvalua" "successions" etc tot molt rimbombante ,però la veritat és que són els nutrients de la mort que paguen els vius.Es veu que no n'hi ha prou amb les llàgrimes i el dolor que la pela es la pela i com dieun els castellans"el muerto al hoyo y el vivo al bollo". Jo espero,espero,espero ,desesperadamente espero no sé que però espero un miracle que vingui d'algun lloc i em tregui del sot on sóc. [name] => Montse [ip] => 2.141.60.139 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-03 20:40:53 [modified] => 2012-04-03 20:40:53 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [70] => Array ( [id] => 92379 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Plou,plou i no fà gens de sol.Demà he de pujar a Palamós i m'homestic plantejant.El dia 12 examen de català "y yo con estos pelos" en fí no compto amb aprovar res,solament espero tenir més sort a la repesca del mes de juny.Avui seguiré arreclant cose.Ahir vaig anar a carregar al supermercat i avui seguiré amb la vida quotidina que ja costa molt. Com deia Machado "Mi corazon espera hacia luz y la vida otro milagro de la primavera". [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-04 11:39:59 [modified] => 2012-04-04 11:39:59 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [71] => Array ( [id] => 93004 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui és un dia trist.Em trobo agobiada,el meu pare no es troba bé,li fa molt mal el genoll i demà em toca bellugar-me per trobar un traumatoleg que se`l miri.Abans quan tu i erets aquestes coses eren més fàcils.Entre tots dos feiem pinya i on no arribava un arribava l'altre.Fa tot just dos dies em sentia més forta,avui em sento derrotada,amb ganes de plorar i xisclar que ja estic farta de tot i que no puc més.I sé que no puc fer-ho,que demà hauré de treure forces d'on no n'hi hagi i continuar endavant,remenant i seguir vetllant per tots.La casa està sola sense tu, i jo cada dia que passa més sola encara.És una solitud estranya,no volguda,no triada impossada per la força de la mort i de la qual no puc escapar(i tampoc tinc forces per fer-ho).La família ajuda però també em cansa m'agota i no sé per qùe.Suposo que perquè està escrit que he d'estar sola,sola amb el meu dolor.La pau i la tranquilitat de casa nostra,o la solitud de Palamós seràn la meva llar mentre passa aquest temps de dol que tenyeis l'ànima de foscor i omple els ulls de llàgrimes amargues.Sóc de nou un petit vaixell perdut en un temporal de llevant,que cerca un port per guarir-se i només troba el vent per cridar la seva por. Quan acabarà aquesta llarga nit sense sentit?Se que el dolor per la teva pèrdua no marxarà mai,que sempre tindre un buit un forat a la meva vida que no podré omplir amb res,però si al meyns veies el camí que haig de prendre,no em trobaria tant perduda com em trobo ara.Quan tu erets al meu costat i no sabia que fer sempre et tenia a tu,que amb la teva alegria i positivitat il.luminaves el camí a seguir.Ara no tinc llum,no tinc guia,res on aferrar-me només el teu record que em dona una mica de caliu en aquesta freda nit que no acaba mai de passar i en la que visc immersa desde que vas marxar. La vida ens demana a vegades tributs massa alts,i jo crec que la teva mort es massa,molt més del que el meu ferit cor pot aguantar.Vida,com m'ho faré sense tu?Ajuda'm no em deixis en mig d'aquesta amarga foscor que no acaba mai,estic cansada de lluïtar contra tot,estic cansada de plorar perduda en un no res.No puc més............ [name] => Montse [ip] => 95.125.20.203 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-09 20:00:13 [modified] => 2012-04-09 20:00:13 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [72] => Array ( [id] => 93219 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bona nit amor,realment sembla mentida el que un cos pot aguantar.estic assolint uns nivells d'estres,esgotament i cansament que jo desconeixia.Sommiu amb acabar el mes de juny com sigui.no sé quina força sobrenatural m'aguanta.Suposo que tu i ten's molt a vveure i desde allà on ests m'insufles forces quan ja soc a punt de plegar veles. Queda l'ùltim tram,una esforç final,una miqueta de sort,i una miqueta de pietat de totes les forces hostils que m'envolten i acabar ,acabar com sigui tot el viacrucis burocràtic de la teva mort.Ja no m'importa res,solament la visió d'un final proper m'impulsa a continuar quan crec que ja no puc més. Pujar a Palamos,passar el dia a la platja amb tots els nostres reords, descansar i no fer absolutament res. mai hagués pogut imaginar que li demanes tant poc a la vida.realment necessito ben poc per viure.realment quan meyns tenim més feliços som.Vull tenir molt d'amor al meu voltant i molts pocs diners al banc.ha estat necessaria la teva mort perquè m'adones del poc valor que tenen els diners i del molt que et compliquen la vida a la societat nefasta que hem creat. envejo al pescador jubilat que amb una minsa pensió,encara surt a la mar per pescar cada dia i arrodonir els seus ingressos amb la seva passió.Envejo com assegut al sol repara les seves xarxes amb amor,mentre parla amb els altres pescadors del temps,del peix....deixant passar els dies sense pressa,al ritme que marquen les estacions,el temps i el peix. no sé quin futur em depara la vida, una vida que no puc imaginar sense tu,on encarà em reboto contra tot cada cop que penso amb la injustíci del destí. Espero que un cop acabat tota aquesta penitència absurda a la qual estic sotmesa solament pel fet de la teva mort pugui relaxar-me i pensar amb més claretat i enfocar tots els meus esforços a aconseguir reconciliar-me amb la vida que he de seguir vivint sense tu. Ara encendre unes espelmes que facin una mica de caliu,esperare una mica i i intentaré dormir,descansar,esperant un futur que no sé com arribarà,un futur amarg sense tu i alora sempre amb tu. Desde la terra t'envio un petó,esperant que tot l'amor que sento per tu t'arribi d'alguna manera i em consoli una mica. Fins aviat.Sempre amb tu................ [name] => montse [ip] => 2.142.129.145 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-10 23:29:22 [modified] => 2012-04-10 23:29:22 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [73] => Array ( [id] => 93446 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja sóc aquí de nou,esperant que arribi l'hora de fer un examen de Català que no aprovaré per què no he estudiat gens ni mica.Demà començaré el plà B ,es a dir planificar a l'altell un plà d'estudis real que em permeti aprovar el dia 2 de juny,després del dia 2 prepararé l'examen del dia 14 de juliol d'un postgrau que he fet per internet i no penso fer res més que no sigui intentar arrencar sons al piano que tinc a casa i que es mor de fàstic des de fa un tou de dies.A més no podem pedre de vista que tot això estara "amenitzat" per la declaració de renta que aquest any amb la teva mort sera més heavy que mai. Quines ganes d'acabar que tinc¡ M'he muntat un any horrible,ple de coses a fer sense cap mena de ganes de fer-les i voltada de llàgrimes que encara no han parat ni consegueixo dominar.De moment son elles les que guanyen,quan parlo de tu amb qui sigui;ploro quan he d'anar a fer algun tràmit;ploro..en fi sóc una mena de surtidor amb potes que espanta a tothom a kilometres a la rodona,per això crec que m'he de donar més temps i aprendre de la soletat imposada per vuidar-me de llàgrimes.Sinò és impossible acostar-me de nou als humans. Intentaré descansar i si la psique ho permet repasar una mica abans d'anar a l'examen.realment i vaig per anar-hi ja que no hi ha cap mena de possibilitat d'aprovar,però al juny ja sera una altra cosa ..segur que llavors aprovo. Estic cansadisima i això em té preocupada crec que la culpa la té el tractament de l'artritis que estic fent que em te la força per terra.El dia 18 tinc visita amb el reumatòleg i li comentaré,ja que tant cansada no és pot fer res bó. Mes val que et deixi d'escriure i faci alguna cosa de profit,sinò aviat formaré part del sofà.Espero amb tot el cor que aquest cap de setmana faci molt bon temps,si és aixi faré un plan per passarme tot el dissabte o tot el diumenge a la platja amb tu.mentretant a sobreviure amb els record que m'hna quedat de tu.T'estimo,sempre teva....... [name] => Montse [ip] => 2.141.163.172 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-12 13:04:36 [modified] => 2012-04-12 13:04:36 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [74] => Array ( [id] => 93644 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola vida,sembla que les coses es van aclarint poc a poc.Acabo de parlar amb el [name] => Montse [ip] => 95.125.7.102 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-13 21:29:02 [modified] => 2012-04-13 21:29:02 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [75] => Array ( [id] => 94059 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Be,el 13 d'abril no sé pas que va passar però no ha queat res escrit. Total serien les mateixes queixes de sempre,no crec que s'hagi perdut cap idea filosòfica important per a ningú.La humanitat podrà sobreviure una altra generació perfectament sense els meus escrits. Sóc més invisible que mai,a vegades penso que ningú em veu,i realment deu ser així,ja que no hi ha gaire cosa on mirar.Dona,51 anys,"pleneta",vídua....La veritat és que no hi ha gran cosa que mirar.No obstant també té les seves avantatges.Ara puc entrar a qualsevol local de la mena que sigui amb total impunitat ja que ningún pesat vindrà a donar-me la tabarra. Meyns mal que tinc super assumit que ja mai tornaré a estimar a ningú.L'Antoni no tenia sustitut possible.crec quevaig ser una afortunada al tenir-lo tots aquests anys al meu costat.La immensa majoria de la gent es passa la vida de relacio en relació buscant desesperadament l'amor de la seva vida i lùnic que aconsegueixen és anar de desengany en desengany doncs un cop passa la tonteria inicial s'adonen que no queda res.estar enamorat és una droga fantàstica per això la busquem desesperadament durant tota la nostra vida.Jo vaig tenir la sort de trobar-lo,cosa que molta gent no troba mai.Potser per això sé el que he perdut i em costa tant d'acceptar. Un cop faig tot el raonament llògic sembla que em quedo més tranquila però sé que quan arribi a casa tu no hi seràs. Cambiant de tema el pobre tró és troba fatal,ja se que es un gos vell i que li queden cuatre dies,però és el nostre gos el que tu i jo vam anar a recollir un dia de llamps i trons a la gossera ,el nostre gos. Em fa por anar al veterinari ja que l'ùltima vegada ja em va insinuar que poca cosa més podiem fer.El tinc cuidat com un nen petit i li dono tota la medicació.Sé que quan falti em costarà una plorada de Déu,però també sé que estarà amb tu i que també et farà a tu companyia. Total a veure si la meva invisibiitat serveix per alguna cosa profitosa i agafo els llibres,sinò el dia 2 de juny arribarà a traició i suspendre de nou,i això si que em faria una ràbia atroç. Sempre estàs amb mi.navegant per internet he trobat unes fotos de la nsotra barca.Resulta que gràcies a fotografies que la gent fa,algu va fotografiar la nostra barca en mig d'un temporal de lelvant amarrada al port.Em vaig emocionar com una nena petita,intentare ampliar-les i penjar-les,serà un record d'un somni que ja no tinc d'una vida passada que va desapareixer amb tu. Espero que el temps aconsegueixi possar una "tirita" molt grossa sobre la gran ferida que tinc oberta al cor,una tirita que permeteixi continuar amb una vida per la qual encara he de trobar-li senti. Molts petons amor,i segueix amb mi de pensament.El llaç d'amor que ens va unir en vida no el trencara la punyetera mort. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-16 19:40:46 [modified] => 2012-04-17 03:30:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [76] => Array ( [id] => 94458 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => El Tró no menja res,tot just li puc donar la medicació amb un trosset de butifarra blanca.Abans menjava amb glotoneria,com la teva mare deia "és un gosset de vida".Ara veig com cada dia s'apaga una mica més sense que pugui fer res.Només beu aigua i jeu al seu matalas.Tinc por de dur-lo al veterinari ja que em fa por sortir del centre sense ell.Avui m'armare de valor i demanaré hora i em preparare per el pitxor. Aviat estara amb tu,a la platja,i cada vegada que em banyi i m'estiri a la sorra sentire el vostre caliu a la meva pell.Ajuda'm a suportar una nova pèrduasé que molta gent no ho entendria ja que només veuen un gos.Jo veig un nou tros de la meva vida que desapareix per no tornar mai més.Tinc la sensació de perdre el poc control que em queda de la meva vida,mentre el destí segueix jugant amb mi sense ensenyar-me el final i guardan-se un comodí amb el que fer el que vulgui quan li convingui. Estic farta de tot,crec que ja tot just em suporto a mi mateixa.M'he de reinventar de nou al preu que sigui. ot l'horitzó que vislumbro es plé de boires negres que no acaben d'arribar,visc com els gossos maltractats que s'espanten solament en sentir un soroll o un crit,esperant un cop un altre pal que no se d'on arribararà.Visc amb por,amb por a tot un terror a no se que a un fet invisible que no puc identificar.Por a tornar a perdre a algú més. Per això la mort del tró,que s'acosta amenaçant cada dia se'm fa tant difícil de païr ja que en el fons és reviure de nou la teva.Espero que em quedin forces per aquest nou trangul,per les llàgrimes cap problema en tinc de sobres no s'esgoten les malparides faci el que faci i segueixen sortint quan volen sense demanar permís. Bé "bitxito"et deixo tinc coses que fer a casa que espero no saboteji el sofà.No cal repetir-te que cada dia et trobo més a faltar i que sempre estàs amb mi.Tampoc fa falta recordar-te que segueixo esperant un cop de sort per poder fer el que realment vull(marxar a viure a l'Empordà),però tal i com estant les feines i el treball això a data d'avui és impossible.No sé si tu d'alguna forma pots intervenir en el destí dels vius ja que no pots pas tornar per dir-me res.Jo et parlo ,t'explico coses ja que és la única manera que he trobat de que segueixis al meu costat i de seguir sentinte viu. La vidua invisible està cansada,molt cansada,enfadada,rebotada,cabrejada i tots els ada que et puguis imaginar.També no obstant està esperançada que és un altra mena d'ada que m'agrada més.espernçada en que algun dia arribi un demà que li retorni de nou la il.lusió perduda. Molts petons amor meu i fins una altra estona [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-19 14:51:00 [modified] => 2012-04-19 14:51:00 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [77] => Array ( [id] => 94803 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Quin dia més trist.Ja no tinc al tró al meu costat.Aquest matí l'he dut d'urgències al veterinàri feia cinc dies que no menjava res i pràcticament no bebia aigua.estava sec,la pell i els òssos i una mirada perduda,suplicant,apagada,ja no era ell. L'he sacrificat,s'ha quedat adormit als meus braços,entre llàgrimes i petons. he pagat per tal que l'incinerin amb totes les garanties i quan tingui la urneta amb les cendres,el porta`ré amb tu.Ara et toca a tu cuidar-lo i fer-vos companyia tots dos.Us imagino en una platja vora el mar,després de fer tots dos junts una passejada per un bosc preciós,contents i feliços,intentant fer-me arribar un missatge de tranquil.litat i esperança. No tinc ganes d'escriure res més estic trista i només tinc ganes de plorar. Vull dormir-me aviat i esperar que demà un raig de sol i la visita del meu net em retorni una mica el somriure. Molts petons,ara a tots dos,cuideu-vos molt i fins aviat...... [name] => Montse [ip] => 95.127.119.82 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-21 21:45:32 [modified] => 2012-04-21 21:45:32 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [78] => Array ( [id] => 95035 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Diada de Sant Jordi passada per aigua.De moment tinc dues roses de dos bons amics,de seguida que arribi a casa les possare amb aigua al teu costat.De totes formes penso baixar a terrassa encara que sigui amb el xubasquero i passejar si no plou entre parades de roses i llibres.Trucaré al Jordi per felicitar-lo i un cop hagi fet el recorregut anire a casa a veure si adelantem papers i estudis.la casa està més sola que mai sense el Tró,sembla mentida la companyia que pot arribar a fer un animal. Ara no es el moment però passat un temps aniré a buscar-ne un altre a la gossera,així tindre un fidel company de les moltes hores de soletat que passo. No sé com s'ho prendran les nenes.El Jan com es petit li hem dit que marxat al cel amb tu i s'ha quedat tant tranquil [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-23 14:10:24 [modified] => 2012-04-23 14:10:24 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [79] => Array ( [id] => 95276 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Quin dia més negre,conforme s'acosta la tan ansiada data del 23 de juny els papers es multipliquen,semblen aliens amb vida pròpia acabes amb un i apareixen dos o tres més com a les pelicules de por.Espero que com a les esmentades pelis guanyin sempre els bons,es a dir jo.. Sommiu amb el dia 23 de juny,l'herba del pati ben segada,ompliré tota la gespa de pots amb espelmes i farem foc a la barbacoa on cremare tots aquells papers que m'han portat pel camí de l'amargura desde la teva mort.han estat com dagues punyents burxant a la ferida sense deixar-la tancar. sé que segurament haure de cremar fotocòpies ja que malahuradament no tot es pot cremar i meys en el mon en el qual vivim,però necessito purificar-me de d'alt a baix.Em sento bruta,cansada,com si mil forces obscures m'haguessin torturat i contra les quals només he tingut llàgrimes per defensar-me. per això assaboreixo cada petita victoria,com un assedegat en el desert davant un got d'aigua.Desde el dia 19 de juliol del 2011 la meva vida ha quedat parada en una mena de limbo sense final una mena de cercle sinistre d'on no puc escapar.Tots els records fan mal,i a sobre la mort del tró ho ha revifat tot com si fos ahir mateix que haguessis marxat. No sóc vella,tampoc soc jove,soc viva però em trobo morta per dins i vuida vuida d'il.lusions i sense perspectives de futur,més invisible que mai als ulls de tothom. Sembla mentida que els sentiments puguin fer tant mal,i que l'ànima pugui estar tant desfeta sense ser tangible. Et deixo vida,però nomes un moment acabare de fer quatre coses i pujare a estudiar a l'altell.Tinc un exàmen per aprovar i ho faré només per tu,perquè sé que si fóssis al meu costat no pararies de renyar-me i m'obligaries a anra al cuarto i estudiar.sempre vas estar la meva ancora,una ancora sòlida que em lligaba a la terra,i jo era aquell punt de bojura que li faltava a la teva tant assenyada vida.Érem la parella perfecte una barreja de seny,rialles,intel.ligència,amor......un coctel irrepetible. Molts petons amor........................................... [name] => Montse [ip] => 2.142.24.213 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-24 20:55:44 [modified] => 2012-04-24 20:55:44 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [80] => Array ( [id] => 96390 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => No sé que passa a les nits,que no tinc mai ganes d'escriure res,suposo de que arribo cansada i l'ordinador no és precisament el meu fort.Prefereixo llegir o fer qualsevol altra cosa que m'aporti més benestar.. La vida és dura i avui la paciència no és precissament un dels meus forts.Intentaré no interactuar amb la gent,faré les quatre coses imprescindibles i demà sera un altre dia. He trucat al veterinari i encara no han arribat les cendres del Tró,deseguida que les tingui les portaré al teu costat.El que passa és que per la Sira i per l'Elna ha estat un cop fort la mort del gos.Aquestes dues patufes s'estimaven molt al gos i associen la teva mort i la del gos i a totes dues els hi sembla massa gros tot plegat. Segurament esperare a tenir-les un dia a les dues i anirem juntes a portar-les al teu costat.Muntarem alguna especie de ritual agradable i així de pas desmitificar una mica la paraula mort.Elles no entenen ben bé què és però si tenen clar que desapareixen les persones i les amscotes que elles estimen per no tornar-les a veure mai més i explicar i fer suportable aquest fet a unes nenes de 8 anys ho trobo bastant infumable quan jo sóc la primera que encara estic rebotada pel fet de la teva absència indesitjada. Demà divendres,m'escaparé al nostre racó espero que el temps acompanyi i el sol faci que el dia sigui perfecte.espero poder llegir ,estudiar i tornar el dilluns carregada de noves energies per seguir afrontant el dia a dia sense tu. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-26 13:17:00 [modified] => 2012-04-26 13:17:00 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [81] => Array ( [id] => 96861 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Matí màgic a Cala Estreta amb un temporal de mar d'aquells que no et canses de mirar,com hipnotitzada per tanta bellesa i alora respectant tot el poder que tanta bellesa representa.He pres una mica el sol,mig endormiscada inentant averiguar quin era el vent responsable del temporal.No era tramontana,la senyora de la geladeria m'ha dit que era Garví.Immediatament he recordat uns temps feliços,un dia màgic a la barca amb els companys de treball que va acabar amb una garvinada que feia por.Et vas veure negre per arribar a Tamariu,el temporal va evitar que arrivessim a Palamós i xops i espantats vam retornar amb taxi a Palamós.Des de llavors sempre que deis que no t'agardava l'aspecte que agafava la mar mai deis ni piu,llevavam ancles i cap a port falta gent.I estat més sola que mai,i ahir a la nit vaig plorar com mai.L'apartament sense tu i sense el tró va ser massa doloros. Esperaré al mes de juny que tota la paperassa hagi passat i començare la meva recerca d'activitats on poder trobar gent afí que faci lq meva soletat més suportable.Ha de ser gent curiosa,que li agradi tota mena de cultura i que adori la mar i tot el relacionat amb ella,igual que l'estimem tu i jo.també voldria aprendre a ballar balls de saló,això ho veig més factible ja que hi ha escola al poble .Tu em tenies que ensenyar però primer la feina i després la malaltia ho van impedir.Per això sóc tan reacia a treballar els caps de setmana,la soletat et pot fer prendre decisions erronies i si alguna cosa m'ha ensenyat la mort ,es que no tot és treball i el temps per estar amb les persones que estimes es sagrat.Ara sóc de nou a casa,he baixat després de fer la mig diada,demà treballo a la tarde i vull aprofitar el mátí per fer encarrecs i anar al banc,baixaré a terrassa a comprar,i així deixaré coses fetes.No he volgut fer pont ja que tants dies sola encara hagués estat més espantós.T'estimo molt vida meva i sempre seras amb mi,donam forces per seguir lluitant i trobar de nou tot l'equilibri que he perdut.no em deixis mai................ [name] => Montse [ip] => 95.127.96.4 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-29 19:44:34 [modified] => 2012-04-29 19:44:34 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [82] => Array ( [id] => 96982 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Segueix el "machaking" de papers es esgarrifòs el que el jordi i jo estem passant.No sé com ho faré però juro iperjuro que aré tot el possible per tal que els meus fills no tornin a passar per això.El dia età plujos,fredòs i mig boig.El meu cap va a conjunt igual que la metreologia.Avui treballo per la tarde i la veritat es que hi ha molta crisis pero avui aqui no venen ni els ratolins.la gent aprofita les festes com sigui.Crec que el nostre caracter mediterrani fa que no ens prenguem les coses tant seriosament com cal i llavors així ens va...... Avui aprofitare per pujar a sopar a casa dels meus pares,tinc una tieta de madrid que esta de vista i a la que veig molt poc,així aprofitare i matare dos ocells d'una sola tirada.També anirà bé ja que tindre tot el dia de demà que és festa per als meus assumptes que són molts. Ara aprofitaré epr fer unes quantes trucades que tinc pendents i així aniré tancant papers,carpetes,ètapes,tot poc a poc is Déu vol i tu m'acompanyes cada petit pas que faig endavant es un petit guany una petita victoria que m'apropa mes al final de tot aquest via crucis que patim desde la teva mort.Suposo que un cop deixi de mortificar tota l'administració pública pugui tenir més serenitat i afrontar millor la teva pèrdua,cosa que ara no passa de cap de les maneres. Encara no tinc les cendres del Tró,suposo que amb un pont festiu pel mig tot s'ha endarrerit,espero portar-les aviat amb tu. Pensa molt en mi,serà una manera de seguir junts units per l'amor i els pensaments.Un petó.......... [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-04-30 19:08:14 [modified] => 2012-04-30 19:08:14 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [83] => Array ( [id] => 97111 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Dia sense cap finalitat concreta,simplement un dia més sense cap tipus de finalitat concreta.Crec que sobreviure al dia a dia ja es toa una heroicitat.Em pregunto si això de possar dades de caducitat al patiment funcionarà.M'esplico,espero amb deseesperació la propera verbena de sant joan com a data màgica que coincideix amb el oslstici d'estiu.una data de purificació on se suposa que hauré acabat amb tota la paperasa i podre dedicar-me a guarir ferides que no paren de er mal,espero que el final de la burocràcia amortigui tot el mal que tinc. I si no és així? i si el mal xontinua? i si solament canvio un estat de dolor per un altre?,i si això o passa mai?.Tot són preguntes sense respostes i a vegades em fa por hasta la resposta.Estic farta de que la única resposta que em donen es temps.he de deixar passar el temps,i passar-lo d'aquesta manera és horroros ,lent i fa mal ,tant de mal com el primer dia sense tu.Solament tinc ganes d'estar sola,voltada de tots els nostre records,mirar la teva cara en una fotogràfia i plorar. De totes formes intento no perdre la fé que tinc en tu i que d'alguna forma tot l'amor que ens teniem segueix viu,com una força de la natura.Confio en que em facis arribar d'alguna manera una senyal que m'indiqui com continuar sense tu. Bon anit amor meu. [name] => Montse [ip] => 2.140.5.52 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-01 22:31:16 [modified] => 2012-05-01 22:31:16 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [84] => Array ( [id] => 97236 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bona nit amor meu,ja som tots dos solets a casa,el teu esperit ho impregna tot,gràcies a això no em trobo sola del tot. no entenc com la gent li pot tenir por als morts,a mi em sembla mentida que se li puguin tenir pors a les persones que més has estimat.Jo penso en tu,en la teva mare ,en la meva avia i lùnic que veig es amor per tot arreu.Com se li pot tenir por a l'amor?.Jo us imagino com angelelets,vetllant per tots nosaltres,i no mimagino ni per un moment sentint por de l'amor.l'amor és el sentiment més noble que pot esperimentar un èsser humà.Res pot igualar i superar aquest sentiment.Realment crec que la ùnica diferència que existeix entre els animals inosaltres és la capacitat d'estimar.cada dia estic mes convençuda de que estar enamorat i estimar amb amor profund és un sentiment que ja justifica una sola vvida.Jo em considero una persona molt afortunada,vaig tenir la sort de trobar-te i saber que és l'amor^per això estic ara com estic,ja que solament jo sé el que he perdut.A pesar de to crec que és molt pitxor no haber experimentat mai els sentiments que vam compartir tu i jo. Ara em trobo en mig del no res,amb una deriva cap a ves a saber on.I a pesar de tot no tinc por,solament tinc dolor,però no por ja que si alguna cosa he rebut desde petita és amor. L'amor et fa una persona forta,segura,capç d'encaixar els cops que et dona la vida,Però alora et fa feble quan no el tens,ja que la mancança és fa massa evident per no notar-la. cada dia penso més en la casa dels nostres sommis i jo una cuinera fantàstica fent tots els plats que tu em vas ensenyar a cuinar.Son uns plats plens d'amor i de llàgrimes ja que estaves malalt i assegut a la cuina mànaves explicant com fer-ho amb tot l'amor que podies.Vaig apredre a cuinar gràcies a l'amor,un amor desgranat per l'aroma de les herbes i el caliu del xup-xup de les cassoles.m'imagino un jardi ple de taules,on la gent puja desde la platja per descansar al raser de l'ombra dels pins,on els espera tot l'amor de les meves cassoles. Ho podre gaudir algun dia?,solament el destí i els estels m'ho diran.mentrestant seguire amb la meva vida,ja que viure-la és la única garantia de que la teva memòria mai és perdi. Amb tot el meu amor un petó desde la terra que arribi fins als estels on tu estas. [name] => montse [ip] => 2.142.230.131 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-02 22:36:57 [modified] => 2012-05-02 22:36:57 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [85] => Array ( [id] => 97391 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui ha vingut el teu fill ha dinar.M'agrada estar amb ell,escoltar-lo,parlar del mon,de la crisis de l'univers.es una persona amb una vida interior molt rica i te les idees molt clares,potser massa clares i tot,s'ha de deixar una part de la vida a la improvitsació i a l'atzar sinò tot`pot ser massa planificat.Amb la Vanessa el veig feliç i content i crec que això es el més important de tot,ja que la felicitat no té preu.S'ha menjat dos plats de guisat de patates i vedella que no vegis.de seguida m'ha vingut la teva imatge al cap,tots dos teniu la mateixa gana,en això sou farré total.li he donat unes claus de l'aprtament de Palamos,aquest proper cap de setmana pujaran.Jo aprofitaré per pujar dissabte a Port de la selva,he quedat amb uns amics per dinar i fer un tastet de vins.M'agradaria pujar el dissabte d'hora i allotjar-me en algun hotel passar la nit i així diumenge ja soc al lloc on hem quedat.serà maco passejar per el Cap de Creus i voltar per aquells carrers.En una època,abans de que m'encomanessis l'amor per Palamós,jo estava enamorada del port de la Selva i hem fa il.lusió recordar vells temps.Evidentment serà un dissabte solitari,espero que faci sol i poder anar a la platja i que el mar em reporti amb el seu remor al teu costat.estic il.lusionada per "laventura"inesperada,ja veure' com va.Suposo que trobaré molts canvis ja que fa molt temps que no pujo,alguns m'agradaran i altres no,ja que no tot evoluciona sempre com ens agradaria. La vida et depara alegries i llàgrimes amb la mateixa intensitat que felicitat i tristesa,i tots aquests ingredients es barrejen en la coctelera del destí per donar lloc a un coctel que de vegades es impossible d'empassar. Bé amor ja estem al maig,ja queda meyns per les vacances i per acabar amb tots els papers que ens han amargat la vida durant un any.Vivim en una societat fastigosa,la pela es la pela i s'ha de pagar hasta per morir-se. Canviant de tema ja tinc less cendres del nostre Tró a casa,les tinc al costat de la teva fotografia perquè li donguis caliu. El Jordi i la Sira volen venir a portar-les al teu costat,es a dir haurem d'organitzar una altra excursio/cerimonia amb tots els honors. Tinc son ,la nit passsada ha estat horroros no he pogut dormir gens i no se perquè.Espero tenir més son avui per no anar feta pols demà.Molts petons i bona nit. [name] => montse [ip] => 95.126.161.114 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-03 23:16:04 [modified] => 2012-05-03 23:16:04 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [86] => Array ( [id] => 98473 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => He passat uns dies ensopida,sense cap mena de ganes d'escriure res,tot està tan enrarit i fa tant fàstic,que envejo les coses més sencilles.Envejo poder contemplar cada dia el mar i que el sol escalfi la meva pell i doni caliu a la meva malmesa ànima.Envejo una bona tertulia ,amb uns quants amics,desgranant punts de vista diferents i enriquint-nos mutuament. Em fan enveja les parelles de certa edat,que passejan vora la mar agafades de la mà.Envejo les petites barques que bordejan les nostres estimades cales i que donen refugi a parelles enamorades que deixan passar el dia acaronades per les onades................ Aviat farà un any i tot segueix iagual que el primer dia que em vas deixar.El mateix mal,les mateixes llàgrimes,la mateixa ràbia i impotència del juliol passat. Encara no sé quina mena d'absurd sentit de supervivència em fa continuar......bé he començat de nou ha estudiar el nivell d de català,potser no aprovi l'exàmen del dia 2 de juny ja que apenes he estudiat res,però al menys ja he recuperat de nou el ritme,i el que és méss important he trobat un lloc que s'adapta a les meves necessitats,aquí en el mateix poble i que evita tot l'absurd d'anar a fer classes a la quinta forca cosa que hem provoca un gran estres i malestar,i que evidentment no són els millors estímuls per aprovar res. la sort,és que si no aprovo ja estare encarrilada per seguir al septembre i afrontar la propera convocatòria amb calma i garanties. Quan arribi setembre no vull cometre tots els errors d'aquest any.estudiar una sola cosa i seguir amb el piano com sigui,i res més. bé ja he parlat una estona amb tu,com pots comprovar la meva vida és bastant trista i avorrida sense tu,i segueixo més sola que mai,això potser és el que fà més mal de tot.He de mirar activitats a fer en cap de setmana a Palamós ja que si vull encarrilar la meva vida cap a la costa brava es allà on he de trobar gent afí als meus gustos. Demà veure que faig si pujo o no tot depén de diverses coses pendents. des d'allà on siguis amor meu no em deixis mai...... [name] => montse [ip] => 95.126.16.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-10 21:36:03 [modified] => 2012-05-10 21:36:03 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [87] => Array ( [id] => 98641 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bona nit amor,t'escric espantada,el meu pare no es troba bé del genoll,però el que fa més por és que segons expliquen els de casa la memòria li falla molt. no vull pensar en que ens pases igual que a la teva mare.No és just que una gent que van treballar com a ases,que van passar una postguerra espantosa,que han lluitat tota la vida,al final una malaltia com l'Alzehimer els hi arruïni la vida.Espero que tot sigui a conseqüència de no sortir de casa per culpa del genoll i que si li podem arreclar el cap se li espavili. Bé em toca de nou posar-me les piles i vellugar-me per solucionar un problema de salut. Volia pujar a Palamós però haure d'anar a casa i agafar les rendes del problema. Anar a l'hospital em produeix un nuc i una tristor molt profunda.Tot són records lligats a la teva malaltia.vam estar ingressats a totes les plantes i ens va conèixer hasta la monyos,però crec que vam deixar un bon record,al meyns vam procurar pagar amb educació i agraïments totes les cures que vam rebre de tothom. Canviant de tema,aprofitaré el cap de setmana per arreclar el jardí i veure al Jan ja que apenes veg al nostre net.Vaig tan atabalada que el poc temps que tinc el dedico a descansar i esperar que arribin les tan ansiades vacances. et trobo a faltar tant.La tristor és la tònica dels meus dies i la manca de la teva presència el rellotge que marca les hores d'uns dies que ja no tenen cap mena de sentit ni il.lusió ja tinc hora per anar a fer la declaració de renda,la teva i la meva,pagarsa hasta mort.El país és una ruïna total,vivim en una crisi que no té un final proper ,tothom està espantat i jo perquè negar-ho també. Necessito sentir-te al meu costat i que tot el teu amor m'arribi d'alguna manera.Confio que amb l'ajuda del sol,la lluna,el vent,els arbres i totes les eines que trobis em faras arribar tota la força que necessito per continuar exixtint en un mon sense tu. Ara et deixo,navegare una mica per aquesta desconeguda red anomenada internet i intentare trobar coses interesants de la nostra estimada Costa brava i de totes aquelles coses que puguin aportar un xic d'il.lusió a la meva vida. Vetlla per tots nosaltres i cuidans desde la mort igual que ens vas cuidar en vida. T'estimo molt amor,bona nit....................... [name] => montse [ip] => 2.142.3.151 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-11 22:55:58 [modified] => 2012-05-11 22:55:58 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [88] => Array ( [id] => 99055 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,allà on siguis espero que algú et pugui donar les respostes que jo no trobo aquí.primer la teva absurda mort,abans d'hora,deixant-me a mi en mig de tota aquesta vida sense sentit.fa quatre dies el pobre Tró,que ja sé que era vellet i tota la retaila de que només era un gos,però va ser el nostre gos i ara és a sobre de la taula al costat de la teva fotogràfia,dintre d'una urna,pendent de dur-lo al teu costat.Així podreu passejar junts per els racons de la nostra vida. el que ja em costa més d'entendre és que ara la eternitat encara no en tingui prou i em reclami la vida del meu pare. No li he donat ja prou? No he pagat un tribut a la mort prou alt? Per què?,per què? solament em faig aquesta pregunta mentre des de el sofà de casa no puc dormir mentre el meu pare està ingressat a l'hospital pendent de comfirmar un diagnòstic infaust. Per això et demano que facis la pregunta a qui sigui d'allà d'alt a veure si a tu et donen la resposta que jo no trobo aquí baix.Se que tornen dies dificils i encar no he parat de plorar per tu. Ara més que mai dona'm forces i no deixis que m'ensorri ara que tothom em necessita tant.Sigues sempre al meu costa i dona'm la saviessa i la serenitat per acceptar aquestes normes imposades que no puc entendre, Fins sempre amor..................... [name] => montse [ip] => 2.142.8.72 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-15 00:06:14 [modified] => 2012-05-15 00:06:14 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [89] => Array ( [id] => 99260 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja ,m'acaba de trucar un familiar que en aquests moments és amb el meu pare que li van a fer una gammagrafia òssia. El pobre home està espantat del tot.Ell només vol sortir de l'hospital i anar a casa ,al seu hort i a la seva sencilla vida. Espero que el cancer aquesta vegada sigui més benevol del que va estar amb tu.Com a mínim li demano qualitat de vida i respecte per la dignitat humana. Ja veure'm com e sortirem de tot això,espero que no sigui escaldats una altra vegada.Encara no hem superat la teva desaparició i ens enfrontem a la desaparició del meu pare.La veritat jo no estic gens preparada perquè em prenguin tantes coses importants de cop. Et deixo amor,vaig a veure si adelanto la feina i puc anar aviat a l'hospital a fer-li companyia.Mua,Mua,Mua .................. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-16 11:39:01 [modified] => 2012-05-16 11:39:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [90] => Array ( [id] => 99515 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Dema em donaran els resultats del meu pare.vaig preparada per el pitxor. Ës que no he patit i plorat ja prou?.Es veu que no.Si desde allà on ets pots enviar-nos una mica de sort compto amb tu.Al meyns que li puguin treure el dolor i tenir una vida digna el temps que li quedi. Tu ja vas patir tot el dolor imaginable. [name] => montse [ip] => 80.27.129.111 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-18 00:26:27 [modified] => 2012-05-18 00:26:27 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [91] => Array ( [id] => 99756 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Metàstasi òssies,metastàsi hepatiques,metàstasi pulmonars,metastàsi,metàstasi..........La fatídica paraula ressona al meu cap,sense pietat,descarnada,reclamant tota l'atenció que el seu poderós nom reclama.Li he començat a dir a tota la família.Qui em fa més por e és el meu fill Dani.Quan em vaig separar del seu pare ,apenes tenia dos anys.El seu avi va ser pare,avi,mestre,exemple,company,amic. Evidentment,és alguna cosa més que l'avi.A més a més torna a estar a l'atur i això fà que nos es trovi bé amb ell mateix. Amor meu la gent ho està passant molt malament,a la nostra família el Dani i l'Eloi estan a l'atur.Al meu germà Miquel les coses no li van gens bé i crec que ben aviat Hauré d'ajudar-lo.Crec que si això va per llarg haurem de fer una pensada amb seny i juntar-nos tots en una casa,així pagarem molt meyns de gastos i això ens permetra capejar el temporal molt millor.Penso plantejar-ho al meu germà i a qui calgui.no deixaré que la nostra família pateixi.farem pinya de tribu i ens en sortirem. Ahir es va casar la meva germana Nuri,després d'once anys de convivència amb l'eloi i la seva filla Sira present.La nostra Sira la teva petita nineta dels teus ulls,semblava una princesa de conte.Anava radiant amb un traje blanc estil ibicens i una trena amb les mateixes flors que la seva mare.Em va tocar parlar(per variar) i crec que ho vaig fer prou bé.Et vaig recordar en el meu discurs,sempre estas present en la meva vida i volia que tothom ho sapigués.El Jordi i la Vanessa van ser amb nosaltres.Forman part de la família Bové,els estimem i els necessitem per tot,per compartir els bons i els mals moments,ja són part de la nostra pell i sempre serem al seu costat per qualsevol cosa que necessitin.no has de patir pel Jordi,té al seu costat una dona meravellosa i una mare que l'adora i de postres em té a mi per al que calgui. Parlant de tot i alora de res,em de trobar una manera de comunicar-nos.Tinc la sensacio de que a vegades et perdo i no sé on ets.Tot de cop i volta et torno a notar al meu costat.Llavors respiro tranquil.la i ja no estic espantada. Demà hi ha un dinar/berenar de tots els companys de treball.M'agradaria anar al mercat de diumenge i llavors anar-hi una estona a fer acte de presència.ja veure'm que faig al final.Suposo que el que em vingui de gust i ja està.Et deixo amor meu però solament de paraula seras al meu costat tota la nit demà i sempre. [name] => montse [ip] => 2.141.38.74 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-19 21:54:07 [modified] => 2012-05-19 21:54:07 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [92] => Array ( [id] => 100052 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola vida meva,seguim ingressats.Encara no saben si primer operarem el cap de femur i després radioteràpia o viceversa.ja em faig a la idea de que el meu pare haurà de venir a viure a casa nostra ja que és la única que està adaptada a les seves necessitats.Tornaré a fer de cuidadora,igual que ho vaig fer amb tu.La veritat és que no m'importa gens,cuidar a un ser que estimo tant com ell no és una obligació ainò una necessitat.Seré feliç de fer-lo feliç mentre sigui viu.Tornaré a ser la seva nena petita que l'idolatraba com un Déu. Estic cansada de perdre totes les persones que són importants per mi.Primer la meva àvia,després el pobre Cristobal,seguidament la meva tieta,després tu,ia ara el meu pare.Suposo que la vellesa és això anar perdent a tothom fins que al final només desitges desapareixer per retrobar-te amb ells.Solament penso en una cala entre pins,amb el soroll de les onades i tots els nostres records i tot el nostre amor condensat en ella.Adormiscar-me al sol i sommiar...sommiar amb tu ,en uns temps de goig que ja no tornaran i que porten el teu nom gravat en la meva pell.Solament tu i jo sabem tot el que ens vam estimar i tot el que hem perdut. El que no podrà ni tota la eternitat plegada ,és que els meus llavis deixin de pronunciar el teu nom i res ni totes les foeces de la terra podran aconseguir que deixi d'estimar-te mai. [name] => Montse [ip] => 95.125.40.2 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-21 22:30:35 [modified] => 2012-05-21 22:30:35 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [93] => Array ( [id] => 100238 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui simplement faig una crida d'auxili al no res.Realment estic sola en mig del no res?Ningú recorda els morts?Com pot ser que algú que va fer tant bé a tanta gent no mereixi ni una espelma de record?Això em fa cada cop plantejar-me més coses.Realment la vida d'un difunt només continua en la memòria dels vius,i tu amor meu vius en la meva memòria i prou. cada cop ho tinc més clar.He de reinventar-me de nou i començar de zero,ja que la forma de vida actual no va amb mi.Ara sense tu,la vida ha de prendre un altre format,no sé quin però l'actual ja no serveix per envellir sola. [name] => Montse [ip] => 95.125.15.16 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-22 22:11:03 [modified] => 2012-05-22 22:11:03 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [94] => Array ( [id] => 100421 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,el país va e mal en pitxor,i jo solament penso en una cala solitària de l'empordà,escoltar les onades i perdrem en plors entre les onades i el teu record. Solament tinc un pensamnet en el cap i es la casa dels nostres somnis en la cala sommiada,Obrir un petit bar amb molta personalitat i molt de glamour(a mi m'en sobra).Fer del lloc un monument al nostre amor perquè tothom sapigués tot el que ens vam estimar,Fer créixer el "Racó del Pirata" i fer-lo un lloc emblemàtic no un bar qualsevol.Un lloc d'acollida amb la porta oberta.Un lloc per parlar i plorar al voltant d'un bon àpat i una copa de vi de l'Empordà.Sèria màgic.Buscaria una campana antiga de vaillell i sonaria cada cop que un fidel client o una bona persona creues la nostra porta.Faria un petit museu amb totes les nostres estimades coses per tal que tot el mon recordes el teu nom i tot el bé que vas fer.potser i tot algún malalt agraït vindria a parlar-me de tu.Vull una nova vida on escoltar,estimar i fer suport a les persones sigui la meva finalitat. Som masses éssers humans pasant-ho malament sols i necessitem un lloc on trobar-nos. Només fan falta uns maleïts diners que no tinc Algú té 5 milions d'euros i no sap que fer amb ells? Jo tinc la resposta multiplicada per 20 en foema de felicitat. [name] => Montse [ip] => 80.27.151.223 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-23 22:21:30 [modified] => 2012-05-23 22:21:30 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [95] => Array ( [id] => 101424 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola vida,que no escrigui no vol dir que no siguis present cada minut de la meva vida.El mon està cap girat,tot canvia a una velocitat de vèrtig i de vegades tinc la sensació que jo no vaig a la velocitat dels canvis.A sobre no et tinc al meu costat per compartir idees,pors,engoixes il.lusions...en fí tot el que sempre haviem compartit junts.Ara quan arribo a casa la soletat em cau al damunt com una llosa. Bé això canviara aviat ,al meyns una temporada.Divendres si no passa res li donen l'alta al meu pare.Ell el cancer i totes les seves metàstasi vindràn a viure a casa nostra.per fer la radioteràpia al general de Catalunya anirà millor des d'aquí molt més aprop.A mes està molt tou i aqui a casa nostra ho te tot a peu plà. Espero que pugui tornar a casa seva en un temps prudèncial no per a mi sinò per a ell.Espero tamé cuidar-lo i que se senti recolzat i estimat fins l'ùltim dia. Tornaré a cuidar,tornaré a reviure tot el que vaig passar amb tu.Solament espero que el destí sigui benevolent i no el faci patir .una persona tant bona i noble ha de poder partir d'aquest mon amb dignitat i molt d'amor. Últimament torno a sentir-te al meu costat ia això em dona forces.Amor meu no em deixis mai [name] => Montse [ip] => 2.141.174.210 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-05-30 22:21:11 [modified] => 2012-05-30 22:21:11 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [96] => Array ( [id] => 101986 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => El meu pare ha passsat el cap de setmana a casa nostra.Al final avui després de dinar amb l'ajuda de tota l afamilia ha marxat a casa seva.Els avis volen estar a casa seva,sobretot quan es troben malament.també així millorara la qualitat de vida de la meva mare que està feta pols per tota la situació.Si veiem que necessita ajuda buscarem algú que vagi a casa a donar un cop de mà i a partir d'avui improvisarem el dia a dia i prou. Està xafat,cansat,adolorit.Espero que el fet de veure`s a casa faci que és trobi millor.Vaig ha arreclar una mica la casa i preparar-me per demà.desitjo amb tota la meva ànima pujar a Palamós el proper cap de setmana com sigui. [name] => Montse [ip] => 2.142.194.188 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-06-03 20:30:33 [modified] => 2012-06-03 20:30:33 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [97] => Array ( [id] => 102231 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Seguim solets a la red ja que ningú deixa cap nota ni cap opinió.Això només pot significar dues coses a-això no s'ho miren ni les rates b-si algú s'ho mira deu pensar que estic com un acabra i més val no escriure res. bé la qüestió és que a mi si m'agrada escriure a la teva esquel.la tots els pensaments que tinc i tot l'amor que et tincv,intacte com el primer dia que et vaig conéixer.Estic fent recerques per internet i ja he trobat fotos de la nostra estimada barca amarrada al port de Palamós,també he trobat una teva quan feies hemodinamica a l'hospital.Les carregare en un llapis de memòria i les faré ampliar per tal que en fagin companyia quan soc soleta a casa. La barca està en venda,però ningú la vol. En part això no em desagrada ja que molt molt al fons del meu interior tinc l'esperança de poder recuperarla i fer-la servir de nou.El que no em sap gens de greu és no tenir ja l'amarre.Siguem francs amor,era un pou de gastos molt difícil de mantenir i més amb els temps que corren avui en dia. Sommiu en la casa dels meus somnis,encara està a la venda a internet però en demanen un amorterada inassumible.Sommiu en viure e ella i demanar permís per enir la barca fondejada a l'estiu.Possar un petit negoci de restauració per matenir la casa,ipoder estar cada dia prop teu en els nostres estimats racons.El fet de no vendre la barca fa que aquest somni és mantingui i fins ara sommiar és gratis i amortigua el dolor punyent de no tenir-te al meu costat. Dona'm forces i no facis que perdi l'esperança i els somnis ja que són la única cosa que em queda desde que ja no et tinc al meu costat.Aquesta vidua invisible,més invisible que mai no pot ensorrar-se,solament em puc permetre les llàgrimes i la soletat.T'estimo [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-06-05 13:24:11 [modified] => 2012-06-05 13:24:11 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [98] => Array ( [id] => 103200 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,estic fatal perdona wue no escrigui gaire però em trobo cansada,molt cansada i tot just faig l'imprescindible per surar i no enfonsar-me. Dissabte vaig anar a la gossera i he adoptat una gosseta preciosa .Les nenes li han possat el nom de Lluna i espero que acompanyi totes les hores de soletat que omplen la meva vida. Ens estem adaptant la una a l'altra.Es un animal fantàstic,crec que t'agradaria molt. Dissabte vaig anar a portar al Tró a la cala on tu reposes.Em va embargar una tristor terrible.no podia parar de plorar i alora estava relaxada i tranquil.la.Crec que hi he d'anar més sovint a pesar de tots els inconvenients que té el camí a l'estiu. Et deixo amor,però solament de paraula.segueixo esperant una llum ,un senyal que il.lumini la foscor tant terrible en la qual camino.Intenta encendrela per saber quin camí he de seguir. [name] => Montse [ip] => 2.141.74.180 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-06-12 00:16:54 [modified] => 2012-06-12 00:16:54 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [99] => Array ( [id] => 103675 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui el dia promet.Ultimament amb la situació extrema que viu el pais estem tots una mica dels nervis i molt estressats.tots tenim por de perdre la feina,i els que ja tenim certa edat pànic.l'atur amb més de 50 anys es visualitza com una sentència no reversible que té espantat a tothom. Jo en prou feines suro en mig de tota aquesta angunia.la situació estremadament delicada del meu pare fa que no tingui gaire temps de res. Intentare pujar a Palamos amb la "lluna" i relaxar-me una mica.he d'agafar forces d'allà on sigui. Petons amor ,molts petons [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-06-15 11:41:45 [modified] => 2012-06-15 11:41:45 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [100] => Array ( [id] => 104125 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Crec que tinc una mena de màgia especial per cridar al mal temps,sembla que ultimament els astres m'han otorat "el privilegi" de complicar-me la vida a pesar de que jo faig tot el que puc per simplificar-la.Crec que ja ha arribat l'hora de plegar de moltes tasques que ja ni tinc ganes d'assumir ni compensen en cap aspecte tot el malestar que generen.Ja prou tenim la vida complicada per a sobre que a la feina les circumstàncies econòmiques actuals obliguen a prender decissions impopulars que afecten a companys.Alguns ho entenen però altres es transformen en els teus enemics sense tenir-ne cap culpa.En fi serà hora de tornar com pugui a fer la feina que feia abans i viure una mica més tranquil.la. Segueixo esperant un senyal,una llumeta una espurna que seguir.se clar que vull fer ,però amor no sé trobar el camí per fer-ho. El divendres revetlla de Sant Joan,serà una altra nit trista,tant que ens agradava a tots dos.La bruixa que porto amagada dintre fara tota mena de rituals per allunyar la mala sort i donar la benvinguda al solstici d'estiu,tal i com ho feien els druides a l'antigüetat.Espero de pas conjurar el teu esperit per tal que una nit màgica com la del 23 on la barrera que separa els nostres mons es mes fina pugui sentir-te molt més aprop meu. Segueixo esperant que els astres o algú em doni unes explicacions que sé no existeixen enlloc.La mort es la mort i no enten de sentiments ni raons del cor. He de seguir el meu periple per la vida,un camí llarg sense tu,pero sempre amb el teu arecord i el nostre amor a la motxilla. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-06-18 20:03:11 [modified] => 2012-06-18 20:03:11 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [101] => Array ( [id] => 104756 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Estic fins al gorro de tot.A la feina la situació és insostenible,i estem sotmesos a una pressió desde tots els nivells extraordinaria.Estic cansada ja tinc ganes de que la cosa peti per on sigui.El nivell d'estres que patim no pot ser sà de cap de les maneres.Encara no m'he refet de la teva mort,m'enfronto a la propera pèrdua del meu pare i a sobre he d'aguantar a l'empresa unes situacions sense cap i sense peus que no tenen cap explicació. Jo l'ùnic que vull és treballar,disfrutar amb la meva feina i viure tranquil.la.Em sembla que no és demanr pas massa crec jo. Be aviat vacances ,espero que el mes de juliol sigui tranquil i que el meu pare no empitxori.Intentare pujar a Palamos amb les nenes i si cal ja anire baixant alguna vegada,despres a l'agost ja em quedare jo de guardia mentre els meus germans intentes escapulir-se alguns dies. Em fa por la meva mare que no vol deixar al meu pare ni un sol segon.Estaran junt fins al final tal i com vam estar tu i jo,sempre juntets encara que fos per estar a l'hospital. He de parlar amb el meu germa,no sé si pujar a passar la verbena a Palamos amb ell o quedar-me a casa nostra sola i tranquil.la amb la lluna.Al final sera u decisió que prendre sola a ultim moment. Espero que una espurna de sort i una senyal teva alumbrin la foscor en la que em trobo en aquests moments. Et deixo amor ,vaig a dinar amb una amiga(de els poques que tinc)desde la teva mort la solitud es la meva eterna companyia.Nosaltres que creiem tenir moltsd amics,donç bé era mentida.la teva malaltia els va espantar a tots i ara crec que la meva presència els incomoda i els recorda encara més la teva mort. La gent no vol parlar de la mort ni en la seva existència per tant esborra tot allò que els hi pot recordar que ells poden ser els proxims,per això m'han esborrat a mi de la seva vida,així borrant el teu record. M'es igual ara ja ho tinc assumit.El que si tinc clar que a tu ningu et borrara mai del meu cor [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-06-22 14:51:11 [modified] => 2012-06-22 14:51:11 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [102] => Array ( [id] => 105660 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Seguim pujats en una voragine a la que realment costa veure-li sortida.Tot són preocupacions,la gent està desmoralitzada i pasant-t'ho molt malament per la crisi.A casa tots anem fent el que podem.Toca sobreviure i ajudar-nos els uns als altres fins que tot passi.El que més costa es recobrar l'esperança en un futur proper quan per la Tv i per tots els mitjans de comunicació no paren d'espantar-nos continuament. Si fóssis viu "fliparies" com diuen els nanos d'avui.Tu que eres un metge de prestigi implicat amb la teva professió,te'n faries creus de tot el que està passant amb la sanitat.A mi en tocarà viure aquesta etapa sola,acompanyada d'una gosseta amb la que veure tots els esdeveniments sense tu.Solament espero que per tu no sigui invisible,sentir-te al meu costat i quan les coses no vagin bé poder recolzar-me en la teva força que sut del teu record que no m'abandona mai. Avui vaig a sopar amb tot un munt d'antics companys(molts coneguts teus),em preguntaran per tu,altres esquivaran la meva presència per tal d'evitar els records de la teva mort.Segurament em tornare a sentir una vidua invisible i solitaria.I vaig en honor de la amiga i companya que es jubila,no pas per una il.lusió especial per sortir del meu cau. El cap de setmana el apssaré amb el meu pare.El cancer l'està consumint,ja apenes queda res de l'home formidable que va ser.A vegades desitjo que siguia vit amb tu i el tró,per altra banda em sento com un monstre de desitjar la seva mort,però trobo ignominios e injust la merda de vida terminal que li queda,i epnsar que lùnic que reta es que cada dia que passi sigui pitxor,em pot i em desborda. Estic tranquil.la per que sé que tu li faras costat i si pots fer alguna cosa per ell et demano que no pateixi gens. Et deixo vull acabar tot el que tinc pendent per no arribar tard al sopar,al meyns podre triar el lloc on seure i fer que la nit sigui mes suportable,ja que segons quins companysd e taula pot ser epr plegar [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-06-28 18:47:00 [modified] => 2012-06-28 18:47:00 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [103] => Array ( [id] => 106913 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja fa uns dies que sóc a Palamós amb la gosseta i les nostres nebodes.De dilluns a divendres platja,mar,sol i caminades amb les nenes i la lluna. Els divendres quan arriben els seus pares,jo baixo a casa dels meus pares a cuidar al meu pare,que segueix la seva batalla perduda contra el cancer. Està enllitat i una nafra per decúbit ha començat la seva tasca ignominiosa al sacre.No està gaire llúcid,això fa sospitar metastàsi cerebrals.Està a casa seva cuidat i estimat per la seva família que l'únic que espera és que la cosa acabi aviat i sense patiments.Amb ell contemplo per segona vegada la invisibilitat del cancer.A la que s'ha sabut la notícia ens hem quedat de nou sols.La gent té pànic de contemplar a l'amic o familiar malalt.Es com si no veient-lo no existis.Realment neguem la mort les vegades que facin falta,ja que no l'acceptem ni volem acceptar per una remota casualitat que algun dia ens pugui tocar a nosaltres. Jo encara tinc massa recent la teva pèrdua,per això no m'extranya gens que el procés es repeteixi de nou amb el meu pare.La solitut envolta la casa familiar i el silenci només el trenquem la família que li fem front a la mort de la unica forma que sabem fer-ho:estimant i cuidant amb amor infinit a qui està apunt de marxar. No sé el temps que pot resistir així.El meu pare es una persona forta,tu ja el coneixes,plantarà cara a tot el que faci falta,i això que no hi és tot ,ja que les meastàsi fan que les seves facultats siguin totalment alterades. Tot segueix igual que l'última vegada que et vaig escriure.Jo seguixo més invisible i més sola que mai,sort de les nenes i la lluna sinò ja fa dies que no se pas que hauria fet.Intento disfrutar de Palamos,però l'únic que trec son records teus que ja no tornaran mai mes i això fa que no pugui imaginar un futur on agafar-me per començar de nou.Potser és que ja no tinc cap futur i nomes resta que els anys passin intentant treure forçes de la familia la feina i les aficions que encara tinc.segueixo ferma en la idea de no fer res fins passat l'estiu,solament enfocar els estudis per al proper curs,ja que necessito tenir el cap ocupat en coses que m'omplin. Et deixo,vaig a intentar estudiar una mica,no en tinc gens de ganes però ho he de fer. Et prometo que a partir de demà començare unpla d'atac per aprimar-me una mica i cuidar-me de nou,tal i com a tu t'agradava ja que ultimament m'he deixat massa i se de sobres que això no es gens bó ni m'ajudara gens a superar la teva mort.Crec que no la superare mai,solament tinc l'esperança d'adaptar-me i que no faci tant mal. Molts petons i bona nit amor meu. [name] => Montse [ip] => 79.146.51.209 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-07-07 20:48:40 [modified] => 2012-07-07 20:48:40 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [104] => Array ( [id] => 107718 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => ja som a l'apartament,avui hem estat poca estona a la platja.El dia no acompanyava i tenia uns "veins de sorra" tan impresentables que hem plegat veles i hem tornat a casa.Ara estic fent estona per arreclar-me i recollir una mica,llavors agafare a la lluna i cap a casa,així demà m'aixecare aviat i pujare a donar un cop de mà a la meva mare i a veure al meu pare.Si tot segueix igual dilluns despres de la visita al reumatoleg tornaré a agafar gosseta i nenes i tornaré a pujar,a veure si podem acabar de passar els dies de vacances que queden amb tranquil.litat. Al final no vaig a l'examen de demà no he estudiat gens i no val la pena sacrificar un dia que puc ser amb el meu pare.A finals de setembre ja fare la segona convocatoria i llestos,total no va de dos mesos. Espero solventar tots els tramits pendents el proper dilluns i ja quedar-me neta per la resta del mes de juliol. Avui fa un mar que fa por,seria impossible sortir amb la nostra barqueta a navegar.Avui hagués estat un ida de fer excursions i descobrir racons de l'Emporda.et recordo amb intensitat i dolor,un dolor punyent que torna una vegada darrera l'altra cada cop que la realitat em recorda que ja no et tinc al meu costat.La teva fotografia m'acompanya a la tauleta de nit i a la cuina,tota la casa porta l'emprenta de tots els feliços dies que vam passar junts aqui.T'enyoro i t'estimo més que mai.Realment la pèrdua de l'amor quan es produeix per la mort deixa unes seqúeles tan extremes i doloroses que crec que mai es superen simplement aprens a viure amb aquesta pèrdua i prou. Fins aviat amor meu,sempre amb mi............... [name] => montse [ip] => 213.99.124.242 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-07-13 17:58:38 [modified] => 2012-07-13 17:58:38 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [105] => Array ( [id] => 108187 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Em trobo una mica cansada,i això fa que la paciència que he de tenir amb les nenes no sigui "molt abundant".Ara estan fent els deures d'estiu i despres anirem a comprar una mica,dinar aviat i a la platja a veure si alla amb el soroll de les onades em millora una mica la mala lluna que arrossego,elles no en tenen cap culpa de res. espero que les forces m'acompanyin la resta de "vacances"i afrontar un agost dur i difícil.El meu pare segueix igual,ara ha començat amb dolor a l'altra cama,suposm que es una altra metàstasi que ha començat a apretar.Se li ha modificat la pauta de mòrfics i a veure si anem trampejant la situació el millor possible fins que tot acabi. La veritat es que el cor el tinc alla al seu costat i el desanim no em permet gaudir de cap mena de sensació de vacances.Els caps de setmana quan el veig,ja no veig al meu pare,solament veig un cos que lluita per no apagar-se definitivament.El meu pare ja fa dies que no habita aquell cos deteriorat i cansat. Et deixo amor vaig ha acabar de preparar coses per poder baixar aviat a la platja espero que el contacte amb l'aigua i la sorra em reporti el record al teu costat i per un moment sembli que res espantos ens ha passat. Segueixo sense saber que he de fer.Organitzo la meva vida al voltant de la família,estudis i feina,però això no és vida ni ompla res del que sentia al teu costat.No sé quin camí prendre ,segueixo esperant un senyal teu que em retorni l'esperança [name] => Montse [ip] => 2.142.229.78 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-07-17 11:17:00 [modified] => 2012-07-18 08:37:25 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [106] => Array ( [id] => 108407 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui fa un any.Un any fatídic en que ja no vas poder lluitar més i la mort et va apartar del meu costat.Avui amb les nenes hem anat a sopar alguna cosa al petit bar,realment la qualitat d'aquests llocs baixa en picat els mesos turistics i més val no intentar fer extres en aquestes dades ja tenim la resta de l'any per disfrutar-los. Al sortir de sopar m'he posat a plorar d'impotencia i desesperació.les dues petites no sabien com consolar-me i jo no parava de demanar-les perdo per l'espectacle tant llastimos de la seva tieta plorarant.Ja fa un any i segueixo igual trobant-te a faltar amb desesperació i sense cap mena de resignació.Al final hem comprat dues roses a un paquistanes o similar moreno,i hem anat a la platja i les hem donat al mar per tal que te les faci arribar. Estic destrossada,tant a nivell fisic com psiquic.La vida es una broma estupida i sense sentit.Treballar,patir i lúnic imporant que erets tu m'es arrebatat sense cap mena de pietat ni explicació. Estic farta d'esperar una resposta que mai arribara,solament desitjo estar al teu costat i tornar a disfrutar de la teva companyia i justament això es totalemnt impossible. Amor meu ajuda'm allà on siguis ajuda'm a continuar vivint sense tu [name] => Montse [ip] => 2.142.165.162 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-07-18 23:19:41 [modified] => 2012-07-18 23:19:41 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [107] => Array ( [id] => 108722 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Segueixo muntada en el meu Dragon Khan" particular.Uns dies la moral a dalt de tot i altres dies m'arrossego com un llimac.Soc a casa dels meus pares veient com el meu estimat pare esgota dia a dia la poca vida que ja li queda i lùnic que podem fer és fer-li costat i donar-li molt d'amor.Aprofitare per fer quatre encarrecs a Terrassa i aniré a partir de les cinc que ja són les botigues obertes i a veure si de pas puc veure al meu fill i al meu net que aviat no sabré la cara que fan. El diumenge de nou a Palamos amb les nenes peo ja serà l'última setmana de vacances a l'agost em toca currar.Intentaré fer algun canvi per mirar de fer algun dia festa entre setmana per pujar ja que a l'agost allò és un manicomi digui la crisi el que digui està de gom a gom.M'estic plantejant seriosament la possibilitat de llogar solament a l'hivern i deixar de pujar la temporada d'estiu,ja que amb tanta gent la veritat es que m'agobio molt.En fi ja veure'm que faig no m'agrada fer plans a tants dies vista després passa el que passa i tot a regar. He de procurar caminar més a veure si la Lluna m'ajuda,ja que la calor tant sufocant que fa no ajuda gens.Mentrestant seguire amb els meus pensaments i les meves neures,uns dies millor altres pitxor i anra passant com puguem el meu calvari personal i el familair que ens espera. El teu record m'omple de llàgrimes i a la vegada són aquestes llàgrimes les que m'omplen de força per poder continuar.Sento com si entre el dolor ila força hi hagués una retroalimentació que fa que la meva vida no pugui rutlar sense les dues coses.Amor meu està ent de nou un més de juliol nefast i marcat de nou per la malaltia.Odio el més de juliol . Les barques al Port em fan plorar,no puc baixar a veure elnostre antic amarre ja que el dolor m'ensorra. Se que he de començar una vida de nou però segueixo sense fer-ho.Estic sobrevisquen amb l'antiga que sense tu no té cap sentit. Esperem que en algun lloc d'aquesta foscor hi hagi una llumeta un far que il.lumini a aquesta vidua invisible el camí a segui per arribar a u port segur,on amarrar el vaixell de la meva vida ,i començar de nou,Solament necessito d'equipatge el teu record que sempre m'acompanya. Mil petons i fins dintre d'una estona [name] => Montse [ip] => 88.3.165.90 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-07-21 12:34:54 [modified] => 2012-07-21 12:34:54 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [108] => Array ( [id] => 109290 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,de nou t'escric quatre lletres desde la terra.Se que aquests ùltims ies no he escrit res,però tu jo sempre estem junts i no fa falta escriuree cada dia.Aquestes frases que només tenen sentit per a mi i per a tu les escric el dia que tinc molt mal o simplememt avui que en tinc ganes i temps.Soc a casa dels meus pares.El papa va de mal en pitxor.Ahir vaig anar a veure a l'oncoleg ja li han donat l'alta definitivament i queda en mans del Pades en espera de que sigui al teu costat.Se que junts vetllareu per tots nosaltres,ajuda'l quan aribi i si pot ser i ten's algun contacte parla amb Déu o amb l'essència que domina l'univers i el mon per tal de que no trigui gaire en ser al teu costat,ja que el que te en aquests moments no es vida .Del meu pare ja no en queda res,un cos consumit per la malaltia que s'apaga cada dia una mica més davant de la impotència de tots el que l'estimem que no podem fer res. Parlem de coses mes alegres.Al mig dia quan marxi de Vacarisses a casa amb el parell de petardes,procurare anar fent petites coses que encara tinc pendents,ja que a l'agost em toca treballar i tot sera tancat.El país està fet una merda i ho dic així de clar una merda amb totes les lletres,ja veure'm com acabem tots plegats. Vetlla molt per tots plegats i dona'm forces,sobre tot forces per seguir luïtant per protegir-los a tots. T'estimo amb tot el meu cor,rep un fort petó allà on siguis de la teva vídua invisible que no t'oblida [name] => Montse [ip] => 88.3.165.90 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-07-25 11:24:13 [modified] => 2012-07-25 11:24:13 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [109] => Array ( [id] => 109592 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bon dia amor,aquí estem esgotan els últims dies de vacances amb la cura del meu pare i fent suport a la meva mare i per arrodonir de canguro de les nenes. Amor,estic espantada,al final han aconseguit espantar-me.La situació econòmica del país és un desastre total.Estem a punt de ser rescatats amb unes condicions draconianes i no seria res estrany que sortissim de l'euro.En fi amb 52 anys i l'index d'atur que no para de creixer em fa molta por quedar-me a l'atur.Al meu germa al Dani i a l'eloi les coses no els hi van gaire bé ja que tenen la feina penjant d'un fil,a sobre a la Rosa el mateix no li renoven el contracte a final d'any.Sobre tot dona'ns sort amb les feines i que no ens manqui la salut ja no demano res més que sobreviure amb dignitat a la situació catastròfica que tenim i que segons tots els indicis solament podem esperar que empitxori. Acaba un altre mes de juliol desastros.No he pogut disfrutar Palamos i a sobre he patit una gentada a tot arreu que feia que la platja fos de tot meyns un lloc on descansar. Procurare aquest mes d'agost fer dies de mes si pc i després que mel's donguin en festa per poder muntar-me ni que sigui uns dies per descansar de veritat al nostre estimat racó i disfrutar del silenci de les platges i passejar sense gent ni calor pels nostres racons màgics.Aquest estiu he comprovat una cosa molt dolorosa Palamos no tornara a ser el que era ja que tu no hi ets.No puc ressucitar sensacions i felicitat si manca el mes important que ets tu .Solament puc evocar records,però dels records no és pot viure.He de construir un nou demà i amor no sé encara ni per on començar. Si em toques laloteria si sabria que fer i on invertir en una nova vida.Potser no sortiria bé però intentaria muntar el meu negoci propi al costat teu i a partir d'allà començar de nou amb il.lusió i ganes. De moment continuare amb la vida actual que és la que tu ja coneixes,treball,família i poca cosa més intentar seriosament prendre'm els estudis amb més ganes i acabar els projectes que tinc començats com sigui. Dona'm forces amor,dona'm forces i no deixix que la por i l'apatia s'apoderin de mi.He de ser més forta que mai i lluïtar com una lleona com mai. MOlts petons i fins una altra estona. Per cert un cop passi l'estiu anirem a veure el desastre dels incendis de l'alt empordà.Vaig parlar amb la Lupe i el miquel i es veu que ho han passat fatal amb el foc a les portes de la casa de l'Agullana.En fi ja visitarem el desastre mes endavant ara no vull deprimir-me amb una imatge dantesca dels boscos estimats calcinats.Mil petons de la teva dona.................... [name] => Montse [ip] => 83.49.150.139 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-07-27 12:03:04 [modified] => 2012-07-27 12:03:04 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [110] => Array ( [id] => 110003 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Sóc a casa amb la gosseta i les nenes.Estic tan cansada que ja tinc ganes de tornar a tenir un horari i treballar,sort que aviat els meus germans ja tindran vacances i acabarem amb els problemes de canguros i similar.Jo intentare muntar dies i pujar entre setmana a palamos a veure si passa aviat aquest agost,marxa "la marabunta" i recupero el meu estimat emporda tal i com és.Ara no es pot anar enlloc.Ahir va ser un dia trist d'aquells en que tot és negre i sense futur,avui estic més esperançada en un futur.inc ganes de començar de nou les classes de piano i català.realment són les dues coses a les que penso centrar els meus esforços aquest any.M'agradaria fer alguna cosa relacionada amb la nautica però hauria de ser en dissabtes i a Palamós.A més a més pensar en pilotar una barca fa aflorar uns sentiments tant dolorosos que no sé si podria fer-ho.A sobre tenim el risc de que sigui igual de patosa que conduint el cotxe, i llavors ja n'hi ha per llogar-hi cadires.Solament que jo sé que tu series amb mi i m'ajudaries en les maniobres i tornariem a ser una parella perfecta de navegants. Bé no planifiquem tanta cosa i deixem que passin els dies amb tots els seus imprevistos.Llavors el destí ja decidirà com juga amb nosaltres i que ens deixa fer en realitat. El meu pare està tant malament que ja fa mal mirar-lo.,no és just gens just.Quna sigui al teu costat feu-vos molta companyia i vetlleu per els que encar som aqui baix lluïtant per la vida o per trobar-li algun sentit a la que tenim. [name] => Montse [ip] => 2.142.224.242 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-07-30 18:03:34 [modified] => 2012-07-30 18:03:34 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [111] => Array ( [id] => 110207 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => El meu pare ha empitxorat molt.La meva mare es desespera veien com la vida se li esmicola poc a poc sense poder fer res per retenir-la.Tots patim d'impotència esperant el que ja no pot trigar gaire en passar. Si us plau amor ajuda'l i fes alguna cosa si pots per que sigui amb tu el mes aviat possible.No es just el estat en el que es troba,ja no és vida.El seu temps a la terra s'ha acabat,es mereix una vida millor sense dolor ni malaltia.Ell no pot més i nosaltres tampoc. Fins quan durarà aquest infern? Mil petons amor allà on siguis [name] => Montse [ip] => 2.141.137.108 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-07-31 23:55:44 [modified] => 2012-08-01 03:30:02 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [112] => Array ( [id] => 110347 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Esic baldada,fa una calor insuportable,ahir al vespre vaig agafar a la Lluna a les 10 del vespre i vaig sortir al carrer a passejar,ja que abans no m'hi veia en cor per la calor. Vam suar la gota gorda,però vam caminar molt.Totes dues una gosseta i jo caminant per tot sant Quirze. La sensació d'invisivilitat va ser total.Quna vaig arribar a casa em vaig llençar a la piscina i crec que va ser el bany més agadable de tota la temporada.Sola nedant,amb aquella sensació revifant que dona l'aigua,mentre la Lluna que no és gaire aquatica corria amunt i avall de la piscina seguint les meves braçades. Vaig anar tard al llit,no podia dormir de cap de les maneres.Total,avui tinc unes tiretes a les cames impresionants i estic esgotada fisicament però feliç. Avui repetirem el mateix,i a veure si de cara a l'hivern ja hem recuperat una mica la forma física i llavors comencem a patejar tot l'Empordà a peu. Em trobo molt sola.Ja fa un any que vas marxar a contracor del meu costat i he acceptat la teva pèrdua però no aconsegueixo adaptar-me a viure sense tu. En fí,vaig dir que deixaria passar un any (això onclou agost) i al setembre ja veure que faig,però evidentment alguna cosa s'ha de fer.Per cert amor, si no passa res tornarem a ser avis.El Dani i la Mireia ja van per al nostre segon net.Al principi no em va agradar.Em fa por portar nens a aquest mon tant fastigos.Després m'ho vaig repensar millor i sort en tenim que no tothom veu la cosa tant negra com jo,sinò el mon s'acabaria. Avui quan plegui pujare a veure al meu pare i passare la tarde amb ell. Intentare pujar un sol dia a Palamos aquest cap de setmana,necessito coses de l'apartament i fer algunes compres.També intentare trobar un tros de platja on plantar la cadira sense que em trepitxen. Intentare fer tot el que vull i després acabare fent el que el destí vulgui. Pensa en mi allà on siguis. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-02 08:46:04 [modified] => 2012-08-02 08:46:04 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [113] => Array ( [id] => 110675 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Aquí estem de nou,tota la família al voltant del meu pare que agonitza al seu llit a casa seva voltat de tot l'amor possible ja que és lúnic que li podem donar. Dorm profundament.Sedat per la medicació pautada per tal que no sigui conscient de l'agònia en la que porta desde fa 48 hores. Quan el miro ja no veig al meu pare.Veig un cos esgotat de patir que vol marxar i no pot.Una part s'arrela a la poca vida que li queda,sense voler deixar-la marxar. A nosaltres ens toca patir l'agonia i reconfortar-nos en el pensament de que no sent ja res.A vegades el veig fent una respiracio superficial,un soroll mal identificat i m'asalta el dubte de si sent alguna cosa o no.Malauradament ningú torna d'un estat similar per dir-nos el que sentia i ens hem de conformar en que estem fent el correcte i el millor per a ell. Quan tot això passi em dedicaré a treballar tot el que pugui a l'agost per tal de guardar dies,i a la que a la feina sigui possible m'agafare al meyns una setmana per desapareixer i respirar a Palamós profundament un cop hagi passat la boeria de l'estiu. Ajuda'm a mb la teva sabidurai del bon metge que eres a fer el correcte i deixa que tot l'amor que sento cap al meu pare sigui la guia dels meus actes,i sobre tot sigues el meu angelet de la guarda més que mai.UN peto ben fort amor meu. [name] => Montse [ip] => 79.147.121.46 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-04 14:14:30 [modified] => 2012-08-04 14:14:30 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [114] => Array ( [id] => 111273 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui aniré a buscar les cendres del papa.Estic feta pols.Animicament no sé on soc i fisicament sort de les passejades nocturnes amb la lluna que m'estan fent un bé impensable.Recorrem juntes el poble,a la nit.Als carrers no hi ha ningú ja que tothom ha marxat de vacances.Caminant ,caminant sembla que les forces i l'esgotament han millorat,per tant m'ho he pres com una obligació i una medicina.Jo millorao de salut i la gosseta encantada. Solament espero que li feu molt costat al papa i que junts trobeu la forma de fer-me arribar una explicació de tot el que ens esta pasant. No pot ser que el premi a les bones persones siguin un tou de desgràcies. Estic també intentant arreclar una mica el pati.Tu ja saps que les flors i les plantes no es precissament el meu fort,però li he volgut donar un toc de color,ja t'explicare com va la cosa.També estic intentant arreclar el patí per tald e fer una mica de vida en ell,sobretot ara a les nits que fa tanta calor. Vius en el meu cor i en els meus pensaments.T'estimo més que mai i res dona consol a la teva pèrdua.vetlla per mi amor [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-09 12:41:04 [modified] => 2012-08-09 12:41:04 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [115] => Array ( [id] => 111758 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor.Aquest dissabte vaig baixar emprenyada de Palamos.No es pot donar un pas de la gentada que hi havia.La platja era una cosa ignominiosa de soroll i gent,posar la tovallola a la platja era practicament impossible.Total baig fugir el dissabte al mig dia i no penso tornar fins que arribi septembre. Realment el nostre paradís desapareix els mesos de juliol i agost sota una muntanya de gent que impossibilita qualsevol de les activitats que als dos en agraden tant.De cara a la renovació del lloguer no vull pas aquests dos mesos a veure que fem. Sóc a la feina avui m'hi estare tot el dia,esperem que agost sigui tranquil ja que el dia no ha començat gens bé.Et trobo a faltar més que l'aire que respiro. A les nits la Lluna i jo sortim a passejar.Anem molt per als jardinets que tant t'agradaven a tu per anar amb el Tró.En el silènci de la nit intento imaginar-vos al Tró i a tu caminant per uns jardins paralels al meu costat i corrent i sent molt feliços.També m'agrada imaginar-me al meu pare al teu costat.Jo seguixo cercant una pau que no trobo i un camí que segueixo sense veure.Solament sé que he de viure sense tu i no sé com fer-ho.Ajuda'm. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-13 13:49:13 [modified] => 2012-08-13 13:49:13 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [116] => Array ( [id] => 111903 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Estic despullant la margarida,pujo a Palamós,no pujo.Pujo o no pujo.Solament de pensar en la gentada m'arrugo del tot.Crec que em quedaré a casa descansant i disfrutant de la tranquilitat del poble.Mirare de fer alguna tasca de jardineria per tal que el jardí mostri l'esplendor que li pertoca i dijous aniré a treballar relaxada i no crispada per un dia agobiant a Palamos.A sobre es 15 d'agost,és a dir merde segur a les carreteres. Quines ganes de que acabi agost que tinc¡¡¡¡¡¡.Espero que la tardor porti feina a la meva família,tal i com estan les coses salut i feina és lúnic que demano. Et prometo que al septembre pujaré tots els caps de setmana a Palamós i aniré a passar el dia als nostres racons estimats. de cara a l'any proper no sé com ho faré però amor tal i com tu deies desde la sorra no s'hi pot estar aquests mesos.Recordo amb amor i ternura els dies que passavem amb la barqueta fondejats en qualsevol cala lluny de tot aquest merde.espero que algun dia encara que sigui sola pugui tornar a fer-ho.Per la gent serà una bojura ,el que no sabran és que tu navegues amb mi . Sigues molt aprop nostre i sipots parlar amb algú que entengui el que està pasant a la terra demana-li per nosaltres feina i salut. Fins aviat amor. [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-14 14:46:32 [modified] => 2012-08-14 14:46:32 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [117] => Array ( [id] => 112115 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ahir al vespre van fer un reportatge de vaixells a la TV.Parlaven de com la crisi econòmica que patim fa que hi hagi un munt de barques en venda i que ningú compri,ja que els vaixells son cars de mantenir i quan les coses no van bé és el primer luxe del qual es desfà la gent. Em vaig possar a plorar pensant en la nostra pobra barqueta i en tot el que l'estimaven,ara esta en venda i ningú la compra.Mentre la vulguin al concesionari allà estara ,però si arriba el dia en que la donen per invendible la veritat es que no sabre que fer amb ella.Me la imagino colocada en un racó del patí o guardada en algun local on no em cobressin gaire de lloger.no se si cabria a la petita plaça de parking que tenim a casa.En fi alguna cosa faré ,a no ser que tu ara que ets un angelet facis alguna mena de milagre que li doni una sortida digna.La veritat es que està tot tant malament que fa por.Jo pateixo per tots elsd e la meva família que no tenen feina,pateixo per la meva mare que porta la pèrdua del meu pare com pot.Pateixo per totes les persones que estimo intentant protegirles tot el que puc i mes de qualsevol mal.pateixo per mi mateixa que no trobo sortida al mon i a la vida que em toca viure sense tu.Lluito per tal de mantenir viva la teva imatge,no vull que és desdibuixi amb el temps.Necessito parlar amb tu com si encara fossis al meu costat,so risc de que algu pensi que se m'ha fos alguna bombeta del cap. No em puc permetre ni el luxe de deprimir-me ja que això encara empitxoraria les cose i sé que res et retornarà al meu costat,i es aaquesta certesa el que fa que reportatges com el que t'he explicat em desencadenin unes llanteres amargues.Aquest cap de setmana pujaré a Palamós.esta la meva germana nuri,aprofitare per llevar-me aviat i baixar amb la Sira a la platja ja que a aquell parell sel's enganxen els llençols que dona gust. Et trobo tant a faltar,has deixat un forat terrible que res pot omplir.Solament el teu record em dona moments de pau i alora de llagrimes Sempre amb tu al pensament................. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-16 12:58:57 [modified] => 2012-08-16 12:58:57 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [118] => Array ( [id] => 112792 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,fa una calor espantosa.No sé si són els anys o jo o les dues coses a l'hora.Paso les nits en una semivigilia,llarga i agobiant i als matins soc una piltrafa humana.`Lúnic lloc on s'està bé és a la piscina en remull com un cigró,però això no és posssible fer-ho 24 hores al dia.En fi amor intentaré sobreviure a aquest odios estiu i esperar que la tardor alleugeri la calor. Per altra banda em fa por la tardor ja que el panorama del pais no vaticina una tardor tranquila.Espero que la sort no abandoni més a la nostra famíia amb la teva pèrdua i la del papa ja em pagat un preu prou alt. Petons i fins una altra estona.T'estimo [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-22 12:23:49 [modified] => 2012-08-22 12:23:49 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [119] => Array ( [id] => 113415 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja estem acabant agost(gràcies a déu). després d'un altre "estiu gloriós" toca intentar planificar una mica la meva vida. De cara a estudiar només vull treure'm el nivell d de català i reiniciar les classes de piano i música.La resta vull tenir el temps lliure per pensar i viure sense anar agobiada ni estresada.Vull seguir el ritme de caminar amb la gosseta i espero que l'arribada del fred faci aquesta tasca una mica meyns feixuga. Aquest any he tolerat molt malamet la calor,realment tinc ganes de que arribi la fresca.Intentare veure si a palamós fan alguna cosa de català els dissabtes al matí.sèria una bona manera d'esperonar la mandra.En fí amor anem fent amb el que podem i tirem endavant de la millor manera que sé.Et juro que costa,costa molt cntinuar la vida sense tu.Costa recuperar la rialla i la il.lusió,però espero continuar la vida que em quedi amb el teu record etern al meu costat.Un petó molt gros i fins aviat amor. [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-27 18:02:12 [modified] => 2012-08-27 18:02:12 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [120] => Array ( [id] => 113578 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Això del dol és una cosa ben curiosa.hi ha dies en que em trobo més resignada a la teva absència i sembla que me'n faig més a la idea.d'altres sembla que hagi acabat de passar i no accepto l'amarga realitat de que ja no ets al meu costat.Porto uns dies no gaire fina,suposo que el fet de no dormir a les nits no ajuda gaire.Espero que aviat passi aquest fastigós estiu i la seva no meyns fastigosa calor,que he tolerat molt malament.realment sommio amb la soledat de l'hivern a Palamos,i recobrar tots els nostres racons i records.espero que l'arribada de la" normalitat "a partir del proper més faci tot una mica més suportable.Realment amb comformo amb tornar a recobrar una mica el control de la meva vida.Tinc la sensació de que les situacions em controlen i és una sensació que no m'agrada gens.Segueixo buscant per internet referencies teves,la veritat amor és que et vas donar a conéixer molt poc.Altres companys teus de professió surten fins a la sopa.En canvi tu com les formiguetes trebalar,treballar i passar desapercebut Et deixo amor,tinc una companya que em reclama i encara no he plegat [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-28 19:40:08 [modified] => 2012-08-29 03:30:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [121] => Array ( [id] => 113861 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,avui ha plogut.Dóna gust sortir al carrer.Ara m'agradaria estar a Palamós,contemplant el mar mentre la Lluna corre pel Port naútic.M'agrada baixar al Port i espero fer-ho forces vegades aquest hiver,que hi haurà poca gent.Aprofito l'estiu per fer alguna hora de més i així guardar dies per carregar piles quan ja no pugui més.La malaltia del meu pare va fer que les vacances no fóssin altra cosa que un mal son i estic més cansada que abans de fer-les. Mentre espero que passi agost i la primera quinzena de septembre procuro adelantar papers i altres mal sons que tinc pendents,així espero poder passar tots els caps de setmana al nostre apaprtament amb els nostres records.He de recuperar una vida que no tinc i que encara no sé on trobar.El teu record em dona forces i alora m'ensorra en un forat de desesperació del qual hi ha dies que costa sortir. Quan passa això m'aferro als nostres fills a la nostra família i intento treure d'ells la força que en aquells moments en manca.Són moments de feblesa que sempre venen acompanyats d'un dolor molt intens que només marxa plorant. segueixo esperant el dia on la teva absència deixi de fer tant mal i la resignació s'hagi instalat de forma habitual,al meyns per deixar de plorar. Sé el que vaig tenir amb tu,per tant sé molt bé tot el que he perdut,i encara sé millor que no ho recuperare mai,ja que de moment i que jo sàpiga de la mort no es torna.de totes formes si tu trobes un forat per on escapolir-te i tornar al meu costat a mi no m'importaria res. Recordo les pel.licules de fantasmes i enamorats,i com l'amor ho pot tot.En fi ,les pel.lícules són ficció que serveixen per fugir una estona de la realitat.El meu consol és el mar i el teu record i una profunda esperança en un futur que encara no trobo però que sé que m'està esperant en algun lloc. Per cert tenim un altre net en camí.Em faria molta il.lusió que fós del Jordi,però em sembla que no està gaire per la labor.Espero que tot vagi molt bé i quan sàpiga si és un nen o una nena i el nom ja t'ho diré. Envia'm un fort petó desde la eternitat que jo tel's envio cada dia desde la terra. Fins sempre teva [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-30 18:36:09 [modified] => 2012-08-30 18:36:09 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [122] => Array ( [id] => 113998 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Demà guardia.Tot el dia tancada a l'espera de ves a saber quina cosa entra per la porta.Per una part millor,així ja me la trec de sobre i la resta de caps de setmana ja són per nosaltres dos.Ara arribare a casa i em trobare amb la festa major el poble.Aprofitaré per passejar amb la Lluna i veure quin ambient tenim. Espero que si demà és un dia trnquil pugui donar una bona empenta a l'examen que tinc el dia 29 de septembre. Aviat plegare,la tarde ha estat super tranquil.la,per un moment m'he imaginat a tots dos treballant junts al centre i sense voler ja estava imaginant un futur impossible al teu costat. Espero amor que l'univers tingui una bona explicació per tot el que ens ha deparat perquè algun dia i a algú jo se l'he de demanar.petons i fins dintre d'una estona que ja serem juntets a casa. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-08-31 19:56:28 [modified] => 2012-08-31 19:56:28 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [123] => Array ( [id] => 114103 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Nit de lluna plena,una nit preciosa que no podre contemplar amb tu.Procurare agafar una copeta i tancar els ulls i imaginar que la contemplem junts encisats per la seva llum.Estic cansada porto tot el dia treballant,no ha estat una guardia gaire dura,però cada dia suporto meyns el fet d'estar moltes hores tancada en un lloc. Avui i demà són les festes del nostre poble.No crec que hi participi gaire.Visc molt agust a sant Quirze,però no sento cap arrel que em lligui a aquest lloc.La rel eres tu i la vida que teniem abans. No em resigno amor,no em resigno.Espero que la soletat de Palamos i les passejades amb la lluna puguin fer alguna cosa per ajudar-me. He d'anar a fer varies coses,mirar la cartellera de teatre etc etc i prograamr la tardor amb les meves solituts i les meves engoixes. Segueixo enamorada de tu,recordao el tacte de les teves mans i la teva imatge està nitida en el meu cervell.Lluito amb totes les meves forces perque la teva presència sigui un fet real al meu dia a dia.Es l'única manera que he trobat de poder continuar.Ara entrare a internet i buscare recitals d'habaneres,fires mercats i tota mena de cosa que facin alnostre estimat Empordà per poder anar-hi tots dos.T'estimo amor,t'estimo molt. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-09-01 20:07:58 [modified] => 2012-09-01 20:07:58 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [124] => Array ( [id] => 115305 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Últimament tinc molts problemes per escriure't des de aquí.Suposo que aquestes pàgines tenen un tope i llavors m'hauré de buscar un altre lloc des d'on escriure el meu amor.M'agradava aquesta pàgina pèrduda a internet.Era com escriure a l'infinit,als estels a un lloc indefinit i desconegut.Vaja,el lloc on ets tu.Potser serà bó i tot que la vídua invisible deixi de plorar a la red i assumeixi d'una vegada per totes la realitat que no vol acceptar .Tu no tornaras,no pots.Si hi hagués alguna forma ja l'hauries trobat. Solament puc viure dels records i del que construeixi jo soleta apartir d'avui.Ara prepare la maleta agafare a la lluna i marxaré de Palamós.Vull arribar a casa i fer coses que tinc pendents.A més a més demà es la diada i aquest any s'espera un merde espectacular ja que la gent està molt cremada amb els problemes derivats de la greu crisi econòmica que patim. La Sira la nostra neboda vindra a dormir amb mi i això alleugerira la soletat tan profunda que visc. T'estimo amor,no ho dubtis ni un moment.Tu pots ser mort però el que vam viure tots dos quedara escrit per tota la eterntat a les estrelles [name] => Montse [ip] => 2.142.70.253 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-09-10 10:43:12 [modified] => 2012-09-10 10:43:12 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [125] => Array ( [id] => 115977 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 32374 [body] => REMEMORI [name] => REMEMORI [ip] => 83.57.90.15 [visible] => 0 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 0 [created] => 2012-09-14 08:55:45 [modified] => 2012-09-14 08:55:45 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [126] => Array ( [id] => 116098 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor ja som a casa un altre divendres.He decidit pujar a Palamós demà al matí.Quan he arrribat de treballar estava esgotada i m'he desplomat al sofà.Com pots comprovar sembla que ja he sol.lucionat els problemes de connexió a aquesta pàgina on aboco totes les engunies que no puc compartir amb ningú.Ho podria fer en un bloc,en un paper qualsevol,però així tinc la sensació de que col.laboro a que no desapareixi el teu record.Vius en el meu cor i en el meu dia a dia,sempre formaràs part de la meva vida i ara més que mai,on la tristesa i la Lluna son les companyes del meu dia a dia.Ara sé que he de fer esforços per recuperar la il.lusió.he aconseguit recuperar el dia a dia de forma normalitzada,però no he recuperat ni la il.lusió ni la rialla.Sé que només fa un any i bla,bla,bla.però el temps té ara una dimensió especial que abans no tenia.desde la teva marxa allà on siguis,el passar de les hores ha agafat el seu ritme propi,i s'arrosega per el meu dia a dia sense que jo el pugui controlar.És el temps el que em controla a mi.Recuperar el control del temps farà que recuperi part del control que ara no tinc.Una altra csa que em fa anar malament és la son.Dormo fatal desde que tu no hi ets i això fa que acumuli cansanci i arribi a la tarde que ja no puc amb mi.Espero que ara que la calor comença a baixar podre sortir a fer caminades més llargues que em permetin posar-me en millor forma i relaxar-me abans d'anar a dormir. Total m'he de reinventar de nou,i la veritat és que em fa molta mandra.la veritat és que mai m'havia imaginat un futur i una vida sense tu.Tots els nostres plans,idees i il.lusions compartides van desapareixer de cop quan tu vas marxar per sempre del meu costat.Segueixo esperant un senyal,una llumeta que alumbri amb una mica d'esperança la negrura actual.Vull pensar en una castanyada divertida i amb un nadal com els d'abans,i no tremolar cada cop que s'acosta una festa senyalada. En fí amor,m'agradaria dir-te uqe sóc feliç però no puc.Encara fa massa mal la teva marxa i molt em temo que aquest mal punyent no marxarà així com així, i que encar en tinc per dies.Solament espero que tot el dolor produït per la teva absència em permeti continuar amb la meva vida d'una manera diferent a l'actual.Només demano recuperar les forces i l'alegria i tornar a ser la dona que et va enamorar una vegada. molts petons i fins una altra estona. [name] => montse [ip] => 95.125.239.98 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-09-14 22:19:37 [modified] => 2012-09-15 03:30:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [127] => Array ( [id] => 117460 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bé ja comencem un altra setmana.aquesta serà una setmana negra.Dissabte que bé tinc un exàmen que he d'aprovar com sigui.Es un postgrau que vaig fer on-line i que és resolt a un sol examen el proper dissabte. Mirare d'anar amb el cotxe ja que és a Barcelona i si hi vaig aviat podre aparcar sense dificultats,així la tornada serà més ràpida que amb tren.Si no estic trinxada del tot pujare a Palamos i miraria de fer festa el dilluns per refer-me de la "borratxera de dades" que memoritzare aquesta setmana.Si tu i fossis m'obligaries a estudiar i ha agafar un ritme,per això necessito un any sabatic on lùnica obligació sigui anar un cop a la setmana a classes de català i dedicar-me al piano. Que sàpigues que m'he comprat un cotxe nou.No m'ha fet gens d'il.lusió ja saps tu que per mi conduir no em produeix cap mena de plaer especial,més bé és una obligació per la feina.Es u cotxe sencill per anar a treballar (bueno,bonito i barato) aprofitant una mega oferta ara que amb la crisi no´es ven res.Al meys si fan un corralito o qualsevol altra bestiessa ja tindre el cotxe que és una necessitat imperiosa per anar a treballar.Bé espero que em vigilis i m'obliguis a estudiar molt i molt per l'examen de dissabte . Sempre amb tu. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-09-24 14:05:54 [modified] => 2012-09-24 14:05:54 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [128] => Array ( [id] => 117694 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Tenim el país ben revolucionat.Aquí a catalunya demanant la independència,a Madrid de manifestacions demanant la dimissió del gobern,i jo a casa sola amb la meva invisibilitat i el teu record.Sort de la Lluna,crec que vaig triar molt bé.Encara recordo quan vam anar a la gossera a recollir al tró.També ens vam guiar per l'instint i la mirada que ens va conquerir el cor.Quan la lluna em mira veig amor i fidelitat,veig la mateixa mirada d'amor del Tró i això em reconforta.El que si estic fent amor és no cometre els errors que vam cometre amb el tró.La estic ensenyant a obeír,per poder-la portar a tot arreu,cosa que amb el tró era bastant difícil.Procuro donar-li normes clares i manar,és la meva companya de viatge pel camí dur no triat que m'ha tocat, i vull disfrutar de la seva companyia al cent per cent. En aquests temps convulsos trobo a faltar el teu seny i les teves paraules sàbies.Em sento orfa sense tu ,perduda en un mar de dubtes i pors.La teva sola presencia em reconfortava i era capç de plantar-li cara al que fos.Ara m'he de conformar mirant la teva imatge en unes fotografies que ocupen tot l'espai de la nostra llar. Us imagino a tu i al Tró feliços trotant per les platges i mars dels nostres somnis.Sento la vostra presència en el soroll de les onades,i en el vent que remou les branques dels nostros boscos estimats.De tant en tant recordeu que sóc aquí baix i llenceu un petonet que em doni les forces per poder continuar sense vosaltres.També imagino al meu pare al teu costat,espero que pugui ensenyar-te a buscar bolets i a caminar pel bosc.feu-vos costat,que nosaltrea aquí en aquesta olla de grills intentarem sobreviure amb el vostre record i tot l'amor que ens vau deixar. [name] => Montse [ip] => 95.125.70.94 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-09-25 21:27:11 [modified] => 2012-09-25 21:27:11 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [129] => Array ( [id] => 118410 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => La vida continua,amb les seves esperances il.lusions i misèries,que ho enbolcallen tot amb un llaçet de felicitat i t'ho regalen t'agradi o no.Em recorda als regals que de tant en tant et fa algú i que no saps que fer amb ells,d'horrosos que és,o pitxor encara inutil del tot. La vida m'està obsequiant amb una soletat imposada/no desitjada,amb un desencís total del concepte que jo tenia de l'amistat,i tot ben lligadet amb un llaç de "fortalessa" que tothom m'ha assignat sense haver-ho demanat.Mentretant la teva absència no s'ompla amb res,solament amb les coses que faig per mirar de sobreviure a tot plegat. Espero que tot plegat acabi bé.Em vaig doanr de plaç un any per començar a fer canvis importants.Al juliol va fer un any de la teva partida.Recordo un nadal espantos que es repetirà de nou aquest proper desembre,que s'acosta com una pedregada de la qual no puc escapar-me.Esperare al Nadal.aquest any si que et prometo que el pasarem junts tots dos en el nostre racó,aunque em peli de fred,ja mirare quina mena de calefaccio a piles puc dur ja que no crec que pugui encendre cap mena de foc so risc de que és presentin els mossos en mig de la platja i acabem a comisaria el dia 31. Espero veure la sortida del sol i l'inici d'un nou any que porti com a mínim l'esperan´ça que ara no tinc. [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-10-01 14:05:22 [modified] => 2012-10-01 14:05:22 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [130] => Array ( [id] => 119001 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Si l'esgotament té un nom aquest és el meu.Literalmet m'arrossego de cansanci. De postres avui plegaré tard ,ja que tenim reunió de tot l'èquip.En fí,a les 15 hores m'escaparé corrent,aniré a casa agafaré a la Lluna i sortiré cap a Palamós. Aniré directa a casa i deixaré a la gosseta,ja que he de aixar al poble ha comprar unes coses que fan falta i recollir uns encarrecs.Segueixo fent moltes compres allà,ja qeu recordo com nosaltres dos aprofitavem els caps de setmana per comprar tot allò que entre setmana no podiem per falta de temps. Així tindre lliure el dissabte per anar a donar un tomb per Tamariu,calella o allà on l'instint em porti. Segueixo mantenint l'esperança absurda de que tot això ha de tenir una explicació en algun lloc,i crec fermament que tot l'amor que tu i jo ens teniem no pot desapareixer i quedar diluït en l'eternitat com si no fos res.L'amor,la passió que tots dos sentiem l'un per l'altre no pot haver desaparegut amb la teva mort.L'amor és una força molt poderosa que encara sento prop meu i m'ajuda a tibar un dia darrera l'altra.Espero que aquesta força pugui indicar-me i ajudar-me a buscar un camí per reorientar la meva malmesa vida.De moment a buscar la il.lusió i la força en el dia a dia. Per cert amor, vaja dia a dia que tenim.El país està fet una merda,tenim uns polítics absolutament desprestigiats en els quals ningú confia,una econòmia ensorrada i la desconfiança de tota europa que ens veu com una colla de ganduls "made in spanish".Total estem ben distrets tots plegats. M'agradaria poder dir-te que sóc feliç,però t'enganyaria.La meva felicitat erets tu ia ra solament tinc una soletat espantosa per companyia.Sort de la Lluna i la seva incondicional leialtat.Ara et deixo,espero que tu desde allà on siguis mantinguis la mateixa lluíta que jo mantinc desde aquí lluïtant contra l'oblit del teu nom.Procuro que la teva esència ompli dinars de família,que el teu net et recordi i que les teves nebodes et tinguin ben present,ja que com deien els antics egipcis la mort solament existeix si el nom s'oblida.Jo no t'oblidare mai.Aprendre a viure sense tu ja que no tin un altre remei,pero una cosa és viure sense tu i l'altre molt diferent oblidar-te.Això ùltim serà impossible ja que ningú podra omplir mai el forat que tu has deixat. Sempre teva desde la terra.................. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-10-05 12:20:45 [modified] => 2012-10-05 12:20:45 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [131] => Array ( [id] => 119322 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,ja ha passat el cap de setmana,vaig pujar a Palamós però ha estat un cap de setmana trist,on la Lluna ha estat la única companyia que he tingut.Espero poder pujar el proper cap de setmana que tenim un dia de festa més i aprofitar per fer excursions pels voltants,també vull aprofitar per vistar alguna bodega de vins d'Empordà i començar a fer una mica de rebost de cara a nadal.Tot sembla indicar que hauré d'esperar a final d'any per prendre qualsevol decisió dràstica que vulgui prendre(canviar de feina si puc,canviar d'aires etc etc) mentrestant espero que el estudiar català i piano ompli una mica tota la vuidor de la meva vida.Aquest cap de setmana no he baixat al nostre racó enamorat ,allà on reposen les teves cendres i els nostres records,crec que he anat posant escuses per no acabar plorant davant del mar.Et prometo que pujaré aviat,de totes formes baixo al port a passejar amb la gossa i tu estas allà, també hi ets quan bufa el vent i no tinc ningú que m'expliqui si es llevant,gregal o tramontana.Ara m'empenedeixo de no haver insistit més en que m'ho expliquessis.Sempre vaig imaginar la meva vida i la meva vellesa al teu costat.Sempre vaig creure que tindriem tota la vida per acabar d'aprendre coses l'un del altre.Quan equivocada estava¡¡¡¡¡. La vida et dona un tomb i desapareix en poques hores o minuts,de vegades se t'ensorra en un instant i et quede muda i quieta pèrduda en un desert inhospit on les circumstàncies t'han deixat sense haver-ho demanat. Llavors t'has de transformar en una vídua invisible plena de coratge,forta,lluitadora etc etc i tots els etc que tant destesto per poder sobreviure a la situació. En fi vaig a acabar de fer quatre coses que hem queden i marxaré a dinar amb la emva mare.Fa uns dies que no la veig i ara l'he de cuidar. Cuida'm tu desde el cel. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-10-08 13:02:25 [modified] => 2012-10-08 13:02:25 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [132] => Array ( [id] => 119537 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => no em demanis discursos que avui no puc fer.No demanis que el meu cervell raoni i busqui explicacions al que no en te.Avui no demanis esperança.No em demanis una rialla ni un somriure que no tinc.Ja fa dies que la il.lusió va fugir de la meva vida i aquesta intenta omplir-se de raonaments que ni jo mateixa em crec.De que serveix la intel.ligència si res aporta un xic de consol a la teva absència? Aquesta nit solament un clam surt de la meva gola.On ets amor?. fes-me arribar la teva veu d'allà on siguis,dona'm una espurna de llum i jo trobaré el camí que ara no trobo.Dona'm la bruixola per retrobar el rumb perdut.Aporta una mica d¡esperança per poder continuar el camí sense tu. [name] => Montse [ip] => 95.125.231.234 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-10-09 23:19:04 [modified] => 2012-10-09 23:19:04 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [133] => Array ( [id] => 120187 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => ja he baixat de Palamós.Aquest cap de setmana el meu germa,la rosa i la petita Elna han pujat amb mi.hem caminat pels camins de ronda i fet excursions.sembla que si algu puja amb mi es mes facil que faci coses.Sobretot em vé molt de gust fer excursions per retrobar els nostres racons,i cada cop que vaig a un lloc nou i descobreixo un altra racó inedit de la nostra estimada costa brava penso en tu.Quanta raó tenies.Ës un lloc màgic on no acabes mai de descubrir coses hermoses.Realment és el nostre lloc.Tu ja hi ets,i jo espero poder acabar els meus dies molt aprop del mar,gaudint del sol i de la incrreïble pau que respiro quan sóc allà. Els dies van passant i s'acosten de nou maleïdes dades que intentaré passar com sigui.El record d'antigües festes passades amb tu ho fa tot molt més feixuc,ja que preparar totes les coses sense tu és un tràngul difícil de passar. molt bé amor et deixo no tinc més ganes de teclejar penes.Tanco l'ordinador i intento descansar per demà anar a treballar. Sempre amb tu [name] => Montse [ip] => 95.124.215.203 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-10-14 22:01:22 [modified] => 2012-10-14 22:01:22 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [134] => Array ( [id] => 120848 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,avui fa un dia esplèndit per pujar a Palamós.Plou,a estones sembla que vol sorir una mica el sol,llavors el dia queda tenyit de llums apagades que tenen una vida i lluentor especial.A tu i a mi ens agraden el dies de pluja a l'hivern,són dies per passejar i fer petits descubriments. També és fantàstic per anar a comprar amb tranquil.litat.Realment tot té la seva màgia si la saps buscar i sobretot si estàs ben acompanyat.S'acosta la castanyada i tremolo,s'acosta Nadal i m'entra el pànic,realment costarà passar els propers mesos.Em manté l'esperança de poder fer un canvi ràdical a la meva vida.Realment jo crec en el poder de canviar les coses si realment les desitjes amb molta fé.Crec realment que a aquestes alçades,amb 52 anys i tot el que he passat,és el moment de poder fer un canvi i reorientar tota la meva vida.Solament fa falta un cop de sort econòmic per accelerar les coses. Amb la crisi tan espantosa que estem patint,realment el fet de tenir treball s'ha transformat en un luxe,que potser abans en èpoques de vaques grasses la gent no valorava tant.Jo cada dia valoro les coses mes senzilles,un bon sopar,una bona conversa,un passeig a la vora del mar,realment són aquestes petites coses les que m'omplen en aquests moments.Trobo a faltar un grup d'amics per anar al cinema,sortir i compartir aficions,però això ja és més difícil d'aconseguir,de totes formes ara ja no m'amoïna tant,he acceptat la soletat com un fet secundàri a la teva mort.Ës llògic que tots els amics que ens van abandonar espantats per la teva malaltia no reapareguin,per tant jo segueixo amb les meves aficions i la meva feina i tot l'altre ja vindrà rodat.El destí,és el destí però nosaltres i les nostres decisions poden influir en el camí a prendre.El destí et va apartar del meu costat,però no permetre que enfonsi la meva vida,la meva actitut i els meus fets són les eines per modificar el que no m'agrada de mi mateixa i de la meva vida. Aniré pensant les coses que he de possar a la maleta.Segueixo fent servir la bossa/maleta que tant ens agradava per pujar a Palamós.Cada cop necessito meys trastos per anar a qualsevol lloc.Aprenc que el mes important i que mai t'has de deixar és la actitud positiva per anar pel món. Bé tinc ganes d'arribar a casa agafar al alluna i marxar.Espero tenir ganes i escriure una mica el cap de setmana però tinc molta feina acumulada.Petons petons i petons de la teva dona per sempre més. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-10-19 12:26:42 [modified] => 2012-10-19 12:26:42 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [135] => Array ( [id] => 121009 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => hola amor,al final no he pujat a Palamós.Plou per tot arreu i la idea de quedar-me tancada tot el dia a l'apartament no m'entusiasmava especialment.Ha anat bé perquè amb el meu germà i la Rosa hem anat a comprar una bicicleta per lElna,així ja la tenim per reis i un regal meyns de que amoïnar-me.A tu i a mi ens agradava preparar les festes amb temps i no amb preses d'ùltima hora.També m'he comprat una bicicleta senzilla per mi.La idea és portar a la Lluna a passejar amb bicicleta necessita cansar-se més,quan la deixo suelta i surt corrent em fa por que no torni,que és perdi o que l'atropelli un cotxe.Necessita cansar-se i així cremar energies,cosa que caminant al meu costat no fà.La setmana que vé el Miquel les anirà a buscar i una la guardarem i l'altre me la deixarà a casa per fer-la servir ja.A més a més és plegable la qual cosa vol dir que si l'invent funciona la puc pujar a Palamós. He estat practicant amb el piano.Li tinc que dedicar moltes més hores,però sembla que poc a poc vaig recuperant les ganes de fer coses i sobretot la concentració necessària per poder fer-les.Ja tinc al congelador 2 escorpores 1 dentol 1 rap.La intenció és fer per Nadal un pica pica i un suquet de peix,espero que quedi tan espectacular com el que un dia tu vas fer a palamós,espero que el teu esperit guii les meves mans i quedi tan espectacular com si l'haguessis fet tu. La roda de la vida gira i gira al nostre voltant.De tant en tant es para i llavors pot passar qualsevol cosa de vegades alegries i d'altres punyalades de les quals quedes tan malferida que no t'expliques com pots seguir en peu i continuar,però és així.No depèn de nosaltres decidir quan parar i plorar,però si depèn de nosaltres tornar a aixecar-nos i continuar. Jo he trobat més ajuda en aquestes pàgines de la teva esquel.la que en les persones.aquí he pogut abocar engoixes i moltes hores d'amargura tan llargues i tan infinites que vaig pensar que acabarien amb mi.Ara la tristesa és la mateixa,les llàgrimes segueixen fen presència en qualsevol moment,però com deia becquer"el muerto sigue en pie"Seguirem lluitant amb la vida i intentant aprofitar al màxim les engrunes de felicitat que em depari.El teu record serà la llum que il.lumini la foscor quan les llàgrimes no em deixin veure el camí. De tot el temps que vam passar junts,de totes les immenses hores de felicitat que vam passar treure les forces per continuar amb una vida sense tu i alora sempre amb tu. El ave fènix renace de sus cenizas,chamuscada,amb meyns plomes,sense el color tan viu que la caracterizava,molt mes vella,però molt més sàbia.Fins sempre amor. [name] => Montse [ip] => 213.99.67.25 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-10-20 19:12:39 [modified] => 2012-10-20 19:12:39 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [136] => Array ( [id] => 121636 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui el dia ha estat dur,difícil,i amarg.El temps és plujós la meva migranya ha fet avui acte de presència ,he acabat al sofà de casa amb analgèsics i el cap fet un pom d'escala.Al matí he tingut molta feina i la sensació de que no me la treia de sobre.Avui també la teva absència ha fet més mal de l'habitual.Hi ha dies,com el d'avui que sense cap motiu que ho justifiqui ni cap explicació et trobo a faltar cada minut,en cada cosa que faig,en cada gota d'aigua de pluja.El dolor és punyent i solament tinc ganes de plorar. Dies com el d'avui fan que em planteji el futur i el més trist de tot es que no trobo sortida ni futur que valgui.Em sento com una barca vella,com aquelles de fusta que romanen en les platges de la Costa brava.Envellides,barades a la sorra,sense ningú que les cuidi,veient com passa el temps mentre la fusta es fa malbé any rera any.Ningú les barnissa ni cuida les seves malmeses fustes.Resten oblidades a la sorra,sense ningú que les retorni al mar . Soc una barca que ha perdut el seu capità,que enyora els temps en que navegava,segura.Tu al timó de la meva nau,el mar el nostre paradís ,la vida plena d'amor i de futur. Ara resto barada en el no res,esperant no sé que,i sense saber el perquè de tot. Ningú va demanar-nos el parer,el nostre futur la nostra vida ens va ser presa sense explicacions,deixant solament el forat actual on apago amb llàgrimes el dolor. Els dies com avui són gratúits,són un extra de dolor ,un plus afegit que apareix sense ser demant ,com un càstig injust afegit a la teva pèrdua.espero que demà el dia sigui millor i que els ànims remuntin una mica i pugui mirar el dia a dia d'una manera més positiva.Avui tot és negra i lúnic que puc esperar es anar-me'n al llit dormis sommiar amb tu i que la llum d'un nou dia sense tu il.lumini una mica les tenebre fosques del dia d'avui.t'estimo molt amor,cuida'm des d'allà on siguis i no em deixis mai. [name] => Montse [ip] => 2.142.181.199 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-10-25 22:40:57 [modified] => 2012-10-25 22:40:57 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [137] => Array ( [id] => 121844 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bé sguim amb dies plujosos,foscos sense llum,dies ideals per anar a comprar totes les coses que entre setmana no podiem fer.Pujar al carrer major de Palamós i allà ho trobavem tot,sense preses,fins i tot carn verdures que després baixavem a casa.La qüestió era adaptar-nos al temps i a les necessitats sense problemes.La vida era hermosa al teu costat plogués o no plogués era vida.Ara la vida té un altra concepte.Seguir treballant,seguir estudiant,continuar el dia a dia,vetllar pels fills per la família,preocupar-te per tots ells,però res torna a ser com abans,i es llògic si tu no hi ets res pot ser similar. Aprendre a continuar sense tu era una lliço no esperada que la vida m'ha servit abans d'hora.Els dies són molt monòtons i repetitius els hi manca il.lusió s'han quedat sense Àngel que els il.lumini.De totes formes tu ja saps que sempre he cregut qwue les coses no pasen perquè si i que l'univers dintre de la seva immensitat té un plà definit per cadascú de nosaltres.El problema és que moltes vegades els plans no són del nostre agrat i llavors entrem en crisi i no entenem res.La gent ho està passant molt malament amor,desnonaments,atur,falta d'ètica,tenim una societat que ha entrat en crisi.Van fer dels diners el seu ídol i ho van sacrificar to en el seu altar.Ara l'ídol s'ha esfondrat i la gent sense diners ni punt de referència on agafar-se deambula perduda per un mon sense sentit i un futur més que incert. A mi m'agradaria un cop de sort i tenir un bon grapat de diners.Sol.lucionaria tots els problemes econòmics de la família i dels fills,compraria la casa en el raco dels nostres somnis i faria allà la vida que tantes vegades haviem planejat tu i jo per un futur junts que ja mai tindrem. Una barqueta,una samarreta vella i que el sol curtis les nostres pells com les imatges de vells mariners que tant ens agradaven.Realment per viure es necessita molt molt poc i em perdtu la capacitat de fer-ho ja que sense comprar i atesorar coses no entenem el dia a dia. Moltes vegades miro casa nostra,el meu santuari ,acarono amb la mirada totes les coses que vam comprar junts,recordo un per un els objectes els llocs i el moment exàcte en els que vam fer l'adquisició.Els miro amb ternura ja que formen part dels records lligats a tu.Per altra banda em pregunto que serà de tots aquells objectes quan jo falti.Els hi deixaré als nostres fills un munt de trastos que per a ells solament seran un problema.Ves a saber a quin lloc aniran a parar. Això fa que em planteji molt les compres que not enen cap finalitat en si amteixes,per aprendre a viure amb poques coses i gaudir més de les persones. Et deixo tinc trucades pendents i feina per fer.Molts petons de la teva dona . [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-10-27 12:43:35 [modified] => 2012-10-27 12:43:35 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [138] => Array ( [id] => 124006 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => porto una temporada ben fosca,sense llum perduda entre les meves divagacions,aprenent a estar sola.Sort de la lluna que fa una companyia incondicional,respecta els silencis i em dona tot l'amor incondicional de la seva raça.Diumenge anirem a la muntanya a portar les cendres del meu pare.descansara entre arbres ,molt aprop de casa seva,entre les muntanyes que tant estimava.Sé que ho pasarem malament,realment tota la família ho està passant malament ,primer tu llavors el meu pare,si realment l'univers té explicacions per aquestes injusticies espero saber-les algun dia.El meu dia a dia es monòton,passa entre el treball,estudis i família.M'he acostumat a estar sola i ja casi fins i tot m'agrada.La soletat de casa nostra,els nostres records,cada un dels objectes que m'envolta em reporten a la teva memòria i et retorno una mica a la vida.Si amor per mi estàs viu,vius en el record de tot l'amor que junts vam viure.La nostra història dóna per escriure un llibre,i al final quan aconseguim estar junts per sempre,la malaltia i la mort tornen a separar-nos una vegada mes. la teva fotografia em contempla cada dia desde la taula de casa.Avui he anat a la floristeria i he comprat una rosa vermella que et fa companyia quan jo no i sóc.Tu ja saps que a mi les flors no m'entusiasmen gaire ,però tu em vas fer estimar les roses vermellas,porten el teu nom i la teva llum. Et deixo he de fer cose i poques ganes en tinc t'estimo sempre.................... [name] => montse [ip] => 2.142.151.98 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-11-09 21:46:08 [modified] => 2012-11-09 21:46:08 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [139] => Array ( [id] => 125405 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,avui escric a una hora inusual.No tinc l'ordinador s'està reparant i escric com puc i quan puc.Realment el dia a dia es una lluita total.Ara dins d'una estona toca pujar a igualada a veure si aquest any aconsegueixo aprovar el nivell D de català.Igualada m'agrada,és una ciutat que encara conserva l'encant d'un casc antic que convida a sommiar.espero coneixer millor la zona i dedicar una tarde a perdrem per tots els racons amb una camara de fotos i captar aquella màgia dels llocs petits llocs que pasen desapercebuts i que tu em vas ensenyar a captar.Espero encara un cop de sort que faci aquest nadal més suportable,i sobretot espero encara l'oportunitat de fer amb la meva vida el que realment vull fer.Sempre m'he crescut davant els problemes i l'adversitat,però reconec que la teva pèrdua és sense cap dubte el pitxor trangul que m'ha tocat passar.Segueixo esperant una explicació d'aquest univers ingrat.el dia que la tingi potser deixaré d'escriure ja que llavors no caldrà cap full en blanc on abocar tot el que sento.Intntaré viure el nadal i tota la seva màgia amb la meva família i els nostres fills.Solament espero que la nit del 31,la nostra nit,la nit anual que era unicament per nosaltres dos,tot l'amor que encara sentim aconsegueixi despistar a la mort,una estona,i sentir la teva presència al meu costat,i trencar aquesta separació no demanada per uns breus moments.T'estimo. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-11-19 12:57:21 [modified] => 2012-11-19 12:57:21 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [140] => Array ( [id] => 126596 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Cap de setmana a Palamos molt agradable.la lluna i jo hem passejat per tots els racons que el cos i l'ànima em demanava,sense cap obligacio,sense cap premeditació,deixant el dia a dia a l'atzar.Poc a poc descubreixo que això d'estar sola té els seus avantatges.Faig el que vull,quan vull i sense donar explicacions a ningú.Ara aniré a comprar coses per fer el naixement.l'any passat no vaig tenir humor de fer-lo i tu ja saps que em queden uns pesebres impresionants de guapos.Diumenge ens juntem la familia ,m'ajudaran a arreclar el nostre jardí que està ple d'herbes i aprofitaré per arreclar quatre coses que tinc pendents.Aprofitaré dissabte per fer una ruta de pipols i acabar una feina que ja fa dies que hem treu el son i aixi no tenir empantanagats més caps de setmana.pujar a Palamos i carregar piles,es lúnic que en aquets moments demano. Mil petons amor meu [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-11-27 14:56:47 [modified] => 2012-11-27 14:56:47 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [141] => Array ( [id] => 126958 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => S'acosta nadal i el cor se m'encongeix.Diumenge acabarem de fer tota la parada i arreclarem el jardí.Ahir al vespre va ser un dia especialment dur,al final vaig acabar plorant i treient tot el dolor que portava dintre.Em fas falta i no hi ets.A la teva falta ajuntem la falta del meu pare i ja tenim la suma nefasta que de tan en tant explota aprofitant sempre la solitud.Els plors son`per un mateix no te cap sentit compartir-los amb ningú,cadascú fa el procés com pot i com vol.Adaptar-se a les pèrdues i sobreviure,tot es vàlid per continuar per un camí tan ingrat i no triat. Ara anire a un centre de jardineria a buscar quatre coses que fan falta i deseguida que arribi a casa treure a la lluna a passejar mentre encara fa sol.Les temperatures al vespre han baixat molt i sortir a la nit fa una mandra espantosa. Vénen temps molt dificils,tu ja saps que sóc una mica bruixa per presentir les coses.espero que tot l'amor que m'arriba desde l'altra banda on ets nodreixi la força que em fara falta.Donem forces i envia'm una mica de sort que bona falta ens fa a tots.molts petons i fins sempre [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-11-30 13:51:51 [modified] => 2012-11-30 13:51:51 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [142] => Array ( [id] => 127108 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,missatge desde la terra allà on siguis.Avui m'he buscat feina extra,aprofito la solitut del dissabte per anar al despatx i fer una mica de feina,sobretot paperassa endarrerida de la que tant detesto.Intento fer les coses bé ja saps que mai m'ha agradat treballar malament,i això comporta un plus extra atroç en aquests temps tant durs que corren.Desde fa uns dies tinc uns petits "flash" molt agradables.Et recordo amb el pijama de quirofan de l'hospital,sortint de la sala d'hemodinàmica amb un somriure espectacular,d'alegria perquè havia passat a visitar-te un moment.Es una imatge preciosa,estàs sà,fort,treballant en la feina que era la passió de la teva vida,feliç.Cap els dos ens imaginavem en aquell moment el futur actual. M'agrada recordar-te així,o pilotant la barca que tant estimavem.Són imatges reconfortants i no les dels últims mesos on quasi bé no podies caminar sense ofegarte.Ara la barca romana tancada en un angar de Sant feliu esperant poder desfer-me d'ella per quatre duros ja que amb la crisi ningú compra res i molt meyns un article de luxe.De vegades sommio que la puc reflotar de nou a l'aigua.m'agradaria navegar de nou amb ella,aprendria a pilotar (tu ja me'n vas ensenyar molt),i la barca acabaria els seus dies allà on li pertoca,al mar.Però per això fa falta un cop de sort i crec que aqusta ja fa molts dies que és va oblidar del meu nom.Bé amor demà vé tothim a dinar a casa incús la meva mare.fare una rròs caldos de llepar-se els dits i arreclarem el nostro estimat jardí que està que sembla una sucursal de la selva amazònica.La setmana que vé es farà curta ja que hi ha un pont llarg i tinc la possibilitat de fer-lo.Ja saps que pujare a Palamós on seguiré intentant sobreviure a la teva absència vivint dels records,del teu meravellòs record que m'ha d'acompanyar la resta de la meva vida.Molts petons amor vaig a acabar la feina i aniré a casa,no vull arribar de nit fosca,ja que llavors fa mandra treure a la lluna pel fred.Fins una altra estona. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-12-01 15:57:13 [modified] => 2012-12-01 15:57:13 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [143] => Array ( [id] => 128847 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => S'acosta Nadal.Avui hi anat a la plaça a comprar.Tots els records han tornat punyents per recordar encara més si cal que ja no hi ets.recordo com t'agradava anar a comprar els dissabtes al matí,recordo les converses amb els dependents de les parades i com disfrutavem junts omplin el cistell de bons productes que després cuinavem a casa.Jo et vaig ensenyar a comprar i tu em vas ensenyar a cuinar.ara ho faig tot sola,però la farum de les cassoles i l'amor a la bona cuina em transporta al teu costat.Ja estic preparant l'apat de Nadal,està costant molt i molt però me'n sortire.Vull que tota la familia et recordi en casa mos que es porti a la boca.Faré honors al gran mestre que vaig tenir.Per altra bandanomés tinc ganes d'agafar a la Lluna i pujar a Palamós.Aquest any aniré al nostre racó i a la bora de la platja a les 12 de la nit em menjaré el raÏm amb tu.Seran 12 grans amargs,però al meyns estaré amb el teu record.Dona'm forces amor i pregunta per allà dalt si algú ens pot donar alguna explicació . Bona nit amor,avui tinc sopar de Nadal amb els companys de la feina,no es que en tingui gaires ganes,però ensorrar-me en la miseria no et retornarà al meu costat.Molts petons [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-12-14 20:07:51 [modified] => 2012-12-15 03:30:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [144] => Array ( [id] => 130023 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Les coses no rutlle per la terra.El mon no s'ha acabat el dia 21 però a casa les coses estan molt fluixes.L'Eloi segueix a l'atur sense feina i sense cap tipus de prestació.El xicot va nervios i la meva germana també,és normal tenen a la Sira petita i el sou de la meva germana es molt normalet.El meu germà segueix amb la feina molt baixa i la Rosa va fent com pot.Amb aquest panorama no m'atreveixo a renovar el lloguer de Palamós.Al Dani les coses li van bé té feina i tots esperem il.lusionats l'arribada del petit eric que dorm a la panxeta de la seva mare.Al nadal proper ja el tindrem entre nosaltres.El Jan està precios,sà i fort.viat fara 3 anys i apenes el disfruto.Si no pujo a Palamos i em quedo els capsd e setmana el podre veure més ja que entre setmana és impossible del tot. Ja s'acaba l'any i jo tinc la triste sensació de trobar-me en el mateix lloc que l'any passat,ancorada en el passat i sense poder avançar.Diuen que la vida continua però la meva es va aturar u fatídic 18 de juliol i no ha tornat a arrencar.Aquest any si que pasarem la nit de cap d'any junts.Estic organitzant el sopar de cap d'any al costat del mar.Em prendre els 12 raïms amb tu,i esperem que el proper 2013que vé carregat dels pitxors presagis per a tothom tingui una mica més de clemència amb la nostra família.Molts petons amor i fins aviat,Sempre estas viu en el meu dia a dia i en el meu record [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-12-23 16:42:24 [modified] => 2012-12-23 16:42:24 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [145] => Array ( [id] => 130738 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => encara sóc a la feina,només pernso en plegar demà aviat recollir a la Lluna i pujar a Palamos.He decidit no seguir amb el lloguer de l'apartament tal i com estan les coses aquestes peles poden tapar molts forats.Em costarà no tenir el meu racó però esperem que les coses millorin i poguem tornar.Espero poder passar una nit de cap d'any màgica i no el ball de llàgrimes de l'any pasat amb un fred que pelaba i el pobre Tró mig moribund arrossegant els seus anys per una platja on s'hi glassava fins als pensaments.Aquest any si tot va bé ni pararé fred i espero veure sortir el sol del nou any que bé recolçada per un raig d'esperança provenent del teu record. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2012-12-27 16:53:31 [modified] => 2012-12-27 16:53:31 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [146] => Array ( [id] => 133614 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor ja ha passat un any més.Definitivament deixo l'apartament de Palamos a final de més,així em podre concentrar en aprovar exàmens i totes les coses que tinc començades.Provaré a pasar l'estiu lluny de la costa brava i veure si em trobo millor igual o pitxor.Una cosa que m'animat es el fet de que no soporto la gentada de l'estiu.Si l'econòmia ho permet m'agradaria fer unes vacances de platja tranquil.les i relaxada.ja veure'm,d'aquí a l'estiu manquen molts dies i pot ploure molt.Aquí a la terra les coses fan molt fàstic,realment t'esta`s perdent un panorama desolador.Quan arribo a casa i poso les notícies em deprimeixo de cop.Llavors es quan mes et trobo a faltar ja que no et tinc al meu costat per comentar la jugada.Segueixo sola amor,molt molt sola però no pateixis que ja no fa mal.Fins i tot li trobo un regust amarg ja que m'he retrobat a mi mateixa i sé que he de fer per sol.lucionar-ho. El dia 23 l'aniversari del nostre net i apunt d'arribar-ne un altre.És un altre nen i li volen posar Eric de nom,a veure si tinc sort i el pug veure neixer.Ja t'ho aniré explicant tot,espero aprofitar molt bé els caps de setmana i fer altres coses que tinc pendents i projectes futurs per realitzar.Pensa molt en mi i fes-me arribar tot el teu amor des d'allà on siguis. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-01-15 14:13:40 [modified] => 2013-01-15 14:13:40 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [147] => Array ( [id] => 134681 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Em trobo fatal deixo l'apartement el proper cap de setmana i em sento orfa com si anesssin a amputar-e una part de la meva vida i no pogués fer res.Tot pot ser que en l'ultim moment en¡m faci al darrere i renovi al meyns fins el juny,i despré ja veure'm.per altra bandam sóc conscient de que he de passar l'estiu en un altra lloc,però deixar Palamos una temporada fa tan mal....quasi bé tan mal com pujar-hi. Espero un senyal alguna mostra que em digui que he de fer.El destí que tan injust ha estat amb tots dos podria mirar una mica la situació en que em trobo i donar-me un cop de mà.La vida en solitud es dura,i jo vaig acumulant cansanci i llàgrimes sense trobar cap mena de sortida. Voldria plegar de treballar,agafar-me un any sabàtic o reorganitzar la meva feina de forma que no tingués tantes preocupacions i responsabilitats com tinc ara.Dedicar-me a llegir,tocar el piano i escriure.Voldria intentar posar totes aquestes vivències en un llibre irònic que pogues ajudar a altres persones que es troben en la meva situació,perdudes en un lloc en un limbo del no res sense haver-ho demanant,Ja tinc fins i tot un títol."Històries de la vídua invisible",el faria amb un toc d'humor ja que és tracta de fer riure per no fer plorar i que tothom hi pensi una mica. En fin segeueixo creient que tot te una explicacio que encara no he sabut trobar. Mil petons [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-01-22 14:21:36 [modified] => 2013-01-22 14:21:36 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [148] => Array ( [id] => 135144 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,avui pujo a Palamós,el diumenge deixaré l'apartament i deixaré també una part important de la nostra vida.Un munt de records que no oblidaré mai.Sé que ploraré,estic lligada animicament a aquest lloc.Per altra banda necessito fer un canvi,sento que tinc un pasat ,uns records,una vida anterior meravellosa,però una vida que ja no existeix.He de reconstruirme i fer-me una vida nova,on a part d'un pasat meravellos pugui construir un present on sigui factible viure. Ara toca quedar-se a casa,arreclar el jardí,que bona falta li fa,estudiar per aprovar l'examen de cataà que he de fer al juny,practicar al piano que bona falta em fa.També he aprlat amb el meu germà per aprofitar la propera setmana santa per pujar a la costa daurada i mirar com està la cosa per llogar de cara a l'estiu.Derà com un retorn a la infancia,ja que en aquelles platges vaig ser una nena molt feliç.Després un cop passat l'estiu tornaré a Palamós i a poder ser en un altre lloc més adient a les necessitats actuals.Com a estratègia crec que es una bona planificació,a no ser que tu li expliquis al senyor destí que jo no vull marxar i facis alguna cosa per tal de poder quedar-me. Et trobo molt a faltar.La nostra estimada barqueta dorm la nit dels justos a la nautica de Sant feliu de Guixols on una anima caritativa la té guardada esperant que algú la compri per quatre cuartos,i jo segueixo esperant una resposta que ningú em fa arribar Molts petons amor,i fins aviat [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-01-25 10:49:16 [modified] => 2013-01-25 10:49:16 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [149] => Array ( [id] => 135840 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Estic cansada..............tan cansada que no sé com m'aixeco cada dia per continuar.La feina es un refugi i alora un càstig del que no puc escapulir-me.Hem de treballar.Sort que m'agrada la meva feina i és un plaer fer-la de la manera que la faig.Divendres aniré a recollir els últims trastos de l'apartament i deixaré les últimes claus.Teoricament hauria de pujar amb el meu germà,però pujaré sola i aniré al meu aire,sense preses,així podre decidir que faig,i quan baixo.Miro tots els portals immobiliaris amb l'esperança de trobar alguna cosa barateta i muntar de nou el campament.Estic atarapada per l'encant de l'empordà,i no vull renunciar a la única cosa que alivia el meu dia a dia..contemplar el nostre estimat mar,que és com contemplar-te a tu.T'estimo,vius en el meu cor i en el meu present,mai formaràs part d'un pasat on no existeix l'oblit.Mantenir el teu record viu,és com mantenir viu el nostre amor que a pesar de la mort ,salva la barrera de la distància per mantenir un vincle amb el present. Estic amoinada perquè no sommiu amb tu.Els somnis tenen relacio amb tu però la teva imatge no apareix.Parlo amb gent de tu,ploro en somnis al recordar el teu nom ,però tu no hi ets,i això em desespera.El mon oníric,és un món on els portals entre l'ahir i l'avui és fonen en un de sol.És aquell espai on les fronteres entre el món actual i el món passat es fonen deixant unes estones un forat per on passar d'un lloc a l'altre. Ës l'ùnic lloc on podria de nou abraçar-te ni que tan sols fos per un instant. Però les nits són llargues cargades de somnis buits que not enen cap sentit. Fins aviat amor,no tinc més temps nig anes per seguir amb unes reflexions que avui no sento ni meves. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-01-30 10:39:55 [modified] => 2013-01-30 10:39:55 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [150] => Array ( [id] => 137105 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bé ahir va trucar el Jose de la nautica.Sembla que hi ha un comprador per la barca.Me'n donaràn quatre duros ja que el mercat del vaixell està absolutament ensorrat per la crisi. Desferme de la barca serà una altra ferida que no tancarà.Quan vaig penjar el telèfon estava contenta per tancar un capitol més i alora plorava de forma desesperada pensant en totes les hores que haviem passat en ella i que ja no tornaràn.He quedat amb el Josep que abans de que la vinguin a buscar pujare a mirar ,ja que van quedar coses nostres en el seu interior i vull recuperar els pocs records dels dies mes meravellosos de la nostra vida.M'hagues agradat poder-la mantenir i tornar-la a fer navegar però no pot ser el mon de la nautica es car i jo no m'ho puc permetre tota sola. Segueixo buscant campament a Palamos,potser serà per al mes de sptembre i paso l'estiu on sigui,en aquests moment l'ùnic que voldria es estar damunt de la barca contemplant el mar fondejada en una de les nostres cales i deixant el meu cos lliure als raigs de sol .Sentirme adormiscada mentre la barca ondeja fondejada en un raco de somnis. La vida i els somnis van marxar amb tu. Jo segueixo aprenent a tocar el piano.La teva fotografia aguanta imperterrita tots els meus assajos i desafinaments.No sé quan trigare en aconseguir que soni alguna cosa però sé que ho aconseguiré.Mentre jo intento trobar il.lusions que em permetin continuar amb una vida sense tu,procura que m'arribi d'alguna manera tot el teu amor per poder continuar com sigui sense tu. Un fort peto amor. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-02-07 13:57:16 [modified] => 2013-02-07 13:57:16 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [151] => Array ( [id] => 138145 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bé amor només quatre paraules d'aquesta vídua invisible que vol scriure sentiments i només li surten paraules. Els sentiments no tenen estructura de complement Directe ni es comporten com un complement predicatiu.El que més s'acosta són els Complementscircumstancials i a prou feines.Aquest curs de català que estic fent acabararà amb mi o jo amb ell. Aquest proper diumenge calçotada al Palà sense tu i sense el papa,la cosa serà heavy.Dissabte aprofitaré per fer coses a casa i estudiar .Tinc mil coses a fer i gens de ganes per fer-les.Realment si me'n surto de tot és perquè sóc un geni ja que li dedico a tot la llei del mínim esforç.Avui començare de nou amb el bon costum de fer-me els meus propis apunts de tot per estudiar,així alora que escric repaso i després ja ho tinc tot prepararat per la clavada de colzes finals. Enyoro Palamós ho enyoro amb llàgrimes però el més sensat és no intentar aconseguir res de lloguer fin passat el mes d'agost,així podre estudiar,dedicar-me al jardí i de pas a preparar l'arrribada del nostre proper net l'Eric,al meyns podre donar un cop de ma els caps de setmana,fins passat l'estiu. una forta abraçada i fins dins d'una estona ja que sempre estas amb mi. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-02-14 13:04:20 [modified] => 2013-02-14 13:04:20 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [152] => Array ( [id] => 140610 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,fa un dia fosc i plujos.Quan el dia comença així no puc més que recordar la teva malaltia i el malalment que et trobaves els dies de pluja.La cicatriu del torax et tivaba i et feia molt mal.Eren dies de dolor i engoixa on solament les dosi de morfina aliviaven una mica la situació.A la teva ment científica li costava acceptar que els canvis de temps influien en el dolor.Durant tota la teva malaltia vam haver d'acceptar un tou de coses inimaginables,readaptar-nos,reinventar-nos,buscar esperances on no quedava res,treure il.lusions de les llàgrimes i buscar la força en tot l'amor que ens unia. Avui plou,i fa un dia fosc i humit.o estic com el dia .A sobre tinc un malalt jove a la consulta amb una neo de pulmó com la teva però que ni tan se vols podrà llïtar contra ella com ho vas fer tu.Està disseminada i l'ùnic que puc fer és donar tot el suport que pugui a la seva família que no vol acceptar la realitat tan espantosa que els hi toca viure.És llògic,jo encara no accepto la teva mort i que no siguis al meu costat.Per això t'explico coses en una pàgina invisible,tan invisible com o soc jo mateixa als ulls del món.La viudetat ha estat com una comdenna no desitjada després del trangol de la teva pèrdua,el que no imaginava és que comportes tota la solitut que m'envolta.Bé amor me'n vaig a caseta a veure si puc fer uns quants deures abans d'anar a classes de catala.He d'aprovar aquesta m.... de curs encara que només sigui per tu.T'ho dec,sé que t'enfadaries molt amb mi si no aproves.Vaig a treure ganes d'on no queda ja res i t'escric en quan pugui una altra vegada. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-03-05 14:54:15 [modified] => 2013-03-05 14:54:15 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [153] => Array ( [id] => 141044 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja estem a divendres.Avui el cansament em pot.sento com una llosa al damunt i les meves forces ja són al final.spero que el cap de setmana em faci remuntar un altre cop i afrontar una setmana més el dia a dia d'aqusts temps tan difícils que ens toca viure. Avui fa sol un dia esplèndit que compensa una mica tota l'aigua que ens ha caigut del cel la setmana passada.Sortire amb la lluna a passejar i que el sol escalfi el meu cos i em carregi les bateries que tinc tan desgastades. estic espantada busco lloguer a Palamos i no trobo res adient.Potser es que com s'acosta l'estiu i la gent sap que es facil llogar amb el bon temps la cosa s'estanca.Espero que al septembre ja hagi passat l'euforia del bon temps i sigui més facil trobar un nou campament. Crec que el fet de no pujar de no veure el mar és com perdre't una miqueta més i això em comporta un malestar afgit que fa que em trovi tan cansada i desmotivada per tot.Be espero que el cap de setmana sigui fructifer i la llavor de l'esperança en un futur possible sigui una realitat que em faci seguir dia rere dia i setmana rera setmana.Un fort petó amor meu. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-03-08 14:53:35 [modified] => 2013-03-08 14:53:35 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [154] => Array ( [id] => 141409 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,aquí a la terra està caient una de grossa.espero que allà on siguis vetllis molt per tots nosaltres ja que la cosa fa por.Aquí intentem tots fer una mica de pinya i ajudar-nos en tot el que podem tal i com fan les famílies que s'estimen.Jo deixo passar els dies intentant que la meva vida continui com si res,però quan arribo a casa i tanco la porta la realitat de la eva absència m'envolta i em recorda més que mai que ja noe t tinc al meu costat.Sort de la Lluna que omple les hores al meu costat.Sembla mentida tot l'amor que un esser de quatre potes et pot donar.Avui és dilluns ,és un mal dia,però de moment no em puc queixar.Aniré a classes de català i qui dia passa any empeny. Enyoro Palamós. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-03-11 13:49:15 [modified] => 2013-03-11 13:49:15 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [155] => Array ( [id] => 143488 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Be ,ja som a setmana santa.Éren unes dades que ens agradaven molt.L'arribada de l'estiu comença a insinuar-se i tu i jo començavem a fer plans de cara a la nova temporada.Si lasetmana santa era bona ja feiem possar la barca a l'aigua i començavem a navegar per els racons dels nostrs somnis. Ara ja no queda res solament la pau i la felicitat dels recors.Estic cercant un lloguer que pugui pagar per pujar de nou tots els dies que pugui i més.Estar lluny del mar es com estar més lluny de tu i no m'aporta cap mena de consol. T'estimo amor,mes que mai encara que no hi siguis. [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-03-28 18:56:00 [modified] => 2013-03-28 21:09:05 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [156] => Array ( [id] => 145293 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Aviat Sant Jordi i em faltara la rosa més important de totes .la teva.Per cert ja ha nascut el nostre segon net és un xicot guapissim i sà que porta el nom d'Erik.El Jan està una mica engelosit però ja se li passara.Segueixo buscant un camí que no acabo de trobar.Ùltimament vaig unamica perduda.Semblo un vaixell despistat en un temporal que busca desesperadament una llumeta en mig de la foscor que li digui on hi ha un port segur on arrasarar-se.Deg ser per això un vaixell ben construït ja que un altre hagués fet aigües fa dies i jo aquí sóc resistint tot el que la natura i el destí em llencen sense cap mena de pietat i surant per unmar que tu em vas fer estimar.Sé que no ets gaire lluny meu al meyns el teu amor no va marxar amb tu i es va quedar al meu costat,i és el bastó on m'arrepenjo per continuar el dia a dia. Donem forces amor i sobre tot sigues la llumeta que tant desesperadament busco i no trobo.Ja estic cansada de navegar a fosques i contra corrent. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-04-15 13:31:45 [modified] => 2013-04-15 13:31:45 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [157] => Array ( [id] => 145996 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,hem pasat un cap de setmana meravellos a un poble anomenat Vallsebre.Caminates,cultura bona gent i un paisatge immens plagat de natura.Una bona llar de foc acompanyant els pensaments on tu i el meu pare i ereu ommipresents.Segueixo sense apartament a Palamos i sense saber que fer amb les properes vacances que tinc ja mateix a la cantonada.De moment a veure si hem poso les piles i aprovo l'exàmen de català que és el que més egunia em fa. La vida s'obre cami a poc a poc uns neixent i els altres marxen i alguns abans d'hora quan més falta fan a qui el estimen.Un fort petó amor i fins aviat [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-04-22 12:45:46 [modified] => 2013-04-22 12:45:46 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [158] => Array ( [id] => 147163 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja estem a divendres i fa un dia meravellos de sol,d'aquells en que tots dos ens agradava agafar la barca iperdren's per qualsevol cala perduda.S'acosta un altre estiu,un altre estiu sense les teves rialles ,sense sentir el suau tacte dels teus llavis donan-me un petó.S'acosta un altre estiu per seguir recordant tots els bons moments que vaig passsar al teu costat i d'una vida meravellosa que ja és impossible que torni mai més.Solament em queda l'opció d'adaptar-me a la realitat actual i intentar viure amb els records i el present,encara que aquest no m'agrada gens.Cap de setmana de moguda he quedat per anar a veure una casa de lloguer a la costa daurada i com si fós un presentiment als pocs minuts m'han trucat per telefon per pujar a mirar un apartament del que estava interessada i semblava que no podia ser.Quan pasen aquestes coses m'agrada pensar que has estat tu fent d'angelet que guia els meus pasos. Vaig a continuar la jornada que avui es llarga i feixuga.Un fort petó amor i fins sempre. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-05-03 14:01:45 [modified] => 2013-05-03 14:01:45 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [159] => Array ( [id] => 149068 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bé aquest estiu serà una veritable prova de foc.Al final he llogat una caseta a un poble de l'interior de Tarragona molt aprop de la platja.En princpi pels quatre mesos d'estiu.Posarem el campament tota la familia i a veure que tal ens prova. Enyoro la Costa brava però crec que m'anirà molt bé un canvi "d'aires",recordare els estius de la meva infantesa a la costa daurada i al septembre /octubre ja veurem que faig amb la meva vida.Poc a poc es van tancant capituls dolorosos,encara queden papers per "enterrar",administrativament segueixes viu encara a alguns llocs,espero a final d'any com a molt esterrar tots els papers ditxosos i quedarme només amb lengoixa de la teva absència. Tens un fill fantàstic i meravellos al que procuro veure tot el que puc i cuidarlo encara més.L'estimo de debó,es un trosset teu a la terra i cada dia que passa trobo que s'assembla més a tu.Crec que ha tret el millor de tu i ha sabut deixar fora els teus defectes.Ës intl.ligent i noble però el que és més important és humà,d'una humanitat i noblesa que en els dies que corren et puc assegurar no és el mes habitual de trobar.Es llest i a la feina les coses li van molt bé.El Daniv a trampejant la feina està com està però ell va fent.Solament espero que aquesta dichosa crisi millori i millorin de rebot els problemes econòmics de la familia .Mentrestant tu sigues elnostre angelet particular i vetlla per nosaltres i si pots donar-nos algun cop de ma aquí estem.Un fort petó i fins una altre estona. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-05-22 13:19:40 [modified] => 2013-05-22 13:19:40 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [160] => Array ( [id] => 151232 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Aquí comença a apretar la calor.Recordo com et molestava la suor i alora el que disfrutaves amb la barca per les nostres estimades cales.La barca ja no existeix,espero que qui l'hagi comprat la cuidi,Palamos està a l'espera de veure com paso aquest estiu,i tot esta a l'espera,a l'espera de no sé ben bé que. Aviat Sant joan,petards,coca, i tot com sempre sense tu.Intentare que la nit màgica de Sant Joan una de les poques on la linea entre la vida i la mort es fa mes fina fer un ritual màgic per tal d'apropar-nos al teu mon que taan lluny esta del nostre. Un fort peto amor meu allà on siguis [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-06-13 16:12:59 [modified] => 2013-06-13 16:12:59 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [161] => Array ( [id] => 151895 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,al final no he aprovat el nivell D de català.No t'enfadis però ho he estudiat tot el que calia no podia més.Et prometo que no ho deixo i l'any que bé santornemi i ens en sortirem.Tots els altres objectius(que no eren pocs) acomplerts.Solament tinc ganes de celebrar la verbena de Sant Joan amb les nenes i el Jan i fer un petit reitual pertal que t'arribi tot el nostre amor.Ten's uns nets preciosos. El Jan t'agradaria molt ,està fet tot un xicotot salvatge i trasto amb el que penso pasasr tota la nit tirant petards.L'Eric és massa petit i lúnic que procurarem és que dormi ben tranquil en algun lloc ben resguarat de tot el follon. Segueixo pensant que en algun lloc de l'univers hi deu haver algu que hem deu moltes esplicacions.La meva vida segueix sense control tota farcida de responsabilitats i mal de caps i ajudant a tota la familia sempre que ho demanan. mentrestant jo solament sommiu en una cala perduda de la Costa brava on m'agradara passar la resta de la meva vida amb el teu record.Solament penso en un banyador i una samarreta vella i passar els hores mortes contemplant el mar amb un bon llibre a la ma i el suport indispensable del meu piano.Realment per viure necessito mol poca cosa.Espero la teva ajuda i el teu suport des d'allà on siguis i que la teva confiança en mi i l'amor que encara ens uneix faci que sigui la meva guia e aquests moments terbols i foscos.Realment l'amor autèntic és un llaç de per vida que ni tansevols la mort pot trencar:un fort petó amor........ [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-06-20 16:15:47 [modified] => 2013-06-20 16:15:47 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [162] => Array ( [id] => 153115 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola bitxo,ja estem instal.lats en aquest petit poble de tarragona.Reaalment estem molt bé.Ës un lloc molt tranquil on encara es respira la tranquil.litat peduda als llocs de platja.cada dia baixo amb les nenes hi estem un munt d'hores.L'aigua està deliciosa molt més calenta que la de la nostra estimada Costa brava,i dona gust qque esl sol escalfi la pell.Noto que em carrega d'energia i vida.despres dejem la platja i la seva bojeria i tornem al poble on la tranquilitat dels seus carrers permet als nens jugar i correr lliures com ho vam fer nosaltres de petitsd.he de reconeixer que estic molt bé,però no aconsegueixo deixar de pensar en la costa brava i l'enyoro molt,ja que el teu record que és el meu únic consol està lligat de per vida a aquells racons meravellosos que tant estimavem tots dos.bé de moment estem instal.lats fins a finals de septembre després els Déus i el destí ja diran quin pas he de donar per continuar lidiant amb la meva vida. Una abraçada i un fort petó des de la terra on tan ingratament m'he quedat saola sense tu. [name] => montse [ip] => 176.81.127.200 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-07-04 20:39:44 [modified] => 2013-07-04 20:39:44 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [163] => Array ( [id] => 154331 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui fa ja dos anys,dos anys que em vas deixar després d'una llarga lluita contra la malaltia que no vas poder guanyar.Encara tot just puc parlar de tu sense que els ulls se m'aneguin de llàgrimes o la veu és trenqui sense jo voler-ho.Avui era un dia per fugir,fugir de tot i de tot el dolor que torna a la meva memòria .El dia s'ha aixecat plujós i no acompanyava per anar a la platja.He agafat a les nenes i hem anat a Tarragona hem visitat el museo,el circ i hem anat a dinar molt bé.Hem passat una calor horrible,la veritat és que això de fer turisme cultural a l'estiu no mola res.Lestiu és per descansar gaudir de la platja del piano d'un bon llibre i deixar passar les hores sense mirar el rellotge. Ja arribara la tardor i l'hivern per anar a vistar monuments i conèixer les coses boniques que ens envolten. A pesar de tot i com sempre has estat al meu costat tot el dia i el teu record ha acompanyat tota la visita.he recordat la mateixa excursió que la vam fer tots dos quan estudiava a la uni,ho vam pasar molt bé eren uns temps passats que no retornaran però que avui he recuperat una mica. Et deixo amor no tinc ganes d'escriure. bona nit i fins sempre [name] => Montse [ip] => 95.126.25.50 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-07-18 23:38:19 [modified] => 2013-07-18 23:38:19 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [164] => Array ( [id] => 156874 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => perdona aquest llarg silènci però la feina no para de donar mal de caps que moltes vegades no sé ni com trampejar.si fóssis viu t'espantaries de veure a quin nivell estan arribant les coses. Cambiant de tema ten's uns nets i unes nebodes precioses,el dia 11 va ser l'aniversari de l'Elna i aquest cap de setmana li donaré un regalet ben maco de part de tots dos.Li regalare un penjoll preciós que tu em vas regalar i que m'estimo molt,així serà una cosa de part de tots dos.Jo no em separo del meu cavallet de mar.Quan etic trista l'agafo del coll i l'acaricio.Va ser l'últim regal que em vas poder anar ha comparar tu,després les forces ja no t'ho van permetre. Segueixo amb el cor dividit jo vull tornar a Palamós però la familia està encantada a La Nou.A veure al final que fem.No estaria gens malament passar l'hivern a Palamos i l'estiu a Tarragona.Al final de tot aquest garbuix espero una il.luminació divina que em digui que he de fer. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-08-14 13:33:17 [modified] => 2013-08-14 13:33:17 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [165] => Array ( [id] => 157796 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,aprofito que estic treballant un dissabte per escriure quatre mots a la teva pàgina.Escriure sentiments en aquesta pàgina es lùltim petit homenatge que puc fer-te per tal de que el teu nom i la teva memòria no quedin oblidats.Espero que aquesta pàgina perduda en el mon d'internet no desapareixi mai i així quedi un petit record a la red de la gran persona que vas arribar a ser. Quan plegui pujare a la Nou espero poder aprofitar la platja tot el que pugui i carregar la meva malmesa energia.No es el mateix que Palamós però també és el nostre estimat mar Mediterrani i la remor de les oles em retorna de nou al teu costat. Molts petons amor i fins dintre d'una estona que ens retrobarem al mar [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-08-24 12:47:06 [modified] => 2013-08-24 12:47:06 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [166] => Array ( [id] => 162060 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Perdona el llarg silènci.De vegades els silencis són necessaris sobre tot quan hi ha poca cosa a dir. L'estiu ha pasat,doloros,amb el mar de fons i el teu record al meu costat.he fet una decoberta important enyoro Palamos amb totes les forces del meu cor,però al juliol i agost s'esta millor a latres llocs.Ara intentare estabilitzar la meva malmesa economia i si puc intentare retornar a palamos com sigui,però a l'estiu,sense tu i sense la possibilitat de fugir en barca de les aglomeracions intentare posar el campament al lloc meravellos on hem estat aquest estiu. Be ja saps que tenim dos nets un de tres anys un altre de 5 mesos i ara el teu fill en porta un en cami.Ahir hem van enviar la foto de l'ecografia per mòbil .Imagino la teva alegria si pogueres estar aquí.A sobre es un nen el que encara t'hagues encantat mes.Per altra banda les dues patufes estan molt bé les dues fan música, a veure si al final tenim unes artistes de primera. jo arrossego la meva vida de la feina a casa de casa a l'escola de música i poca cosa mes.Per cert segueixo estudiant català a veure si ja aprovo el ditxos examen d'una vegada. Et deixo estic cansada arribare a casa agafre el primer de tot a la Lluna i anire a caminar i despres ja veure'm que fem. Molts petons des de la terra i vetlla per tots nosaltres que tant et trobem a faltar [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-10-03 15:07:58 [modified] => 2013-10-03 15:07:58 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [167] => Array ( [id] => 164767 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor ja tenim una castanyada més,una festa més una diada més sense tu.De vegades ens pensem que som insustituibles però l'amarga veritat ´es que solament som únics per les persones que ens estimen.Ja fa dos anys llargs de la teva ort i segueixo sent invisible.De vegades quan vaig sola a algunlloc on hiha molta gent tinc la sensació de que algú em traspassara d'un moment a l'altre com passa a les películes de fantasmes.No obstant això també té les seves avantatges.Ja no soc tan poruga i he après a fer les coses sense necessitat de ningú.Adaptar-se o morir.La vídua invisible s'ha adaptat a la seva nova situació.S'han acabat els plors i les queixes,tinc clar que vull i on vull anar i cap allà on vull dirigir els meus pasos.En fí també depèn molt dela sort que pugui feho abans o després però el destí no es pot manipular i si no que ens ho diguin a nosaltres. Aquesta nit amb les nenes intentarem reviure la nit màgica de difunts,intentar que el maleït Hallowen dels estats units no ho acabi absorbint tot com una esponja i deixar un espai que no sigui trist per recordar als que ja no hi sou.Crec que en nits com aquesta alguna cosa màgica es respira en el ambient i si som capaços de concentrar tot el nostre amor la fina línea que separa la vida de la mort es pot "creuar" per uns instants per restar una estona amb els nostres difunts.No podem comdenar a l'oblit a totes les persones que anem perdent durant la vida,això és fruit de la por com si amagant la realitat de la mort aquesta no ens hagués de trobar.La vida és maca i s'ha de disfrutar i viure encara que sigui sense tu al meu costat. Omplire el apti d'espelmes i m'inventare algun ritual de record als difunts que sigui alegre i poder fer reviure la màgia d'una nit de festa en la memòria dels nostres petits.Fins sempre. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-10-31 16:56:51 [modified] => 2013-11-01 03:30:02 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [168] => Array ( [id] => 167117 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => stic arreclant el pati de casa practicament per tal que dongui poca feina ja que les meves forces no estan per fer de pagessa nila butxaca per pagar jardinersN'esta caient una de molt grossa,el Dani esta aturat i l'Eloi també però sé que trbaran feina aviat,no em preguntis perque ho sé ,és un presentiment que no té cap explicació.ho sé i ja està.El cap de setmana que be començare a guarnir la casa per Nadal tal i com a tots dos ens agradava i procurare que la màgia del Nadal torni de nou com quan erem petits.Tenim quatre nens les dues patufes amb 10 anys acabats de fer el petit jan de 3 i l'Eric de pocs mesos i un nou petito en camí.hemd e procurar que Nadal sigui Nadal i que ho ercordin amb felicitat.La felicitat fa nens forts que el dia de demà podran afrontar el que els hi depari la vida.La felicitat i l'amor son els millors fonaments que els hi podem donar. Et deixo fins una altra estona [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-11-25 13:31:13 [modified] => 2013-11-26 03:30:02 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [169] => Array ( [id] => 169412 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja arriba Nadal.A casa les llums estan penjades i tot l'arbre guarnit.No crec que munti el naixement ja que els nens son encara molt petits per manipular figures de fang grosses.També tinc ja pensat el menú de Nadal.Jo només penso en la nit del 31 i en el nostre raco estimat.Em menjare el raIm al costat del mar i tot el teu espert estara amb mi.Cremare a la llar de foc les herbes de la sort del'any que queda enrrera,i mirare amb esperança el nou any que comença timididament ensenyant els seus primers raigs de sol.Li demanare salut,esperança i treball,i un lloc millor on tots els meus éssers estimats puguin viure,Però sobretot li demanare que m'enenyi a conviure un nou any sense tu [name] => Montse [ip] => 83.40.216.102 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-12-15 13:17:44 [modified] => 2013-12-15 13:17:44 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [170] => Array ( [id] => 169910 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => ja s'acosta la temuda data del dia 31.Acaba l'any,un 2013 plagat de problemes econòmics i laborals.La familia sobrevivint i jo navegant entre tot de la manera que puc. Realment no sé que fare aquesta nit.Em toca treballar a la tarde i això ho complica tot,però intentaré no faltar a la cita diaria on tu reposes i passar la nit junts com ho vam fer tot un tou d'anys. la nostra nit màgica la única de tot l'any que era només per nosaltres dos. esperem que el fred i el cansanci no malmetin tots els meus propòsits [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2013-12-20 19:51:49 [modified] => 2013-12-20 19:51:49 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [171] => Array ( [id] => 171390 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 105222 [body] => Nit màgica a la platja dels nostres somnis.Espero i demano a la vida que hem queda que totes les nits del dia 31 de desembre puguin ser com la d'aquest any.Envoltada d'amics i amb el teu record al meu costa.vam veure sortir el primer sol de l'any li va costar remuntar els nuvols però després ens va regalar un matí de sol i tranquilitat merevellos. gràcies,Gràcies,Gràcies a tots elsque van fer possible que aquella nit la teva absència fos mes suportable. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-01-02 19:51:09 [modified] => 2014-01-03 03:30:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [172] => Array ( [id] => 174448 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Dia plujos,emboirat.El meu cap està igual migranyos i embotit.Els pensaments espesos i atapaïts busquen una sortida que no troben.Desitjo amb ànsia que arribi el proper capd e setman per pujar a la nostra platja estimada,descansar,prendre el sol reposar.....,que el teu record em torni envoltat pel remor de les onades.Que l'escalfor de la sorra i el sol escalfin el meu cor fred i esmorteit des de que tu no hi ets. Vius en els meus somnis ,en el caliu de la nostra llar.Vec la teva imatge en els ulls dels nostres fills i en la rialla dels nostres nets. Sempre present com una roca en mig del mar,on trenquen les onades les nits de temporal present imperterrita com la eternitat on mores lluny de nosaltres esperant ............................ [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-02-01 15:50:10 [modified] => 2014-02-01 15:50:10 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [173] => Array ( [id] => 178585 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Demà pujo de nou al racó dels nostres somnis.Espero que una nit voltada d'amics i un dia esplèndid de sol guarexin una mica més les ferides que hem va deixar la teva mort.La vida continua,els nostres nets pujen amb força.Jo treballo,visc,estudio.Procuro que la vida tingui sentit i disfrutar-la.No obstant res el mateix sense tu.A tot areu m'acompanya el teu record però sense interferir amb la meva vida real.Fins fa poc encara dubtava de l'arribada d'un demà que fos possible sense tu. Crec que el que hem passa és que per fi he deixa't de renegar i negar la realitat.Que tu no tornaràs mai.I accepatar que la vida continua i que la he de viure això si acompanyada per sempre del teu record i de la teva força. Vas estar i ests el gran amor de la meva vida.Tu viuras sempre en mi i en el record del teus nets.I tot l'amor que em vasdonar en vida ,ara es la força que em fa continuar.Visitaré al Vicens i a la maria els faré un petonas i junts et recordarem al voltant d'una bona copa de cava i el teu record més viu que mai tornara amb nosaltres. He acceptat que la mort d'una persona no implica la desaparició de la mateixa.La mort s'emporta el cos,però mai et podra prendre ni la vida pasada al seu costat,ni els records.L'amor tampoc despaapreix,es transforma en una força desconeguda que m'ha tornat millor persona.espero envellir amb dignitat portar una vida plena i que el teu amor m'acompanyi cada dia de la meva vida. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-03-07 12:15:59 [modified] => 2014-03-07 12:15:59 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [174] => Array ( [id] => 179343 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Estic esgotada de la feina.A sobre tota la tarde fins a les 19 hores asseguda davant una professora i amb les ganes d'escoltar-la sota mínim. Que faig quan surti? El cor em diu que agafi a la Lluna i surti pitant cap a la Costa brava amb el sac de dorir i la motxilla. El cervell em diu que hem quedi que tinc molta feina endarrerida. Sempre la eterna lluita entre el que volem i el que hem de fer. A veure qui guanya ? [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-03-14 14:11:34 [modified] => 2014-03-14 14:11:34 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [175] => Array ( [id] => 179737 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Com a bona catalana va guanyar el maleït seny i em vaig quedar a casa fent feina.Aquest proper cap de setmana donen mal temps i no sé que faré.Segueixo amb els ànims sota mínims.S'acosta el bon temps i ni Palamos,ni barca ni tu.... S'acosta un altra estiu sense tu.Intentaré apalancar-me a la Costa Daurada.L'any passat van ser nes bones vacances per les patufes i per mi.Em vaig retrobar amb tots els records de la infància en aquella meravellsa platja del meu "verano azul" particular.Pujar a Palamos a l'estiu em carrega d'una manera insuportable,preereixo"fugir" a un racó encara "verge" disfrutar de la platja ,retrobar la nena petita que vaig ser i poder respirar fondo,deixant que la brisa marina ompli els meus pulmons de vida.Vull caminar tots els camins de la infantesa i seguir reconstruint una vida que el terratremol de la teva mort va ensorrar.Estic viva,miro el futur amb escepticisme ja que no sé realment que em depara.Intento tenir plans de futur i objectius,intento trobar un camí en mig de la tempesta que em prti on realment vull.Sé on vull arribar i que vull fer,solament falta el camí per arribar-hi. ja no em fa por la solitud.La Lluna i el meu món interior omplen els dies. El món està capgirat,t'esgarrifaries si veissis quin girigall tenim muntat aqui baix.Et deixo amor.Escriure aquestes lletres és un consol.Ës com si fóssis de viatge i ens escribissim cartes com feien antigament els enamorats.Perquè encara que físicament no hi siguis jo sé que hi ets i vius en els meus records avui i sempre..... [name] => montse [ip] => 77.211.61.222 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-03-18 22:23:10 [modified] => 2014-03-18 22:23:10 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [176] => Array ( [id] => 184404 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Una setmana santa més sense tu.Les festes han deixat de ser festes.Tot té un altre color.La vida ha canviat de color i el gris ho acapara tot.els dies s'allargan anunciant un altra estiu.Un altra estiu sense tu,sense la nostra barca sense compartir tots dos junts el nostre estimat mar.Fins i tot el mar ja no es el mateix mar,li falta la teva olor li manca el teu amor. El sol és meyns sol,ja no acarona la meva pell al só del balanceig de la barca.El sol crema i quan obro els meus ulls endormiscats buscant la teva cara ja no trobo res. La vida es una altra vida una vida molt diferent a la que jo esperava.es la vida que ens ha tocat viure a tots dos,enamorats per sempre però en universos i realitats paralel.les.tu des de ves a saber on i jo aquí en aquest mon que anomenem realitat i que es la vida. Buf¡¡¡ massa filosofia,vaig a casa agafare a la lluna i aprofitare que marxa tothom per disfrutar de la solitud. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 0 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 0 [created] => 2014-04-17 14:42:36 [modified] => 2014-04-17 14:42:36 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [177] => Array ( [id] => 185191 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Bé amor diumenge festiu i jo treballant.Com han canbiat les coses¡¡. En altre èpoques tots dos hauriem estrenat la temporada de mar i barca ,com feiem cada detmana santa.Ara aprofito epr fer quatre duros ja que la cosa està que treu fum.L'econòmia no remonta i cada vegada ens matxaquen a més impostos i penuries.Aquest any penso fer la declaraciod e renta a mitjans de maig i no deixar-ho per última hora,així podre organitzar-me millor el pressupost.Espero tenir sort i que la casa que lloguem a la costa daurada sigui igual d'econòmica que la de l'any passat,ja que no està la cosa per fer molts gastos. Passat l'estiu i tot el manicomi turístic intentaré posar de nou el campament a Palamos.Ho necessito com l'aire que respiro.Fa un dia plujos i emboirat demà dinarem a casa espero que faci bon temps ja que aspiro a cuinar a la brasa i això si plou no serà possible. Passada aqueta setmana santa intentaré agafar-me uns dies per estudiar i descansar i ja faltara meyns perque arribi juliol i vacances.Malauradament serà un altre juliol sense tu. Un petonàs allà on siguis [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-04-20 14:35:08 [modified] => 2014-04-20 14:35:08 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [178] => Array ( [id] => 192114 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Des que vas marxar ja no sommio.El mon dels somnis ha desaparegut de sobte ,sense avisar.Les nits pasen en una succesió de línees planes,cada matí quan em desperto intento recordar algun somni sense aconseguir-ho.M'agradaria tornar a recodar els somnis ja que així tindria la possibilitat de retrobar-me amb tu d'alguna manera. El dia esta tebol i enboirat i el meu cap va a conjunt.La feina és multiplica cada dia i la sensació engoixant de no arribar a tot va en augment. Tanco els ulls i el meu pensament vola a un racó de la Costa Brava.Sento el murmull del mar i la pau que m'envolta i cada cop que obro els ulls em pregunto que em depara el futur. PD: Estic feta una crac amb el piano. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-05-12 12:29:02 [modified] => 2014-05-12 12:29:02 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [179] => Array ( [id] => 193111 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hem rebut una carta certificada al teu nom.ja tinc tot el cos alterat.A l'estiu fara tres anys de la teva mort i burocràticament segueixes viu.tenim una administració que és un infern. Envia'm sort i que no sigui res ja saps com m'alteren tots els papers. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-05-15 13:49:20 [modified] => 2014-05-15 13:49:20 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [180] => Array ( [id] => 194323 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Paper solucionat,no era res.Vaig aprofitar per repasar a l'ajuntament totes les dades i arreclar rebuts que encara arribavav al teu nom.Avui he passat un dia molt dolent he tingut dolor a tot el cos i molt cansanci.He tret a la lluna a donar un passeig i quan he tornat estava per l'arrastre.A vere si acaba de passar aquest mes maleit de maig ia arriba el mes de juny que anuncia la porta de l'estiu i del bon temps.Aprofitare epr anar a Sant Sadurní a La homeopata/sanadora.Tu deies que anavem a veure a la bruixa,però ens va ajdar molt,i crec que a mi ara em fa molta falta.Ja tenim casa llogada a la Costa Daurada per tot l'estiu.Esper que la família i el nostre estimat mar facin que la meva salut millori. Segueixo esperant un miracle,un miracle que em permeti fer el que vull.Sincerament m'agradaria tenir temps per poder escriure un llibre,un llibre que fos una petita llum per totes les dones que en silenci han passat i estan passan per una situació com la meva. Alora seria també un homenatge a l'amor que a pesar de la mort encara enllaça les nostres vides.Voltada de tots els records que junts vam anar comprant, voltada d'un silenci espantos que solament trenca el soroll de la televisió em disposo a afrontar una setmana de feina i obligacions amb l'esperança posada en un futur que no acaba d'arribar. [name] => Montse [ip] => 178.139.47.90 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-05-18 20:40:02 [modified] => 2014-05-19 03:30:02 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [181] => Array ( [id] => 200500 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => A punt d'acabar una jornada laboral en diumenge,coses de la nostra feina. Un dia esplèndit un sol meravellos que em transporta a la nostra estimada i desapareguda barqueta.A hores d'ara tu i jo estariem navegant o fondejats en una cala salvatge amb el mar omnipresent. Tots els meus records em transporten una i altra vegada a una racó oblidat de la costa brava on de moment no puc retornar. esperem un miracle i que el destí acabi de complir els meus somnis que en el fons són els teus. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-06-08 14:19:17 [modified] => 2014-06-08 14:19:17 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [182] => Array ( [id] => 202234 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Molt cansada amb unes ganes horroroses d'agafar a la lluna i fugir dema cap elnostre racó de la Costa Daurada on m'amago del dolor i dels records que em produeix l'arribada de l'estiu i l'enyorança de la Costa brava.Esperant i desesperant un miracle que no acaba d'arribar i que em retorni la llibertat perduda i la capacitat de fer realment el que jo vulgui i no els que els demes desitjen.Esperant que un cop passi l'estiu pugui de nou fer que els caps de setmana a Palamós puguin tornar a ser la unica realitat que desitjo. Mentrestant contemplare el mateix mar des de una altra vessant amb l'esperança que el mar i els paratges de la meva infància puguin paliar tot el buit que sento.T'estimo amor avui més que mai. [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-06-12 17:25:07 [modified] => 2014-06-12 17:25:07 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [183] => Array ( [id] => 215100 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => ja som al raco obblidat de la Costa daurada.Crec que tants dies de tranquil.litat m'estan passant factura la veritat segueixo cansada i penso que la retornada al treball serà super heavy.Si faig pocs dies tinc la sensació de ni tan se vols haver vomençat i si en faig masses no sé que fer amb ells. espero les properes organitzar-me una mica millor i treure més rendiment a uns dies que se suposen son per descansar. Avui no tinc nenes,Han nmarxat amb els seus pares i tornaran el divendres.Elles si que s'ho pasen bé en aquest poblet perdut entre vinyes.han recuperat una mena de "verano azul" particular igual que el que nosaltres vam tenr en la nostra infància.Ara als mig dies reposen la serie a Tv a mi em fa gràcia ja que nosaltres vam viure a la nostra infància una cosa molt similar i anys després van agafar la nostra història i en van fer una sèrie que avui en dia els nens es miren sense entendre res. per srt encara queden llocs on els nens poden jugar al carrer sense por i recuperar la infància de jocs que ara tenen prohibida a les ciutats. Dintre de poc baixare a la platja i prendre el sol,llegire,escoltaré el rumor de les onades i dormiré.tanca´re els ulls i pensaré que soc a Palamós al teu costat que escoltem junts el remor del mar mentre el balanceig de la barca ancorada a S'aixugadors,a Cala Bona a Cala estreta a la Foradada o allà on el vent i el destg dels nostres cors ens va portar. Quan enfonso les mans al mar em consola pensar que es el matex mar que banya la nostra estimada Costa Brava.tanco els ulls i omplo els mes pulmons d¡aire mentre desitjo amb totes les forces del meu malferit cor que passi l'estiu i retornar als nostres recons estimats un cop passi tot el manicomi de l'estiu. Mentrestant segire al recer d'aquest refugi d'infància retrobada,segire guarint les ferides que la teva mort em va deixar i seguire esperant amb il.lusió un nou miracle quan arribi la tardor. [name] => montse [ip] => 62.87.118.253 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-07-17 12:41:26 [modified] => 2014-07-18 03:30:02 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [184] => Array ( [id] => 221127 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => tot el que escric en la teva esque.la ho podriem anomenar una mena de blorg que ja té un format predeterminat no crec que s'ho miri gaire gent.Els records d'una vidua invisible no crec que interesin a ningú.El món esta molt atrafegat amb els seus propis problemes.Crisi,guerres,atur,violència...Ens envolta una mena de voragine informativa basada en la desgràcia que ho col.lapsa tot i omple tots els espais. Obrir el televisor cansa,és una mena de cansament c`ronic ja que les notícies s'han cronificat.Sempre són les mateixes i no parem de donar voltes als mateixos temes però amb diferents enfocs.Jo confeso que estic cansada,i per acabar-ho d'abobar tot les úniques novetats també són desgràcies:un bombardeig a un avió de passatgers,l'ebola campant pels paisos més desgraciats de tot Àfrica,immigrants que deixen la pell per arribar a un mon que no té res per oferir... En fi... que opto per canviar de canal segons la notícia ja que de tan vella no té res nou per oferir i les novetats són tan encoratjadores que fa fàstic. Es un fàstic cansi,tot plegat és cansat.M'agradaria que un cop de tan en tant fèssin un noticiari només de bones notícies.I dic de tant en tant perquè estic convençuda de que la feinada per fer-lo seria apoteòsica.Un noticiari per aixecar la moral i un lloc on en compte de periodistes escrigués gent que tingués coses a dir.Gent amb un món interior propi que volgués compartir amb altres persones que ja estan de volta de tot. Em confeso una desencantada de la humanitat.Sincerament amor meu cada dia que veig la televisió estimo més el meu gos. Una forta abraçada des de la terra [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-08-04 12:18:05 [modified] => 2014-08-04 12:18:05 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [185] => Array ( [id] => 226154 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor.Està fent un mes d'agost força atipic.Calor suportable dies sense sol.per la gent que està de vacances m'imagino que serà una catastrofe,però jo que treballo estic encantada. Per acabar-ho d'arrodonir no és un estiu conflictiu(toquem fusta) i la feina va força bé.Per aquí les coses estables sense grans canvis.Ultimament apareixen per la Tv i les notícies reportatges i séries de Palamós.No són tan fantàstiques com el nostre anyorat Thalassa però de vegades crec que surten en el moment apropiat quan estic trista i més et trobo a faltar,com si des de l'altra banda m'enviessis aquests programes per recordar-me que vam ser molt feliços i no deixar que la pena s'apoderi de mi. Viure de records sense perdre el moment present està sent un bon tractament per afrontar el dia a dia sense tu.També ajuda molt aquesta esquel.la perduda en l'univers d'internet que permet escriure pensments i idees i agafar esperança en un demà on sigui possible un futur sense tu. En fi amor "La vídua invisible" segueix en peu,dreta i disposada a donar guerra i no deixar que el mon ingrat que ha quedat sense tu se la mengi sense lluitar Ara estic segura que m'en sortire.La teva perdua fara mal tota la vida,però aprendre a viure amb ella Molts petons des de la terra [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-08-20 21:01:21 [modified] => 2014-08-20 21:01:21 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [186] => Array ( [id] => 227643 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,ahir va ser el teu aniversari.N'haguessis fet 64,tot just ara estariem planejant la teva jubilació pel proper any i com organitzavem les nostres vides fins que em jubilés jo.Malahuradament no ha estat així.Ahir al vespre,a casa amb ùna part de la meva familia vam obrir una ampolla de cava i ens vam menjar una coca de crema.Vam brindar per tu i vam "celebrar" una mica el teu aniversari. Vaig deixar una espelma encesa tota la nit,amb l'esperança que aquesta petita llum que crema tota la nit sigui com un petit far en la immensitat d'una nit que mai s'acaba i sigui una petita llumeta que et recordi on soc i que allà on siguis `m,esperis amb el mateix amor que jo. mentrestant aquí a la Terra jo seguiré amb la meva vida intentant sortir-me el millor que pugui. Un petonàs amor un petonàs de 10(tu ja saps de que va) [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-08-26 11:37:48 [modified] => 2014-08-26 11:37:48 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [187] => Array ( [id] => 227803 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Només dir-te que t'anyoro.Els dies pasen ja quasi bé acabem un altra estiu ,un altra estiu sense tu,sense Palamós sense la nostra barca,sense la nostra estimada Costa Brava.Passa un estiu i s'acosta un altra hivern amb el seu temut Nadal.Pasen les estacons i amb elles pasen de llarg els anys de la meva vida,una vida reconstruida amb els pedaços que van sobreviure a la teva mort.Em sento com les restes d'un naufragi que arriben a una platja deserta i queden esteses sobre la sorra com a testimoni del que va ser i ja no és.Desitjo amb tota la meva anima acabar la meva estada d'estiu al refugi de la Costa Daurada i sentir de nou el vent de la tramontana fent cantar els mastils del port.Sentir la potència d'una llevantada saltant l'espigó del port i olorar de nou la salobre de la mar,la nostra mar enamorada. Ara només esperar una mica més i fugir a la nostra cala oblidada i estimada,trepitjar de nou la sorra,abraçar els amics i sentir-me de nou a casa [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-08-27 20:32:14 [modified] => 2014-08-27 20:32:14 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [188] => Array ( [id] => 228397 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => De vegades penso que hauria d'escriure un llibre amb totes les cabòries que hem pasen pel cap. T'imagines? un best seller anomenat "Tribulacions i cabòries de la vídua invisible".Tota la negror de la mort amenitzada amb un toc d'ironia i explicant les vivències que he viscut des de la teva mort amb un toc d'humor.Si ens prenem les cose amb una mica d'humor inglès sempre son millors d'empasar.Potser ajudaria a molta gent.A d'altra potser li faria replantejar-se coses de la seva vida que sempre deixen per més endavant,pensant que tenen tot el temps del mon i sense ser concients que el temps s'acaba moltes vegades de forma sobtada i ineperada. Per d'altres només seria una història més i potser per alguns una lliço de filosofia aplicada que els faria pensar més del que volen. De moment practico a la teva esquel.la amb l'esperança de poder un dia fer-ho de veritat.Ara per ara he de treballar per seguir endavant i si la mort em deixa espero algun dia tenir el temps suficient per poder-te dedicar en forma de llibre totes les tribulacions que t'explico a estones en aquesta pàgina perduda en el mon. S'acosta la tardor,ja comencen ha allargar les tardes,mentrestant jo seguiré esperant amb el cor encongit un miracle que anunciÏ un demà millor. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-08-29 20:41:05 [modified] => 2014-08-29 20:41:05 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [189] => Array ( [id] => 229710 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Sembla que poc a poc tot torna al seu lloc.Arrossegava un cansanci atroç que poc a poc i amb ajuda de qui tu ja saps"la bruja" i les potingues mig homeopàtiques que hem dona va millorant de forma evident.Laveritat es que la teràpia amb Quantum em cva de conya quan les ferides són de lànima poc pot fer la medicina convencional per guarir-les.M'ho paso bé fent coses naturals i si a sobre em senten bé millor això que pastilles.la meva vessant esotèrica ajuda en aquests moments en que ningú et pot donar explicació plausible de res. Be demà tindre resultat de notes,exàmens i altres males herbes que dictaminaran les activitats de la tardor /hivern que s'acosta.espero i desitxo recuperar-me del tot i tornar a estar al 100% i afrontar el que vinguiplena de força i fé en mi mateixa. T'estimo,i a partir de novembre fare tot el que pugui per tornar a posar el campament a PAlamos. Un fort petó amor [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-09-03 18:44:25 [modified] => 2014-09-03 18:44:25 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [190] => Array ( [id] => 229745 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 114811 [body] => Hola Montse, soc la Mireia, vaig coneixer al teu marit al Hospital General, jo vaig ser durant un temps metge intern en formacio i éll va ser el meu adjunt. D'aixo fa 20 anys. Ahir em vaig assebentar de forma casual de la seva mort. Jo estic molt desconectada del HCG. Dir-te que m'ha fet molta pena. Avui he entrat a la red i he llegit molts dels teus escrits. Era molt trempat, directe i espontani. Reia molt amb ell. En aquella epoca estaven el Dr Crexells, la Dra Martinez-useros i la Dra Ollé. Jo era al que ara es diu un "mindungui" de metge. Sovint em parlava de moltes de les coses que comentes en els teus escrits : familia, palamos, ski, el gos. I també em va ensenyar moltes coses, amb un tracte molt humà i proxim. Tinc molt bon record d'ell. Les teves narracions dels teus dies i vivencies sense ell, son boniques, malgrat la pena i dolor que encara sents. Jo tambe he perdut els meus pares ben aviat. No et conec, pero segur que tambe ets una gran persona. Un abraçada molt forta, Mireia. PD: avui no has estat invisible. [name] => Mireia [ip] => 88.13.182.162 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-09-03 21:32:00 [modified] => 2014-09-04 00:01:01 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [191] => Array ( [id] => 231721 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Gracies Mireia una alegria immensa que encara algu s'enrecordi d'ell.Realment la perduda d'un ser estimat no se super mai aprens a viure i a continuar el dia a dia amb ella.Jo ara començo a estar bé,treballo tinc amics i una família meravellosa.El tema de la invisibilitat el va originar la seva malaltia.Tu recordes com era sempre disposat a tot i content,es preocupava per tot i per tothom.Quan va estar diagnosticat de forma fulgurant va desapareixer quasi be tothom,el telefon va deixar de sonar i el cancer va comportar una solitud que encara que ell no digués res sé que li va va fe molt de mal.Per un moment va seblar que tinguessim alguna cosa contagiosa.Moltes vegades el no saber que fer ni que dir fa que molts company i amics s'allunyin i deixin sols a les persones quan mes falta els hi fa tenir algu al costat que els alegri una mica l'estona. Espero que poc a poc aprenguis a viure sense els teus pares i que el seu record t'acompanyi com a mi m'acompanya l'Antoni.Una fortisima abraçada ,la teva nota m'ha fet molt feliç [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 0 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 0 [created] => 2014-09-11 16:51:13 [modified] => 2014-09-11 16:51:13 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [192] => Array ( [id] => 232275 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola Mireis,realment la teva resposta ha estat tota una sorpresa.M'ha fet molta il.lusió que encara el recordis amb tan d'afecte,i moltes gràcies per les teves paraules.Realment vaig començar a escriure en aquest racò perdut amb l'esperança de què ningú s'ho mires,ja que tot el que està relacionat amb la mort espanta a la gent.També va ser una forma de reconciliar-me amb la seva mort. Quan parlo d'invisibilitat,parlo d'un sentiment que va aparéixer amb la malaltia del Toni.Conforme avançava el cancer avançava la solitud.va arribar un moment en que em sentia com els leprosos de la Bíblia,com si tinguessim alguna cosa contagiosa.A excepció de la família i quatre amics ens vam quedar sols.Això al principi em feia molt de mal,sobretot pel Toni que agraïa molt les poques visites que va tenir.Quan va morir tothom a l'enterro que és quan meyns falta feien.Per això t'agraeixo les teves paraules,son sinceres i les has enviat quan te n'has asabentat.Espero que si algú més llegueix això i té algun amic malalt al meyns serveixi perquè recordi que una trucada de tant en tant i alguna visita fan molt de bé i costen molt poc de fer. Per cert segur que si ell et va fer riure és perquè li queie molt bé i no eres cap ninnundi.A ell li encantava ensenyar,el que no soportava de cap de les maneres era la inutilitat. Una forta abraçada Mireia i sento la mort dels teus pares,espero que com jo tinguis persones per compartir-la i recordar tot l'amor i no el dolor. Fins sempre [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-09-14 08:35:00 [modified] => 2014-09-14 10:29:59 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [193] => Array ( [id] => 233396 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Avui m'he assabentat per pura casualitat de la mort del Dr crexells.Es com si poc a poc totes les persones relacionades amb tu anessn desapareixent. Espero que allà on siguis siguis amb ell i pogueu comaprtir totes les bones estones que vau passar junts i recordar els vells temps. Una forta abraçada per tu i per ell. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-09-19 16:15:07 [modified] => 2014-09-19 16:15:07 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [194] => Array ( [id] => 237854 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor,ara feia dies que no deia res la veritat es que trobarme la nota de la Mireia la teva companya de treball em va trasvalsar una mica,de veritat que era de les que creia que això només s'ho mirava algund els meus germans i prou.També va ser una alegria veure que encara algú et recordava. Bé estic de feina a tope ,mil problemes per tot arreu jo que m'agobio de seguida quan les sol.lucions triguen una mica en arribar i tu lluny de mi .Sort que encara et parlo i t'explico les coses,encara que la gent es pensi que em falta un bull jo et sento al meu costat.Potser tot l'amor i companyia que ens vam donar en vida ha deixat un rastre "d'energia" al meu voltant que em fa suportar el dia a dia sense tu. Espero no passar tants dis sense escriure res pero la veritat el temps és un bé escas en aquests moments Una forta abraçad ai un fort petó .Ahhhh i per cert, si ten's al costat al Carles dona-li una forta abraçada de la meva part. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-10-17 13:25:34 [modified] => 2014-10-17 13:25:34 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [195] => Array ( [id] => 240881 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Molts problemes i ganes bojes de que acabi el mes,ja que molts d'aquests problemes s'acabaran llavors ja sigui per bé o per mal. Et trobo a faltar,avui una canço que em possa super sensible m'ha fet plorar.feia molt de temps que no plorava com avui.Crec que m'ha anat molt bé. Avui aniré a un sopar de comiat d'un company que es jubila.No en tinc gaires ganes però crec que m'anira bé i ademes el company s'ho mereix.A mi com no faci la sort i el desti un miracle amb la loteria crec que ho tinc bastant difícil.La feina cada dia està més complicada.Si fossis aqui fliparies de a quins extrems estem arribant.mentretant procuro que la gosseta la meva estimada lluna,el jaleo que porto aprenent a tocar el piano i tots els records que tu em vas deixar siguint suficients per tapar dies dolorosos com aquest.Dies en que sense cap altra explicació que una canço exploto a plorar.Després em quedo molt bé.He après que això deu ser normal i que em passara durant tota la meva vida,ja que mai deixare de trobar-te a faltar ja que es impossible deixar d'estimar-te encara que ja no siguis físicament al meu costat. S'acosta també nadal que són dades temibles ja que la teva absència encara es troba a faltar més.De totes formes esatreu presents tu el meu pare i tots els essers estimats que ja he perdut. T'estimo molt amor,molt molt molt.......... [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-11-07 19:38:49 [modified] => 2014-11-07 19:38:49 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [196] => Array ( [id] => 242807 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Cada dia tinc més clar que ets al meu costat.Ets un angelet de la guarda que vetlla per mi. Gràcies,gràcies,gràcies per tot l'amor que encara em fas arribar [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-11-20 12:54:03 [modified] => 2014-11-20 12:54:03 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [197] => Array ( [id] => 245472 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 117378 [body] => Bé ja estem preparant el Nadal.ja tinc fet l'arbre i ahir amb les nenes vam fer el pessebre.El fantàstic pessebre de peces grans artesanes de fang que tant t'agradava que fes.Des de la teva mort no l'havia muntat.Aquest any l'hem fet i les nenes al.lucinades i reyant-me perquè elles no el recordaven i diuen que es maquissim. Intentare anar amb elles i comprar una peça nova i recuperar el costum que tots dos teniem d'afegir cada any una peça nova. he quedat el proper cap de setmana en pujar a Palamos a veure al vicenç i la Maria m'agradaria passar tot el cap de setmana pero tal i com esta la situacio econòmica no estem per hotels ni grans gastos. Enfi improvisare a ultima hora com sempre. Aprofitare per fer alguna compra de Nadal aPalamos ,em fa molta il.lusió recordar tots els nostres racons i reviure d'alguna manera els Nadals que ja no poden tornar. Comprare també loteria de Palamós com feiem cada any i intentare que la magia retorni encara que sigui només per uns moments al meu cor. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2014-12-07 16:07:24 [modified] => 2014-12-08 13:03:39 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [198] => Array ( [id] => 251156 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja tenim un altar Nadal a les esquenes.Un nadal on els nostres nets i nebodes han estat els protagonistes absoluts.Espero que des d'algun raco del cel hagis pogut disfrutar de totes les seves il.lusions.Jo segueixo lluitant per continuar cada dia,i es el teu record i el teu amor el que fa que continui amb la feina i amb els meus projectes.he de fer plans per poder continuar i fer-los amb tu em facilita les coses.El fet de que ja no siguis presencialment amb mi no vol dir que el nostre lligam s'hagi de trencar.Seguim d'una altra manera però segueixes viu en la meva vida i en els meus pensaments.Com deien a l'Antic Egipte"solament la persona mor quan el seu nom és oblidat".El teu nom i el teu record viuen en tots nosaltres i més en unes festes com les de Nadal Un peto amor meu.Ah i per cert el foie em va quedar de conya ja crec que el faig tan bo com el feis tu. [name] => montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2015-01-11 17:17:55 [modified] => 2015-01-12 09:19:54 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [199] => Array ( [id] => 256921 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Estic bastant ensopida.Poques ganes d'escriure ni de fer res.Només ganes de perdrem per PAlamós i no se com fer-m'ho.En fi crec que li dono masses voltes a tot plegat.He de deixar espai per la improvisació i deixar-me portar una mica mes per les emocions.Tot no pot ser tan cuadriculat ni racional. Segueixo esperant un miracle que permeti fer realitat els nostres somnis ja que encara que no siguis fisicament amb mi participes animicament de tot el que faig.No podria viure en un mon on no hi siguessis de cap forma. T'estimo [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2015-02-12 16:34:00 [modified] => 2015-02-12 18:46:34 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [200] => Array ( [id] => 266204 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => S'acosta un nou estiu i realment no tinc plans de cap mena.Intentare escapar-me uns dies amb les nenes ,alla on els calers ens deixin arribar.UN bon saol una llarga platja i un bon llibre.Realment no necessito res més per ser feliç.La teva falta segueix sent dura però ja està acceptada. però tot l'amor que vam sentir junts en vida segueix viu més enllà de la mort. Un petó amor meu [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 0 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 0 [created] => 2015-05-09 15:44:52 [modified] => 2015-05-09 15:44:52 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [201] => Array ( [id] => 277175 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Ja soc amb les nenes al meu "desterro" oficial d'estiu,un lloc on aconsegueixo fer desapareixer els records d'estius passats que mai més tornaran. Aqui la bona companyia.la platja dels records de la meva infància i les nenes son un balsam.Llàstima que duri tan poc. [name] => Montse [ip] => 178.139.186.164 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2015-07-18 13:32:57 [modified] => 2015-07-19 16:21:04 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [202] => Array ( [id] => 278776 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => be ja s'han acabat les vacances.Ara toca posar-se les piles i assolir els objectius marcats.El pensament posat en aconseguir llogar alguna cosa economica a Palamos on pujar els caps de setmana,però ho veig molt negre a no ser que un miracle en la meva economia ho fes possible.les vacances han estat bé he estat tranquil.la i relaxada.Ara ja estic cansada d'estiu i de calor.aquest any ha estat insuportable pensava en tu en lo malalment que toleraves la calor i el que haguessis renegat.Els dies pasant i jo vaig passant els dies amb el teu record recomfortant.Algun dia l'enyorança es forta i la tristor torna de forma punyent a ensombrir el meu dia a dia,però gràcies a déu passa i retorno a ser la dona forta i lluitadora que et va enamorar.ja no estic enfadada amb la mort que com una dona gelosa et va segrestar del meu costat.he perdonat a tot el mon que es va apartar de nosaltres com si la teva malaltia els hagues d'esquitxar.he guanyat en saviessa i sobre tot estic serena i em sento forta. Siguis on siguis estigués tranquil fes el teu camí que jo aqui a la terra continuare el meu.L'amor que ens vaunir un dia no el destrueix la mort es com la materia només es transforma en un altra sentiment que permet continuar fins que un dia en algun lloc ves tu a saber on poguem de nou retrobar-nos.Un petó ben fort amor allà on siguis [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2015-08-09 20:44:28 [modified] => 2015-08-09 20:44:28 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [203] => Array ( [id] => 291263 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Hola amor ara ja feia dies que no escribia res.Vaig molt enfeinada amb les festes de Nadal organitzant el caga tio pels nostres nets i preparant àpats de Nadal .La casa esta molt maca,tota iluminada segur que la veus molt bé.jo estic bé però encara tinc la necessitat de tant en tant d'escriure alguna cosa a la teva oblidada esquel.la,aquest petit racó perdut a internet que intenta ser un petit homenatge a la teva persona.La vida es una roda que no saps mai on et portarà,ni per quins camins no triats haurà de rodar.Jo poc a poc vaig organitzant una nova vida ,molt diferent de la meravellosa que havíem construït tu i jo.Una vida diferent però amb la que començo a trobar-me còmoda i a la que començo a trobar-li el pols.Faig plans de futur,ara estic estudiant a veure si uns examens em surten bé i puc fer un gir de 360 graus a la feina. Solament espero que la vida em respecti que no em doni més ensurts i que em permeti trobar un nou camí on enfilar aquesta nova etapa de la vida sense tu però alhora sempre amb tu. Un petó ben fort amor [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2015-12-25 20:44:45 [modified] => 2015-12-25 20:44:45 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [204] => Array ( [id] => 304676 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 48666 [body] => Molts dies sense escriure però realment poca cosa a dir.Sembla que les coses comencen a bellugar-se en tots els aspectes i que s'apropen canvis a tots els nivells.Això sempre és bó.espero que tot surti bé. [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2016-05-04 13:31:44 [modified] => 2016-05-05 08:38:07 [condolence_type] => 0 [is_free] => 0 ) [205] => Array ( [id] => 359992 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 133643 [body] => avui es un dia especial ja tenim un net mes despres de tants nenes ara la nena [name] => Montse [ip] => 83.247.136.48, 35.186.194.202 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2017-06-11 18:06:34 [modified] => 2017-06-12 05:37:10 [condolence_type] => 1 [is_free] => 0 ) [206] => Array ( [id] => 385318 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 133643 [body] => Bon nadal [name] => montse [ip] => 83.247.136.48, 35.186.194.202 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2017-12-21 12:12:42 [modified] => 2017-12-22 09:33:22 [condolence_type] => 1 [is_free] => 0 ) [207] => Array ( [id] => 420669 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 135910 [body] => crec que ja no es pot escriue mes en aquest full oblidat del mon Fins sempre amor meu [name] => montse [ip] => 83.247.136.48, 35.186.194.202 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2018-09-01 15:09:48 [modified] => 2018-09-02 15:21:38 [condolence_type] => 1 [is_free] => 0 ) [208] => Array ( [id] => 548471 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 138269 [body] => Crec que ningu et recordá ja [name] => Montse [ip] => 176.83.108.207, 35.186.194.202 [visible] => 1 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 1 [created] => 2020-07-09 15:07:57 [modified] => 2020-07-10 10:16:49 [condolence_type] => 1 [is_free] => 0 ) [209] => Array ( [id] => 548472 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 138269 [body] => Crec que ningu et recordá ja [name] => Montse [ip] => 176.83.108.207, 35.186.194.202 [visible] => 0 [confirmed_by_user] => 1 [reviewed_by_admin] => 1 [informed_to_user] => 0 [created] => 2020-07-09 15:07:03 [modified] => 2020-07-10 10:16:49 [condolence_type] => 1 [is_free] => 0 ) [210] => Array ( [id] => 571368 [obituary_id] => 356689 [user_id] => 138269 [body] => no se si encara funciona aquesta pagina [name] => montse [ip] => 83.247.136.48, 35.186.194.202 [visible] => 0 [confirmed_by_user] => 0 [reviewed_by_admin] => 0 [informed_to_user] => 0 [created] => 2021-04-16 19:04:25 [modified] => 0000-00-00 00:00:00 [condolence_type] => 1 [is_free] => 0 ) ) )
Antonio Farré Gracia

Falleció el día 20-07-2011
en Terrassa a los 60 años


Va morir als 60 anys. Exèquies, avui, a les 5 de la tarda, al Temple de Terrassa.


Esquelas-online-difuntos-fallecidos-rememori-flores a Antonio Farré Gracia
Esquelas-online-difuntos-fallecidos-rememori-velas a Antonio Farré Gracia

El equipo de Rememori.com quiere hacer llegar a su familia y allegados su sincero mensaje de condolencia, y ofrecerle todos los servicios que ofrece nuestra web, para recordar y homenajear a sus queridos fallecidos.

Rememori.com

Crec que ningu et recordá ja

Montse

09-07-2020

crec que ja no es pot escriue mes en aquest full oblidat del mon Fins sempre amor meu

montse

01-09-2018

Bon nadal

montse

21-12-2017

avui es un dia especial ja tenim un net mes despres de tants nenes ara la nena

Montse

11-06-2017

Molts dies sense escriure però realment poca cosa a dir.Sembla que les coses comencen a bellugar-se en tots els aspectes i que s'apropen canvis a tots els nivells.Això sempre és bó.espero que tot surti bé.

Montse

04-05-2016

Hola amor ara ja feia dies que no escribia res.Vaig molt enfeinada amb les festes de Nadal organitzant el caga tio pels nostres nets i preparant àpats de Nadal .La casa esta molt maca,tota iluminada segur que la veus molt bé.jo estic bé però encara tinc la necessitat de tant en tant d'escriure alguna cosa a la teva oblidada esquel.la,aquest petit racó perdut a internet que intenta ser un petit homenatge a la teva persona.La vida es una roda que no saps mai on et portarà,ni per quins camins no triats haurà de rodar.Jo poc a poc vaig organitzant una nova vida ,molt diferent de la meravellosa que havíem construït tu i jo.Una vida diferent però amb la que començo a trobar-me còmoda i a la que començo a trobar-li el pols.Faig plans de futur,ara estic estudiant a veure si uns examens em surten bé i puc fer un gir de 360 graus a la feina. Solament espero que la vida em respecti que no em doni més ensurts i que em permeti trobar un nou camí on enfilar aquesta nova etapa de la vida sense tu però alhora sempre amb tu. Un petó ben fort amor

Montse

25-12-2015

be ja s'han acabat les vacances.Ara toca posar-se les piles i assolir els objectius marcats.El pensament posat en aconseguir llogar alguna cosa economica a Palamos on pujar els caps de setmana,però ho veig molt negre a no ser que un miracle en la meva economia ho fes possible.les vacances han estat bé he estat tranquil.la i relaxada.Ara ja estic cansada d'estiu i de calor.aquest any ha estat insuportable pensava en tu en lo malalment que toleraves la calor i el que haguessis renegat.Els dies pasant i jo vaig passant els dies amb el teu record recomfortant.Algun dia l'enyorança es forta i la tristor torna de forma punyent a ensombrir el meu dia a dia,però gràcies a déu passa i retorno a ser la dona forta i lluitadora que et va enamorar.ja no estic enfadada amb la mort que com una dona gelosa et va segrestar del meu costat.he perdonat a tot el mon que es va apartar de nosaltres com si la teva malaltia els hagues d'esquitxar.he guanyat en saviessa i sobre tot estic serena i em sento forta. Siguis on siguis estigués tranquil fes el teu camí que jo aqui a la terra continuare el meu.L'amor que ens vaunir un dia no el destrueix la mort es com la materia només es transforma en un altra sentiment que permet continuar fins que un dia en algun lloc ves tu a saber on poguem de nou retrobar-nos.Un petó ben fort amor allà on siguis

Montse

09-08-2015

Ja soc amb les nenes al meu "desterro" oficial d'estiu,un lloc on aconsegueixo fer desapareixer els records d'estius passats que mai més tornaran. Aqui la bona companyia.la platja dels records de la meva infància i les nenes son un balsam.Llàstima que duri tan poc.

Montse

18-07-2015

Estic bastant ensopida.Poques ganes d'escriure ni de fer res.Només ganes de perdrem per PAlamós i no se com fer-m'ho.En fi crec que li dono masses voltes a tot plegat.He de deixar espai per la improvisació i deixar-me portar una mica mes per les emocions.Tot no pot ser tan cuadriculat ni racional. Segueixo esperant un miracle que permeti fer realitat els nostres somnis ja que encara que no siguis fisicament amb mi participes animicament de tot el que faig.No podria viure en un mon on no hi siguessis de cap forma. T'estimo

Montse

12-02-2015

Ja tenim un altar Nadal a les esquenes.Un nadal on els nostres nets i nebodes han estat els protagonistes absoluts.Espero que des d'algun raco del cel hagis pogut disfrutar de totes les seves il.lusions.Jo segueixo lluitant per continuar cada dia,i es el teu record i el teu amor el que fa que continui amb la feina i amb els meus projectes.he de fer plans per poder continuar i fer-los amb tu em facilita les coses.El fet de que ja no siguis presencialment amb mi no vol dir que el nostre lligam s'hagi de trencar.Seguim d'una altra manera però segueixes viu en la meva vida i en els meus pensaments.Com deien a l'Antic Egipte"solament la persona mor quan el seu nom és oblidat".El teu nom i el teu record viuen en tots nosaltres i més en unes festes com les de Nadal Un peto amor meu.Ah i per cert el foie em va quedar de conya ja crec que el faig tan bo com el feis tu.

montse

11-01-2015

Bé ja estem preparant el Nadal.ja tinc fet l'arbre i ahir amb les nenes vam fer el pessebre.El fantàstic pessebre de peces grans artesanes de fang que tant t'agradava que fes.Des de la teva mort no l'havia muntat.Aquest any l'hem fet i les nenes al.lucinades i reyant-me perquè elles no el recordaven i diuen que es maquissim. Intentare anar amb elles i comprar una peça nova i recuperar el costum que tots dos teniem d'afegir cada any una peça nova. he quedat el proper cap de setmana en pujar a Palamos a veure al vicenç i la Maria m'agradaria passar tot el cap de setmana pero tal i com esta la situacio econòmica no estem per hotels ni grans gastos. Enfi improvisare a ultima hora com sempre. Aprofitare per fer alguna compra de Nadal aPalamos ,em fa molta il.lusió recordar tots els nostres racons i reviure d'alguna manera els Nadals que ja no poden tornar. Comprare també loteria de Palamós com feiem cada any i intentare que la magia retorni encara que sigui només per uns moments al meu cor.

Montse

07-12-2014

Cada dia tinc més clar que ets al meu costat.Ets un angelet de la guarda que vetlla per mi. Gràcies,gràcies,gràcies per tot l'amor que encara em fas arribar

Montse

20-11-2014

Molts problemes i ganes bojes de que acabi el mes,ja que molts d'aquests problemes s'acabaran llavors ja sigui per bé o per mal. Et trobo a faltar,avui una canço que em possa super sensible m'ha fet plorar.feia molt de temps que no plorava com avui.Crec que m'ha anat molt bé. Avui aniré a un sopar de comiat d'un company que es jubila.No en tinc gaires ganes però crec que m'anira bé i ademes el company s'ho mereix.A mi com no faci la sort i el desti un miracle amb la loteria crec que ho tinc bastant difícil.La feina cada dia està més complicada.Si fossis aqui fliparies de a quins extrems estem arribant.mentretant procuro que la gosseta la meva estimada lluna,el jaleo que porto aprenent a tocar el piano i tots els records que tu em vas deixar siguint suficients per tapar dies dolorosos com aquest.Dies en que sense cap altra explicació que una canço exploto a plorar.Després em quedo molt bé.He après que això deu ser normal i que em passara durant tota la meva vida,ja que mai deixare de trobar-te a faltar ja que es impossible deixar d'estimar-te encara que ja no siguis físicament al meu costat. S'acosta també nadal que són dades temibles ja que la teva absència encara es troba a faltar més.De totes formes esatreu presents tu el meu pare i tots els essers estimats que ja he perdut. T'estimo molt amor,molt molt molt..........

Montse

07-11-2014

Hola amor,ara feia dies que no deia res la veritat es que trobarme la nota de la Mireia la teva companya de treball em va trasvalsar una mica,de veritat que era de les que creia que això només s'ho mirava algund els meus germans i prou.També va ser una alegria veure que encara algú et recordava. Bé estic de feina a tope ,mil problemes per tot arreu jo que m'agobio de seguida quan les sol.lucions triguen una mica en arribar i tu lluny de mi .Sort que encara et parlo i t'explico les coses,encara que la gent es pensi que em falta un bull jo et sento al meu costat.Potser tot l'amor i companyia que ens vam donar en vida ha deixat un rastre "d'energia" al meu voltant que em fa suportar el dia a dia sense tu. Espero no passar tants dis sense escriure res pero la veritat el temps és un bé escas en aquests moments Una forta abraçad ai un fort petó .Ahhhh i per cert, si ten's al costat al Carles dona-li una forta abraçada de la meva part.

Montse

17-10-2014

Avui m'he assabentat per pura casualitat de la mort del Dr crexells.Es com si poc a poc totes les persones relacionades amb tu anessn desapareixent. Espero que allà on siguis siguis amb ell i pogueu comaprtir totes les bones estones que vau passar junts i recordar els vells temps. Una forta abraçada per tu i per ell.

Montse

19-09-2014

Hola Mireis,realment la teva resposta ha estat tota una sorpresa.M'ha fet molta il.lusió que encara el recordis amb tan d'afecte,i moltes gràcies per les teves paraules.Realment vaig començar a escriure en aquest racò perdut amb l'esperança de què ningú s'ho mires,ja que tot el que està relacionat amb la mort espanta a la gent.També va ser una forma de reconciliar-me amb la seva mort. Quan parlo d'invisibilitat,parlo d'un sentiment que va aparéixer amb la malaltia del Toni.Conforme avançava el cancer avançava la solitud.va arribar un moment en que em sentia com els leprosos de la Bíblia,com si tinguessim alguna cosa contagiosa.A excepció de la família i quatre amics ens vam quedar sols.Això al principi em feia molt de mal,sobretot pel Toni que agraïa molt les poques visites que va tenir.Quan va morir tothom a l'enterro que és quan meyns falta feien.Per això t'agraeixo les teves paraules,son sinceres i les has enviat quan te n'has asabentat.Espero que si algú més llegueix això i té algun amic malalt al meyns serveixi perquè recordi que una trucada de tant en tant i alguna visita fan molt de bé i costen molt poc de fer. Per cert segur que si ell et va fer riure és perquè li queie molt bé i no eres cap ninnundi.A ell li encantava ensenyar,el que no soportava de cap de les maneres era la inutilitat. Una forta abraçada Mireia i sento la mort dels teus pares,espero que com jo tinguis persones per compartir-la i recordar tot l'amor i no el dolor. Fins sempre

Montse

14-09-2014

Hola Montse, soc la Mireia, vaig coneixer al teu marit al Hospital General, jo vaig ser durant un temps metge intern en formacio i éll va ser el meu adjunt. D'aixo fa 20 anys. Ahir em vaig assebentar de forma casual de la seva mort. Jo estic molt desconectada del HCG. Dir-te que m'ha fet molta pena. Avui he entrat a la red i he llegit molts dels teus escrits. Era molt trempat, directe i espontani. Reia molt amb ell. En aquella epoca estaven el Dr Crexells, la Dra Martinez-useros i la Dra Ollé. Jo era al que ara es diu un "mindungui" de metge. Sovint em parlava de moltes de les coses que comentes en els teus escrits : familia, palamos, ski, el gos. I també em va ensenyar moltes coses, amb un tracte molt humà i proxim. Tinc molt bon record d'ell. Les teves narracions dels teus dies i vivencies sense ell, son boniques, malgrat la pena i dolor que encara sents. Jo tambe he perdut els meus pares ben aviat. No et conec, pero segur que tambe ets una gran persona. Un abraçada molt forta, Mireia. PD: avui no has estat invisible.

Mireia

03-09-2014

Sembla que poc a poc tot torna al seu lloc.Arrossegava un cansanci atroç que poc a poc i amb ajuda de qui tu ja saps"la bruja" i les potingues mig homeopàtiques que hem dona va millorant de forma evident.Laveritat es que la teràpia amb Quantum em cva de conya quan les ferides són de lànima poc pot fer la medicina convencional per guarir-les.M'ho paso bé fent coses naturals i si a sobre em senten bé millor això que pastilles.la meva vessant esotèrica ajuda en aquests moments en que ningú et pot donar explicació plausible de res. Be demà tindre resultat de notes,exàmens i altres males herbes que dictaminaran les activitats de la tardor /hivern que s'acosta.espero i desitxo recuperar-me del tot i tornar a estar al 100% i afrontar el que vinguiplena de força i fé en mi mateixa. T'estimo,i a partir de novembre fare tot el que pugui per tornar a posar el campament a PAlamos. Un fort petó amor

montse

03-09-2014

De vegades penso que hauria d'escriure un llibre amb totes les cabòries que hem pasen pel cap. T'imagines? un best seller anomenat "Tribulacions i cabòries de la vídua invisible".Tota la negror de la mort amenitzada amb un toc d'ironia i explicant les vivències que he viscut des de la teva mort amb un toc d'humor.Si ens prenem les cose amb una mica d'humor inglès sempre son millors d'empasar.Potser ajudaria a molta gent.A d'altra potser li faria replantejar-se coses de la seva vida que sempre deixen per més endavant,pensant que tenen tot el temps del mon i sense ser concients que el temps s'acaba moltes vegades de forma sobtada i ineperada. Per d'altres només seria una història més i potser per alguns una lliço de filosofia aplicada que els faria pensar més del que volen. De moment practico a la teva esquel.la amb l'esperança de poder un dia fer-ho de veritat.Ara per ara he de treballar per seguir endavant i si la mort em deixa espero algun dia tenir el temps suficient per poder-te dedicar en forma de llibre totes les tribulacions que t'explico a estones en aquesta pàgina perduda en el mon. S'acosta la tardor,ja comencen ha allargar les tardes,mentrestant jo seguiré esperant amb el cor encongit un miracle que anunciÏ un demà millor.

Montse

29-08-2014

Només dir-te que t'anyoro.Els dies pasen ja quasi bé acabem un altra estiu ,un altra estiu sense tu,sense Palamós sense la nostra barca,sense la nostra estimada Costa Brava.Passa un estiu i s'acosta un altra hivern amb el seu temut Nadal.Pasen les estacons i amb elles pasen de llarg els anys de la meva vida,una vida reconstruida amb els pedaços que van sobreviure a la teva mort.Em sento com les restes d'un naufragi que arriben a una platja deserta i queden esteses sobre la sorra com a testimoni del que va ser i ja no és.Desitjo amb tota la meva anima acabar la meva estada d'estiu al refugi de la Costa Daurada i sentir de nou el vent de la tramontana fent cantar els mastils del port.Sentir la potència d'una llevantada saltant l'espigó del port i olorar de nou la salobre de la mar,la nostra mar enamorada. Ara només esperar una mica més i fugir a la nostra cala oblidada i estimada,trepitjar de nou la sorra,abraçar els amics i sentir-me de nou a casa

Montse

27-08-2014

Hola amor,ahir va ser el teu aniversari.N'haguessis fet 64,tot just ara estariem planejant la teva jubilació pel proper any i com organitzavem les nostres vides fins que em jubilés jo.Malahuradament no ha estat així.Ahir al vespre,a casa amb ùna part de la meva familia vam obrir una ampolla de cava i ens vam menjar una coca de crema.Vam brindar per tu i vam "celebrar" una mica el teu aniversari. Vaig deixar una espelma encesa tota la nit,amb l'esperança que aquesta petita llum que crema tota la nit sigui com un petit far en la immensitat d'una nit que mai s'acaba i sigui una petita llumeta que et recordi on soc i que allà on siguis `m,esperis amb el mateix amor que jo. mentrestant aquí a la Terra jo seguiré amb la meva vida intentant sortir-me el millor que pugui. Un petonàs amor un petonàs de 10(tu ja saps de que va)

Montse

26-08-2014

Hola amor.Està fent un mes d'agost força atipic.Calor suportable dies sense sol.per la gent que està de vacances m'imagino que serà una catastrofe,però jo que treballo estic encantada. Per acabar-ho d'arrodonir no és un estiu conflictiu(toquem fusta) i la feina va força bé.Per aquí les coses estables sense grans canvis.Ultimament apareixen per la Tv i les notícies reportatges i séries de Palamós.No són tan fantàstiques com el nostre anyorat Thalassa però de vegades crec que surten en el moment apropiat quan estic trista i més et trobo a faltar,com si des de l'altra banda m'enviessis aquests programes per recordar-me que vam ser molt feliços i no deixar que la pena s'apoderi de mi. Viure de records sense perdre el moment present està sent un bon tractament per afrontar el dia a dia sense tu.També ajuda molt aquesta esquel.la perduda en l'univers d'internet que permet escriure pensments i idees i agafar esperança en un demà on sigui possible un futur sense tu. En fi amor "La vídua invisible" segueix en peu,dreta i disposada a donar guerra i no deixar que el mon ingrat que ha quedat sense tu se la mengi sense lluitar Ara estic segura que m'en sortire.La teva perdua fara mal tota la vida,però aprendre a viure amb ella Molts petons des de la terra

Montse

20-08-2014

tot el que escric en la teva esque.la ho podriem anomenar una mena de blorg que ja té un format predeterminat no crec que s'ho miri gaire gent.Els records d'una vidua invisible no crec que interesin a ningú.El món esta molt atrafegat amb els seus propis problemes.Crisi,guerres,atur,violència...Ens envolta una mena de voragine informativa basada en la desgràcia que ho col.lapsa tot i omple tots els espais. Obrir el televisor cansa,és una mena de cansament c`ronic ja que les notícies s'han cronificat.Sempre són les mateixes i no parem de donar voltes als mateixos temes però amb diferents enfocs.Jo confeso que estic cansada,i per acabar-ho d'abobar tot les úniques novetats també són desgràcies:un bombardeig a un avió de passatgers,l'ebola campant pels paisos més desgraciats de tot Àfrica,immigrants que deixen la pell per arribar a un mon que no té res per oferir... En fi... que opto per canviar de canal segons la notícia ja que de tan vella no té res nou per oferir i les novetats són tan encoratjadores que fa fàstic. Es un fàstic cansi,tot plegat és cansat.M'agradaria que un cop de tan en tant fèssin un noticiari només de bones notícies.I dic de tant en tant perquè estic convençuda de que la feinada per fer-lo seria apoteòsica.Un noticiari per aixecar la moral i un lloc on en compte de periodistes escrigués gent que tingués coses a dir.Gent amb un món interior propi que volgués compartir amb altres persones que ja estan de volta de tot. Em confeso una desencantada de la humanitat.Sincerament amor meu cada dia que veig la televisió estimo més el meu gos. Una forta abraçada des de la terra

Montse

04-08-2014

ja som al raco obblidat de la Costa daurada.Crec que tants dies de tranquil.litat m'estan passant factura la veritat segueixo cansada i penso que la retornada al treball serà super heavy.Si faig pocs dies tinc la sensació de ni tan se vols haver vomençat i si en faig masses no sé que fer amb ells. espero les properes organitzar-me una mica millor i treure més rendiment a uns dies que se suposen son per descansar. Avui no tinc nenes,Han nmarxat amb els seus pares i tornaran el divendres.Elles si que s'ho pasen bé en aquest poblet perdut entre vinyes.han recuperat una mena de "verano azul" particular igual que el que nosaltres vam tenr en la nostra infància.Ara als mig dies reposen la serie a Tv a mi em fa gràcia ja que nosaltres vam viure a la nostra infància una cosa molt similar i anys després van agafar la nostra història i en van fer una sèrie que avui en dia els nens es miren sense entendre res. per srt encara queden llocs on els nens poden jugar al carrer sense por i recuperar la infància de jocs que ara tenen prohibida a les ciutats. Dintre de poc baixare a la platja i prendre el sol,llegire,escoltaré el rumor de les onades i dormiré.tanca´re els ulls i pensaré que soc a Palamós al teu costat que escoltem junts el remor del mar mentre el balanceig de la barca ancorada a S'aixugadors,a Cala Bona a Cala estreta a la Foradada o allà on el vent i el destg dels nostres cors ens va portar. Quan enfonso les mans al mar em consola pensar que es el matex mar que banya la nostra estimada Costa Brava.tanco els ulls i omplo els mes pulmons d¡aire mentre desitjo amb totes les forces del meu malferit cor que passi l'estiu i retornar als nostres recons estimats un cop passi tot el manicomi de l'estiu. Mentrestant segire al recer d'aquest refugi d'infància retrobada,segire guarint les ferides que la teva mort em va deixar i seguire esperant amb il.lusió un nou miracle quan arribi la tardor.

montse

17-07-2014

Molt cansada amb unes ganes horroroses d'agafar a la lluna i fugir dema cap elnostre racó de la Costa Daurada on m'amago del dolor i dels records que em produeix l'arribada de l'estiu i l'enyorança de la Costa brava.Esperant i desesperant un miracle que no acaba d'arribar i que em retorni la llibertat perduda i la capacitat de fer realment el que jo vulgui i no els que els demes desitjen.Esperant que un cop passi l'estiu pugui de nou fer que els caps de setmana a Palamós puguin tornar a ser la unica realitat que desitjo. Mentrestant contemplare el mateix mar des de una altra vessant amb l'esperança que el mar i els paratges de la meva infància puguin paliar tot el buit que sento.T'estimo amor avui més que mai.

montse

12-06-2014

A punt d'acabar una jornada laboral en diumenge,coses de la nostra feina. Un dia esplèndit un sol meravellos que em transporta a la nostra estimada i desapareguda barqueta.A hores d'ara tu i jo estariem navegant o fondejats en una cala salvatge amb el mar omnipresent. Tots els meus records em transporten una i altra vegada a una racó oblidat de la costa brava on de moment no puc retornar. esperem un miracle i que el destí acabi de complir els meus somnis que en el fons són els teus.

Montse

08-06-2014

Paper solucionat,no era res.Vaig aprofitar per repasar a l'ajuntament totes les dades i arreclar rebuts que encara arribavav al teu nom.Avui he passat un dia molt dolent he tingut dolor a tot el cos i molt cansanci.He tret a la lluna a donar un passeig i quan he tornat estava per l'arrastre.A vere si acaba de passar aquest mes maleit de maig ia arriba el mes de juny que anuncia la porta de l'estiu i del bon temps.Aprofitare epr anar a Sant Sadurní a La homeopata/sanadora.Tu deies que anavem a veure a la bruixa,però ens va ajdar molt,i crec que a mi ara em fa molta falta.Ja tenim casa llogada a la Costa Daurada per tot l'estiu.Esper que la família i el nostre estimat mar facin que la meva salut millori. Segueixo esperant un miracle,un miracle que em permeti fer el que vull.Sincerament m'agradaria tenir temps per poder escriure un llibre,un llibre que fos una petita llum per totes les dones que en silenci han passat i estan passan per una situació com la meva. Alora seria també un homenatge a l'amor que a pesar de la mort encara enllaça les nostres vides.Voltada de tots els records que junts vam anar comprant, voltada d'un silenci espantos que solament trenca el soroll de la televisió em disposo a afrontar una setmana de feina i obligacions amb l'esperança posada en un futur que no acaba d'arribar.

Montse

18-05-2014

Hem rebut una carta certificada al teu nom.ja tinc tot el cos alterat.A l'estiu fara tres anys de la teva mort i burocràticament segueixes viu.tenim una administració que és un infern. Envia'm sort i que no sigui res ja saps com m'alteren tots els papers.

Montse

15-05-2014

Des que vas marxar ja no sommio.El mon dels somnis ha desaparegut de sobte ,sense avisar.Les nits pasen en una succesió de línees planes,cada matí quan em desperto intento recordar algun somni sense aconseguir-ho.M'agradaria tornar a recodar els somnis ja que així tindria la possibilitat de retrobar-me amb tu d'alguna manera. El dia esta tebol i enboirat i el meu cap va a conjunt.La feina és multiplica cada dia i la sensació engoixant de no arribar a tot va en augment. Tanco els ulls i el meu pensament vola a un racó de la Costa Brava.Sento el murmull del mar i la pau que m'envolta i cada cop que obro els ulls em pregunto que em depara el futur. PD: Estic feta una crac amb el piano.

Montse

12-05-2014

Bé amor diumenge festiu i jo treballant.Com han canbiat les coses¡¡. En altre èpoques tots dos hauriem estrenat la temporada de mar i barca ,com feiem cada detmana santa.Ara aprofito epr fer quatre duros ja que la cosa està que treu fum.L'econòmia no remonta i cada vegada ens matxaquen a més impostos i penuries.Aquest any penso fer la declaraciod e renta a mitjans de maig i no deixar-ho per última hora,així podre organitzar-me millor el pressupost.Espero tenir sort i que la casa que lloguem a la costa daurada sigui igual d'econòmica que la de l'any passat,ja que no està la cosa per fer molts gastos. Passat l'estiu i tot el manicomi turístic intentaré posar de nou el campament a Palamos.Ho necessito com l'aire que respiro.Fa un dia plujos i emboirat demà dinarem a casa espero que faci bon temps ja que aspiro a cuinar a la brasa i això si plou no serà possible. Passada aqueta setmana santa intentaré agafar-me uns dies per estudiar i descansar i ja faltara meyns perque arribi juliol i vacances.Malauradament serà un altre juliol sense tu. Un petonàs allà on siguis

montse

20-04-2014

Com a bona catalana va guanyar el maleït seny i em vaig quedar a casa fent feina.Aquest proper cap de setmana donen mal temps i no sé que faré.Segueixo amb els ànims sota mínims.S'acosta el bon temps i ni Palamos,ni barca ni tu.... S'acosta un altra estiu sense tu.Intentaré apalancar-me a la Costa Daurada.L'any passat van ser nes bones vacances per les patufes i per mi.Em vaig retrobar amb tots els records de la infància en aquella meravellsa platja del meu "verano azul" particular.Pujar a Palamos a l'estiu em carrega d'una manera insuportable,preereixo"fugir" a un racó encara "verge" disfrutar de la platja ,retrobar la nena petita que vaig ser i poder respirar fondo,deixant que la brisa marina ompli els meus pulmons de vida.Vull caminar tots els camins de la infantesa i seguir reconstruint una vida que el terratremol de la teva mort va ensorrar.Estic viva,miro el futur amb escepticisme ja que no sé realment que em depara.Intento tenir plans de futur i objectius,intento trobar un camí en mig de la tempesta que em prti on realment vull.Sé on vull arribar i que vull fer,solament falta el camí per arribar-hi. ja no em fa por la solitud.La Lluna i el meu món interior omplen els dies. El món està capgirat,t'esgarrifaries si veissis quin girigall tenim muntat aqui baix.Et deixo amor.Escriure aquestes lletres és un consol.Ës com si fóssis de viatge i ens escribissim cartes com feien antigament els enamorats.Perquè encara que físicament no hi siguis jo sé que hi ets i vius en els meus records avui i sempre.....

montse

18-03-2014

Estic esgotada de la feina.A sobre tota la tarde fins a les 19 hores asseguda davant una professora i amb les ganes d'escoltar-la sota mínim. Que faig quan surti? El cor em diu que agafi a la Lluna i surti pitant cap a la Costa brava amb el sac de dorir i la motxilla. El cervell em diu que hem quedi que tinc molta feina endarrerida. Sempre la eterna lluita entre el que volem i el que hem de fer. A veure qui guanya ?

Montse

14-03-2014

Demà pujo de nou al racó dels nostres somnis.Espero que una nit voltada d'amics i un dia esplèndid de sol guarexin una mica més les ferides que hem va deixar la teva mort.La vida continua,els nostres nets pujen amb força.Jo treballo,visc,estudio.Procuro que la vida tingui sentit i disfrutar-la.No obstant res el mateix sense tu.A tot areu m'acompanya el teu record però sense interferir amb la meva vida real.Fins fa poc encara dubtava de l'arribada d'un demà que fos possible sense tu. Crec que el que hem passa és que per fi he deixa't de renegar i negar la realitat.Que tu no tornaràs mai.I accepatar que la vida continua i que la he de viure això si acompanyada per sempre del teu record i de la teva força. Vas estar i ests el gran amor de la meva vida.Tu viuras sempre en mi i en el record del teus nets.I tot l'amor que em vasdonar en vida ,ara es la força que em fa continuar.Visitaré al Vicens i a la maria els faré un petonas i junts et recordarem al voltant d'una bona copa de cava i el teu record més viu que mai tornara amb nosaltres. He acceptat que la mort d'una persona no implica la desaparició de la mateixa.La mort s'emporta el cos,però mai et podra prendre ni la vida pasada al seu costat,ni els records.L'amor tampoc despaapreix,es transforma en una força desconeguda que m'ha tornat millor persona.espero envellir amb dignitat portar una vida plena i que el teu amor m'acompanyi cada dia de la meva vida.

Montse

07-03-2014

Dia plujos,emboirat.El meu cap està igual migranyos i embotit.Els pensaments espesos i atapaïts busquen una sortida que no troben.Desitjo amb ànsia que arribi el proper capd e setman per pujar a la nostra platja estimada,descansar,prendre el sol reposar.....,que el teu record em torni envoltat pel remor de les onades.Que l'escalfor de la sorra i el sol escalfin el meu cor fred i esmorteit des de que tu no hi ets. Vius en els meus somnis ,en el caliu de la nostra llar.Vec la teva imatge en els ulls dels nostres fills i en la rialla dels nostres nets. Sempre present com una roca en mig del mar,on trenquen les onades les nits de temporal present imperterrita com la eternitat on mores lluny de nosaltres esperant ............................

Montse

01-02-2014

Nit màgica a la platja dels nostres somnis.Espero i demano a la vida que hem queda que totes les nits del dia 31 de desembre puguin ser com la d'aquest any.Envoltada d'amics i amb el teu record al meu costa.vam veure sortir el primer sol de l'any li va costar remuntar els nuvols però després ens va regalar un matí de sol i tranquilitat merevellos. gràcies,Gràcies,Gràcies a tots elsque van fer possible que aquella nit la teva absència fos mes suportable.

Montse

02-01-2014

ja s'acosta la temuda data del dia 31.Acaba l'any,un 2013 plagat de problemes econòmics i laborals.La familia sobrevivint i jo navegant entre tot de la manera que puc. Realment no sé que fare aquesta nit.Em toca treballar a la tarde i això ho complica tot,però intentaré no faltar a la cita diaria on tu reposes i passar la nit junts com ho vam fer tot un tou d'anys. la nostra nit màgica la única de tot l'any que era només per nosaltres dos. esperem que el fred i el cansanci no malmetin tots els meus propòsits

montse

20-12-2013

Ja arriba Nadal.A casa les llums estan penjades i tot l'arbre guarnit.No crec que munti el naixement ja que els nens son encara molt petits per manipular figures de fang grosses.També tinc ja pensat el menú de Nadal.Jo només penso en la nit del 31 i en el nostre raco estimat.Em menjare el raIm al costat del mar i tot el teu espert estara amb mi.Cremare a la llar de foc les herbes de la sort del'any que queda enrrera,i mirare amb esperança el nou any que comença timididament ensenyant els seus primers raigs de sol.Li demanare salut,esperança i treball,i un lloc millor on tots els meus éssers estimats puguin viure,Però sobretot li demanare que m'enenyi a conviure un nou any sense tu

Montse

15-12-2013

stic arreclant el pati de casa practicament per tal que dongui poca feina ja que les meves forces no estan per fer de pagessa nila butxaca per pagar jardinersN'esta caient una de molt grossa,el Dani esta aturat i l'Eloi també però sé que trbaran feina aviat,no em preguntis perque ho sé ,és un presentiment que no té cap explicació.ho sé i ja està.El cap de setmana que be començare a guarnir la casa per Nadal tal i com a tots dos ens agradava i procurare que la màgia del Nadal torni de nou com quan erem petits.Tenim quatre nens les dues patufes amb 10 anys acabats de fer el petit jan de 3 i l'Eric de pocs mesos i un nou petito en camí.hemd e procurar que Nadal sigui Nadal i que ho ercordin amb felicitat.La felicitat fa nens forts que el dia de demà podran afrontar el que els hi depari la vida.La felicitat i l'amor son els millors fonaments que els hi podem donar. Et deixo fins una altra estona

montse

25-11-2013

Hola amor ja tenim una castanyada més,una festa més una diada més sense tu.De vegades ens pensem que som insustituibles però l'amarga veritat ´es que solament som únics per les persones que ens estimen.Ja fa dos anys llargs de la teva ort i segueixo sent invisible.De vegades quan vaig sola a algunlloc on hiha molta gent tinc la sensació de que algú em traspassara d'un moment a l'altre com passa a les películes de fantasmes.No obstant això també té les seves avantatges.Ja no soc tan poruga i he après a fer les coses sense necessitat de ningú.Adaptar-se o morir.La vídua invisible s'ha adaptat a la seva nova situació.S'han acabat els plors i les queixes,tinc clar que vull i on vull anar i cap allà on vull dirigir els meus pasos.En fí també depèn molt dela sort que pugui feho abans o després però el destí no es pot manipular i si no que ens ho diguin a nosaltres. Aquesta nit amb les nenes intentarem reviure la nit màgica de difunts,intentar que el maleït Hallowen dels estats units no ho acabi absorbint tot com una esponja i deixar un espai que no sigui trist per recordar als que ja no hi sou.Crec que en nits com aquesta alguna cosa màgica es respira en el ambient i si som capaços de concentrar tot el nostre amor la fina línea que separa la vida de la mort es pot "creuar" per uns instants per restar una estona amb els nostres difunts.No podem comdenar a l'oblit a totes les persones que anem perdent durant la vida,això és fruit de la por com si amagant la realitat de la mort aquesta no ens hagués de trobar.La vida és maca i s'ha de disfrutar i viure encara que sigui sense tu al meu costat. Omplire el apti d'espelmes i m'inventare algun ritual de record als difunts que sigui alegre i poder fer reviure la màgia d'una nit de festa en la memòria dels nostres petits.Fins sempre.

Montse

31-10-2013

Perdona el llarg silènci.De vegades els silencis són necessaris sobre tot quan hi ha poca cosa a dir. L'estiu ha pasat,doloros,amb el mar de fons i el teu record al meu costat.he fet una decoberta important enyoro Palamos amb totes les forces del meu cor,però al juliol i agost s'esta millor a latres llocs.Ara intentare estabilitzar la meva malmesa economia i si puc intentare retornar a palamos com sigui,però a l'estiu,sense tu i sense la possibilitat de fugir en barca de les aglomeracions intentare posar el campament al lloc meravellos on hem estat aquest estiu. Be ja saps que tenim dos nets un de tres anys un altre de 5 mesos i ara el teu fill en porta un en cami.Ahir hem van enviar la foto de l'ecografia per mòbil .Imagino la teva alegria si pogueres estar aquí.A sobre es un nen el que encara t'hagues encantat mes.Per altra banda les dues patufes estan molt bé les dues fan música, a veure si al final tenim unes artistes de primera. jo arrossego la meva vida de la feina a casa de casa a l'escola de música i poca cosa mes.Per cert segueixo estudiant català a veure si ja aprovo el ditxos examen d'una vegada. Et deixo estic cansada arribare a casa agafre el primer de tot a la Lluna i anire a caminar i despres ja veure'm que fem. Molts petons des de la terra i vetlla per tots nosaltres que tant et trobem a faltar

Montse

03-10-2013

Hola amor,aprofito que estic treballant un dissabte per escriure quatre mots a la teva pàgina.Escriure sentiments en aquesta pàgina es lùltim petit homenatge que puc fer-te per tal de que el teu nom i la teva memòria no quedin oblidats.Espero que aquesta pàgina perduda en el mon d'internet no desapareixi mai i així quedi un petit record a la red de la gran persona que vas arribar a ser. Quan plegui pujare a la Nou espero poder aprofitar la platja tot el que pugui i carregar la meva malmesa energia.No es el mateix que Palamós però també és el nostre estimat mar Mediterrani i la remor de les oles em retorna de nou al teu costat. Molts petons amor i fins dintre d'una estona que ens retrobarem al mar

Montse

24-08-2013

perdona aquest llarg silènci però la feina no para de donar mal de caps que moltes vegades no sé ni com trampejar.si fóssis viu t'espantaries de veure a quin nivell estan arribant les coses. Cambiant de tema ten's uns nets i unes nebodes precioses,el dia 11 va ser l'aniversari de l'Elna i aquest cap de setmana li donaré un regalet ben maco de part de tots dos.Li regalare un penjoll preciós que tu em vas regalar i que m'estimo molt,així serà una cosa de part de tots dos.Jo no em separo del meu cavallet de mar.Quan etic trista l'agafo del coll i l'acaricio.Va ser l'últim regal que em vas poder anar ha comparar tu,després les forces ja no t'ho van permetre. Segueixo amb el cor dividit jo vull tornar a Palamós però la familia està encantada a La Nou.A veure al final que fem.No estaria gens malament passar l'hivern a Palamos i l'estiu a Tarragona.Al final de tot aquest garbuix espero una il.luminació divina que em digui que he de fer.

Montse

14-08-2013

Avui fa ja dos anys,dos anys que em vas deixar després d'una llarga lluita contra la malaltia que no vas poder guanyar.Encara tot just puc parlar de tu sense que els ulls se m'aneguin de llàgrimes o la veu és trenqui sense jo voler-ho.Avui era un dia per fugir,fugir de tot i de tot el dolor que torna a la meva memòria .El dia s'ha aixecat plujós i no acompanyava per anar a la platja.He agafat a les nenes i hem anat a Tarragona hem visitat el museo,el circ i hem anat a dinar molt bé.Hem passat una calor horrible,la veritat és que això de fer turisme cultural a l'estiu no mola res.Lestiu és per descansar gaudir de la platja del piano d'un bon llibre i deixar passar les hores sense mirar el rellotge. Ja arribara la tardor i l'hivern per anar a vistar monuments i conèixer les coses boniques que ens envolten. A pesar de tot i com sempre has estat al meu costat tot el dia i el teu record ha acompanyat tota la visita.he recordat la mateixa excursió que la vam fer tots dos quan estudiava a la uni,ho vam pasar molt bé eren uns temps passats que no retornaran però que avui he recuperat una mica. Et deixo amor no tinc ganes d'escriure. bona nit i fins sempre

Montse

18-07-2013

Hola bitxo,ja estem instal.lats en aquest petit poble de tarragona.Reaalment estem molt bé.Ës un lloc molt tranquil on encara es respira la tranquil.litat peduda als llocs de platja.cada dia baixo amb les nenes hi estem un munt d'hores.L'aigua està deliciosa molt més calenta que la de la nostra estimada Costa brava,i dona gust qque esl sol escalfi la pell.Noto que em carrega d'energia i vida.despres dejem la platja i la seva bojeria i tornem al poble on la tranquilitat dels seus carrers permet als nens jugar i correr lliures com ho vam fer nosaltres de petitsd.he de reconeixer que estic molt bé,però no aconsegueixo deixar de pensar en la costa brava i l'enyoro molt,ja que el teu record que és el meu únic consol està lligat de per vida a aquells racons meravellosos que tant estimavem tots dos.bé de moment estem instal.lats fins a finals de septembre després els Déus i el destí ja diran quin pas he de donar per continuar lidiant amb la meva vida. Una abraçada i un fort petó des de la terra on tan ingratament m'he quedat saola sense tu.

montse

04-07-2013

Hola amor,al final no he aprovat el nivell D de català.No t'enfadis però ho he estudiat tot el que calia no podia més.Et prometo que no ho deixo i l'any que bé santornemi i ens en sortirem.Tots els altres objectius(que no eren pocs) acomplerts.Solament tinc ganes de celebrar la verbena de Sant Joan amb les nenes i el Jan i fer un petit reitual pertal que t'arribi tot el nostre amor.Ten's uns nets preciosos. El Jan t'agradaria molt ,està fet tot un xicotot salvatge i trasto amb el que penso pasasr tota la nit tirant petards.L'Eric és massa petit i lúnic que procurarem és que dormi ben tranquil en algun lloc ben resguarat de tot el follon. Segueixo pensant que en algun lloc de l'univers hi deu haver algu que hem deu moltes esplicacions.La meva vida segueix sense control tota farcida de responsabilitats i mal de caps i ajudant a tota la familia sempre que ho demanan. mentrestant jo solament sommiu en una cala perduda de la Costa brava on m'agradara passar la resta de la meva vida amb el teu record.Solament penso en un banyador i una samarreta vella i passar els hores mortes contemplant el mar amb un bon llibre a la ma i el suport indispensable del meu piano.Realment per viure necessito mol poca cosa.Espero la teva ajuda i el teu suport des d'allà on siguis i que la teva confiança en mi i l'amor que encara ens uneix faci que sigui la meva guia e aquests moments terbols i foscos.Realment l'amor autèntic és un llaç de per vida que ni tansevols la mort pot trencar:un fort petó amor........

Montse

20-06-2013

Aquí comença a apretar la calor.Recordo com et molestava la suor i alora el que disfrutaves amb la barca per les nostres estimades cales.La barca ja no existeix,espero que qui l'hagi comprat la cuidi,Palamos està a l'espera de veure com paso aquest estiu,i tot esta a l'espera,a l'espera de no sé ben bé que. Aviat Sant joan,petards,coca, i tot com sempre sense tu.Intentare que la nit màgica de Sant Joan una de les poques on la linea entre la vida i la mort es fa mes fina fer un ritual màgic per tal d'apropar-nos al teu mon que taan lluny esta del nostre. Un fort peto amor meu allà on siguis

Montse

13-06-2013

Bé aquest estiu serà una veritable prova de foc.Al final he llogat una caseta a un poble de l'interior de Tarragona molt aprop de la platja.En princpi pels quatre mesos d'estiu.Posarem el campament tota la familia i a veure que tal ens prova. Enyoro la Costa brava però crec que m'anirà molt bé un canvi "d'aires",recordare els estius de la meva infantesa a la costa daurada i al septembre /octubre ja veurem que faig amb la meva vida.Poc a poc es van tancant capituls dolorosos,encara queden papers per "enterrar",administrativament segueixes viu encara a alguns llocs,espero a final d'any com a molt esterrar tots els papers ditxosos i quedarme només amb lengoixa de la teva absència. Tens un fill fantàstic i meravellos al que procuro veure tot el que puc i cuidarlo encara més.L'estimo de debó,es un trosset teu a la terra i cada dia que passa trobo que s'assembla més a tu.Crec que ha tret el millor de tu i ha sabut deixar fora els teus defectes.Ës intl.ligent i noble però el que és més important és humà,d'una humanitat i noblesa que en els dies que corren et puc assegurar no és el mes habitual de trobar.Es llest i a la feina les coses li van molt bé.El Daniv a trampejant la feina està com està però ell va fent.Solament espero que aquesta dichosa crisi millori i millorin de rebot els problemes econòmics de la familia .Mentrestant tu sigues elnostre angelet particular i vetlla per nosaltres i si pots donar-nos algun cop de ma aquí estem.Un fort petó i fins una altre estona.

Montse

22-05-2013

Ja estem a divendres i fa un dia meravellos de sol,d'aquells en que tots dos ens agradava agafar la barca iperdren's per qualsevol cala perduda.S'acosta un altre estiu,un altre estiu sense les teves rialles ,sense sentir el suau tacte dels teus llavis donan-me un petó.S'acosta un altre estiu per seguir recordant tots els bons moments que vaig passsar al teu costat i d'una vida meravellosa que ja és impossible que torni mai més.Solament em queda l'opció d'adaptar-me a la realitat actual i intentar viure amb els records i el present,encara que aquest no m'agrada gens.Cap de setmana de moguda he quedat per anar a veure una casa de lloguer a la costa daurada i com si fós un presentiment als pocs minuts m'han trucat per telefon per pujar a mirar un apartament del que estava interessada i semblava que no podia ser.Quan pasen aquestes coses m'agrada pensar que has estat tu fent d'angelet que guia els meus pasos. Vaig a continuar la jornada que avui es llarga i feixuga.Un fort petó amor i fins sempre.

Montse

03-05-2013

Hola amor,hem pasat un cap de setmana meravellos a un poble anomenat Vallsebre.Caminates,cultura bona gent i un paisatge immens plagat de natura.Una bona llar de foc acompanyant els pensaments on tu i el meu pare i ereu ommipresents.Segueixo sense apartament a Palamos i sense saber que fer amb les properes vacances que tinc ja mateix a la cantonada.De moment a veure si hem poso les piles i aprovo l'exàmen de català que és el que més egunia em fa. La vida s'obre cami a poc a poc uns neixent i els altres marxen i alguns abans d'hora quan més falta fan a qui el estimen.Un fort petó amor i fins aviat

Montse

22-04-2013

Aviat Sant Jordi i em faltara la rosa més important de totes .la teva.Per cert ja ha nascut el nostre segon net és un xicot guapissim i sà que porta el nom d'Erik.El Jan està una mica engelosit però ja se li passara.Segueixo buscant un camí que no acabo de trobar.Ùltimament vaig unamica perduda.Semblo un vaixell despistat en un temporal que busca desesperadament una llumeta en mig de la foscor que li digui on hi ha un port segur on arrasarar-se.Deg ser per això un vaixell ben construït ja que un altre hagués fet aigües fa dies i jo aquí sóc resistint tot el que la natura i el destí em llencen sense cap mena de pietat i surant per unmar que tu em vas fer estimar.Sé que no ets gaire lluny meu al meyns el teu amor no va marxar amb tu i es va quedar al meu costat,i és el bastó on m'arrepenjo per continuar el dia a dia. Donem forces amor i sobre tot sigues la llumeta que tant desesperadament busco i no trobo.Ja estic cansada de navegar a fosques i contra corrent.

Montse

15-04-2013

Be ,ja som a setmana santa.Éren unes dades que ens agradaven molt.L'arribada de l'estiu comença a insinuar-se i tu i jo començavem a fer plans de cara a la nova temporada.Si lasetmana santa era bona ja feiem possar la barca a l'aigua i començavem a navegar per els racons dels nostrs somnis. Ara ja no queda res solament la pau i la felicitat dels recors.Estic cercant un lloguer que pugui pagar per pujar de nou tots els dies que pugui i més.Estar lluny del mar es com estar més lluny de tu i no m'aporta cap mena de consol. T'estimo amor,mes que mai encara que no hi siguis.

montse

28-03-2013

Hola amor,aquí a la terra està caient una de grossa.espero que allà on siguis vetllis molt per tots nosaltres ja que la cosa fa por.Aquí intentem tots fer una mica de pinya i ajudar-nos en tot el que podem tal i com fan les famílies que s'estimen.Jo deixo passar els dies intentant que la meva vida continui com si res,però quan arribo a casa i tanco la porta la realitat de la eva absència m'envolta i em recorda més que mai que ja noe t tinc al meu costat.Sort de la Lluna que omple les hores al meu costat.Sembla mentida tot l'amor que un esser de quatre potes et pot donar.Avui és dilluns ,és un mal dia,però de moment no em puc queixar.Aniré a classes de català i qui dia passa any empeny. Enyoro Palamós.

Montse

11-03-2013

Ja estem a divendres.Avui el cansament em pot.sento com una llosa al damunt i les meves forces ja són al final.spero que el cap de setmana em faci remuntar un altre cop i afrontar una setmana més el dia a dia d'aqusts temps tan difícils que ens toca viure. Avui fa sol un dia esplèndit que compensa una mica tota l'aigua que ens ha caigut del cel la setmana passada.Sortire amb la lluna a passejar i que el sol escalfi el meu cos i em carregi les bateries que tinc tan desgastades. estic espantada busco lloguer a Palamos i no trobo res adient.Potser es que com s'acosta l'estiu i la gent sap que es facil llogar amb el bon temps la cosa s'estanca.Espero que al septembre ja hagi passat l'euforia del bon temps i sigui més facil trobar un nou campament. Crec que el fet de no pujar de no veure el mar és com perdre't una miqueta més i això em comporta un malestar afgit que fa que em trovi tan cansada i desmotivada per tot.Be espero que el cap de setmana sigui fructifer i la llavor de l'esperança en un futur possible sigui una realitat que em faci seguir dia rere dia i setmana rera setmana.Un fort petó amor meu.

Montse

08-03-2013

Hola amor,fa un dia fosc i plujos.Quan el dia comença així no puc més que recordar la teva malaltia i el malalment que et trobaves els dies de pluja.La cicatriu del torax et tivaba i et feia molt mal.Eren dies de dolor i engoixa on solament les dosi de morfina aliviaven una mica la situació.A la teva ment científica li costava acceptar que els canvis de temps influien en el dolor.Durant tota la teva malaltia vam haver d'acceptar un tou de coses inimaginables,readaptar-nos,reinventar-nos,buscar esperances on no quedava res,treure il.lusions de les llàgrimes i buscar la força en tot l'amor que ens unia. Avui plou,i fa un dia fosc i humit.o estic com el dia .A sobre tinc un malalt jove a la consulta amb una neo de pulmó com la teva però que ni tan se vols podrà llïtar contra ella com ho vas fer tu.Està disseminada i l'ùnic que puc fer és donar tot el suport que pugui a la seva família que no vol acceptar la realitat tan espantosa que els hi toca viure.És llògic,jo encara no accepto la teva mort i que no siguis al meu costat.Per això t'explico coses en una pàgina invisible,tan invisible com o soc jo mateixa als ulls del món.La viudetat ha estat com una comdenna no desitjada després del trangol de la teva pèrdua,el que no imaginava és que comportes tota la solitut que m'envolta.Bé amor me'n vaig a caseta a veure si puc fer uns quants deures abans d'anar a classes de catala.He d'aprovar aquesta m.... de curs encara que només sigui per tu.T'ho dec,sé que t'enfadaries molt amb mi si no aproves.Vaig a treure ganes d'on no queda ja res i t'escric en quan pugui una altra vegada.

Montse

05-03-2013

Bé amor només quatre paraules d'aquesta vídua invisible que vol scriure sentiments i només li surten paraules. Els sentiments no tenen estructura de complement Directe ni es comporten com un complement predicatiu.El que més s'acosta són els Complementscircumstancials i a prou feines.Aquest curs de català que estic fent acabararà amb mi o jo amb ell. Aquest proper diumenge calçotada al Palà sense tu i sense el papa,la cosa serà heavy.Dissabte aprofitaré per fer coses a casa i estudiar .Tinc mil coses a fer i gens de ganes per fer-les.Realment si me'n surto de tot és perquè sóc un geni ja que li dedico a tot la llei del mínim esforç.Avui començare de nou amb el bon costum de fer-me els meus propis apunts de tot per estudiar,així alora que escric repaso i després ja ho tinc tot prepararat per la clavada de colzes finals. Enyoro Palamós ho enyoro amb llàgrimes però el més sensat és no intentar aconseguir res de lloguer fin passat el mes d'agost,així podre estudiar,dedicar-me al jardí i de pas a preparar l'arrribada del nostre proper net l'Eric,al meyns podre donar un cop de ma els caps de setmana,fins passat l'estiu. una forta abraçada i fins dins d'una estona ja que sempre estas amb mi.

Montse

14-02-2013

Bé ahir va trucar el Jose de la nautica.Sembla que hi ha un comprador per la barca.Me'n donaràn quatre duros ja que el mercat del vaixell està absolutament ensorrat per la crisi. Desferme de la barca serà una altra ferida que no tancarà.Quan vaig penjar el telèfon estava contenta per tancar un capitol més i alora plorava de forma desesperada pensant en totes les hores que haviem passat en ella i que ja no tornaràn.He quedat amb el Josep que abans de que la vinguin a buscar pujare a mirar ,ja que van quedar coses nostres en el seu interior i vull recuperar els pocs records dels dies mes meravellosos de la nostra vida.M'hagues agradat poder-la mantenir i tornar-la a fer navegar però no pot ser el mon de la nautica es car i jo no m'ho puc permetre tota sola. Segueixo buscant campament a Palamos,potser serà per al mes de sptembre i paso l'estiu on sigui,en aquests moment l'ùnic que voldria es estar damunt de la barca contemplant el mar fondejada en una de les nostres cales i deixant el meu cos lliure als raigs de sol .Sentirme adormiscada mentre la barca ondeja fondejada en un raco de somnis. La vida i els somnis van marxar amb tu. Jo segueixo aprenent a tocar el piano.La teva fotografia aguanta imperterrita tots els meus assajos i desafinaments.No sé quan trigare en aconseguir que soni alguna cosa però sé que ho aconseguiré.Mentre jo intento trobar il.lusions que em permetin continuar amb una vida sense tu,procura que m'arribi d'alguna manera tot el teu amor per poder continuar com sigui sense tu. Un fort peto amor.

Montse

07-02-2013

Estic cansada..............tan cansada que no sé com m'aixeco cada dia per continuar.La feina es un refugi i alora un càstig del que no puc escapulir-me.Hem de treballar.Sort que m'agrada la meva feina i és un plaer fer-la de la manera que la faig.Divendres aniré a recollir els últims trastos de l'apartament i deixaré les últimes claus.Teoricament hauria de pujar amb el meu germà,però pujaré sola i aniré al meu aire,sense preses,així podre decidir que faig,i quan baixo.Miro tots els portals immobiliaris amb l'esperança de trobar alguna cosa barateta i muntar de nou el campament.Estic atarapada per l'encant de l'empordà,i no vull renunciar a la única cosa que alivia el meu dia a dia..contemplar el nostre estimat mar,que és com contemplar-te a tu.T'estimo,vius en el meu cor i en el meu present,mai formaràs part d'un pasat on no existeix l'oblit.Mantenir el teu record viu,és com mantenir viu el nostre amor que a pesar de la mort ,salva la barrera de la distància per mantenir un vincle amb el present. Estic amoinada perquè no sommiu amb tu.Els somnis tenen relacio amb tu però la teva imatge no apareix.Parlo amb gent de tu,ploro en somnis al recordar el teu nom ,però tu no hi ets,i això em desespera.El mon oníric,és un món on els portals entre l'ahir i l'avui és fonen en un de sol.És aquell espai on les fronteres entre el món actual i el món passat es fonen deixant unes estones un forat per on passar d'un lloc a l'altre. Ës l'ùnic lloc on podria de nou abraçar-te ni que tan sols fos per un instant. Però les nits són llargues cargades de somnis buits que not enen cap sentit. Fins aviat amor,no tinc més temps nig anes per seguir amb unes reflexions que avui no sento ni meves.

Montse

30-01-2013

Hola amor,avui pujo a Palamós,el diumenge deixaré l'apartament i deixaré també una part important de la nostra vida.Un munt de records que no oblidaré mai.Sé que ploraré,estic lligada animicament a aquest lloc.Per altra banda necessito fer un canvi,sento que tinc un pasat ,uns records,una vida anterior meravellosa,però una vida que ja no existeix.He de reconstruirme i fer-me una vida nova,on a part d'un pasat meravellos pugui construir un present on sigui factible viure. Ara toca quedar-se a casa,arreclar el jardí,que bona falta li fa,estudiar per aprovar l'examen de cataà que he de fer al juny,practicar al piano que bona falta em fa.També he aprlat amb el meu germà per aprofitar la propera setmana santa per pujar a la costa daurada i mirar com està la cosa per llogar de cara a l'estiu.Derà com un retorn a la infancia,ja que en aquelles platges vaig ser una nena molt feliç.Després un cop passat l'estiu tornaré a Palamós i a poder ser en un altre lloc més adient a les necessitats actuals.Com a estratègia crec que es una bona planificació,a no ser que tu li expliquis al senyor destí que jo no vull marxar i facis alguna cosa per tal de poder quedar-me. Et trobo molt a faltar.La nostra estimada barqueta dorm la nit dels justos a la nautica de Sant feliu de Guixols on una anima caritativa la té guardada esperant que algú la compri per quatre cuartos,i jo segueixo esperant una resposta que ningú em fa arribar Molts petons amor,i fins aviat

Montse

25-01-2013

Em trobo fatal deixo l'apartement el proper cap de setmana i em sento orfa com si anesssin a amputar-e una part de la meva vida i no pogués fer res.Tot pot ser que en l'ultim moment en¡m faci al darrere i renovi al meyns fins el juny,i despré ja veure'm.per altra bandam sóc conscient de que he de passar l'estiu en un altra lloc,però deixar Palamos una temporada fa tan mal....quasi bé tan mal com pujar-hi. Espero un senyal alguna mostra que em digui que he de fer.El destí que tan injust ha estat amb tots dos podria mirar una mica la situació en que em trobo i donar-me un cop de mà.La vida en solitud es dura,i jo vaig acumulant cansanci i llàgrimes sense trobar cap mena de sortida. Voldria plegar de treballar,agafar-me un any sabàtic o reorganitzar la meva feina de forma que no tingués tantes preocupacions i responsabilitats com tinc ara.Dedicar-me a llegir,tocar el piano i escriure.Voldria intentar posar totes aquestes vivències en un llibre irònic que pogues ajudar a altres persones que es troben en la meva situació,perdudes en un lloc en un limbo del no res sense haver-ho demanant,Ja tinc fins i tot un títol."Històries de la vídua invisible",el faria amb un toc d'humor ja que és tracta de fer riure per no fer plorar i que tothom hi pensi una mica. En fin segeueixo creient que tot te una explicacio que encara no he sabut trobar. Mil petons

Montse

22-01-2013

Hola amor ja ha passat un any més.Definitivament deixo l'apartament de Palamos a final de més,així em podre concentrar en aprovar exàmens i totes les coses que tinc començades.Provaré a pasar l'estiu lluny de la costa brava i veure si em trobo millor igual o pitxor.Una cosa que m'animat es el fet de que no soporto la gentada de l'estiu.Si l'econòmia ho permet m'agradaria fer unes vacances de platja tranquil.les i relaxada.ja veure'm,d'aquí a l'estiu manquen molts dies i pot ploure molt.Aquí a la terra les coses fan molt fàstic,realment t'esta`s perdent un panorama desolador.Quan arribo a casa i poso les notícies em deprimeixo de cop.Llavors es quan mes et trobo a faltar ja que no et tinc al meu costat per comentar la jugada.Segueixo sola amor,molt molt sola però no pateixis que ja no fa mal.Fins i tot li trobo un regust amarg ja que m'he retrobat a mi mateixa i sé que he de fer per sol.lucionar-ho. El dia 23 l'aniversari del nostre net i apunt d'arribar-ne un altre.És un altre nen i li volen posar Eric de nom,a veure si tinc sort i el pug veure neixer.Ja t'ho aniré explicant tot,espero aprofitar molt bé els caps de setmana i fer altres coses que tinc pendents i projectes futurs per realitzar.Pensa molt en mi i fes-me arribar tot el teu amor des d'allà on siguis.

Montse

15-01-2013

encara sóc a la feina,només pernso en plegar demà aviat recollir a la Lluna i pujar a Palamos.He decidit no seguir amb el lloguer de l'apartament tal i com estan les coses aquestes peles poden tapar molts forats.Em costarà no tenir el meu racó però esperem que les coses millorin i poguem tornar.Espero poder passar una nit de cap d'any màgica i no el ball de llàgrimes de l'any pasat amb un fred que pelaba i el pobre Tró mig moribund arrossegant els seus anys per una platja on s'hi glassava fins als pensaments.Aquest any si tot va bé ni pararé fred i espero veure sortir el sol del nou any que bé recolçada per un raig d'esperança provenent del teu record.

Montse

27-12-2012

Les coses no rutlle per la terra.El mon no s'ha acabat el dia 21 però a casa les coses estan molt fluixes.L'Eloi segueix a l'atur sense feina i sense cap tipus de prestació.El xicot va nervios i la meva germana també,és normal tenen a la Sira petita i el sou de la meva germana es molt normalet.El meu germà segueix amb la feina molt baixa i la Rosa va fent com pot.Amb aquest panorama no m'atreveixo a renovar el lloguer de Palamós.Al Dani les coses li van bé té feina i tots esperem il.lusionats l'arribada del petit eric que dorm a la panxeta de la seva mare.Al nadal proper ja el tindrem entre nosaltres.El Jan està precios,sà i fort.viat fara 3 anys i apenes el disfruto.Si no pujo a Palamos i em quedo els capsd e setmana el podre veure més ja que entre setmana és impossible del tot. Ja s'acaba l'any i jo tinc la triste sensació de trobar-me en el mateix lloc que l'any passat,ancorada en el passat i sense poder avançar.Diuen que la vida continua però la meva es va aturar u fatídic 18 de juliol i no ha tornat a arrencar.Aquest any si que pasarem la nit de cap d'any junts.Estic organitzant el sopar de cap d'any al costat del mar.Em prendre els 12 raïms amb tu,i esperem que el proper 2013que vé carregat dels pitxors presagis per a tothom tingui una mica més de clemència amb la nostra família.Molts petons amor i fins aviat,Sempre estas viu en el meu dia a dia i en el meu record

Montse

23-12-2012

S'acosta Nadal.Avui hi anat a la plaça a comprar.Tots els records han tornat punyents per recordar encara més si cal que ja no hi ets.recordo com t'agradava anar a comprar els dissabtes al matí,recordo les converses amb els dependents de les parades i com disfrutavem junts omplin el cistell de bons productes que després cuinavem a casa.Jo et vaig ensenyar a comprar i tu em vas ensenyar a cuinar.ara ho faig tot sola,però la farum de les cassoles i l'amor a la bona cuina em transporta al teu costat.Ja estic preparant l'apat de Nadal,està costant molt i molt però me'n sortire.Vull que tota la familia et recordi en casa mos que es porti a la boca.Faré honors al gran mestre que vaig tenir.Per altra bandanomés tinc ganes d'agafar a la Lluna i pujar a Palamós.Aquest any aniré al nostre racó i a la bora de la platja a les 12 de la nit em menjaré el raÏm amb tu.Seran 12 grans amargs,però al meyns estaré amb el teu record.Dona'm forces amor i pregunta per allà dalt si algú ens pot donar alguna explicació . Bona nit amor,avui tinc sopar de Nadal amb els companys de la feina,no es que en tingui gaires ganes,però ensorrar-me en la miseria no et retornarà al meu costat.Molts petons

Montse

14-12-2012

Hola amor,missatge desde la terra allà on siguis.Avui m'he buscat feina extra,aprofito la solitut del dissabte per anar al despatx i fer una mica de feina,sobretot paperassa endarrerida de la que tant detesto.Intento fer les coses bé ja saps que mai m'ha agradat treballar malament,i això comporta un plus extra atroç en aquests temps tant durs que corren.Desde fa uns dies tinc uns petits "flash" molt agradables.Et recordo amb el pijama de quirofan de l'hospital,sortint de la sala d'hemodinàmica amb un somriure espectacular,d'alegria perquè havia passat a visitar-te un moment.Es una imatge preciosa,estàs sà,fort,treballant en la feina que era la passió de la teva vida,feliç.Cap els dos ens imaginavem en aquell moment el futur actual. M'agrada recordar-te així,o pilotant la barca que tant estimavem.Són imatges reconfortants i no les dels últims mesos on quasi bé no podies caminar sense ofegarte.Ara la barca romana tancada en un angar de Sant feliu esperant poder desfer-me d'ella per quatre duros ja que amb la crisi ningú compra res i molt meyns un article de luxe.De vegades sommio que la puc reflotar de nou a l'aigua.m'agradaria navegar de nou amb ella,aprendria a pilotar (tu ja me'n vas ensenyar molt),i la barca acabaria els seus dies allà on li pertoca,al mar.Però per això fa falta un cop de sort i crec que aqusta ja fa molts dies que és va oblidar del meu nom.Bé amor demà vé tothim a dinar a casa incús la meva mare.fare una rròs caldos de llepar-se els dits i arreclarem el nostro estimat jardí que està que sembla una sucursal de la selva amazònica.La setmana que vé es farà curta ja que hi ha un pont llarg i tinc la possibilitat de fer-lo.Ja saps que pujare a Palamós on seguiré intentant sobreviure a la teva absència vivint dels records,del teu meravellòs record que m'ha d'acompanyar la resta de la meva vida.Molts petons amor vaig a acabar la feina i aniré a casa,no vull arribar de nit fosca,ja que llavors fa mandra treure a la lluna pel fred.Fins una altra estona.

Montse

01-12-2012

S'acosta nadal i el cor se m'encongeix.Diumenge acabarem de fer tota la parada i arreclarem el jardí.Ahir al vespre va ser un dia especialment dur,al final vaig acabar plorant i treient tot el dolor que portava dintre.Em fas falta i no hi ets.A la teva falta ajuntem la falta del meu pare i ja tenim la suma nefasta que de tan en tant explota aprofitant sempre la solitud.Els plors son`per un mateix no te cap sentit compartir-los amb ningú,cadascú fa el procés com pot i com vol.Adaptar-se a les pèrdues i sobreviure,tot es vàlid per continuar per un camí tan ingrat i no triat. Ara anire a un centre de jardineria a buscar quatre coses que fan falta i deseguida que arribi a casa treure a la lluna a passejar mentre encara fa sol.Les temperatures al vespre han baixat molt i sortir a la nit fa una mandra espantosa. Vénen temps molt dificils,tu ja saps que sóc una mica bruixa per presentir les coses.espero que tot l'amor que m'arriba desde l'altra banda on ets nodreixi la força que em fara falta.Donem forces i envia'm una mica de sort que bona falta ens fa a tots.molts petons i fins sempre

montse

30-11-2012

Cap de setmana a Palamos molt agradable.la lluna i jo hem passejat per tots els racons que el cos i l'ànima em demanava,sense cap obligacio,sense cap premeditació,deixant el dia a dia a l'atzar.Poc a poc descubreixo que això d'estar sola té els seus avantatges.Faig el que vull,quan vull i sense donar explicacions a ningú.Ara aniré a comprar coses per fer el naixement.l'any passat no vaig tenir humor de fer-lo i tu ja saps que em queden uns pesebres impresionants de guapos.Diumenge ens juntem la familia ,m'ajudaran a arreclar el nostre jardí que està ple d'herbes i aprofitaré per arreclar quatre coses que tinc pendents.Aprofitaré dissabte per fer una ruta de pipols i acabar una feina que ja fa dies que hem treu el son i aixi no tenir empantanagats més caps de setmana.pujar a Palamos i carregar piles,es lúnic que en aquets moments demano. Mil petons amor meu

Montse

27-11-2012

Hola amor,avui escric a una hora inusual.No tinc l'ordinador s'està reparant i escric com puc i quan puc.Realment el dia a dia es una lluita total.Ara dins d'una estona toca pujar a igualada a veure si aquest any aconsegueixo aprovar el nivell D de català.Igualada m'agrada,és una ciutat que encara conserva l'encant d'un casc antic que convida a sommiar.espero coneixer millor la zona i dedicar una tarde a perdrem per tots els racons amb una camara de fotos i captar aquella màgia dels llocs petits llocs que pasen desapercebuts i que tu em vas ensenyar a captar.Espero encara un cop de sort que faci aquest nadal més suportable,i sobretot espero encara l'oportunitat de fer amb la meva vida el que realment vull fer.Sempre m'he crescut davant els problemes i l'adversitat,però reconec que la teva pèrdua és sense cap dubte el pitxor trangul que m'ha tocat passar.Segueixo esperant una explicació d'aquest univers ingrat.el dia que la tingi potser deixaré d'escriure ja que llavors no caldrà cap full en blanc on abocar tot el que sento.Intntaré viure el nadal i tota la seva màgia amb la meva família i els nostres fills.Solament espero que la nit del 31,la nostra nit,la nit anual que era unicament per nosaltres dos,tot l'amor que encara sentim aconsegueixi despistar a la mort,una estona,i sentir la teva presència al meu costat,i trencar aquesta separació no demanada per uns breus moments.T'estimo.

Montse

19-11-2012

porto una temporada ben fosca,sense llum perduda entre les meves divagacions,aprenent a estar sola.Sort de la lluna que fa una companyia incondicional,respecta els silencis i em dona tot l'amor incondicional de la seva raça.Diumenge anirem a la muntanya a portar les cendres del meu pare.descansara entre arbres ,molt aprop de casa seva,entre les muntanyes que tant estimava.Sé que ho pasarem malament,realment tota la família ho està passant malament ,primer tu llavors el meu pare,si realment l'univers té explicacions per aquestes injusticies espero saber-les algun dia.El meu dia a dia es monòton,passa entre el treball,estudis i família.M'he acostumat a estar sola i ja casi fins i tot m'agrada.La soletat de casa nostra,els nostres records,cada un dels objectes que m'envolta em reporten a la teva memòria i et retorno una mica a la vida.Si amor per mi estàs viu,vius en el record de tot l'amor que junts vam viure.La nostra història dóna per escriure un llibre,i al final quan aconseguim estar junts per sempre,la malaltia i la mort tornen a separar-nos una vegada mes. la teva fotografia em contempla cada dia desde la taula de casa.Avui he anat a la floristeria i he comprat una rosa vermella que et fa companyia quan jo no i sóc.Tu ja saps que a mi les flors no m'entusiasmen gaire ,però tu em vas fer estimar les roses vermellas,porten el teu nom i la teva llum. Et deixo he de fer cose i poques ganes en tinc t'estimo sempre....................

montse

09-11-2012

Bé sguim amb dies plujosos,foscos sense llum,dies ideals per anar a comprar totes les coses que entre setmana no podiem fer.Pujar al carrer major de Palamós i allà ho trobavem tot,sense preses,fins i tot carn verdures que després baixavem a casa.La qüestió era adaptar-nos al temps i a les necessitats sense problemes.La vida era hermosa al teu costat plogués o no plogués era vida.Ara la vida té un altra concepte.Seguir treballant,seguir estudiant,continuar el dia a dia,vetllar pels fills per la família,preocupar-te per tots ells,però res torna a ser com abans,i es llògic si tu no hi ets res pot ser similar. Aprendre a continuar sense tu era una lliço no esperada que la vida m'ha servit abans d'hora.Els dies són molt monòtons i repetitius els hi manca il.lusió s'han quedat sense Àngel que els il.lumini.De totes formes tu ja saps que sempre he cregut qwue les coses no pasen perquè si i que l'univers dintre de la seva immensitat té un plà definit per cadascú de nosaltres.El problema és que moltes vegades els plans no són del nostre agrat i llavors entrem en crisi i no entenem res.La gent ho està passant molt malament amor,desnonaments,atur,falta d'ètica,tenim una societat que ha entrat en crisi.Van fer dels diners el seu ídol i ho van sacrificar to en el seu altar.Ara l'ídol s'ha esfondrat i la gent sense diners ni punt de referència on agafar-se deambula perduda per un mon sense sentit i un futur més que incert. A mi m'agradaria un cop de sort i tenir un bon grapat de diners.Sol.lucionaria tots els problemes econòmics de la família i dels fills,compraria la casa en el raco dels nostres somnis i faria allà la vida que tantes vegades haviem planejat tu i jo per un futur junts que ja mai tindrem. Una barqueta,una samarreta vella i que el sol curtis les nostres pells com les imatges de vells mariners que tant ens agradaven.Realment per viure es necessita molt molt poc i em perdtu la capacitat de fer-ho ja que sense comprar i atesorar coses no entenem el dia a dia. Moltes vegades miro casa nostra,el meu santuari ,acarono amb la mirada totes les coses que vam comprar junts,recordo un per un els objectes els llocs i el moment exàcte en els que vam fer l'adquisició.Els miro amb ternura ja que formen part dels records lligats a tu.Per altra banda em pregunto que serà de tots aquells objectes quan jo falti.Els hi deixaré als nostres fills un munt de trastos que per a ells solament seran un problema.Ves a saber a quin lloc aniran a parar. Això fa que em planteji molt les compres que not enen cap finalitat en si amteixes,per aprendre a viure amb poques coses i gaudir més de les persones. Et deixo tinc trucades pendents i feina per fer.Molts petons de la teva dona .

Montse

27-10-2012

Avui el dia ha estat dur,difícil,i amarg.El temps és plujós la meva migranya ha fet avui acte de presència ,he acabat al sofà de casa amb analgèsics i el cap fet un pom d'escala.Al matí he tingut molta feina i la sensació de que no me la treia de sobre.Avui també la teva absència ha fet més mal de l'habitual.Hi ha dies,com el d'avui que sense cap motiu que ho justifiqui ni cap explicació et trobo a faltar cada minut,en cada cosa que faig,en cada gota d'aigua de pluja.El dolor és punyent i solament tinc ganes de plorar. Dies com el d'avui fan que em planteji el futur i el més trist de tot es que no trobo sortida ni futur que valgui.Em sento com una barca vella,com aquelles de fusta que romanen en les platges de la Costa brava.Envellides,barades a la sorra,sense ningú que les cuidi,veient com passa el temps mentre la fusta es fa malbé any rera any.Ningú les barnissa ni cuida les seves malmeses fustes.Resten oblidades a la sorra,sense ningú que les retorni al mar . Soc una barca que ha perdut el seu capità,que enyora els temps en que navegava,segura.Tu al timó de la meva nau,el mar el nostre paradís ,la vida plena d'amor i de futur. Ara resto barada en el no res,esperant no sé que,i sense saber el perquè de tot. Ningú va demanar-nos el parer,el nostre futur la nostra vida ens va ser presa sense explicacions,deixant solament el forat actual on apago amb llàgrimes el dolor. Els dies com avui són gratúits,són un extra de dolor ,un plus afegit que apareix sense ser demant ,com un càstig injust afegit a la teva pèrdua.espero que demà el dia sigui millor i que els ànims remuntin una mica i pugui mirar el dia a dia d'una manera més positiva.Avui tot és negra i lúnic que puc esperar es anar-me'n al llit dormis sommiar amb tu i que la llum d'un nou dia sense tu il.lumini una mica les tenebre fosques del dia d'avui.t'estimo molt amor,cuida'm des d'allà on siguis i no em deixis mai.

Montse

25-10-2012

hola amor,al final no he pujat a Palamós.Plou per tot arreu i la idea de quedar-me tancada tot el dia a l'apartament no m'entusiasmava especialment.Ha anat bé perquè amb el meu germà i la Rosa hem anat a comprar una bicicleta per lElna,així ja la tenim per reis i un regal meyns de que amoïnar-me.A tu i a mi ens agradava preparar les festes amb temps i no amb preses d'ùltima hora.També m'he comprat una bicicleta senzilla per mi.La idea és portar a la Lluna a passejar amb bicicleta necessita cansar-se més,quan la deixo suelta i surt corrent em fa por que no torni,que és perdi o que l'atropelli un cotxe.Necessita cansar-se i així cremar energies,cosa que caminant al meu costat no fà.La setmana que vé el Miquel les anirà a buscar i una la guardarem i l'altre me la deixarà a casa per fer-la servir ja.A més a més és plegable la qual cosa vol dir que si l'invent funciona la puc pujar a Palamós. He estat practicant amb el piano.Li tinc que dedicar moltes més hores,però sembla que poc a poc vaig recuperant les ganes de fer coses i sobretot la concentració necessària per poder fer-les.Ja tinc al congelador 2 escorpores 1 dentol 1 rap.La intenció és fer per Nadal un pica pica i un suquet de peix,espero que quedi tan espectacular com el que un dia tu vas fer a palamós,espero que el teu esperit guii les meves mans i quedi tan espectacular com si l'haguessis fet tu. La roda de la vida gira i gira al nostre voltant.De tant en tant es para i llavors pot passar qualsevol cosa de vegades alegries i d'altres punyalades de les quals quedes tan malferida que no t'expliques com pots seguir en peu i continuar,però és així.No depèn de nosaltres decidir quan parar i plorar,però si depèn de nosaltres tornar a aixecar-nos i continuar. Jo he trobat més ajuda en aquestes pàgines de la teva esquel.la que en les persones.aquí he pogut abocar engoixes i moltes hores d'amargura tan llargues i tan infinites que vaig pensar que acabarien amb mi.Ara la tristesa és la mateixa,les llàgrimes segueixen fen presència en qualsevol moment,però com deia becquer"el muerto sigue en pie"Seguirem lluitant amb la vida i intentant aprofitar al màxim les engrunes de felicitat que em depari.El teu record serà la llum que il.lumini la foscor quan les llàgrimes no em deixin veure el camí. De tot el temps que vam passar junts,de totes les immenses hores de felicitat que vam passar treure les forces per continuar amb una vida sense tu i alora sempre amb tu. El ave fènix renace de sus cenizas,chamuscada,amb meyns plomes,sense el color tan viu que la caracterizava,molt mes vella,però molt més sàbia.Fins sempre amor.

Montse

20-10-2012

Hola amor,avui fa un dia esplèndit per pujar a Palamós.Plou,a estones sembla que vol sorir una mica el sol,llavors el dia queda tenyit de llums apagades que tenen una vida i lluentor especial.A tu i a mi ens agraden el dies de pluja a l'hivern,són dies per passejar i fer petits descubriments. També és fantàstic per anar a comprar amb tranquil.litat.Realment tot té la seva màgia si la saps buscar i sobretot si estàs ben acompanyat.S'acosta la castanyada i tremolo,s'acosta Nadal i m'entra el pànic,realment costarà passar els propers mesos.Em manté l'esperança de poder fer un canvi ràdical a la meva vida.Realment jo crec en el poder de canviar les coses si realment les desitjes amb molta fé.Crec realment que a aquestes alçades,amb 52 anys i tot el que he passat,és el moment de poder fer un canvi i reorientar tota la meva vida.Solament fa falta un cop de sort econòmic per accelerar les coses. Amb la crisi tan espantosa que estem patint,realment el fet de tenir treball s'ha transformat en un luxe,que potser abans en èpoques de vaques grasses la gent no valorava tant.Jo cada dia valoro les coses mes senzilles,un bon sopar,una bona conversa,un passeig a la vora del mar,realment són aquestes petites coses les que m'omplen en aquests moments.Trobo a faltar un grup d'amics per anar al cinema,sortir i compartir aficions,però això ja és més difícil d'aconseguir,de totes formes ara ja no m'amoïna tant,he acceptat la soletat com un fet secundàri a la teva mort.Ës llògic que tots els amics que ens van abandonar espantats per la teva malaltia no reapareguin,per tant jo segueixo amb les meves aficions i la meva feina i tot l'altre ja vindrà rodat.El destí,és el destí però nosaltres i les nostres decisions poden influir en el camí a prendre.El destí et va apartar del meu costat,però no permetre que enfonsi la meva vida,la meva actitut i els meus fets són les eines per modificar el que no m'agrada de mi mateixa i de la meva vida. Aniré pensant les coses que he de possar a la maleta.Segueixo fent servir la bossa/maleta que tant ens agradava per pujar a Palamós.Cada cop necessito meys trastos per anar a qualsevol lloc.Aprenc que el mes important i que mai t'has de deixar és la actitud positiva per anar pel món. Bé tinc ganes d'arribar a casa agafar al alluna i marxar.Espero tenir ganes i escriure una mica el cap de setmana però tinc molta feina acumulada.Petons petons i petons de la teva dona per sempre més.

Montse

19-10-2012

ja he baixat de Palamós.Aquest cap de setmana el meu germa,la rosa i la petita Elna han pujat amb mi.hem caminat pels camins de ronda i fet excursions.sembla que si algu puja amb mi es mes facil que faci coses.Sobretot em vé molt de gust fer excursions per retrobar els nostres racons,i cada cop que vaig a un lloc nou i descobreixo un altra racó inedit de la nostra estimada costa brava penso en tu.Quanta raó tenies.Ës un lloc màgic on no acabes mai de descubrir coses hermoses.Realment és el nostre lloc.Tu ja hi ets,i jo espero poder acabar els meus dies molt aprop del mar,gaudint del sol i de la incrreïble pau que respiro quan sóc allà. Els dies van passant i s'acosten de nou maleïdes dades que intentaré passar com sigui.El record d'antigües festes passades amb tu ho fa tot molt més feixuc,ja que preparar totes les coses sense tu és un tràngul difícil de passar. molt bé amor et deixo no tinc més ganes de teclejar penes.Tanco l'ordinador i intento descansar per demà anar a treballar. Sempre amb tu

Montse

14-10-2012

no em demanis discursos que avui no puc fer.No demanis que el meu cervell raoni i busqui explicacions al que no en te.Avui no demanis esperança.No em demanis una rialla ni un somriure que no tinc.Ja fa dies que la il.lusió va fugir de la meva vida i aquesta intenta omplir-se de raonaments que ni jo mateixa em crec.De que serveix la intel.ligència si res aporta un xic de consol a la teva absència? Aquesta nit solament un clam surt de la meva gola.On ets amor?. fes-me arribar la teva veu d'allà on siguis,dona'm una espurna de llum i jo trobaré el camí que ara no trobo.Dona'm la bruixola per retrobar el rumb perdut.Aporta una mica d¡esperança per poder continuar el camí sense tu.

Montse

09-10-2012

Hola amor,ja ha passat el cap de setmana,vaig pujar a Palamós però ha estat un cap de setmana trist,on la Lluna ha estat la única companyia que he tingut.Espero poder pujar el proper cap de setmana que tenim un dia de festa més i aprofitar per fer excursions pels voltants,també vull aprofitar per vistar alguna bodega de vins d'Empordà i començar a fer una mica de rebost de cara a nadal.Tot sembla indicar que hauré d'esperar a final d'any per prendre qualsevol decisió dràstica que vulgui prendre(canviar de feina si puc,canviar d'aires etc etc) mentrestant espero que el estudiar català i piano ompli una mica tota la vuidor de la meva vida.Aquest cap de setmana no he baixat al nostre racó enamorat ,allà on reposen les teves cendres i els nostres records,crec que he anat posant escuses per no acabar plorant davant del mar.Et prometo que pujaré aviat,de totes formes baixo al port a passejar amb la gossa i tu estas allà, també hi ets quan bufa el vent i no tinc ningú que m'expliqui si es llevant,gregal o tramontana.Ara m'empenedeixo de no haver insistit més en que m'ho expliquessis.Sempre vaig imaginar la meva vida i la meva vellesa al teu costat.Sempre vaig creure que tindriem tota la vida per acabar d'aprendre coses l'un del altre.Quan equivocada estava¡¡¡¡¡. La vida et dona un tomb i desapareix en poques hores o minuts,de vegades se t'ensorra en un instant i et quede muda i quieta pèrduda en un desert inhospit on les circumstàncies t'han deixat sense haver-ho demanat. Llavors t'has de transformar en una vídua invisible plena de coratge,forta,lluitadora etc etc i tots els etc que tant destesto per poder sobreviure a la situació. En fi vaig a acabar de fer quatre coses que hem queden i marxaré a dinar amb la emva mare.Fa uns dies que no la veig i ara l'he de cuidar. Cuida'm tu desde el cel.

Montse

08-10-2012

Si l'esgotament té un nom aquest és el meu.Literalmet m'arrossego de cansanci. De postres avui plegaré tard ,ja que tenim reunió de tot l'èquip.En fí,a les 15 hores m'escaparé corrent,aniré a casa agafaré a la Lluna i sortiré cap a Palamós. Aniré directa a casa i deixaré a la gosseta,ja que he de aixar al poble ha comprar unes coses que fan falta i recollir uns encarrecs.Segueixo fent moltes compres allà,ja qeu recordo com nosaltres dos aprofitavem els caps de setmana per comprar tot allò que entre setmana no podiem per falta de temps. Així tindre lliure el dissabte per anar a donar un tomb per Tamariu,calella o allà on l'instint em porti. Segueixo mantenint l'esperança absurda de que tot això ha de tenir una explicació en algun lloc,i crec fermament que tot l'amor que tu i jo ens teniem no pot desapareixer i quedar diluït en l'eternitat com si no fos res.L'amor,la passió que tots dos sentiem l'un per l'altre no pot haver desaparegut amb la teva mort.L'amor és una força molt poderosa que encara sento prop meu i m'ajuda a tibar un dia darrera l'altra.Espero que aquesta força pugui indicar-me i ajudar-me a buscar un camí per reorientar la meva malmesa vida.De moment a buscar la il.lusió i la força en el dia a dia. Per cert amor, vaja dia a dia que tenim.El país està fet una merda,tenim uns polítics absolutament desprestigiats en els quals ningú confia,una econòmia ensorrada i la desconfiança de tota europa que ens veu com una colla de ganduls "made in spanish".Total estem ben distrets tots plegats. M'agradaria poder dir-te que sóc feliç,però t'enganyaria.La meva felicitat erets tu ia ra solament tinc una soletat espantosa per companyia.Sort de la Lluna i la seva incondicional leialtat.Ara et deixo,espero que tu desde allà on siguis mantinguis la mateixa lluíta que jo mantinc desde aquí lluïtant contra l'oblit del teu nom.Procuro que la teva esència ompli dinars de família,que el teu net et recordi i que les teves nebodes et tinguin ben present,ja que com deien els antics egipcis la mort solament existeix si el nom s'oblida.Jo no t'oblidare mai.Aprendre a viure sense tu ja que no tin un altre remei,pero una cosa és viure sense tu i l'altre molt diferent oblidar-te.Això ùltim serà impossible ja que ningú podra omplir mai el forat que tu has deixat. Sempre teva desde la terra..................

Montse

05-10-2012

La vida continua,amb les seves esperances il.lusions i misèries,que ho enbolcallen tot amb un llaçet de felicitat i t'ho regalen t'agradi o no.Em recorda als regals que de tant en tant et fa algú i que no saps que fer amb ells,d'horrosos que és,o pitxor encara inutil del tot. La vida m'està obsequiant amb una soletat imposada/no desitjada,amb un desencís total del concepte que jo tenia de l'amistat,i tot ben lligadet amb un llaç de "fortalessa" que tothom m'ha assignat sense haver-ho demanat.Mentretant la teva absència no s'ompla amb res,solament amb les coses que faig per mirar de sobreviure a tot plegat. Espero que tot plegat acabi bé.Em vaig doanr de plaç un any per començar a fer canvis importants.Al juliol va fer un any de la teva partida.Recordo un nadal espantos que es repetirà de nou aquest proper desembre,que s'acosta com una pedregada de la qual no puc escapar-me.Esperare al Nadal.aquest any si que et prometo que el pasarem junts tots dos en el nostre racó,aunque em peli de fred,ja mirare quina mena de calefaccio a piles puc dur ja que no crec que pugui encendre cap mena de foc so risc de que és presentin els mossos en mig de la platja i acabem a comisaria el dia 31. Espero veure la sortida del sol i l'inici d'un nou any que porti com a mínim l'esperan´ça que ara no tinc.

montse

01-10-2012

Tenim el país ben revolucionat.Aquí a catalunya demanant la independència,a Madrid de manifestacions demanant la dimissió del gobern,i jo a casa sola amb la meva invisibilitat i el teu record.Sort de la Lluna,crec que vaig triar molt bé.Encara recordo quan vam anar a la gossera a recollir al tró.També ens vam guiar per l'instint i la mirada que ens va conquerir el cor.Quan la lluna em mira veig amor i fidelitat,veig la mateixa mirada d'amor del Tró i això em reconforta.El que si estic fent amor és no cometre els errors que vam cometre amb el tró.La estic ensenyant a obeír,per poder-la portar a tot arreu,cosa que amb el tró era bastant difícil.Procuro donar-li normes clares i manar,és la meva companya de viatge pel camí dur no triat que m'ha tocat, i vull disfrutar de la seva companyia al cent per cent. En aquests temps convulsos trobo a faltar el teu seny i les teves paraules sàbies.Em sento orfa sense tu ,perduda en un mar de dubtes i pors.La teva sola presencia em reconfortava i era capç de plantar-li cara al que fos.Ara m'he de conformar mirant la teva imatge en unes fotografies que ocupen tot l'espai de la nostra llar. Us imagino a tu i al Tró feliços trotant per les platges i mars dels nostres somnis.Sento la vostra presència en el soroll de les onades,i en el vent que remou les branques dels nostros boscos estimats.De tant en tant recordeu que sóc aquí baix i llenceu un petonet que em doni les forces per poder continuar sense vosaltres.També imagino al meu pare al teu costat,espero que pugui ensenyar-te a buscar bolets i a caminar pel bosc.feu-vos costat,que nosaltrea aquí en aquesta olla de grills intentarem sobreviure amb el vostre record i tot l'amor que ens vau deixar.

Montse

25-09-2012

Bé ja comencem un altra setmana.aquesta serà una setmana negra.Dissabte que bé tinc un exàmen que he d'aprovar com sigui.Es un postgrau que vaig fer on-line i que és resolt a un sol examen el proper dissabte. Mirare d'anar amb el cotxe ja que és a Barcelona i si hi vaig aviat podre aparcar sense dificultats,així la tornada serà més ràpida que amb tren.Si no estic trinxada del tot pujare a Palamos i miraria de fer festa el dilluns per refer-me de la "borratxera de dades" que memoritzare aquesta setmana.Si tu i fossis m'obligaries a estudiar i ha agafar un ritme,per això necessito un any sabatic on lùnica obligació sigui anar un cop a la setmana a classes de català i dedicar-me al piano. Que sàpigues que m'he comprat un cotxe nou.No m'ha fet gens d'il.lusió ja saps tu que per mi conduir no em produeix cap mena de plaer especial,més bé és una obligació per la feina.Es u cotxe sencill per anar a treballar (bueno,bonito i barato) aprofitant una mega oferta ara que amb la crisi no´es ven res.Al meys si fan un corralito o qualsevol altra bestiessa ja tindre el cotxe que és una necessitat imperiosa per anar a treballar.Bé espero que em vigilis i m'obliguis a estudiar molt i molt per l'examen de dissabte . Sempre amb tu.

Montse

24-09-2012

Hola amor ja som a casa un altre divendres.He decidit pujar a Palamós demà al matí.Quan he arrribat de treballar estava esgotada i m'he desplomat al sofà.Com pots comprovar sembla que ja he sol.lucionat els problemes de connexió a aquesta pàgina on aboco totes les engunies que no puc compartir amb ningú.Ho podria fer en un bloc,en un paper qualsevol,però així tinc la sensació de que col.laboro a que no desapareixi el teu record.Vius en el meu cor i en el meu dia a dia,sempre formaràs part de la meva vida i ara més que mai,on la tristesa i la Lluna son les companyes del meu dia a dia.Ara sé que he de fer esforços per recuperar la il.lusió.he aconseguit recuperar el dia a dia de forma normalitzada,però no he recuperat ni la il.lusió ni la rialla.Sé que només fa un any i bla,bla,bla.però el temps té ara una dimensió especial que abans no tenia.desde la teva marxa allà on siguis,el passar de les hores ha agafat el seu ritme propi,i s'arrosega per el meu dia a dia sense que jo el pugui controlar.És el temps el que em controla a mi.Recuperar el control del temps farà que recuperi part del control que ara no tinc.Una altra csa que em fa anar malament és la son.Dormo fatal desde que tu no hi ets i això fa que acumuli cansanci i arribi a la tarde que ja no puc amb mi.Espero que ara que la calor comença a baixar podre sortir a fer caminades més llargues que em permetin posar-me en millor forma i relaxar-me abans d'anar a dormir. Total m'he de reinventar de nou,i la veritat és que em fa molta mandra.la veritat és que mai m'havia imaginat un futur i una vida sense tu.Tots els nostres plans,idees i il.lusions compartides van desapareixer de cop quan tu vas marxar per sempre del meu costat.Segueixo esperant un senyal,una llumeta que alumbri amb una mica d'esperança la negrura actual.Vull pensar en una castanyada divertida i amb un nadal com els d'abans,i no tremolar cada cop que s'acosta una festa senyalada. En fí amor,m'agradaria dir-te uqe sóc feliç però no puc.Encara fa massa mal la teva marxa i molt em temo que aquest mal punyent no marxarà així com així, i que encar en tinc per dies.Solament espero que tot el dolor produït per la teva absència em permeti continuar amb la meva vida d'una manera diferent a l'actual.Només demano recuperar les forces i l'alegria i tornar a ser la dona que et va enamorar una vegada. molts petons i fins una altra estona.

montse

14-09-2012

Últimament tinc molts problemes per escriure't des de aquí.Suposo que aquestes pàgines tenen un tope i llavors m'hauré de buscar un altre lloc des d'on escriure el meu amor.M'agradava aquesta pàgina pèrduda a internet.Era com escriure a l'infinit,als estels a un lloc indefinit i desconegut.Vaja,el lloc on ets tu.Potser serà bó i tot que la vídua invisible deixi de plorar a la red i assumeixi d'una vegada per totes la realitat que no vol acceptar .Tu no tornaras,no pots.Si hi hagués alguna forma ja l'hauries trobat. Solament puc viure dels records i del que construeixi jo soleta apartir d'avui.Ara prepare la maleta agafare a la lluna i marxaré de Palamós.Vull arribar a casa i fer coses que tinc pendents.A més a més demà es la diada i aquest any s'espera un merde espectacular ja que la gent està molt cremada amb els problemes derivats de la greu crisi econòmica que patim. La Sira la nostra neboda vindra a dormir amb mi i això alleugerira la soletat tan profunda que visc. T'estimo amor,no ho dubtis ni un moment.Tu pots ser mort però el que vam viure tots dos quedara escrit per tota la eterntat a les estrelles

Montse

10-09-2012

Nit de lluna plena,una nit preciosa que no podre contemplar amb tu.Procurare agafar una copeta i tancar els ulls i imaginar que la contemplem junts encisats per la seva llum.Estic cansada porto tot el dia treballant,no ha estat una guardia gaire dura,però cada dia suporto meyns el fet d'estar moltes hores tancada en un lloc. Avui i demà són les festes del nostre poble.No crec que hi participi gaire.Visc molt agust a sant Quirze,però no sento cap arrel que em lligui a aquest lloc.La rel eres tu i la vida que teniem abans. No em resigno amor,no em resigno.Espero que la soletat de Palamos i les passejades amb la lluna puguin fer alguna cosa per ajudar-me. He d'anar a fer varies coses,mirar la cartellera de teatre etc etc i prograamr la tardor amb les meves solituts i les meves engoixes. Segueixo enamorada de tu,recordao el tacte de les teves mans i la teva imatge està nitida en el meu cervell.Lluito amb totes les meves forces perque la teva presència sigui un fet real al meu dia a dia.Es l'única manera que he trobat de poder continuar.Ara entrare a internet i buscare recitals d'habaneres,fires mercats i tota mena de cosa que facin alnostre estimat Empordà per poder anar-hi tots dos.T'estimo amor,t'estimo molt.

Montse

01-09-2012

Demà guardia.Tot el dia tancada a l'espera de ves a saber quina cosa entra per la porta.Per una part millor,així ja me la trec de sobre i la resta de caps de setmana ja són per nosaltres dos.Ara arribare a casa i em trobare amb la festa major el poble.Aprofitaré per passejar amb la Lluna i veure quin ambient tenim. Espero que si demà és un dia trnquil pugui donar una bona empenta a l'examen que tinc el dia 29 de septembre. Aviat plegare,la tarde ha estat super tranquil.la,per un moment m'he imaginat a tots dos treballant junts al centre i sense voler ja estava imaginant un futur impossible al teu costat. Espero amor que l'univers tingui una bona explicació per tot el que ens ha deparat perquè algun dia i a algú jo se l'he de demanar.petons i fins dintre d'una estona que ja serem juntets a casa.

Montse

31-08-2012

Hola amor,avui ha plogut.Dóna gust sortir al carrer.Ara m'agradaria estar a Palamós,contemplant el mar mentre la Lluna corre pel Port naútic.M'agrada baixar al Port i espero fer-ho forces vegades aquest hiver,que hi haurà poca gent.Aprofito l'estiu per fer alguna hora de més i així guardar dies per carregar piles quan ja no pugui més.La malaltia del meu pare va fer que les vacances no fóssin altra cosa que un mal son i estic més cansada que abans de fer-les. Mentre espero que passi agost i la primera quinzena de septembre procuro adelantar papers i altres mal sons que tinc pendents,així espero poder passar tots els caps de setmana al nostre apaprtament amb els nostres records.He de recuperar una vida que no tinc i que encara no sé on trobar.El teu record em dona forces i alora m'ensorra en un forat de desesperació del qual hi ha dies que costa sortir. Quan passa això m'aferro als nostres fills a la nostra família i intento treure d'ells la força que en aquells moments en manca.Són moments de feblesa que sempre venen acompanyats d'un dolor molt intens que només marxa plorant. segueixo esperant el dia on la teva absència deixi de fer tant mal i la resignació s'hagi instalat de forma habitual,al meyns per deixar de plorar. Sé el que vaig tenir amb tu,per tant sé molt bé tot el que he perdut,i encara sé millor que no ho recuperare mai,ja que de moment i que jo sàpiga de la mort no es torna.de totes formes si tu trobes un forat per on escapolir-te i tornar al meu costat a mi no m'importaria res. Recordo les pel.licules de fantasmes i enamorats,i com l'amor ho pot tot.En fi ,les pel.lícules són ficció que serveixen per fugir una estona de la realitat.El meu consol és el mar i el teu record i una profunda esperança en un futur que encara no trobo però que sé que m'està esperant en algun lloc. Per cert tenim un altre net en camí.Em faria molta il.lusió que fós del Jordi,però em sembla que no està gaire per la labor.Espero que tot vagi molt bé i quan sàpiga si és un nen o una nena i el nom ja t'ho diré. Envia'm un fort petó desde la eternitat que jo tel's envio cada dia desde la terra. Fins sempre teva

Montse

30-08-2012

Això del dol és una cosa ben curiosa.hi ha dies en que em trobo més resignada a la teva absència i sembla que me'n faig més a la idea.d'altres sembla que hagi acabat de passar i no accepto l'amarga realitat de que ja no ets al meu costat.Porto uns dies no gaire fina,suposo que el fet de no dormir a les nits no ajuda gaire.Espero que aviat passi aquest fastigós estiu i la seva no meyns fastigosa calor,que he tolerat molt malament.realment sommio amb la soledat de l'hivern a Palamos,i recobrar tots els nostres racons i records.espero que l'arribada de la" normalitat "a partir del proper més faci tot una mica més suportable.Realment amb comformo amb tornar a recobrar una mica el control de la meva vida.Tinc la sensació de que les situacions em controlen i és una sensació que no m'agrada gens.Segueixo buscant per internet referencies teves,la veritat amor és que et vas donar a conéixer molt poc.Altres companys teus de professió surten fins a la sopa.En canvi tu com les formiguetes trebalar,treballar i passar desapercebut Et deixo amor,tinc una companya que em reclama i encara no he plegat

Montse

28-08-2012

Ja estem acabant agost(gràcies a déu). després d'un altre "estiu gloriós" toca intentar planificar una mica la meva vida. De cara a estudiar només vull treure'm el nivell d de català i reiniciar les classes de piano i música.La resta vull tenir el temps lliure per pensar i viure sense anar agobiada ni estresada.Vull seguir el ritme de caminar amb la gosseta i espero que l'arribada del fred faci aquesta tasca una mica meyns feixuga. Aquest any he tolerat molt malamet la calor,realment tinc ganes de que arribi la fresca.Intentare veure si a palamós fan alguna cosa de català els dissabtes al matí.sèria una bona manera d'esperonar la mandra.En fí amor anem fent amb el que podem i tirem endavant de la millor manera que sé.Et juro que costa,costa molt cntinuar la vida sense tu.Costa recuperar la rialla i la il.lusió,però espero continuar la vida que em quedi amb el teu record etern al meu costat.Un petó molt gros i fins aviat amor.

montse

27-08-2012

Hola amor,fa una calor espantosa.No sé si són els anys o jo o les dues coses a l'hora.Paso les nits en una semivigilia,llarga i agobiant i als matins soc una piltrafa humana.`Lúnic lloc on s'està bé és a la piscina en remull com un cigró,però això no és posssible fer-ho 24 hores al dia.En fi amor intentaré sobreviure a aquest odios estiu i esperar que la tardor alleugeri la calor. Per altra banda em fa por la tardor ja que el panorama del pais no vaticina una tardor tranquila.Espero que la sort no abandoni més a la nostra famíia amb la teva pèrdua i la del papa ja em pagat un preu prou alt. Petons i fins una altra estona.T'estimo

Montse

22-08-2012

Ahir al vespre van fer un reportatge de vaixells a la TV.Parlaven de com la crisi econòmica que patim fa que hi hagi un munt de barques en venda i que ningú compri,ja que els vaixells son cars de mantenir i quan les coses no van bé és el primer luxe del qual es desfà la gent. Em vaig possar a plorar pensant en la nostra pobra barqueta i en tot el que l'estimaven,ara esta en venda i ningú la compra.Mentre la vulguin al concesionari allà estara ,però si arriba el dia en que la donen per invendible la veritat es que no sabre que fer amb ella.Me la imagino colocada en un racó del patí o guardada en algun local on no em cobressin gaire de lloger.no se si cabria a la petita plaça de parking que tenim a casa.En fi alguna cosa faré ,a no ser que tu ara que ets un angelet facis alguna mena de milagre que li doni una sortida digna.La veritat es que està tot tant malament que fa por.Jo pateixo per tots elsd e la meva família que no tenen feina,pateixo per la meva mare que porta la pèrdua del meu pare com pot.Pateixo per totes les persones que estimo intentant protegirles tot el que puc i mes de qualsevol mal.pateixo per mi mateixa que no trobo sortida al mon i a la vida que em toca viure sense tu.Lluito per tal de mantenir viva la teva imatge,no vull que és desdibuixi amb el temps.Necessito parlar amb tu com si encara fossis al meu costat,so risc de que algu pensi que se m'ha fos alguna bombeta del cap. No em puc permetre ni el luxe de deprimir-me ja que això encara empitxoraria les cose i sé que res et retornarà al meu costat,i es aaquesta certesa el que fa que reportatges com el que t'he explicat em desencadenin unes llanteres amargues.Aquest cap de setmana pujaré a Palamós.esta la meva germana nuri,aprofitare per llevar-me aviat i baixar amb la Sira a la platja ja que a aquell parell sel's enganxen els llençols que dona gust. Et trobo tant a faltar,has deixat un forat terrible que res pot omplir.Solament el teu record em dona moments de pau i alora de llagrimes Sempre amb tu al pensament.................

Montse

16-08-2012

Estic despullant la margarida,pujo a Palamós,no pujo.Pujo o no pujo.Solament de pensar en la gentada m'arrugo del tot.Crec que em quedaré a casa descansant i disfrutant de la tranquilitat del poble.Mirare de fer alguna tasca de jardineria per tal que el jardí mostri l'esplendor que li pertoca i dijous aniré a treballar relaxada i no crispada per un dia agobiant a Palamos.A sobre es 15 d'agost,és a dir merde segur a les carreteres. Quines ganes de que acabi agost que tinc¡¡¡¡¡¡.Espero que la tardor porti feina a la meva família,tal i com estan les coses salut i feina és lúnic que demano. Et prometo que al septembre pujaré tots els caps de setmana a Palamós i aniré a passar el dia als nostres racons estimats. de cara a l'any proper no sé com ho faré però amor tal i com tu deies desde la sorra no s'hi pot estar aquests mesos.Recordo amb amor i ternura els dies que passavem amb la barqueta fondejats en qualsevol cala lluny de tot aquest merde.espero que algun dia encara que sigui sola pugui tornar a fer-ho.Per la gent serà una bojura ,el que no sabran és que tu navegues amb mi . Sigues molt aprop nostre i sipots parlar amb algú que entengui el que està pasant a la terra demana-li per nosaltres feina i salut. Fins aviat amor.

montse

14-08-2012

Hola amor.Aquest dissabte vaig baixar emprenyada de Palamos.No es pot donar un pas de la gentada que hi havia.La platja era una cosa ignominiosa de soroll i gent,posar la tovallola a la platja era practicament impossible.Total baig fugir el dissabte al mig dia i no penso tornar fins que arribi septembre. Realment el nostre paradís desapareix els mesos de juliol i agost sota una muntanya de gent que impossibilita qualsevol de les activitats que als dos en agraden tant.De cara a la renovació del lloguer no vull pas aquests dos mesos a veure que fem. Sóc a la feina avui m'hi estare tot el dia,esperem que agost sigui tranquil ja que el dia no ha començat gens bé.Et trobo a faltar més que l'aire que respiro. A les nits la Lluna i jo sortim a passejar.Anem molt per als jardinets que tant t'agradaven a tu per anar amb el Tró.En el silènci de la nit intento imaginar-vos al Tró i a tu caminant per uns jardins paralels al meu costat i corrent i sent molt feliços.També m'agrada imaginar-me al meu pare al teu costat.Jo seguixo cercant una pau que no trobo i un camí que segueixo sense veure.Solament sé que he de viure sense tu i no sé com fer-ho.Ajuda'm.

Montse

13-08-2012

Avui aniré a buscar les cendres del papa.Estic feta pols.Animicament no sé on soc i fisicament sort de les passejades nocturnes amb la lluna que m'estan fent un bé impensable.Recorrem juntes el poble,a la nit.Als carrers no hi ha ningú ja que tothom ha marxat de vacances.Caminant ,caminant sembla que les forces i l'esgotament han millorat,per tant m'ho he pres com una obligació i una medicina.Jo millorao de salut i la gosseta encantada. Solament espero que li feu molt costat al papa i que junts trobeu la forma de fer-me arribar una explicació de tot el que ens esta pasant. No pot ser que el premi a les bones persones siguin un tou de desgràcies. Estic també intentant arreclar una mica el pati.Tu ja saps que les flors i les plantes no es precissament el meu fort,però li he volgut donar un toc de color,ja t'explicare com va la cosa.També estic intentant arreclar el patí per tald e fer una mica de vida en ell,sobretot ara a les nits que fa tanta calor. Vius en el meu cor i en els meus pensaments.T'estimo més que mai i res dona consol a la teva pèrdua.vetlla per mi amor

montse

09-08-2012

Aquí estem de nou,tota la família al voltant del meu pare que agonitza al seu llit a casa seva voltat de tot l'amor possible ja que és lúnic que li podem donar. Dorm profundament.Sedat per la medicació pautada per tal que no sigui conscient de l'agònia en la que porta desde fa 48 hores. Quan el miro ja no veig al meu pare.Veig un cos esgotat de patir que vol marxar i no pot.Una part s'arrela a la poca vida que li queda,sense voler deixar-la marxar. A nosaltres ens toca patir l'agonia i reconfortar-nos en el pensament de que no sent ja res.A vegades el veig fent una respiracio superficial,un soroll mal identificat i m'asalta el dubte de si sent alguna cosa o no.Malauradament ningú torna d'un estat similar per dir-nos el que sentia i ens hem de conformar en que estem fent el correcte i el millor per a ell. Quan tot això passi em dedicaré a treballar tot el que pugui a l'agost per tal de guardar dies,i a la que a la feina sigui possible m'agafare al meyns una setmana per desapareixer i respirar a Palamós profundament un cop hagi passat la boeria de l'estiu. Ajuda'm a mb la teva sabidurai del bon metge que eres a fer el correcte i deixa que tot l'amor que sento cap al meu pare sigui la guia dels meus actes,i sobre tot sigues el meu angelet de la guarda més que mai.UN peto ben fort amor meu.

Montse

04-08-2012

Esic baldada,fa una calor insuportable,ahir al vespre vaig agafar a la Lluna a les 10 del vespre i vaig sortir al carrer a passejar,ja que abans no m'hi veia en cor per la calor. Vam suar la gota gorda,però vam caminar molt.Totes dues una gosseta i jo caminant per tot sant Quirze. La sensació d'invisivilitat va ser total.Quna vaig arribar a casa em vaig llençar a la piscina i crec que va ser el bany més agadable de tota la temporada.Sola nedant,amb aquella sensació revifant que dona l'aigua,mentre la Lluna que no és gaire aquatica corria amunt i avall de la piscina seguint les meves braçades. Vaig anar tard al llit,no podia dormir de cap de les maneres.Total,avui tinc unes tiretes a les cames impresionants i estic esgotada fisicament però feliç. Avui repetirem el mateix,i a veure si de cara a l'hivern ja hem recuperat una mica la forma física i llavors comencem a patejar tot l'Empordà a peu. Em trobo molt sola.Ja fa un any que vas marxar a contracor del meu costat i he acceptat la teva pèrdua però no aconsegueixo adaptar-me a viure sense tu. En fí,vaig dir que deixaria passar un any (això onclou agost) i al setembre ja veure que faig,però evidentment alguna cosa s'ha de fer.Per cert amor, si no passa res tornarem a ser avis.El Dani i la Mireia ja van per al nostre segon net.Al principi no em va agradar.Em fa por portar nens a aquest mon tant fastigos.Després m'ho vaig repensar millor i sort en tenim que no tothom veu la cosa tant negra com jo,sinò el mon s'acabaria. Avui quan plegui pujare a veure al meu pare i passare la tarde amb ell. Intentare pujar un sol dia a Palamos aquest cap de setmana,necessito coses de l'apartament i fer algunes compres.També intentare trobar un tros de platja on plantar la cadira sense que em trepitxen. Intentare fer tot el que vull i després acabare fent el que el destí vulgui. Pensa en mi allà on siguis.

Montse

02-08-2012

El meu pare ha empitxorat molt.La meva mare es desespera veien com la vida se li esmicola poc a poc sense poder fer res per retenir-la.Tots patim d'impotència esperant el que ja no pot trigar gaire en passar. Si us plau amor ajuda'l i fes alguna cosa si pots per que sigui amb tu el mes aviat possible.No es just el estat en el que es troba,ja no és vida.El seu temps a la terra s'ha acabat,es mereix una vida millor sense dolor ni malaltia.Ell no pot més i nosaltres tampoc. Fins quan durarà aquest infern? Mil petons amor allà on siguis

Montse

31-07-2012

Sóc a casa amb la gosseta i les nenes.Estic tan cansada que ja tinc ganes de tornar a tenir un horari i treballar,sort que aviat els meus germans ja tindran vacances i acabarem amb els problemes de canguros i similar.Jo intentare muntar dies i pujar entre setmana a palamos a veure si passa aviat aquest agost,marxa "la marabunta" i recupero el meu estimat emporda tal i com és.Ara no es pot anar enlloc.Ahir va ser un dia trist d'aquells en que tot és negre i sense futur,avui estic més esperançada en un futur.inc ganes de començar de nou les classes de piano i català.realment són les dues coses a les que penso centrar els meus esforços aquest any.M'agradaria fer alguna cosa relacionada amb la nautica però hauria de ser en dissabtes i a Palamós.A més a més pensar en pilotar una barca fa aflorar uns sentiments tant dolorosos que no sé si podria fer-ho.A sobre tenim el risc de que sigui igual de patosa que conduint el cotxe, i llavors ja n'hi ha per llogar-hi cadires.Solament que jo sé que tu series amb mi i m'ajudaries en les maniobres i tornariem a ser una parella perfecta de navegants. Bé no planifiquem tanta cosa i deixem que passin els dies amb tots els seus imprevistos.Llavors el destí ja decidirà com juga amb nosaltres i que ens deixa fer en realitat. El meu pare està tant malament que ja fa mal mirar-lo.,no és just gens just.Quna sigui al teu costat feu-vos molta companyia i vetlleu per els que encar som aqui baix lluïtant per la vida o per trobar-li algun sentit a la que tenim.

Montse

30-07-2012

Bon dia amor,aquí estem esgotan els últims dies de vacances amb la cura del meu pare i fent suport a la meva mare i per arrodonir de canguro de les nenes. Amor,estic espantada,al final han aconseguit espantar-me.La situació econòmica del país és un desastre total.Estem a punt de ser rescatats amb unes condicions draconianes i no seria res estrany que sortissim de l'euro.En fi amb 52 anys i l'index d'atur que no para de creixer em fa molta por quedar-me a l'atur.Al meu germa al Dani i a l'eloi les coses no els hi van gaire bé ja que tenen la feina penjant d'un fil,a sobre a la Rosa el mateix no li renoven el contracte a final d'any.Sobre tot dona'ns sort amb les feines i que no ens manqui la salut ja no demano res més que sobreviure amb dignitat a la situació catastròfica que tenim i que segons tots els indicis solament podem esperar que empitxori. Acaba un altre mes de juliol desastros.No he pogut disfrutar Palamos i a sobre he patit una gentada a tot arreu que feia que la platja fos de tot meyns un lloc on descansar. Procurare aquest mes d'agost fer dies de mes si pc i després que mel's donguin en festa per poder muntar-me ni que sigui uns dies per descansar de veritat al nostre estimat racó i disfrutar del silenci de les platges i passejar sense gent ni calor pels nostres racons màgics.Aquest estiu he comprovat una cosa molt dolorosa Palamos no tornara a ser el que era ja que tu no hi ets.No puc ressucitar sensacions i felicitat si manca el mes important que ets tu .Solament puc evocar records,però dels records no és pot viure.He de construir un nou demà i amor no sé encara ni per on començar. Si em toques laloteria si sabria que fer i on invertir en una nova vida.Potser no sortiria bé però intentaria muntar el meu negoci propi al costat teu i a partir d'allà començar de nou amb il.lusió i ganes. De moment continuare amb la vida actual que és la que tu ja coneixes,treball,família i poca cosa més intentar seriosament prendre'm els estudis amb més ganes i acabar els projectes que tinc començats com sigui. Dona'm forces amor,dona'm forces i no deixix que la por i l'apatia s'apoderin de mi.He de ser més forta que mai i lluïtar com una lleona com mai. MOlts petons i fins una altra estona. Per cert un cop passi l'estiu anirem a veure el desastre dels incendis de l'alt empordà.Vaig parlar amb la Lupe i el miquel i es veu que ho han passat fatal amb el foc a les portes de la casa de l'Agullana.En fi ja visitarem el desastre mes endavant ara no vull deprimir-me amb una imatge dantesca dels boscos estimats calcinats.Mil petons de la teva dona....................

Montse

27-07-2012

Hola amor,de nou t'escric quatre lletres desde la terra.Se que aquests ùltims ies no he escrit res,però tu jo sempre estem junts i no fa falta escriuree cada dia.Aquestes frases que només tenen sentit per a mi i per a tu les escric el dia que tinc molt mal o simplememt avui que en tinc ganes i temps.Soc a casa dels meus pares.El papa va de mal en pitxor.Ahir vaig anar a veure a l'oncoleg ja li han donat l'alta definitivament i queda en mans del Pades en espera de que sigui al teu costat.Se que junts vetllareu per tots nosaltres,ajuda'l quan aribi i si pot ser i ten's algun contacte parla amb Déu o amb l'essència que domina l'univers i el mon per tal de que no trigui gaire en ser al teu costat,ja que el que te en aquests moments no es vida .Del meu pare ja no en queda res,un cos consumit per la malaltia que s'apaga cada dia una mica més davant de la impotència de tots el que l'estimem que no podem fer res. Parlem de coses mes alegres.Al mig dia quan marxi de Vacarisses a casa amb el parell de petardes,procurare anar fent petites coses que encara tinc pendents,ja que a l'agost em toca treballar i tot sera tancat.El país està fet una merda i ho dic així de clar una merda amb totes les lletres,ja veure'm com acabem tots plegats. Vetlla molt per tots plegats i dona'm forces,sobre tot forces per seguir luïtant per protegir-los a tots. T'estimo amb tot el meu cor,rep un fort petó allà on siguis de la teva vídua invisible que no t'oblida

Montse

25-07-2012

Segueixo muntada en el meu Dragon Khan" particular.Uns dies la moral a dalt de tot i altres dies m'arrossego com un llimac.Soc a casa dels meus pares veient com el meu estimat pare esgota dia a dia la poca vida que ja li queda i lùnic que podem fer és fer-li costat i donar-li molt d'amor.Aprofitare per fer quatre encarrecs a Terrassa i aniré a partir de les cinc que ja són les botigues obertes i a veure si de pas puc veure al meu fill i al meu net que aviat no sabré la cara que fan. El diumenge de nou a Palamos amb les nenes peo ja serà l'última setmana de vacances a l'agost em toca currar.Intentaré fer algun canvi per mirar de fer algun dia festa entre setmana per pujar ja que a l'agost allò és un manicomi digui la crisi el que digui està de gom a gom.M'estic plantejant seriosament la possibilitat de llogar solament a l'hivern i deixar de pujar la temporada d'estiu,ja que amb tanta gent la veritat es que m'agobio molt.En fi ja veure'm que faig no m'agrada fer plans a tants dies vista després passa el que passa i tot a regar. He de procurar caminar més a veure si la Lluna m'ajuda,ja que la calor tant sufocant que fa no ajuda gens.Mentrestant seguire amb els meus pensaments i les meves neures,uns dies millor altres pitxor i anra passant com puguem el meu calvari personal i el familair que ens espera. El teu record m'omple de llàgrimes i a la vegada són aquestes llàgrimes les que m'omplen de força per poder continuar.Sento com si entre el dolor ila força hi hagués una retroalimentació que fa que la meva vida no pugui rutlar sense les dues coses.Amor meu està ent de nou un més de juliol nefast i marcat de nou per la malaltia.Odio el més de juliol . Les barques al Port em fan plorar,no puc baixar a veure elnostre antic amarre ja que el dolor m'ensorra. Se que he de començar una vida de nou però segueixo sense fer-ho.Estic sobrevisquen amb l'antiga que sense tu no té cap sentit. Esperem que en algun lloc d'aquesta foscor hi hagi una llumeta un far que il.lumini a aquesta vidua invisible el camí a segui per arribar a u port segur,on amarrar el vaixell de la meva vida ,i començar de nou,Solament necessito d'equipatge el teu record que sempre m'acompanya. Mil petons i fins dintre d'una estona

Montse

21-07-2012

Avui fa un any.Un any fatídic en que ja no vas poder lluitar més i la mort et va apartar del meu costat.Avui amb les nenes hem anat a sopar alguna cosa al petit bar,realment la qualitat d'aquests llocs baixa en picat els mesos turistics i més val no intentar fer extres en aquestes dades ja tenim la resta de l'any per disfrutar-los. Al sortir de sopar m'he posat a plorar d'impotencia i desesperació.les dues petites no sabien com consolar-me i jo no parava de demanar-les perdo per l'espectacle tant llastimos de la seva tieta plorarant.Ja fa un any i segueixo igual trobant-te a faltar amb desesperació i sense cap mena de resignació.Al final hem comprat dues roses a un paquistanes o similar moreno,i hem anat a la platja i les hem donat al mar per tal que te les faci arribar. Estic destrossada,tant a nivell fisic com psiquic.La vida es una broma estupida i sense sentit.Treballar,patir i lúnic imporant que erets tu m'es arrebatat sense cap mena de pietat ni explicació. Estic farta d'esperar una resposta que mai arribara,solament desitjo estar al teu costat i tornar a disfrutar de la teva companyia i justament això es totalemnt impossible. Amor meu ajuda'm allà on siguis ajuda'm a continuar vivint sense tu

Montse

18-07-2012

Em trobo una mica cansada,i això fa que la paciència que he de tenir amb les nenes no sigui "molt abundant".Ara estan fent els deures d'estiu i despres anirem a comprar una mica,dinar aviat i a la platja a veure si alla amb el soroll de les onades em millora una mica la mala lluna que arrossego,elles no en tenen cap culpa de res. espero que les forces m'acompanyin la resta de "vacances"i afrontar un agost dur i difícil.El meu pare segueix igual,ara ha començat amb dolor a l'altra cama,suposm que es una altra metàstasi que ha començat a apretar.Se li ha modificat la pauta de mòrfics i a veure si anem trampejant la situació el millor possible fins que tot acabi. La veritat es que el cor el tinc alla al seu costat i el desanim no em permet gaudir de cap mena de sensació de vacances.Els caps de setmana quan el veig,ja no veig al meu pare,solament veig un cos que lluita per no apagar-se definitivament.El meu pare ja fa dies que no habita aquell cos deteriorat i cansat. Et deixo amor vaig ha acabar de preparar coses per poder baixar aviat a la platja espero que el contacte amb l'aigua i la sorra em reporti el record al teu costat i per un moment sembli que res espantos ens ha passat. Segueixo sense saber que he de fer.Organitzo la meva vida al voltant de la família,estudis i feina,però això no és vida ni ompla res del que sentia al teu costat.No sé quin camí prendre ,segueixo esperant un senyal teu que em retorni l'esperança

Montse

17-07-2012

ja som a l'apartament,avui hem estat poca estona a la platja.El dia no acompanyava i tenia uns "veins de sorra" tan impresentables que hem plegat veles i hem tornat a casa.Ara estic fent estona per arreclar-me i recollir una mica,llavors agafare a la lluna i cap a casa,així demà m'aixecare aviat i pujare a donar un cop de mà a la meva mare i a veure al meu pare.Si tot segueix igual dilluns despres de la visita al reumatoleg tornaré a agafar gosseta i nenes i tornaré a pujar,a veure si podem acabar de passar els dies de vacances que queden amb tranquil.litat. Al final no vaig a l'examen de demà no he estudiat gens i no val la pena sacrificar un dia que puc ser amb el meu pare.A finals de setembre ja fare la segona convocatoria i llestos,total no va de dos mesos. Espero solventar tots els tramits pendents el proper dilluns i ja quedar-me neta per la resta del mes de juliol. Avui fa un mar que fa por,seria impossible sortir amb la nostra barqueta a navegar.Avui hagués estat un ida de fer excursions i descobrir racons de l'Emporda.et recordo amb intensitat i dolor,un dolor punyent que torna una vegada darrera l'altra cada cop que la realitat em recorda que ja no et tinc al meu costat.La teva fotografia m'acompanya a la tauleta de nit i a la cuina,tota la casa porta l'emprenta de tots els feliços dies que vam passar junts aqui.T'enyoro i t'estimo més que mai.Realment la pèrdua de l'amor quan es produeix per la mort deixa unes seqúeles tan extremes i doloroses que crec que mai es superen simplement aprens a viure amb aquesta pèrdua i prou. Fins aviat amor meu,sempre amb mi...............

montse

13-07-2012

Ja fa uns dies que sóc a Palamós amb la gosseta i les nostres nebodes.De dilluns a divendres platja,mar,sol i caminades amb les nenes i la lluna. Els divendres quan arriben els seus pares,jo baixo a casa dels meus pares a cuidar al meu pare,que segueix la seva batalla perduda contra el cancer. Està enllitat i una nafra per decúbit ha començat la seva tasca ignominiosa al sacre.No està gaire llúcid,això fa sospitar metastàsi cerebrals.Està a casa seva cuidat i estimat per la seva família que l'únic que espera és que la cosa acabi aviat i sense patiments.Amb ell contemplo per segona vegada la invisibilitat del cancer.A la que s'ha sabut la notícia ens hem quedat de nou sols.La gent té pànic de contemplar a l'amic o familiar malalt.Es com si no veient-lo no existis.Realment neguem la mort les vegades que facin falta,ja que no l'acceptem ni volem acceptar per una remota casualitat que algun dia ens pugui tocar a nosaltres. Jo encara tinc massa recent la teva pèrdua,per això no m'extranya gens que el procés es repeteixi de nou amb el meu pare.La solitut envolta la casa familiar i el silenci només el trenquem la família que li fem front a la mort de la unica forma que sabem fer-ho:estimant i cuidant amb amor infinit a qui està apunt de marxar. No sé el temps que pot resistir així.El meu pare es una persona forta,tu ja el coneixes,plantarà cara a tot el que faci falta,i això que no hi és tot ,ja que les meastàsi fan que les seves facultats siguin totalment alterades. Tot segueix igual que l'última vegada que et vaig escriure.Jo seguixo més invisible i més sola que mai,sort de les nenes i la lluna sinò ja fa dies que no se pas que hauria fet.Intento disfrutar de Palamos,però l'únic que trec son records teus que ja no tornaran mai mes i això fa que no pugui imaginar un futur on agafar-me per començar de nou.Potser és que ja no tinc cap futur i nomes resta que els anys passin intentant treure forçes de la familia la feina i les aficions que encara tinc.segueixo ferma en la idea de no fer res fins passat l'estiu,solament enfocar els estudis per al proper curs,ja que necessito tenir el cap ocupat en coses que m'omplin. Et deixo,vaig a intentar estudiar una mica,no en tinc gens de ganes però ho he de fer. Et prometo que a partir de demà començare unpla d'atac per aprimar-me una mica i cuidar-me de nou,tal i com a tu t'agradava ja que ultimament m'he deixat massa i se de sobres que això no es gens bó ni m'ajudara gens a superar la teva mort.Crec que no la superare mai,solament tinc l'esperança d'adaptar-me i que no faci tant mal. Molts petons i bona nit amor meu.

Montse

07-07-2012

Seguim pujats en una voragine a la que realment costa veure-li sortida.Tot són preocupacions,la gent està desmoralitzada i pasant-t'ho molt malament per la crisi.A casa tots anem fent el que podem.Toca sobreviure i ajudar-nos els uns als altres fins que tot passi.El que més costa es recobrar l'esperança en un futur proper quan per la Tv i per tots els mitjans de comunicació no paren d'espantar-nos continuament. Si fóssis viu "fliparies" com diuen els nanos d'avui.Tu que eres un metge de prestigi implicat amb la teva professió,te'n faries creus de tot el que està passant amb la sanitat.A mi en tocarà viure aquesta etapa sola,acompanyada d'una gosseta amb la que veure tots els esdeveniments sense tu.Solament espero que per tu no sigui invisible,sentir-te al meu costat i quan les coses no vagin bé poder recolzar-me en la teva força que sut del teu record que no m'abandona mai. Avui vaig a sopar amb tot un munt d'antics companys(molts coneguts teus),em preguntaran per tu,altres esquivaran la meva presència per tal d'evitar els records de la teva mort.Segurament em tornare a sentir una vidua invisible i solitaria.I vaig en honor de la amiga i companya que es jubila,no pas per una il.lusió especial per sortir del meu cau. El cap de setmana el apssaré amb el meu pare.El cancer l'està consumint,ja apenes queda res de l'home formidable que va ser.A vegades desitjo que siguia vit amb tu i el tró,per altra banda em sento com un monstre de desitjar la seva mort,però trobo ignominios e injust la merda de vida terminal que li queda,i epnsar que lùnic que reta es que cada dia que passi sigui pitxor,em pot i em desborda. Estic tranquil.la per que sé que tu li faras costat i si pots fer alguna cosa per ell et demano que no pateixi gens. Et deixo vull acabar tot el que tinc pendent per no arribar tard al sopar,al meyns podre triar el lloc on seure i fer que la nit sigui mes suportable,ja que segons quins companysd e taula pot ser epr plegar

montse

28-06-2012

Estic fins al gorro de tot.A la feina la situació és insostenible,i estem sotmesos a una pressió desde tots els nivells extraordinaria.Estic cansada ja tinc ganes de que la cosa peti per on sigui.El nivell d'estres que patim no pot ser sà de cap de les maneres.Encara no m'he refet de la teva mort,m'enfronto a la propera pèrdua del meu pare i a sobre he d'aguantar a l'empresa unes situacions sense cap i sense peus que no tenen cap explicació. Jo l'ùnic que vull és treballar,disfrutar amb la meva feina i viure tranquil.la.Em sembla que no és demanr pas massa crec jo. Be aviat vacances ,espero que el mes de juliol sigui tranquil i que el meu pare no empitxori.Intentare pujar a Palamos amb les nenes i si cal ja anire baixant alguna vegada,despres a l'agost ja em quedare jo de guardia mentre els meus germans intentes escapulir-se alguns dies. Em fa por la meva mare que no vol deixar al meu pare ni un sol segon.Estaran junt fins al final tal i com vam estar tu i jo,sempre juntets encara que fos per estar a l'hospital. He de parlar amb el meu germa,no sé si pujar a passar la verbena a Palamos amb ell o quedar-me a casa nostra sola i tranquil.la amb la lluna.Al final sera u decisió que prendre sola a ultim moment. Espero que una espurna de sort i una senyal teva alumbrin la foscor en la que em trobo en aquests moments. Et deixo amor ,vaig a dinar amb una amiga(de els poques que tinc)desde la teva mort la solitud es la meva eterna companyia.Nosaltres que creiem tenir moltsd amics,donç bé era mentida.la teva malaltia els va espantar a tots i ara crec que la meva presència els incomoda i els recorda encara més la teva mort. La gent no vol parlar de la mort ni en la seva existència per tant esborra tot allò que els hi pot recordar que ells poden ser els proxims,per això m'han esborrat a mi de la seva vida,així borrant el teu record. M'es igual ara ja ho tinc assumit.El que si tinc clar que a tu ningu et borrara mai del meu cor

montse

22-06-2012

Crec que tinc una mena de màgia especial per cridar al mal temps,sembla que ultimament els astres m'han otorat "el privilegi" de complicar-me la vida a pesar de que jo faig tot el que puc per simplificar-la.Crec que ja ha arribat l'hora de plegar de moltes tasques que ja ni tinc ganes d'assumir ni compensen en cap aspecte tot el malestar que generen.Ja prou tenim la vida complicada per a sobre que a la feina les circumstàncies econòmiques actuals obliguen a prender decissions impopulars que afecten a companys.Alguns ho entenen però altres es transformen en els teus enemics sense tenir-ne cap culpa.En fi serà hora de tornar com pugui a fer la feina que feia abans i viure una mica més tranquil.la. Segueixo esperant un senyal,una llumeta una espurna que seguir.se clar que vull fer ,però amor no sé trobar el camí per fer-ho. El divendres revetlla de Sant Joan,serà una altra nit trista,tant que ens agradava a tots dos.La bruixa que porto amagada dintre fara tota mena de rituals per allunyar la mala sort i donar la benvinguda al solstici d'estiu,tal i com ho feien els druides a l'antigüetat.Espero de pas conjurar el teu esperit per tal que una nit màgica com la del 23 on la barrera que separa els nostres mons es mes fina pugui sentir-te molt més aprop meu. Segueixo esperant que els astres o algú em doni unes explicacions que sé no existeixen enlloc.La mort es la mort i no enten de sentiments ni raons del cor. He de seguir el meu periple per la vida,un camí llarg sense tu,pero sempre amb el teu arecord i el nostre amor a la motxilla.

Montse

18-06-2012

Avui el dia promet.Ultimament amb la situació extrema que viu el pais estem tots una mica dels nervis i molt estressats.tots tenim por de perdre la feina,i els que ja tenim certa edat pànic.l'atur amb més de 50 anys es visualitza com una sentència no reversible que té espantat a tothom. Jo en prou feines suro en mig de tota aquesta angunia.la situació estremadament delicada del meu pare fa que no tingui gaire temps de res. Intentare pujar a Palamos amb la "lluna" i relaxar-me una mica.he d'agafar forces d'allà on sigui. Petons amor ,molts petons

montse

15-06-2012

Hola amor,estic fatal perdona wue no escrigui gaire però em trobo cansada,molt cansada i tot just faig l'imprescindible per surar i no enfonsar-me. Dissabte vaig anar a la gossera i he adoptat una gosseta preciosa .Les nenes li han possat el nom de Lluna i espero que acompanyi totes les hores de soletat que omplen la meva vida. Ens estem adaptant la una a l'altra.Es un animal fantàstic,crec que t'agradaria molt. Dissabte vaig anar a portar al Tró a la cala on tu reposes.Em va embargar una tristor terrible.no podia parar de plorar i alora estava relaxada i tranquil.la.Crec que hi he d'anar més sovint a pesar de tots els inconvenients que té el camí a l'estiu. Et deixo amor,però solament de paraula.segueixo esperant una llum ,un senyal que il.lumini la foscor tant terrible en la qual camino.Intenta encendrela per saber quin camí he de seguir.

Montse

12-06-2012

Seguim solets a la red ja que ningú deixa cap nota ni cap opinió.Això només pot significar dues coses a-això no s'ho miren ni les rates b-si algú s'ho mira deu pensar que estic com un acabra i més val no escriure res. bé la qüestió és que a mi si m'agrada escriure a la teva esquel.la tots els pensaments que tinc i tot l'amor que et tincv,intacte com el primer dia que et vaig conéixer.Estic fent recerques per internet i ja he trobat fotos de la nostra estimada barca amarrada al port de Palamós,també he trobat una teva quan feies hemodinamica a l'hospital.Les carregare en un llapis de memòria i les faré ampliar per tal que en fagin companyia quan soc soleta a casa. La barca està en venda,però ningú la vol. En part això no em desagrada ja que molt molt al fons del meu interior tinc l'esperança de poder recuperarla i fer-la servir de nou.El que no em sap gens de greu és no tenir ja l'amarre.Siguem francs amor,era un pou de gastos molt difícil de mantenir i més amb els temps que corren avui en dia. Sommiu en la casa dels meus somnis,encara està a la venda a internet però en demanen un amorterada inassumible.Sommiu en viure e ella i demanar permís per enir la barca fondejada a l'estiu.Possar un petit negoci de restauració per matenir la casa,ipoder estar cada dia prop teu en els nostres estimats racons.El fet de no vendre la barca fa que aquest somni és mantingui i fins ara sommiar és gratis i amortigua el dolor punyent de no tenir-te al meu costat. Dona'm forces i no facis que perdi l'esperança i els somnis ja que són la única cosa que em queda desde que ja no et tinc al meu costat.Aquesta vidua invisible,més invisible que mai no pot ensorrar-se,solament em puc permetre les llàgrimes i la soletat.T'estimo

Montse

05-06-2012

El meu pare ha passsat el cap de setmana a casa nostra.Al final avui després de dinar amb l'ajuda de tota l afamilia ha marxat a casa seva.Els avis volen estar a casa seva,sobretot quan es troben malament.també així millorara la qualitat de vida de la meva mare que està feta pols per tota la situació.Si veiem que necessita ajuda buscarem algú que vagi a casa a donar un cop de mà i a partir d'avui improvisarem el dia a dia i prou. Està xafat,cansat,adolorit.Espero que el fet de veure`s a casa faci que és trobi millor.Vaig ha arreclar una mica la casa i preparar-me per demà.desitjo amb tota la meva ànima pujar a Palamós el proper cap de setmana com sigui.

Montse

03-06-2012

Hola vida,que no escrigui no vol dir que no siguis present cada minut de la meva vida.El mon està cap girat,tot canvia a una velocitat de vèrtig i de vegades tinc la sensació que jo no vaig a la velocitat dels canvis.A sobre no et tinc al meu costat per compartir idees,pors,engoixes il.lusions...en fí tot el que sempre haviem compartit junts.Ara quan arribo a casa la soletat em cau al damunt com una llosa. Bé això canviara aviat ,al meyns una temporada.Divendres si no passa res li donen l'alta al meu pare.Ell el cancer i totes les seves metàstasi vindràn a viure a casa nostra.per fer la radioteràpia al general de Catalunya anirà millor des d'aquí molt més aprop.A mes està molt tou i aqui a casa nostra ho te tot a peu plà. Espero que pugui tornar a casa seva en un temps prudèncial no per a mi sinò per a ell.Espero tamé cuidar-lo i que se senti recolzat i estimat fins l'ùltim dia. Tornaré a cuidar,tornaré a reviure tot el que vaig passar amb tu.Solament espero que el destí sigui benevolent i no el faci patir .una persona tant bona i noble ha de poder partir d'aquest mon amb dignitat i molt d'amor. Últimament torno a sentir-te al meu costat ia això em dona forces.Amor meu no em deixis mai

Montse

30-05-2012

Hola amor,el país va e mal en pitxor,i jo solament penso en una cala solitària de l'empordà,escoltar les onades i perdrem en plors entre les onades i el teu record. Solament tinc un pensamnet en el cap i es la casa dels nostres somnis en la cala sommiada,Obrir un petit bar amb molta personalitat i molt de glamour(a mi m'en sobra).Fer del lloc un monument al nostre amor perquè tothom sapigués tot el que ens vam estimar,Fer créixer el "Racó del Pirata" i fer-lo un lloc emblemàtic no un bar qualsevol.Un lloc d'acollida amb la porta oberta.Un lloc per parlar i plorar al voltant d'un bon àpat i una copa de vi de l'Empordà.Sèria màgic.Buscaria una campana antiga de vaillell i sonaria cada cop que un fidel client o una bona persona creues la nostra porta.Faria un petit museu amb totes les nostres estimades coses per tal que tot el mon recordes el teu nom i tot el bé que vas fer.potser i tot algún malalt agraït vindria a parlar-me de tu.Vull una nova vida on escoltar,estimar i fer suport a les persones sigui la meva finalitat. Som masses éssers humans pasant-ho malament sols i necessitem un lloc on trobar-nos. Només fan falta uns maleïts diners que no tinc Algú té 5 milions d'euros i no sap que fer amb ells? Jo tinc la resposta multiplicada per 20 en foema de felicitat.

Montse

23-05-2012

Avui simplement faig una crida d'auxili al no res.Realment estic sola en mig del no res?Ningú recorda els morts?Com pot ser que algú que va fer tant bé a tanta gent no mereixi ni una espelma de record?Això em fa cada cop plantejar-me més coses.Realment la vida d'un difunt només continua en la memòria dels vius,i tu amor meu vius en la meva memòria i prou. cada cop ho tinc més clar.He de reinventar-me de nou i començar de zero,ja que la forma de vida actual no va amb mi.Ara sense tu,la vida ha de prendre un altre format,no sé quin però l'actual ja no serveix per envellir sola.

Montse

22-05-2012

Hola vida meva,seguim ingressats.Encara no saben si primer operarem el cap de femur i després radioteràpia o viceversa.ja em faig a la idea de que el meu pare haurà de venir a viure a casa nostra ja que és la única que està adaptada a les seves necessitats.Tornaré a fer de cuidadora,igual que ho vaig fer amb tu.La veritat és que no m'importa gens,cuidar a un ser que estimo tant com ell no és una obligació ainò una necessitat.Seré feliç de fer-lo feliç mentre sigui viu.Tornaré a ser la seva nena petita que l'idolatraba com un Déu. Estic cansada de perdre totes les persones que són importants per mi.Primer la meva àvia,després el pobre Cristobal,seguidament la meva tieta,després tu,ia ara el meu pare.Suposo que la vellesa és això anar perdent a tothom fins que al final només desitges desapareixer per retrobar-te amb ells.Solament penso en una cala entre pins,amb el soroll de les onades i tots els nostres records i tot el nostre amor condensat en ella.Adormiscar-me al sol i sommiar...sommiar amb tu ,en uns temps de goig que ja no tornaran i que porten el teu nom gravat en la meva pell.Solament tu i jo sabem tot el que ens vam estimar i tot el que hem perdut. El que no podrà ni tota la eternitat plegada ,és que els meus llavis deixin de pronunciar el teu nom i res ni totes les foeces de la terra podran aconseguir que deixi d'estimar-te mai.

Montse

21-05-2012

Metàstasi òssies,metastàsi hepatiques,metàstasi pulmonars,metastàsi,metàstasi..........La fatídica paraula ressona al meu cap,sense pietat,descarnada,reclamant tota l'atenció que el seu poderós nom reclama.Li he començat a dir a tota la família.Qui em fa més por e és el meu fill Dani.Quan em vaig separar del seu pare ,apenes tenia dos anys.El seu avi va ser pare,avi,mestre,exemple,company,amic. Evidentment,és alguna cosa més que l'avi.A més a més torna a estar a l'atur i això fà que nos es trovi bé amb ell mateix. Amor meu la gent ho està passant molt malament,a la nostra família el Dani i l'Eloi estan a l'atur.Al meu germà Miquel les coses no li van gens bé i crec que ben aviat Hauré d'ajudar-lo.Crec que si això va per llarg haurem de fer una pensada amb seny i juntar-nos tots en una casa,així pagarem molt meyns de gastos i això ens permetra capejar el temporal molt millor.Penso plantejar-ho al meu germà i a qui calgui.no deixaré que la nostra família pateixi.farem pinya de tribu i ens en sortirem. Ahir es va casar la meva germana Nuri,després d'once anys de convivència amb l'eloi i la seva filla Sira present.La nostra Sira la teva petita nineta dels teus ulls,semblava una princesa de conte.Anava radiant amb un traje blanc estil ibicens i una trena amb les mateixes flors que la seva mare.Em va tocar parlar(per variar) i crec que ho vaig fer prou bé.Et vaig recordar en el meu discurs,sempre estas present en la meva vida i volia que tothom ho sapigués.El Jordi i la Vanessa van ser amb nosaltres.Forman part de la família Bové,els estimem i els necessitem per tot,per compartir els bons i els mals moments,ja són part de la nostra pell i sempre serem al seu costat per qualsevol cosa que necessitin.no has de patir pel Jordi,té al seu costat una dona meravellosa i una mare que l'adora i de postres em té a mi per al que calgui. Parlant de tot i alora de res,em de trobar una manera de comunicar-nos.Tinc la sensacio de que a vegades et perdo i no sé on ets.Tot de cop i volta et torno a notar al meu costat.Llavors respiro tranquil.la i ja no estic espantada. Demà hi ha un dinar/berenar de tots els companys de treball.M'agradaria anar al mercat de diumenge i llavors anar-hi una estona a fer acte de presència.ja veure'm que faig al final.Suposo que el que em vingui de gust i ja està.Et deixo amor meu però solament de paraula seras al meu costat tota la nit demà i sempre.

montse

19-05-2012

Dema em donaran els resultats del meu pare.vaig preparada per el pitxor. Ës que no he patit i plorat ja prou?.Es veu que no.Si desde allà on ets pots enviar-nos una mica de sort compto amb tu.Al meyns que li puguin treure el dolor i tenir una vida digna el temps que li quedi. Tu ja vas patir tot el dolor imaginable.

montse

18-05-2012

Ja ,m'acaba de trucar un familiar que en aquests moments és amb el meu pare que li van a fer una gammagrafia òssia. El pobre home està espantat del tot.Ell només vol sortir de l'hospital i anar a casa ,al seu hort i a la seva sencilla vida. Espero que el cancer aquesta vegada sigui més benevol del que va estar amb tu.Com a mínim li demano qualitat de vida i respecte per la dignitat humana. Ja veure'm com e sortirem de tot això,espero que no sigui escaldats una altra vegada.Encara no hem superat la teva desaparició i ens enfrontem a la desaparició del meu pare.La veritat jo no estic gens preparada perquè em prenguin tantes coses importants de cop. Et deixo amor,vaig a veure si adelanto la feina i puc anar aviat a l'hospital a fer-li companyia.Mua,Mua,Mua ..................

Montse

16-05-2012

Hola amor,allà on siguis espero que algú et pugui donar les respostes que jo no trobo aquí.primer la teva absurda mort,abans d'hora,deixant-me a mi en mig de tota aquesta vida sense sentit.fa quatre dies el pobre Tró,que ja sé que era vellet i tota la retaila de que només era un gos,però va ser el nostre gos i ara és a sobre de la taula al costat de la teva fotogràfia,dintre d'una urna,pendent de dur-lo al teu costat.Així podreu passejar junts per els racons de la nostra vida. el que ja em costa més d'entendre és que ara la eternitat encara no en tingui prou i em reclami la vida del meu pare. No li he donat ja prou? No he pagat un tribut a la mort prou alt? Per què?,per què? solament em faig aquesta pregunta mentre des de el sofà de casa no puc dormir mentre el meu pare està ingressat a l'hospital pendent de comfirmar un diagnòstic infaust. Per això et demano que facis la pregunta a qui sigui d'allà d'alt a veure si a tu et donen la resposta que jo no trobo aquí baix.Se que tornen dies dificils i encar no he parat de plorar per tu. Ara més que mai dona'm forces i no deixis que m'ensorri ara que tothom em necessita tant.Sigues sempre al meu costa i dona'm la saviessa i la serenitat per acceptar aquestes normes imposades que no puc entendre, Fins sempre amor.....................

montse

15-05-2012

Bona nit amor,t'escric espantada,el meu pare no es troba bé del genoll,però el que fa més por és que segons expliquen els de casa la memòria li falla molt. no vull pensar en que ens pases igual que a la teva mare.No és just que una gent que van treballar com a ases,que van passar una postguerra espantosa,que han lluitat tota la vida,al final una malaltia com l'Alzehimer els hi arruïni la vida.Espero que tot sigui a conseqüència de no sortir de casa per culpa del genoll i que si li podem arreclar el cap se li espavili. Bé em toca de nou posar-me les piles i vellugar-me per solucionar un problema de salut. Volia pujar a Palamós però haure d'anar a casa i agafar les rendes del problema. Anar a l'hospital em produeix un nuc i una tristor molt profunda.Tot són records lligats a la teva malaltia.vam estar ingressats a totes les plantes i ens va conèixer hasta la monyos,però crec que vam deixar un bon record,al meyns vam procurar pagar amb educació i agraïments totes les cures que vam rebre de tothom. Canviant de tema,aprofitaré el cap de setmana per arreclar el jardí i veure al Jan ja que apenes veg al nostre net.Vaig tan atabalada que el poc temps que tinc el dedico a descansar i esperar que arribin les tan ansiades vacances. et trobo a faltar tant.La tristor és la tònica dels meus dies i la manca de la teva presència el rellotge que marca les hores d'uns dies que ja no tenen cap mena de sentit ni il.lusió ja tinc hora per anar a fer la declaració de renda,la teva i la meva,pagarsa hasta mort.El país és una ruïna total,vivim en una crisi que no té un final proper ,tothom està espantat i jo perquè negar-ho també. Necessito sentir-te al meu costat i que tot el teu amor m'arribi d'alguna manera.Confio que amb l'ajuda del sol,la lluna,el vent,els arbres i totes les eines que trobis em faras arribar tota la força que necessito per continuar exixtint en un mon sense tu. Ara et deixo,navegare una mica per aquesta desconeguda red anomenada internet i intentare trobar coses interesants de la nostra estimada Costa brava i de totes aquelles coses que puguin aportar un xic d'il.lusió a la meva vida. Vetlla per tots nosaltres i cuidans desde la mort igual que ens vas cuidar en vida. T'estimo molt amor,bona nit.......................

montse

11-05-2012

He passat uns dies ensopida,sense cap mena de ganes d'escriure res,tot està tan enrarit i fa tant fàstic,que envejo les coses més sencilles.Envejo poder contemplar cada dia el mar i que el sol escalfi la meva pell i doni caliu a la meva malmesa ànima.Envejo una bona tertulia ,amb uns quants amics,desgranant punts de vista diferents i enriquint-nos mutuament. Em fan enveja les parelles de certa edat,que passejan vora la mar agafades de la mà.Envejo les petites barques que bordejan les nostres estimades cales i que donen refugi a parelles enamorades que deixan passar el dia acaronades per les onades................ Aviat farà un any i tot segueix iagual que el primer dia que em vas deixar.El mateix mal,les mateixes llàgrimes,la mateixa ràbia i impotència del juliol passat. Encara no sé quina mena d'absurd sentit de supervivència em fa continuar......bé he començat de nou ha estudiar el nivell d de català,potser no aprovi l'exàmen del dia 2 de juny ja que apenes he estudiat res,però al menys ja he recuperat de nou el ritme,i el que és méss important he trobat un lloc que s'adapta a les meves necessitats,aquí en el mateix poble i que evita tot l'absurd d'anar a fer classes a la quinta forca cosa que hem provoca un gran estres i malestar,i que evidentment no són els millors estímuls per aprovar res. la sort,és que si no aprovo ja estare encarrilada per seguir al septembre i afrontar la propera convocatòria amb calma i garanties. Quan arribi setembre no vull cometre tots els errors d'aquest any.estudiar una sola cosa i seguir amb el piano com sigui,i res més. bé ja he parlat una estona amb tu,com pots comprovar la meva vida és bastant trista i avorrida sense tu,i segueixo més sola que mai,això potser és el que fà més mal de tot.He de mirar activitats a fer en cap de setmana a Palamós ja que si vull encarrilar la meva vida cap a la costa brava es allà on he de trobar gent afí als meus gustos. Demà veure que faig si pujo o no tot depén de diverses coses pendents. des d'allà on siguis amor meu no em deixis mai......

montse

10-05-2012

Avui ha vingut el teu fill ha dinar.M'agrada estar amb ell,escoltar-lo,parlar del mon,de la crisis de l'univers.es una persona amb una vida interior molt rica i te les idees molt clares,potser massa clares i tot,s'ha de deixar una part de la vida a la improvitsació i a l'atzar sinò tot`pot ser massa planificat.Amb la Vanessa el veig feliç i content i crec que això es el més important de tot,ja que la felicitat no té preu.S'ha menjat dos plats de guisat de patates i vedella que no vegis.de seguida m'ha vingut la teva imatge al cap,tots dos teniu la mateixa gana,en això sou farré total.li he donat unes claus de l'aprtament de Palamos,aquest proper cap de setmana pujaran.Jo aprofitaré per pujar dissabte a Port de la selva,he quedat amb uns amics per dinar i fer un tastet de vins.M'agradaria pujar el dissabte d'hora i allotjar-me en algun hotel passar la nit i així diumenge ja soc al lloc on hem quedat.serà maco passejar per el Cap de Creus i voltar per aquells carrers.En una època,abans de que m'encomanessis l'amor per Palamós,jo estava enamorada del port de la Selva i hem fa il.lusió recordar vells temps.Evidentment serà un dissabte solitari,espero que faci sol i poder anar a la platja i que el mar em reporti amb el seu remor al teu costat.estic il.lusionada per "laventura"inesperada,ja veure' com va.Suposo que trobaré molts canvis ja que fa molt temps que no pujo,alguns m'agradaran i altres no,ja que no tot evoluciona sempre com ens agradaria. La vida et depara alegries i llàgrimes amb la mateixa intensitat que felicitat i tristesa,i tots aquests ingredients es barrejen en la coctelera del destí per donar lloc a un coctel que de vegades es impossible d'empassar. Bé amor ja estem al maig,ja queda meyns per les vacances i per acabar amb tots els papers que ens han amargat la vida durant un any.Vivim en una societat fastigosa,la pela es la pela i s'ha de pagar hasta per morir-se. Canviant de tema ja tinc less cendres del nostre Tró a casa,les tinc al costat de la teva fotografia perquè li donguis caliu. El Jordi i la Sira volen venir a portar-les al teu costat,es a dir haurem d'organitzar una altra excursio/cerimonia amb tots els honors. Tinc son ,la nit passsada ha estat horroros no he pogut dormir gens i no se perquè.Espero tenir més son avui per no anar feta pols demà.Molts petons i bona nit.

montse

03-05-2012

Bona nit amor meu,ja som tots dos solets a casa,el teu esperit ho impregna tot,gràcies a això no em trobo sola del tot. no entenc com la gent li pot tenir por als morts,a mi em sembla mentida que se li puguin tenir pors a les persones que més has estimat.Jo penso en tu,en la teva mare ,en la meva avia i lùnic que veig es amor per tot arreu.Com se li pot tenir por a l'amor?.Jo us imagino com angelelets,vetllant per tots nosaltres,i no mimagino ni per un moment sentint por de l'amor.l'amor és el sentiment més noble que pot esperimentar un èsser humà.Res pot igualar i superar aquest sentiment.Realment crec que la ùnica diferència que existeix entre els animals inosaltres és la capacitat d'estimar.cada dia estic mes convençuda de que estar enamorat i estimar amb amor profund és un sentiment que ja justifica una sola vvida.Jo em considero una persona molt afortunada,vaig tenir la sort de trobar-te i saber que és l'amor^per això estic ara com estic,ja que solament jo sé el que he perdut.A pesar de to crec que és molt pitxor no haber experimentat mai els sentiments que vam compartir tu i jo. Ara em trobo en mig del no res,amb una deriva cap a ves a saber on.I a pesar de tot no tinc por,solament tinc dolor,però no por ja que si alguna cosa he rebut desde petita és amor. L'amor et fa una persona forta,segura,capç d'encaixar els cops que et dona la vida,Però alora et fa feble quan no el tens,ja que la mancança és fa massa evident per no notar-la. cada dia penso més en la casa dels nostres sommis i jo una cuinera fantàstica fent tots els plats que tu em vas ensenyar a cuinar.Son uns plats plens d'amor i de llàgrimes ja que estaves malalt i assegut a la cuina mànaves explicant com fer-ho amb tot l'amor que podies.Vaig apredre a cuinar gràcies a l'amor,un amor desgranat per l'aroma de les herbes i el caliu del xup-xup de les cassoles.m'imagino un jardi ple de taules,on la gent puja desde la platja per descansar al raser de l'ombra dels pins,on els espera tot l'amor de les meves cassoles. Ho podre gaudir algun dia?,solament el destí i els estels m'ho diran.mentrestant seguire amb la meva vida,ja que viure-la és la única garantia de que la teva memòria mai és perdi. Amb tot el meu amor un petó desde la terra que arribi fins als estels on tu estas.

montse

02-05-2012

Dia sense cap finalitat concreta,simplement un dia més sense cap tipus de finalitat concreta.Crec que sobreviure al dia a dia ja es toa una heroicitat.Em pregunto si això de possar dades de caducitat al patiment funcionarà.M'esplico,espero amb deseesperació la propera verbena de sant joan com a data màgica que coincideix amb el oslstici d'estiu.una data de purificació on se suposa que hauré acabat amb tota la paperasa i podre dedicar-me a guarir ferides que no paren de er mal,espero que el final de la burocràcia amortigui tot el mal que tinc. I si no és així? i si el mal xontinua? i si solament canvio un estat de dolor per un altre?,i si això o passa mai?.Tot són preguntes sense respostes i a vegades em fa por hasta la resposta.Estic farta de que la única resposta que em donen es temps.he de deixar passar el temps,i passar-lo d'aquesta manera és horroros ,lent i fa mal ,tant de mal com el primer dia sense tu.Solament tinc ganes d'estar sola,voltada de tots els nostre records,mirar la teva cara en una fotogràfia i plorar. De totes formes intento no perdre la fé que tinc en tu i que d'alguna forma tot l'amor que ens teniem segueix viu,com una força de la natura.Confio en que em facis arribar d'alguna manera una senyal que m'indiqui com continuar sense tu. Bon anit amor meu.

Montse

01-05-2012

Segueix el "machaking" de papers es esgarrifòs el que el jordi i jo estem passant.No sé com ho faré però juro iperjuro que aré tot el possible per tal que els meus fills no tornin a passar per això.El dia età plujos,fredòs i mig boig.El meu cap va a conjunt igual que la metreologia.Avui treballo per la tarde i la veritat es que hi ha molta crisis pero avui aqui no venen ni els ratolins.la gent aprofita les festes com sigui.Crec que el nostre caracter mediterrani fa que no ens prenguem les coses tant seriosament com cal i llavors així ens va...... Avui aprofitare per pujar a sopar a casa dels meus pares,tinc una tieta de madrid que esta de vista i a la que veig molt poc,així aprofitare i matare dos ocells d'una sola tirada.També anirà bé ja que tindre tot el dia de demà que és festa per als meus assumptes que són molts. Ara aprofitaré epr fer unes quantes trucades que tinc pendents i així aniré tancant papers,carpetes,ètapes,tot poc a poc is Déu vol i tu m'acompanyes cada petit pas que faig endavant es un petit guany una petita victoria que m'apropa mes al final de tot aquest via crucis que patim desde la teva mort.Suposo que un cop deixi de mortificar tota l'administració pública pugui tenir més serenitat i afrontar millor la teva pèrdua,cosa que ara no passa de cap de les maneres. Encara no tinc les cendres del Tró,suposo que amb un pont festiu pel mig tot s'ha endarrerit,espero portar-les aviat amb tu. Pensa molt en mi,serà una manera de seguir junts units per l'amor i els pensaments.Un petó..........

Montse

30-04-2012

Matí màgic a Cala Estreta amb un temporal de mar d'aquells que no et canses de mirar,com hipnotitzada per tanta bellesa i alora respectant tot el poder que tanta bellesa representa.He pres una mica el sol,mig endormiscada inentant averiguar quin era el vent responsable del temporal.No era tramontana,la senyora de la geladeria m'ha dit que era Garví.Immediatament he recordat uns temps feliços,un dia màgic a la barca amb els companys de treball que va acabar amb una garvinada que feia por.Et vas veure negre per arribar a Tamariu,el temporal va evitar que arrivessim a Palamós i xops i espantats vam retornar amb taxi a Palamós.Des de llavors sempre que deis que no t'agardava l'aspecte que agafava la mar mai deis ni piu,llevavam ancles i cap a port falta gent.I estat més sola que mai,i ahir a la nit vaig plorar com mai.L'apartament sense tu i sense el tró va ser massa doloros. Esperaré al mes de juny que tota la paperassa hagi passat i començare la meva recerca d'activitats on poder trobar gent afí que faci lq meva soletat més suportable.Ha de ser gent curiosa,que li agradi tota mena de cultura i que adori la mar i tot el relacionat amb ella,igual que l'estimem tu i jo.també voldria aprendre a ballar balls de saló,això ho veig més factible ja que hi ha escola al poble .Tu em tenies que ensenyar però primer la feina i després la malaltia ho van impedir.Per això sóc tan reacia a treballar els caps de setmana,la soletat et pot fer prendre decisions erronies i si alguna cosa m'ha ensenyat la mort ,es que no tot és treball i el temps per estar amb les persones que estimes es sagrat.Ara sóc de nou a casa,he baixat després de fer la mig diada,demà treballo a la tarde i vull aprofitar el mátí per fer encarrecs i anar al banc,baixaré a terrassa a comprar,i així deixaré coses fetes.No he volgut fer pont ja que tants dies sola encara hagués estat més espantós.T'estimo molt vida meva i sempre seras amb mi,donam forces per seguir lluitant i trobar de nou tot l'equilibri que he perdut.no em deixis mai................

Montse

29-04-2012

No sé que passa a les nits,que no tinc mai ganes d'escriure res,suposo de que arribo cansada i l'ordinador no és precisament el meu fort.Prefereixo llegir o fer qualsevol altra cosa que m'aporti més benestar.. La vida és dura i avui la paciència no és precissament un dels meus forts.Intentaré no interactuar amb la gent,faré les quatre coses imprescindibles i demà sera un altre dia. He trucat al veterinari i encara no han arribat les cendres del Tró,deseguida que les tingui les portaré al teu costat.El que passa és que per la Sira i per l'Elna ha estat un cop fort la mort del gos.Aquestes dues patufes s'estimaven molt al gos i associen la teva mort i la del gos i a totes dues els hi sembla massa gros tot plegat. Segurament esperare a tenir-les un dia a les dues i anirem juntes a portar-les al teu costat.Muntarem alguna especie de ritual agradable i així de pas desmitificar una mica la paraula mort.Elles no entenen ben bé què és però si tenen clar que desapareixen les persones i les amscotes que elles estimen per no tornar-les a veure mai més i explicar i fer suportable aquest fet a unes nenes de 8 anys ho trobo bastant infumable quan jo sóc la primera que encara estic rebotada pel fet de la teva absència indesitjada. Demà divendres,m'escaparé al nostre racó espero que el temps acompanyi i el sol faci que el dia sigui perfecte.espero poder llegir ,estudiar i tornar el dilluns carregada de noves energies per seguir afrontant el dia a dia sense tu.

Montse

26-04-2012

Quin dia més negre,conforme s'acosta la tan ansiada data del 23 de juny els papers es multipliquen,semblen aliens amb vida pròpia acabes amb un i apareixen dos o tres més com a les pelicules de por.Espero que com a les esmentades pelis guanyin sempre els bons,es a dir jo.. Sommiu amb el dia 23 de juny,l'herba del pati ben segada,ompliré tota la gespa de pots amb espelmes i farem foc a la barbacoa on cremare tots aquells papers que m'han portat pel camí de l'amargura desde la teva mort.han estat com dagues punyents burxant a la ferida sense deixar-la tancar. sé que segurament haure de cremar fotocòpies ja que malahuradament no tot es pot cremar i meys en el mon en el qual vivim,però necessito purificar-me de d'alt a baix.Em sento bruta,cansada,com si mil forces obscures m'haguessin torturat i contra les quals només he tingut llàgrimes per defensar-me. per això assaboreixo cada petita victoria,com un assedegat en el desert davant un got d'aigua.Desde el dia 19 de juliol del 2011 la meva vida ha quedat parada en una mena de limbo sense final una mena de cercle sinistre d'on no puc escapar.Tots els records fan mal,i a sobre la mort del tró ho ha revifat tot com si fos ahir mateix que haguessis marxat. No sóc vella,tampoc soc jove,soc viva però em trobo morta per dins i vuida vuida d'il.lusions i sense perspectives de futur,més invisible que mai als ulls de tothom. Sembla mentida que els sentiments puguin fer tant mal,i que l'ànima pugui estar tant desfeta sense ser tangible. Et deixo vida,però nomes un moment acabare de fer quatre coses i pujare a estudiar a l'altell.Tinc un exàmen per aprovar i ho faré només per tu,perquè sé que si fóssis al meu costat no pararies de renyar-me i m'obligaries a anra al cuarto i estudiar.sempre vas estar la meva ancora,una ancora sòlida que em lligaba a la terra,i jo era aquell punt de bojura que li faltava a la teva tant assenyada vida.Érem la parella perfecte una barreja de seny,rialles,intel.ligència,amor......un coctel irrepetible. Molts petons amor...........................................

Montse

24-04-2012

Diada de Sant Jordi passada per aigua.De moment tinc dues roses de dos bons amics,de seguida que arribi a casa les possare amb aigua al teu costat.De totes formes penso baixar a terrassa encara que sigui amb el xubasquero i passejar si no plou entre parades de roses i llibres.Trucaré al Jordi per felicitar-lo i un cop hagi fet el recorregut anire a casa a veure si adelantem papers i estudis.la casa està més sola que mai sense el Tró,sembla mentida la companyia que pot arribar a fer un animal. Ara no es el moment però passat un temps aniré a buscar-ne un altre a la gossera,així tindre un fidel company de les moltes hores de soletat que passo. No sé com s'ho prendran les nenes.El Jan com es petit li hem dit que marxat al cel amb tu i s'ha quedat tant tranquil

Montse

23-04-2012

Quin dia més trist.Ja no tinc al tró al meu costat.Aquest matí l'he dut d'urgències al veterinàri feia cinc dies que no menjava res i pràcticament no bebia aigua.estava sec,la pell i els òssos i una mirada perduda,suplicant,apagada,ja no era ell. L'he sacrificat,s'ha quedat adormit als meus braços,entre llàgrimes i petons. he pagat per tal que l'incinerin amb totes les garanties i quan tingui la urneta amb les cendres,el porta`ré amb tu.Ara et toca a tu cuidar-lo i fer-vos companyia tots dos.Us imagino en una platja vora el mar,després de fer tots dos junts una passejada per un bosc preciós,contents i feliços,intentant fer-me arribar un missatge de tranquil.litat i esperança. No tinc ganes d'escriure res més estic trista i només tinc ganes de plorar. Vull dormir-me aviat i esperar que demà un raig de sol i la visita del meu net em retorni una mica el somriure. Molts petons,ara a tots dos,cuideu-vos molt i fins aviat......

Montse

21-04-2012

El Tró no menja res,tot just li puc donar la medicació amb un trosset de butifarra blanca.Abans menjava amb glotoneria,com la teva mare deia "és un gosset de vida".Ara veig com cada dia s'apaga una mica més sense que pugui fer res.Només beu aigua i jeu al seu matalas.Tinc por de dur-lo al veterinari ja que em fa por sortir del centre sense ell.Avui m'armare de valor i demanaré hora i em preparare per el pitxor. Aviat estara amb tu,a la platja,i cada vegada que em banyi i m'estiri a la sorra sentire el vostre caliu a la meva pell.Ajuda'm a suportar una nova pèrduasé que molta gent no ho entendria ja que només veuen un gos.Jo veig un nou tros de la meva vida que desapareix per no tornar mai més.Tinc la sensació de perdre el poc control que em queda de la meva vida,mentre el destí segueix jugant amb mi sense ensenyar-me el final i guardan-se un comodí amb el que fer el que vulgui quan li convingui. Estic farta de tot,crec que ja tot just em suporto a mi mateixa.M'he de reinventar de nou al preu que sigui. ot l'horitzó que vislumbro es plé de boires negres que no acaben d'arribar,visc com els gossos maltractats que s'espanten solament en sentir un soroll o un crit,esperant un cop un altre pal que no se d'on arribararà.Visc amb por,amb por a tot un terror a no se que a un fet invisible que no puc identificar.Por a tornar a perdre a algú més. Per això la mort del tró,que s'acosta amenaçant cada dia se'm fa tant difícil de païr ja que en el fons és reviure de nou la teva.Espero que em quedin forces per aquest nou trangul,per les llàgrimes cap problema en tinc de sobres no s'esgoten les malparides faci el que faci i segueixen sortint quan volen sense demanar permís. Bé "bitxito"et deixo tinc coses que fer a casa que espero no saboteji el sofà.No cal repetir-te que cada dia et trobo més a faltar i que sempre estàs amb mi.Tampoc fa falta recordar-te que segueixo esperant un cop de sort per poder fer el que realment vull(marxar a viure a l'Empordà),però tal i com estant les feines i el treball això a data d'avui és impossible.No sé si tu d'alguna forma pots intervenir en el destí dels vius ja que no pots pas tornar per dir-me res.Jo et parlo ,t'explico coses ja que és la única manera que he trobat de que segueixis al meu costat i de seguir sentinte viu. La vidua invisible està cansada,molt cansada,enfadada,rebotada,cabrejada i tots els ada que et puguis imaginar.També no obstant està esperançada que és un altra mena d'ada que m'agrada més.espernçada en que algun dia arribi un demà que li retorni de nou la il.lusió perduda. Molts petons amor meu i fins una altra estona

Montse

19-04-2012

Be,el 13 d'abril no sé pas que va passar però no ha queat res escrit. Total serien les mateixes queixes de sempre,no crec que s'hagi perdut cap idea filosòfica important per a ningú.La humanitat podrà sobreviure una altra generació perfectament sense els meus escrits. Sóc més invisible que mai,a vegades penso que ningú em veu,i realment deu ser així,ja que no hi ha gaire cosa on mirar.Dona,51 anys,"pleneta",vídua....La veritat és que no hi ha gran cosa que mirar.No obstant també té les seves avantatges.Ara puc entrar a qualsevol local de la mena que sigui amb total impunitat ja que ningún pesat vindrà a donar-me la tabarra. Meyns mal que tinc super assumit que ja mai tornaré a estimar a ningú.L'Antoni no tenia sustitut possible.crec quevaig ser una afortunada al tenir-lo tots aquests anys al meu costat.La immensa majoria de la gent es passa la vida de relacio en relació buscant desesperadament l'amor de la seva vida i lùnic que aconsegueixen és anar de desengany en desengany doncs un cop passa la tonteria inicial s'adonen que no queda res.estar enamorat és una droga fantàstica per això la busquem desesperadament durant tota la nostra vida.Jo vaig tenir la sort de trobar-lo,cosa que molta gent no troba mai.Potser per això sé el que he perdut i em costa tant d'acceptar. Un cop faig tot el raonament llògic sembla que em quedo més tranquila però sé que quan arribi a casa tu no hi seràs. Cambiant de tema el pobre tró és troba fatal,ja se que es un gos vell i que li queden cuatre dies,però és el nostre gos el que tu i jo vam anar a recollir un dia de llamps i trons a la gossera ,el nostre gos. Em fa por anar al veterinari ja que l'ùltima vegada ja em va insinuar que poca cosa més podiem fer.El tinc cuidat com un nen petit i li dono tota la medicació.Sé que quan falti em costarà una plorada de Déu,però també sé que estarà amb tu i que també et farà a tu companyia. Total a veure si la meva invisibiitat serveix per alguna cosa profitosa i agafo els llibres,sinò el dia 2 de juny arribarà a traició i suspendre de nou,i això si que em faria una ràbia atroç. Sempre estàs amb mi.navegant per internet he trobat unes fotos de la nsotra barca.Resulta que gràcies a fotografies que la gent fa,algu va fotografiar la nostra barca en mig d'un temporal de lelvant amarrada al port.Em vaig emocionar com una nena petita,intentare ampliar-les i penjar-les,serà un record d'un somni que ja no tinc d'una vida passada que va desapareixer amb tu. Espero que el temps aconsegueixi possar una "tirita" molt grossa sobre la gran ferida que tinc oberta al cor,una tirita que permeteixi continuar amb una vida per la qual encara he de trobar-li senti. Molts petons amor,i segueix amb mi de pensament.El llaç d'amor que ens va unir en vida no el trencara la punyetera mort.

Montse

16-04-2012

Hola vida,sembla que les coses es van aclarint poc a poc.Acabo de parlar amb el

Montse

13-04-2012

Ja sóc aquí de nou,esperant que arribi l'hora de fer un examen de Català que no aprovaré per què no he estudiat gens ni mica.Demà començaré el plà B ,es a dir planificar a l'altell un plà d'estudis real que em permeti aprovar el dia 2 de juny,després del dia 2 prepararé l'examen del dia 14 de juliol d'un postgrau que he fet per internet i no penso fer res més que no sigui intentar arrencar sons al piano que tinc a casa i que es mor de fàstic des de fa un tou de dies.A més no podem pedre de vista que tot això estara "amenitzat" per la declaració de renta que aquest any amb la teva mort sera més heavy que mai. Quines ganes d'acabar que tinc¡ M'he muntat un any horrible,ple de coses a fer sense cap mena de ganes de fer-les i voltada de llàgrimes que encara no han parat ni consegueixo dominar.De moment son elles les que guanyen,quan parlo de tu amb qui sigui;ploro quan he d'anar a fer algun tràmit;ploro..en fi sóc una mena de surtidor amb potes que espanta a tothom a kilometres a la rodona,per això crec que m'he de donar més temps i aprendre de la soletat imposada per vuidar-me de llàgrimes.Sinò és impossible acostar-me de nou als humans. Intentaré descansar i si la psique ho permet repasar una mica abans d'anar a l'examen.realment i vaig per anar-hi ja que no hi ha cap mena de possibilitat d'aprovar,però al juny ja sera una altra cosa ..segur que llavors aprovo. Estic cansadisima i això em té preocupada crec que la culpa la té el tractament de l'artritis que estic fent que em te la força per terra.El dia 18 tinc visita amb el reumatòleg i li comentaré,ja que tant cansada no és pot fer res bó. Mes val que et deixi d'escriure i faci alguna cosa de profit,sinò aviat formaré part del sofà.Espero amb tot el cor que aquest cap de setmana faci molt bon temps,si és aixi faré un plan per passarme tot el dissabte o tot el diumenge a la platja amb tu.mentretant a sobreviure amb els record que m'hna quedat de tu.T'estimo,sempre teva.......

Montse

12-04-2012

Bona nit amor,realment sembla mentida el que un cos pot aguantar.estic assolint uns nivells d'estres,esgotament i cansament que jo desconeixia.Sommiu amb acabar el mes de juny com sigui.no sé quina força sobrenatural m'aguanta.Suposo que tu i ten's molt a vveure i desde allà on ests m'insufles forces quan ja soc a punt de plegar veles. Queda l'ùltim tram,una esforç final,una miqueta de sort,i una miqueta de pietat de totes les forces hostils que m'envolten i acabar ,acabar com sigui tot el viacrucis burocràtic de la teva mort.Ja no m'importa res,solament la visió d'un final proper m'impulsa a continuar quan crec que ja no puc més. Pujar a Palamos,passar el dia a la platja amb tots els nostres reords, descansar i no fer absolutament res. mai hagués pogut imaginar que li demanes tant poc a la vida.realment necessito ben poc per viure.realment quan meyns tenim més feliços som.Vull tenir molt d'amor al meu voltant i molts pocs diners al banc.ha estat necessaria la teva mort perquè m'adones del poc valor que tenen els diners i del molt que et compliquen la vida a la societat nefasta que hem creat. envejo al pescador jubilat que amb una minsa pensió,encara surt a la mar per pescar cada dia i arrodonir els seus ingressos amb la seva passió.Envejo com assegut al sol repara les seves xarxes amb amor,mentre parla amb els altres pescadors del temps,del peix....deixant passar els dies sense pressa,al ritme que marquen les estacions,el temps i el peix. no sé quin futur em depara la vida, una vida que no puc imaginar sense tu,on encarà em reboto contra tot cada cop que penso amb la injustíci del destí. Espero que un cop acabat tota aquesta penitència absurda a la qual estic sotmesa solament pel fet de la teva mort pugui relaxar-me i pensar amb més claretat i enfocar tots els meus esforços a aconseguir reconciliar-me amb la vida que he de seguir vivint sense tu. Ara encendre unes espelmes que facin una mica de caliu,esperare una mica i i intentaré dormir,descansar,esperant un futur que no sé com arribarà,un futur amarg sense tu i alora sempre amb tu. Desde la terra t'envio un petó,esperant que tot l'amor que sento per tu t'arribi d'alguna manera i em consoli una mica. Fins aviat.Sempre amb tu................

montse

10-04-2012

Avui és un dia trist.Em trobo agobiada,el meu pare no es troba bé,li fa molt mal el genoll i demà em toca bellugar-me per trobar un traumatoleg que se`l miri.Abans quan tu i erets aquestes coses eren més fàcils.Entre tots dos feiem pinya i on no arribava un arribava l'altre.Fa tot just dos dies em sentia més forta,avui em sento derrotada,amb ganes de plorar i xisclar que ja estic farta de tot i que no puc més.I sé que no puc fer-ho,que demà hauré de treure forces d'on no n'hi hagi i continuar endavant,remenant i seguir vetllant per tots.La casa està sola sense tu, i jo cada dia que passa més sola encara.És una solitud estranya,no volguda,no triada impossada per la força de la mort i de la qual no puc escapar(i tampoc tinc forces per fer-ho).La família ajuda però també em cansa m'agota i no sé per qùe.Suposo que perquè està escrit que he d'estar sola,sola amb el meu dolor.La pau i la tranquilitat de casa nostra,o la solitud de Palamós seràn la meva llar mentre passa aquest temps de dol que tenyeis l'ànima de foscor i omple els ulls de llàgrimes amargues.Sóc de nou un petit vaixell perdut en un temporal de llevant,que cerca un port per guarir-se i només troba el vent per cridar la seva por. Quan acabarà aquesta llarga nit sense sentit?Se que el dolor per la teva pèrdua no marxarà mai,que sempre tindre un buit un forat a la meva vida que no podré omplir amb res,però si al meyns veies el camí que haig de prendre,no em trobaria tant perduda com em trobo ara.Quan tu erets al meu costat i no sabia que fer sempre et tenia a tu,que amb la teva alegria i positivitat il.luminaves el camí a seguir.Ara no tinc llum,no tinc guia,res on aferrar-me només el teu record que em dona una mica de caliu en aquesta freda nit que no acaba mai de passar i en la que visc immersa desde que vas marxar. La vida ens demana a vegades tributs massa alts,i jo crec que la teva mort es massa,molt més del que el meu ferit cor pot aguantar.Vida,com m'ho faré sense tu?Ajuda'm no em deixis en mig d'aquesta amarga foscor que no acaba mai,estic cansada de lluïtar contra tot,estic cansada de plorar perduda en un no res.No puc més............

Montse

09-04-2012

Plou,plou i no fà gens de sol.Demà he de pujar a Palamós i m'homestic plantejant.El dia 12 examen de català "y yo con estos pelos" en fí no compto amb aprovar res,solament espero tenir més sort a la repesca del mes de juny.Avui seguiré arreclant cose.Ahir vaig anar a carregar al supermercat i avui seguiré amb la vida quotidina que ja costa molt. Com deia Machado "Mi corazon espera hacia luz y la vida otro milagro de la primavera".

Montse

04-04-2012

Alguna cosa he fet malament aquest matí,ja que em sembla que no ha quedat escrit res de res.A vegades la informatica i la meva torpesa,fan un coctel que dona com a resultat un no res. En fí ja som a setmana santa i per variar plou.Per una banda fa molta falta que plogui ,però per l'altra són uns pocs dies de vacances on l'aigua fa molt mal al turisme,i en èpoques de crisi economica podria ploure a bots i barrals abans o després.Però el temps no enten de festes ni de raons humanes.. Per mi aquestes festes són sinònim de tristesa com totes les festes.Segueixo esperant el mes de juny com un miraacle que acabarà amb "quasi bé" tots els papers.Jo anomeno a la burocràcia generada per la teva mort,els impostos de la mort,ja que reqlment són tributs que penalitzen la vida dels que queden i s'alimentan dels difunts com els voltors.Els hi posen noms molt seriosos "plusvalua" "successions" etc tot molt rimbombante ,però la veritat és que són els nutrients de la mort que paguen els vius.Es veu que no n'hi ha prou amb les llàgrimes i el dolor que la pela es la pela i com dieun els castellans"el muerto al hoyo y el vivo al bollo". Jo espero,espero,espero ,desesperadamente espero no sé que però espero un miracle que vingui d'algun lloc i em tregui del sot on sóc.

Montse

03-04-2012

Em sembla que tindrem una setmana santa passada per aigua.Avui plou,la meva germana ja es a >Palamós i espera que pugi el dijous,espero que el temps ens doni una mica de solet.de totes formes millor que plogui ja que la sequera és molt important i els boscos estan molt secs.Segueixo aturada en mig del no res,sense saber que he de fer ni qui enfoc li he de donar a la meva vida a partir d'ara.A vegades em desespero amb mi mateixa intentant trobar un camí que seguir i que em porti a algun lloc.Estic tant perduda...quan em desespero del tot i solament trobo consol en les llàgrimes miro la teva fotografia i m'abraço a la teva jaqueta per trobar una mica de consol.Espero que quan faci la renta i acabi de pagar amb diners d'impostos absurds el preu de la teva mort podre respirar una mica i el fet de fer desapareixer totes les carpetes plenes de papers de la taula del menjador em fara veure les coses d'una altra manera.No tindre un duro ,però sere"lliure" per plorar tranquil.lament. Avui he aconseguit que el tro es quedes al jardí i m'ha deixat dormir fins a les 7 del matí.ha estat un descans ,així ell va al seu aire i no em desperta a mi per tal que li obri la porta.Estava esgotada. Avui quan surti aniré al supermercat,compraré una mica i cap a casa,tota soleta.No tinc amics,ens vam quedar tant sols durant la malaltia que ara tothom a enfilat un camí que és diferent al meu i per on jo camino no camina ningu dels meus antics coneguts.Pasada la setmana santa aniré a l'ajuntament de Palamós i miraré quines activitats recreatives tenen,sobretot relacionades amb el nostre estimat mar i miraré d'apuntar-me, serà la única manera de coneixer gent amb les meves mateixes aficions i inquietuds,i tornar a sentir que formo part d'algun grup que no sigui el familiar. M'agradaria aprendre a navegar,així potser algun dia pugui tenir una petita barqueta que em permeti fondejar als llocs on ens agradava anr i que el balanceig de les onades en transporti al teu record i a uns dies meravellosos que ja no tornaran mai.Moltes vegades em sento com Un Robinson Crusoe eescribint el relat d'un naufragi per no embogir de solitud i enyorança.Ara me n'adono que tota la meva vida erets tu i que al desapareixer tu ha desaparegut tot el que jo coneixia i tot el mon que donava sentit a la meva vida.Et trobo a faltar amb la intensitat del primer dia i em temo que serà així tota la resta de la meva vida,solament espero que temps pugui ser una tirita ben poderosa que amortigui tot el mal que ara sento i ho faci tot mé suportable.Sempre viuras en el meu cor i en el meu pensamnet ja que la mort no podrà arrossegar de cap manera tot l'amor que encara ens queda a tots dos.T'estimo molt amor.Il.lumina la meva via amb un brot d'esperança mentre trobo una sortida o un camí per on seguir de nou el que em resta de vida

montse

03-04-2012

Hola vida,avui hem fet un dinar de família ,tots a casa al voltant d'una bona paella d'arròs i parlant de tot i de res. M'han ajudat a arrenjar el jardí, que estava fatal de males herbes i descuidat de tot l'hivern.hem destapat la piscina,netejat filtres i el pop no funciona de cap de les maneres.Demà trucaré a veure si venen a repar-lo.En fi vaig fent tot com si fossis al meu costat,i feiem totes aquestes coses els dos junts.Ara costa molt ,ja que animicament falta la teva rialla per tot arreu i sobretot falta la teva empenta per fer totes aquestes coses que a mi em fan tanta mandra.Junts feiem un tandem perfecte tu un manetes a qui li agradava reparar les coses.La caixa d'eines està tal i com la vas deixar plena de tot,com a tu t'agradava.Jo segueixo netejant papers. Dijous quan plegui de treballar,agafaré al tro i marxaré a Palamós,on ja hi seran la Nuri ,l'Eloi i la teva estimada Sira.Espero que la seva companyia faci aquesta ´primera setmana santa sense tu més portable. Estic baldada,els anys ,la pallissa d'avui a casa i al jardí i la m...... de l'artritis que no em deixa en pau fa tot plegat que estigui ben atrotinada. A sobre a les nits dormo fatal,el Tró no es troba b,e i es desperta moltes vegades i em demana per sortir al patí,la qual cosa fa que m'aixequi cansada com una burra.En fí ja he recollit la csa,sóc asseguda al sofà i vaig a veure una mica la tele i sobretot descansar els peus que els tinc fatal per culpa de l'artritis,després intentaré dormir una mica abraçada al teu record i demà vindra un nou dia en la vida de la vidua invisible,un nou dia sense tu.Bona nit amor meu allà on siguis vetlla per mi.

Montse

01-04-2012

Hola amor,aquí em ten's un altre cap de setmana,on la solitud m'ofega i no trobo cap sentit a la meva existència.Em sento com quan tenia 15 anys i dubtava de tot i no parava de fer-me preguntes que no tenien cap resposta.Les respostes d'un adolescent les donen els anys i el concepte temps es un concepte molt relatiu quan ten's totes les hormones rebotades.Recordo la meva adolescencia amb carinyo i amb amargura,vaig experimentar,vaig coneixer tot va ser assaig-error però me'n vaig sortir.Ara amb 51 anys em trobo igual,plena de dubtes i preguntes i ningú que em doni la resposta que busco.Per què?.Per què a mi ,perque la mort m'ha obsequiat amb la seva visita i s'ha endut amb ella el que més estimaba.tu. Aquí em ten's fent filosofia,buscant respostes al per que de tot ,com quan tenia 15 anys i em creia una deesa una super heroina que ho podia tot. Avui desde l'esperiència que només donen els anys sé que mai tindrem totes les respostes ,ni el caamí per trobar les nostres idees.Però també sé qu eldia que deixem de fer-nos totes aquestes preguntes estarem morts.de veritat. per a mi tu no has marxat a cap lloc,segueixes viu al meu costat ,en el fer de cada dia,quan vaig a la platja quan faig qualsevol cosa de les que abans feiem tots dos junts.La única diferència és que ara no vaig amb tu,agafada de la teva ma o abraçada al teu braç.Ara sós una ombra que camina sola buscant un ecord on aferrar-se per seguir viva. Tot és injust i la solitud no ho fa més portable.Sembla mentida el que fa una malatia grue,aparta a tothom del teu costat.Els tres anys de lluïta en solitari que vam passar,van espantar a tothom del nostre costat.la malaltia,fer-li front a la mort fa por i la gent s'aparta del costat dels malalts,com si fóssim leprosos a qui s'ha de fer fora per por al contagi. Al clauer porto un cascabell i quan sona em sento així fent sonar la campaneta per que tothom fugi del meu costat i així fugir de compartir el meu dolor i la meva amargura. Ompliré la meva vida amb el caliu de la meva família i del Jordi i del Dani per que vetllaré tota la meva vida,ja que la felicitat de tots dos és l'únic que li dona sentit a tot.Esperaré a que creixi una mica el Jan ja que amb dos anys noés ara el que necessita es als seus pares.despré ja apareixera la seva avia per ompli´r el seu cervell de conceptes i carinyo,i mentrestan mantindre el teu record viu de la unica manera que se fer-lo.estimant-te tota la meva vida com si mai hagessis marxat.Bona nit amor i no deixis de vetllar per mi.

Montse

31-03-2012

Seguim amb una calma total.Em sento com un vaixell de vela,perdut en la immensitat del mar i sense una espurna de vent que l'arrossegui cap a quelcom lloc.Espero en calma total,els dies passan poc a poc i ni una sola bufada omple les meves desplegades veles.No hi ha direcció ni rumb per prendre.Espero,espero que la serenitat torni a la meva vida i em permeti recuperar el control de la meva nau.Espero un miracle que no sé d'on arribarà que m'indiqui la ruta a reprendre. No tinc tripulació amb la que compartir les meves engoixes.Nomes tinc aquesta mena de cuader de bitacora,perdut en la mar d'internet on anoto dia a dia la parsimonia dels meus dies,com faria un vell llob de mar.No tinc tripulació que s'amotini,viatjo sola com un Holandes Errant,en un vaixell sense tripulació. Som dos fantasmes perduts en el no res, jo intentant mantenir el vaixell,que no s'enfonsi.Tu el record que em dona forces per seguir lluïtant.La vida està plena de temporals que tots em de sortejar,però la teva mort va ser com una llevantada que ho va arrossegar tot. Segueixo fabricant les meves reds amb llagrimes de dolor,i les llenço al mar cada dia intentant pescar cada un dels nostres records.mentresant espero que el vent torni a inflar les veles del meu devastat vaixell.Que la veu torni a fluir per la meva boca,i una dolça havanera pugui cantar de nou a l'amor,al mar,a la vida,en fi retornar una vegada darrera l'altra als braços del teu record

Montse

27-03-2012

Hola amor,aqui em ten's més soleta que mai.Tothom ha plegat de treballai i ara ho faré jo.El cap de setmana a Palamos ha estat mòlt trist,solament el viatge a la nostra cala m'ha aportar la serenitat que necessitava.He trepitjat la sorra on vam deixar les teves cendres,i he sentit tot el teu caliu.El proper cap de setmana i aniré a prendre el sol i m'hi quedaré unes quantes hores,doncs l'estada va ser relaxant com si l'aire,el soroll del mar el tacte amb la sorra i tot plegat t'haguessin transportat al meu costat. El Tró no es troba gens bé li fallen les potes del darrera i tremolo que arribi el dia que ja no pugui més. Mai m'hagués imaginat que la solitud pogues fer tant mal,sinò fos per la família ja seria en un sot d'amargor. Segueixo esperant l'estiu com aquell que espera una alliberació.Se que sera un plaer i alora una comdemna ja fara un any sense tu i això no para de fer mal ni un segon.Segueixo perduda en un mar de plors buscant un per què que ningú em donarà e intentant trobar un camí que no sé ni on està. Cada dia enceng unes espelmetes al costat de les teves fotografies,es curios tant poruga que jo era i ara em quedo sola a casa i no tinc por.En el fons se que no estic sola i que tu ets amb mi com un angel de la guarda fidel al meu costat.necessito pensar en tu en aquests termes ja que si no no se com m'ho faria per continuar per aquest camí desert on em trobo. Espero que la primavera aixugui una mica el dolor,ja que la teva falta es inaxugable del tot.Molt petons desde la terra i allà on siguis no em deixis mai d'estimar

Montse

26-03-2012

Hola amor,realment la teva malaltia a dimensionat realment les coses.Sembla mentida com es la gent,ningú fa ni una trista trucada per saber si sóc viva morta,etc..(.no sigui que surti amb alguna pena i els posi amb un compromís).Realment tots aquells que ceria amics,han desaparegut meyns uns quants i curiosament amb qui meyns comtaves t'ofereix ajut suport i estan dispossats a escoltar-te i donar-te un cop de ma. Treballaves tant... mai tenie un no per ningú i fixat ja no existim per ningu,tu perque ja no hi ets i jo peruqe deg ser un record que fa nosa.Dins de poc plegare de treballar ja tinc la bossa de Palamos mig preparada,trucare al Vicenç i a la Maria per anar a veurel's,trucare a la Lupe i al Miquel a veure que fan,fare una trucada a la Maria Jose i ja s'ha acabat el fet de quedar bé.Si tinc ganes baixare a Sa Tuna amb el tro a donar un vol i a veure si saludo al Carles.De debo que cada dia estic més decepcionada de la gent.Espero que la primavera que està a punt de començar porti una mica d'esperança a la meva vida i juntament amb el teu record pugui anar enganxant els trossos esmicolats del meu pobre cor que desde la teva mort no hi ha "cardioleg" que ho arrecli. Vetlla per tots nosaltres i molt especialment per mi que em sembla que soc la que més et necessita. pujare al nostre raco màgic i allà restarem junts unes hores.T'estimo amor,fins dins d'una estona.

montse

23-03-2012

Seguim el "machaquing" burocràtic.La teva maleïda mort ens ha ensorrat de papers i impostos.n'estic fins al capdemunt,no hi ha dret.Encara no aconsegueixo anar a cap lloc sense a posar-me a plorar i he d'aguntar tota aquesta merda.Realment no vui res,per poc que pugui et juro que no deixaré aquests mal de caps als nostres fills.A més amb el desastre que son tots dos per els papers no em vui imaginar que pasaria si jo no fos al davant tirant de tot. Realment la nit del 23 de juny serà una autèntica nit de bruixes on penso cremar tota l'amargor d'aquest any. Tinc ganes de començar de nou i no sé co fer-m'ho.Intento concentrar totes les meves energies disperses en els examens que tinc pendents,i et prometo que a partir de setembre nomes em dedico al piano i a fer esport,en fi a cuidar-me una mica encara que no en tingui gens de ganes.Estic acondicionant Palamos poc a poc ,divendres pujare llençols,tovalloles,i tot el vagatge emocional que em provoca arribar a l'Emporda.Si el temps ho permet aniré a estar una estona amb tu,i seguire buscant raons per viure i continuar amb tot aquest sense sentit en que s'ha transformat la meva vida.T'estimo com el primer dia que ens vam coneixer i el fet de no tenir-te al meu costat fa que tota la intensitat de l'amor que ens teniem aflori mes que mai ja que la teva absència fa mes doloros tot el porcès de viure sense tu. Realment jo segueixo com si tu encara hi fóssis,etss viu en el meu pensament a totes hores,el que realment no sé com començar a fer es reconstituir tota una vida sense tu.Començar de ou em fa mandra.Sé que el futur es a l'Empordà però encara no se com ni quan ni de quina manera.Em dono un any de marge. El proper dia 19 de juny,m'asseu-re mirant el mar,si Déu vol haure'm acabat tots els papers,solament espero de tu una petita senyal que m'indiqui el camí a seguir.Vui començar de nou,però vui fer-ho amb el teu record i el teu amor al meu costat

Montse

20-03-2012

Ens segueixen matxacant amb papers,ahir vaig parlar amb el teu fill.Estava a Mallorca per feina i m`'explicava que li havien arribat per correu certificat uns papers elnotari i que no entenia res.Hem quedat per dinar junts aquest dissabte i segurament em costarà un viatge que ell no pot fer a preguntar a cal notari. La vídua invisible segueix fen de formigueta i enterrant paperes i més papers. Somnio amb la revetlla de Sant Joan,la nit màgica del solstici d'estiu.faré fotocopies de rentes,plans de pensions llibretes ,funeraria i resta de males herbes que van creixer en el jardí de la nostra vida arrel de la teva mort.preparare una foguera amb llenya i herbes purificadores i sagrades,encèns,mirra,salvia llorer i li prendre foc amb un gustazo impresionant,segurament també em faré un fart de plorar fruit de la rabia i la impotència que m'han fet passar aquest any.Guardare tots els papers originals en les seves carpetes corresponents i donaré per fi per acabat el teu eterns enterrament burocràtic que ja és vomitiu el trangol que m'estan fent passar. Mirare el dissabte com esta la cosa i a veure si puc ajuntar a tots dos per dinar. Diumenge anire al mercat de brocanters de caldes de Montbui a passejar i prendre el sol.El teu record m'acompanyara i espero passar un bon matí fent una activitat que a tu i a mi ens encantava.Segueixes viu en el meu record i en la meva vida,que està absolutament vuida de contingut sense tu.Pensa en mi i que els teus pensament m'arribin com una bufada d'aire fresc d'on agafar forces per continuar.T'estimo.

Montse

15-03-2012

Aquest cap de setmana he anat d'exploracions per els llocs on ens agradava explorar.Al final he trobat la Torre Valentina,i carinyo teniem raó l'autèntica no és la que veiem dsde la barca quan tornavem cap al port.La de veritat es la que hi ha a sobre de la sorra al final de la platja de Sant Antoni de calonge.vaig poder aparcar molt aprop aprofitant que ara som cuatre gats el cap de setmana i amb el tró xino-xano vam arribar-ni caminant.la llastima és un bloc d'apartaments espantos que h ha just al darrera i deixa un marc molt lletj a la Torre.la part positiva és un restaurant al peu de la Torre on vaig seure al sol veient el mar i vaig esmorçar.D'allà surt un tros de cami de ronda que pinta molt bé però el pobre Tró ja no pot seguir-me li manquen les forces.Ara es tracta de posar la directa estudiar per l'examen de català despres preparar l'exàmen del postgrau i no preocupar-me res més de retornar a fer les classes de piano i gaudir de la platja amb el teu record al meu costat.Em trobo molt sola i aïllada,m'agradaria tenir amics amb qui compartir els caps de setmana a Palamos,però la gent té la seva vida i no els pots obligar a gaudir de la teva.espero que amb temps i paciència pugui fer nous amics i coneguts amb qui disfrutar del mar i de les seves activitats. Saps que he pensat?,que pasat l'estiu em puc apuntar a treure'm el títol de capita de vaixell,començant pel de grumete i anar pujant,també he de mirar una aula d'estudis maritims que hi ha a Palamos,en fí he de buscar activitats que jo vulgui fer i segur que així robaré gent afí per compartir-les.El meu mon és el mar igual que era el teu. Ho estic passant mòlt malament,espero que tu puguis fer alguna cosa desde allà on siguis per fer més portadera la vida sense tu. sempre amb tu..............

Montse

12-03-2012

Avui costa escriure,potser és d'aquells dies que el dolor et fa més sensible i ni tant sols les paraules t'alleugeren.No sabia si escriure o no.Al final he optat per continuar aquesta mena de diari de la vidua invisible,amb l'esperança que algun dia el pugui llegir sense aquestes onades punyents de llàgrimes i dolor de les quals me'n surto com puc. Tinc ganes de pujar a Palamos,barreja de ganes i por al 50%,però al meys tinc la sensació de ser aprop teu.Continúo amb una sensació de paralisi total,és com si el meu cervell s'hagués ralentitzat i fos incapaç de possar-se a fer res.He d'estudiar,tinc exàmens i no tinc ganes de fer res.Sé que si suspeng m'emprenyaré amb mi mateixa,però al meyns reaccionaré davant d'alguna cosa. Ara em ten¡s a l'oficina,he estat fent feina ja que se'm menjaven els papers,he fet comandes,enquestes etc i un tou de collonades que la veritat no sé per que serveixen.Ara marxare,a les 19 hores tinc classes de català i no puc faltar a gaires més.Quan arribi a casa mimaré al tro,i pensare que demà es divendres i que pasin els dies que pasin t'estimo mòlt,mòlt,mòlt.

Montse

08-03-2012

Miro el sol que entra per la finestra ,i noto la presència del bon temps que tant ens agradava.Recordo la proximitat de la Setmana Santa i amb quina il.lusió feiem possasr de nou la barca a l'aigua per començar a gaudir de les nostres jornades de navegació.Miro les dades,miro el sol solet i m'entren ganes de xisclar.l'amarre ja no hi és i la barca espera tota desangelada dintre d'una botiga que algu en doni cuatre duros per ves a saber tu donarli quina vida.El bon temps s'acosta però res serà com era abans,ja que tu no hi ets. Intento aferrarme amb desesperació als rcord d'una vida pasada que ja no tornarà ,i no sé si això és bó o no,intento sobreviure a un pasat que tiba de mi amb força cap a una foscor on sé que no m'espera res.per altra banda intento imaginar i muntar un futur,i tot just puc muntar un triste present.La societat s'enfonsa,i amb ella el mon còmode on viviem i que poc a poc va desapareixent. Intento que el teu record no és difumini en un no res,per que sé que si això passa jo em difuminaré amb ell.Sé que la vida,el futur,el que sigui que m'espera va indisolublement lligat al teu record,i al teva presència en forma de vent,nuvol,barca o cualsevol altre objecte que en aquell moment evoqui el teu rostre,gravat a foc en la meva memoria. recordo la teva imatgevivida,càlida la forma del teu rostre la teva rialla,gràcies a Déu no es difumina,és nítida tal i com vui mantindre-la. I aquí estem esperant un senyal, un anuncí del destí, seguint amb una vida imposada,no demanada,ja que l'anterior m'ha estat arrebatada i esperant ,esperant un miracle que no sé d'on ha d'arribar.

Montse

07-03-2012

Hola amor,ja tornem a ser dilluns.Ha estat un cap de setmana molt difícil.Costa tot,si pujo a Palamos t'enyoro i si em quedo a casa pitxor.Es a dir dolent per dolent pujo a Palamós i que sigui el que vulgui el destí.A més a més és com un presentiment que totes les respostes que busco les trobare allà. Estic segura que tot el que ens ha passat ha de tenir alguna explicació diguem-li "divina" per dir-li d'alguna manera.Tot a la natura té un sentit i no sé ni com ni de quina forma l'he de trobar.Confio en que tu desde l'immens sentit comú que sempre vas tenir busquis i em facis arribar la llògica que jo no trobo per enlloc. PD: Està en venta la casa dels nostres sommis.L'has vist?

Montse

05-03-2012

Ja estem a divendres,demà vaig de calçotada amb els de la feina,anem a Sant Quinti de Mediona a un restaurant,la veritat a veure si avui quedo amb algun company per no perdre'm. Em faria il.lusió anar-hi aviat i així visitar les fonts de les Deus,tinc molts bons records d'anar-hi de petita amb els meus pares i alguna vegada amb tu.Voldria arribar d'hora i passejar tranquila,fer alguna fotografia(a veure si m'acabo d'aclarir amb la teva mega super camera de fotos),total ganes ,ganes ,ganes d'anar-hi la veritat és que no en tinc gaires,però sé que em farà bé anar-hi.El dissabte nit vui quedar-me estudiant fins ben tard ja que jo solament sé fer-ho de nit,a veure si apretem amb el català ja que seria una canya aprovar l'examen i una tranquilitat grossa i un bon pes que em treuria de sobre.El temps ha millorat molt, a veure si segueix així i puc pujar a Palamós ,ho necessito urgentment.Mentretant a seguir lluitant per una nova vida que no sé d'on sortira.Molts petons amor meu

ontse

02-03-2012

Seguim amb problemes mil per tot arreu.Si poguessis ser al meu costat te'n faries creus de com van les coses.Retallades de sou,retalladesde contractes,tothom espantat per si perd la feina,en fi carinyo per que negar-ho jo també estic una mica espantada,vidua 51 anys i els temps que corrent fa por perdre la feina.Sort que ets el meu angelet particular i sé que no estic sola en tota aquesta tempesta que assola la nostra civilització.Ens trobem davant d'un nou paradigma que hauria de servir per canbiar la nostra societat desde els fonaments.Em fa por que si això no passa l'unic que farem serà superar uns mals anys per deixar en herència els mateixos problemesa als nostres nets.La humanitat es reacia al canvi,ens fa por canviar,i ara és imprescindible per poder continuar i sortir del forat econòmic on ens trobem. Se que compensar la teva absència amb aquests escrits a algu li pot semblar insà però com ningú és mira aquestes pàgines m'es igual.Ës la forma que jo he trobat de sobreviure i alora continuar amb tu. Els nens tenen amics imaginaris,i jo et tinc a tu el meu amor etern al qual escric cartes d'amor a un altra dimensió,segura de que si alguna cosa no es pot emportar ni la mort,es tot el que nosaltres dos teniem.Seguiré flotant,ningú m'ensorrarà,sortire de la tristor de la teva mort,però sortiré amb tot l'amor que em vas deixar i que mai ningú em podra prendre.Sempre seguiras viu en el meu cor.Envia'm una abraçada ben forat alla on siguis

Montse

01-03-2012

No sé que ha passat amb els ùltims escrits,potser aquesta necrològica te un "t opall" i ja no ademet més plors.per tant faig lùltim intent i si no surt res continuarem en paper tal i com s'ha fet tota la vida.Realment solament el que esta escrit perdura en el temps encara tenim papirs dels antics egipcis,manuscrits de la mar morta,tauletes de fang amb escritura cuniforme etc,mils d'anys que encara existeixen. Això de la informàtica no deixa de ser escriure en el no res,ja que el dia meyns pensat algu inventa o crea un mega virus destroyer que es carrega la mitat de la cultura de la humanitat. Jo solament sé que tu no hi ets i que jo he de seguir per un mon que no se ni per on agafar,i que el fet d'escriure tots els meus mal de cps aquí m'aporta una tranquilitat extranya que em permet sobreviure al dia a dia.La teva mort no la va demanar ningú,encara tenies moltes coses a fer i ens feies molta falta a tots,per tant hem d'ajustar la nostra existència a un fet inexplicable a hores d'ara. Jo solament sé que t'estimo i no et tinc i a partir d'aqui em sobra qualsevol explicació de pseudoconsol que vulguin fer-me arribar.Espero continuar amb una vida que em permeti veure acomplert algun dels somnis conjunts que tots dos teniem ja que de moment no en tinc de propis.Curiosament no recordo cap somni desde que tu no hi ets.Petons

Montse

29-02-2012

La veritat és que no sé com èl esser humà pot aguantar el que aguanta durant tota la seva vida.Hi ha moments,etapes i situacions on realment el fet de aixecar-se cada dia i continuar vivint es una tasca faraònica. Avui serà un dia trist,em quedaré al despatx treballant i fent estona fins que arribi l'hora d'anar a classe.És important no abandonar-se i fixar-se objectius,ara bé quan penso en la paraula futur només vec un gran forat negre que s'ho empasa tot.Per tant continuarem amb el plà primigeni establert,anar tancant carpetes de burocràcia i esperar que arribi l'estiu i celebrar que tots els papers odiosos s'han acabat.Sommiu amb una tovallola arran de platja i dormisquejar mentre el sol acarona la meva pell i el soroll de les onades del mar em reporta als dies més feliços de la meva vida,que son els que vaig viure al teu costat.Tinc ganes de banyar-me al mar i sentir a cada braçada que tu estas amb mi,tancar els ulls i reportar-me a un pasat que ja no tornara mai més. És difícil per no dir impossible pensar en un futur en aquestes condicions,per tant he decidit viure un present amb espectatives de futur,i que el destí,la sort,i els "idus de marzo" portin el que la mare terra decideixi.Si ens parem a pensar una mica no deixem de ser una fulla en mans del destí que ens belluga de la felicitat a la desesperació segons bufa la ruleta de la vida.El que realment si que ha canviat mòlt,és la percepció i el valor que li dono a les coses.Cada cop valoro meyns el fet de "tenir coses" els diners han pasat a ser una cosa secundaria que només tenen el valor necessari per poder viure.He après que no fa falta comprar coses si no fan falta i que res em produeix més plaer que destinar diners a ajudar a les persones que estimo.Realment invertir en la família és el millor negoci que és pot fer donades lles circumstàncies i temps que vivim. Aquest cap de setmana tinc u compromís el dissabte i aprofitaré diumenge per arreclar el patí de casa,a veure si aconsegueixo que algú m'ajudi. A partir de llavors pujar a Palamos tot el que pugui i que el destí i el teu amor que m'arriba des d'allà on siguis guii els meus pasos i la meva vida. El que si et vui demanr és que vetllis per tots nosaltres i ens ajudis a superar els difícils trangols que estem pasant,si tu desde la eternitat pots influir d¡alguna manera fes-ho.Només demano salut i felicitat i si us plau molta molta tranquilitat. Molts petons amor meu i fin una altra estona

Montse

28-02-2012

No sé que ha passat amb lùltim escrit ,ha quedat retallat i a mitges,suposo que vaig apretar algun boto que no tocaba i em va quedar a mitges.en fí em sap greu per que quan escric em deixo portar per el moment i després ja m'es impossible recuperar les paraules perdudes.La vida segueix donant pals,la questió és no viure tranquila.Bé jo segueixo amb la vida de la formigueta,poc a poc i anant tancant papers i carpetes,si Déu i la burocràcia ho permeten a finals de juny ,amor meu haurem acabat el via crucis de la teva mort,i et podre plorar amb tranquilitat.Agafaré forces pensant en el mes de juliol amb les dues patufes a Palamós.platja,més platja caminar amb elles pels nostres indrets meravellosos,i passar dies a les cales que tant ens agradaven plenes dels nostres records. Hi haurem d'arribar a peu,però jo sempre veure la nostra barca fondejada plena amb el nostre amor que ho omplia tot..T'estimo,sigués sempre present a la meva vida,i que el teu record no m'abandoni mai.

Montse

24-02-2012

Problemes,problemes,i més problemse.Realment a la vidua invisible si una cosa no li manca són els problemes.Familiars,laborals,econòmics,burocràtics,realment la nit del dia 31-12-2011 va ser espantosa al ser el primer any sense tu.La propera nit de cap d'any espero que pugui plorar-te ja tranquila i sense tot aquest agobio de papers en el qual em trobo enterrada i colapsada. Voldria acabar-ho tot dema i enllestir-ho d'una vegada,però els pasos son lents,lents i van minant tota la poca energia que em queda.Darrera d'un paper en va un altre i no hi ha res a fer fins que no arriba tot parat i esperar,esperar,veient cada dia tot el munt de carpetes sobre la taula,amb les sees etiquetes"notari" "hisenda

Montse

23-02-2012

Ahir al vespre no vaig escriure res,em vaig recrear en mirar la nostra casa.Està plena d'objectes que vam anar adquirint durant tota la nostra vida junts.No anavem mai a buscar res especíific,però quan ho trobavem ho sabiem de seguida.Encara no hem trobat l'arcó antic de fusta que voliem possar al sota escala.Tampoc el busco concretament.Sé que arribara un dia on sense voler el trobaré.realment són els objectes els que transmeten la vida i els records.els que a la nit em consolen i fan que no em trovi sola.La casa es nomes una carcasa que en un moment donat t'acull,però la vida la porten els objectes.Bé ara amb la crisi tampoc està l'economia per anar comprant a tort i a dret però també es l'ocasió de trobar certes coses a més bon preu.Solament fa falta que aquestes coses s'entrabanquin amb mi i surtin a buscar-me. Saps que tinc moltes ganes de fer? Un dia de sol ,quan arribi la primavera i no faci calor,aniré sola a la Bisbal d'Empordà.Deixare el cotxe als afores del poble,i em patejaré totes les botigues d'anticuaris i de ceràmiques. No anire predisposada a comprar res,a no ser que aquell objecte màgic llargament buscat em surti al pas. Com ens agradaba fer això junts¡¡¡¡. Ara hauré de fer-ho sola,però ho faré. Bé carinyo,avui em quedaré al despatx fent deures,a veure si puc sortir-me'n de tot el que tinc començat i inacabat.La teva fotografia sobre la taula em fara companyia tota la tarde i procuraré enllestir coses pendents. T'estimo molt carinyo,el fet de no ser al meu costat fa que cada dia que passi m'adoni de la gran companyia que teniem tots dos.Erem un èquip formidable,i ara estic sola.La familia ocupa una part,però no es el amteix.Ells tenen la seva vida i no els puc agobiar.la nova vida me l'he de buscar jo i construir jo.Espero que tot el teu amor i tots els nostres records m'aajudin a sortir-me'n. Petons,petons,petons

Montse

21-02-2012

El cap de setmana a tornat a ser espantós.He pujat a Palamós,però no tenia ganes de fer res.Era carnestoltes i no podies ciecular per cap lloc.Carrers tallats,botigues tancades.En fí una disbauxa de disfresses i gent alegre que no cuadrava gens amb el meu estat d'ànim.Apenes he sortit de l'apartament,ni he estudiat ni he anat a passejar,no he fet res,solament contemplar com tot el món que jo estimava ja no hi és.Era un món lligat a tu,i ara amb la teva absència no sé com recuperar-lo. També penso que el problema és aquest,intento recuperar un temps que per desgràcia ja no tornarà,i el que he de fer és reinventar de nou el nostre món,adaptar-lo a la teva absència i tornar a fer del nostre estimat Emporda,un lloc on poder ser de nou feliç amb el teu record.Espero que l'estiu,el sol i la calor em revifi una mica.mentrestant seguiré amb el meu dol,plorant la teva mort,uns dies molt trista,els altres emprenyada amb tot i sense poder deixar de preguntar-me per què a mi?. Bé he de fer encara moltes coses i per variar no tinc cap mena de ganes de fer res.Espero que demà comenci un nou dia,i seguiré lluitant per un nou futur on poder recuperar la il.lusió per viure. Bona nit amor meu

Montse

19-02-2012

Avui he sommiat amb els ulls oberts. he iamginat una altre vida,diferent a la que porto ara,portant a terme un somni que tu i jo haviem tingut moltes vegades. Imagino la meva vida en el nostre racó de la costa brava,fent de la nostra casa somniada una forma diferent de viure i que aleshores fos un petit homenatge tot ple d'amor cap a la teva persona. Sèria un lloc obert a la gent que vulgues entrar a reposar a prendre un refresc,a parlar,i aleshores allà trobaria un petit racó dedicat a tu.Segur que algun dels teus malalts el visitaria algun dia i nomes per això ja valdria la pena.Viure a l'empordà,contemplar la furia de la tramontana sobre el mar,sentir el sol i l'ombra del bosc,tot a la vegada sobre la pell.Respirar molt fons i sentit barrejada amb el vent la teva olor.Tancar els ulls,estirar la mà i que el vent acaroni la meva pell portant el record de les teves caricies.Ha estat un sommi preciós que ha embolcallat tot el dia amb una dolça melangia que m'ha fet somriure i per que negar-ho, m'ha fet feliç. la felicitat ,a vegades és la cosa més barata i sencilla del mon.Un sommi perdut e un dia normal.La vidua invisible torna a sommiar.

Montse

16-02-2012

Ja sóc de nou en braços de la meva amiga,la eterna nit.Realment he de reconéixer que sóc una mica mussol".La nit és una companya estupenda per llegir,estudiar,pensar,sentir.La foscor i el silènci conviden al recolliment i a pensar. Diuen que Déu apreta però no ofega,i deu ser així,per que desde fa 48 hores tinc una mena de "respir "que no m'acabo d'explicar.Sembla que la meva capacitat per treure'm la feina de sobre va augmentant,i tot l'acúmul de pendents per fer va disminuint.El que no acabo de solventar de cap manera és el cansanci. Matinar als matins és un càstig,ho faig però amb una son espantosa.Esperem que poc a poc la cosa vagi millorant. També estic farta d'hivern i fred,potser perque entre la teva malaltia i tot plegat fa mes de tres anys que no sé que són vacances ni estiu.Ens vam passar molts estius ingressats a l'hospital per culpa de la malatia.Aquest any serà el primer estiu sense tu.Intentare fer el mateix que feiem tots dos junts,per que és el que m'agrada,però encara no sé d'on treure el valor per fer-ho.Tu em vas ensenyar a viure,a sentir.Em vas ajudar a retrobarme amb mi mateixa en una època de la meva vida en que no sabia ja qui era.Vam juntar les nostres vides i ens vam fer un mona a la nostra mida on tots dos erem amos i senyors de la nostra felicitat.En cap moment vam fer cap plà que només contemples a una part participant,i així em trobo ara com em trobo,amb una vida que no deixa de ser una pàgina en blanc,amb un guió per escriure.No el podre escriure amb tu,però per altra banda sé que és impossible fer-ho sense tu. Per això t'escric i et parlo,perque és una forma íntima de estar amb tu i negar-li a la mort el dret absolut sobre la teva persona.Quan escric estas present no has marxat,i et recupero ni que solament sigui per una estona. La vidua invisible segueix el su camí,sola,dreta,impasible,guardant les llàgrimes per casa,on puc plorar-te amb tota la soletat del mon. Seguiré dreta,i no em deixaré abatre per un mon ingrat que tha pres del meu costat. Bona nit estimat,bona nit amor meu,no em deixis mai.

Montse

15-02-2012

la nit de la vidua invisible és una nit impredecible,mai saps com t'agafara. TIndre les defenses alertes?Ho m'agafarà la llantor a traició.mai ho sé.es com una muntanya russa,una mena de Dragon Kan dels sentiments.Ho estas a dalt de tot o a baix de tot.la nit és transforma en una mena de vertígen impredecible.avui sembla que tinc els sentiments sota control,no ha estat un mal dia i les llàgrimes no han baixat pel meu rostrecom una font inagotable.El dolor existeix però no sé per que està més adormit que ahir,sembla que més controlable. Però sé que és una il.lusió falsa,un miratge de la realitat.Suposo que el cos humà dintre de la seva sabiesa sap donar intervals de pau,una mena d'endorfina naatural que adorm el dolor ni que sigui per unes hores i així poder refer-se i resistir quan de nou torni un embat de desesperació.La vida no deixa mai de sorprendrem.Es com si una força desconeguda t'obligués a continuar quan tu l'únic que desitjes és plegar.El destí de les persones s'escriu dia a dia.Una part l'escriu la història l'altre un mateix.Crec que l'actitud i les conviccions personals ajudan molt en un trànsit com aquest.no hem de confondre llàgrimes amb flebesa ni tristor amb incapacitat.les vídues invisibles ploren,treballen,es desesperen,lluiten.Una barreja de super woman i maruja que dona com a resultat un poti-poti difícil d'entendre i assimilar. Sé que per sort o desgràcia sóc inteligent i això fa que ni em planteji coses com deprimir-me i llençar la tovallola.No m'ho puc permetre,masses persones a les que estimo molt m'ho impideixen.L'amor té aquesta doble mesura. En fí el món continua boig,jo segueixo batallant amb la burocràcia de la mort i la vida s'obre camí dia a dia encara que jo cregui que tot s'acabat.Demà sortirà el sol i un nou dia continuarà,i jo segui`´e formant part de tota aquesta bojura com un peó més d'una partida d'escacs que ja no controlo.La partida de la vida ha agafat vida propia i mou les fitxes al seu antull. Desde un racó de la terra escric aquestes paraules a una nit amiga que avui mostra una cara més afable i que demà treura les garres despiadades per recordar-me que la teva d'avui és un miratge una pausa per continuar la guerra demà. petonets amor,avui i per sempre............

Montse

13-02-2012

Bé ,ja s'acaba un altre diumenge.Un diumenge més sense tu.un diumenge vuit,sense fons.Un diumenge mancat d'ànima i sentit. No tinc cap mena d'ispiració per escriure.Avui és un dia realment mancat de tot,i per escriure tonteries millor no escriure res. molts,molts,molts petonets i fins sempre

Montse

12-02-2012

Avui la solitut ha estat present amb força.Ha manifestat tota la crua realitat del present que em toca viure.He passat un dia etern,sola, parlant amb tu i amb els meus pensaments.Solament el teu record sempre present ha fet més suportable aquest dia tant etern.Realment ara m'adono de l'impàs que em toca viure.No estic capacitada per prendre cap decisió important,ja que encara no t'he plorat prou. Ara amb la perspectiva dels mesos passats veig més clar l'error tant gran que he comès.He volgut plantar-li casa a la teva mort,com si això fos possible.M'he negat cada dia del món que això fos un fet irreversible.He jugat a fer-me la dura,esperant un miracle que mai havia de passar.He tardat masses dies en acceptar la realitat i ara que ho he fet que ja he acceptat que t'he perdut,ara toca plorar itreure tot el que no he tret.He de deixar lastre,he de desferme de tot el mal que arrossego i plorar tot el que no he plorat . He d'aprendre a viure sense tu,a tornar a trobar-li sentit a la vida.he de recuperar la il.lusió perduda,i tancar ferides. Ara esta tot fresc,doloros com el primer dia.La teva imatge ho ompla tot.Recordo fil per renda totes les teves faccions i si allargo la mà,encara noto el tacte de la teva pell.El record de les teves caricies i el caliu dels teus llavis m'acompanyen en tot moment i quan tanco els ulls no em trbo sola ja que m'adormo en el somni del teu nom. Molta gent no trobara mai en tota una vida el que tu i jo vam trobar.he d'estar agraida per això.Però alora això fa encara més dolorosa la teva pèrdua. La veritat,carinyo,és que encara no tinc ni la més remota idea de com m'ensortire ni de com m'ho fare.Espero que tot l'amor que ens vam tenir mentre ersts viu pugui donar-me forces per continuar sense tu la resta de la meva vida. Continua al meu costat,no sé com podrem comunicar-nos d'un canto a l'altre,però si hi ha alguna manera segur que tu i jo la trobem. No permetrem que el llaç de l'amor que va unir-nos en vida ,la mort el desfaci. Una forta abraçada amor meu,allà on siguis el meu cor i el meu pensament estan amb tu.

Montse

11-02-2012

Benvolguda nit,nit amiga i freda,que omples amb tota la teva immensidad la solitud de les meves hores. Aquesta vídua invisible està cansada,cansada,molt cansada.Tothom diu el mateix"fa massa poc" "aquestes coses porten el seu temps",i la maleida paraula temps apareix com la sol.lució màgica que ha d'arrecar-ho tot. De fet tinc to el temps del món i a la vegada no tic tempsd efer res,ja que ganes i temps a vegades no casen junts,com es el meu cas. Sort que com sóc una "dona molt forta" vaig resistint a l'espera que "el temps" faci el milagre pronosticat per tothom en el qual no crec gens. Mentrestant intento possar disciplina a la meva vida i que surtin endavant els projectes que tinc engegats,projectes que ni m'ompplen i m'encoratgen,ja que la manca d'il.lusió és total. Bé tirarem de la responsabilitat i de fer el que toca ja que això si que sé fer-ho molt bé. El temps no ajuda gens,el fred no és bon company per cap projecte,i paralitza una de les poques coses que hem venen de gust,pujar a Palamós.Fred i vent sense poder sortir de casa transforman els meus indrets màagics en un preso,de la que es impossible escapar. Per això opto per quedar-me a casa,sé que el cap de setmana serà dur,però espero que dedicar-me als projectes ja començats i una mica de familia,omplin les hores que resten fins el dilluns. Esperarem un altre dilluns i quan arribi dilluns tornarem a esperar un altre cap de setmana i aixì un dia darrera l'altre,potser arribi un dia en que pugui pensar en tu sense tota l'amargura que m'omple ara. Et deixo vida meva,però solament et deixo d'escriure ,ja que sempre ets i seras al meu costat.

Montse

10-02-2012

benvolguts desconeguts del espai interestelar d'internet.Realment,teclejar aquests mots inconexos en el no res és un plaer,per una neòfita internauta com jo. Si alguna cosa important ha passat avui,és que no he plorat.El dia no ha tingut cap encant especial,sinò el decensís habitual de la rutina diaria. Aquesta pobre vídua invisible segueix amb el seu peregrinatge habitaual apenes han passat 6 mesos i segueixo batallant amb notaris,advocats,papers,bancs,simplement per tal de que hem reconeguin el que és meu i ningú m'ha regalat.N'estic farta,tot fa fàstic,al voltant de la mort revolotejant com paràsits tots uns fets i seguits legals que no paren de pessigar en el teu dolor,i de pas en la butxaca que no està precissament per tirar cohets. Ho porto tot endavant,les vídues invisibles som així.Ningu veu el nostre dolor.Seguim endavant amb tot,feina,fills, tràmits de tots tipus.La gent no ens veu,pasem desapercebudes,no anem de negre i aparentment la nostra vida continua igual.de tant en tant algú et fa el comentari "pero que forta ets¡¡",llavors t'entren ganes de mossegar-lo directament.El que ells entenen per fortalessa,és simplement la responsabilitat fastigossa,inculcada desde la cuna de fer "les cose bé,com Déu mana".Hem de cumplir tots els pasos,com un comdenat carrega la creu camí del seu viacrucis personal. Que hi farem,ens van educar així,i de això viu molta gent,de la nostra responsabilitat que alimenta la industria de la mort dia a dia.Un proposit que faig per aquest any 2012,és deixar net de problemes el futur dels meus tresors.En jordi i en Dani no hauran de patir per res. Quan jo falti mirare de deixar-los tots els papers arreclats i que la meva mort no sigui un lastre econòmic per a tos dos. No m'imagino a cap dels dos fent el peregrinatge penòs de finestreta en finestreta,de banc en banc que estic fent jo en el més absolut dels silencis. Ells han de viure,han de disfrutar,realment l'unic que m'omple és la seva felicitat.ja que jo no puc gaudir-ne que disfrutin ells d'una vida que encar els hi pot oferir tot. A mi solament em resten els records del que ja no tinc i que no recuperaré.Segueixo fent de casa meva una fortalessa contra el dolor,on les fotografies i els records son les muralles on s'estavellen les meves llàgrimes. La llar que junts vam construir i les escapades a Palamos son l'ùnic refugi on amagar tota la desesperació que em consumeix.El dolor continua dia a dia i em protegeixo com puc,construint un refugi on parapetar to el que sento. Aquesta vídua invisible continua caminant buscant un sentit a la vida que l'ha condenat injustament a continuar sola. Bona nit carinyo molts petons desde la terra,al final he acabat plorant i et juro que no volia fer-ho.Fins demà

Montse

08-02-2012

Fa fred ,fa fred,i ja saps tu que a mi no m'agrada gens el fred.Abans quan tu i erets m'abraçava a tu i junts desfeiem el glaç d'allà on fos.Ara el glaç és etern inunda el cos,el cor,l'ànima i no hi ha foc enlloc capaç d'escalfar la solitud que emana d'aquesta fredor eterna. Tinc ganes de que arribi l'estiu i el sol que tanta vida dona,a veure si el bon temps obre una escletja a una primavera que fa molt temps que no visc.potser em passa com al Olmo viejo de Machado i torno a la vida com un miracle. desprès buscaré el poema i l'escriure ara no recordo totes les estrofes però ja m'agradava desde ben petita quan el vaig llegir per primera vegada. Ara et deixo ja escriure una altra estona que pugui.

Montse

06-02-2012

ja estic instalada a l'apartament.carinyo,la cosa és dura. Avui he baixat a veure el nostre anic amarre i una barca desconeguda ja fondejava en ell.L'he mirat i he plorat amargament ja que era la prova vivent de tot el dolor que m'envolta i de la teva absència,cada dia més punyent i dolorosa.Res tornarà a ser comera,ja que tu no hi ets.La teva eència m'acompanyat tot el dia,juntament amb un fred espantos i una tramuntana d'aquelles que fan època.Els dies passats inclus ha nevat,encara quedaven restes de la neu pels paratges però a les carreteres ja es circulava bé. Ara desde la soletat de l'apartament t'escric aquestes lletres.El tró es al meu costat.He encès la llar de foc i estic mirant a la tele les notícies de la costa Brava,intento recobrar part de la meva vida i compto amb tu per que em senyalis el camí que he de seguir i tot el teu amor sigui la guia que tant desesperadament busco. La teva fotografia m'acompanya sempre i espero que tot el dolor que m'inunda pugui transformar-se amb el temps en records hermosos que no facin mal. Desde els nostres estimats records un petó molt fort

Montse

04-02-2012

Realment penso que aquestes pàgines fantasma de funeraria estan infrautilitzades.Existeixen moltes persones com jo,persones que no creiem en l'ajut extern,potser perque som massa cerebrals per pensar que un psicòleg podra arreclar alguna cosa.persones que desgraciadament saben que el que els hi ha passat no té remei ni sol.lucio.Han perdut al ser estimat i això no té volta de full s'ha d'assumir i res més,tot el que triguis en assumir-lo pitxor per tu ja que ell no tornara,s'ha mort ,t'agradi o no t'agradi es així,i a tu solament et queda el buit,les llàgrimes el buscar el consol en una p'agina fantasma que ningú mira i que per això serveix. El teu amor ha marxat ,esta mort,estas sola i això es aixi i qusn més aviat ho acceptis més aviat sortiras del sot on has ensorrat tota la teva vida. La vida és una estafa una burla,un sense sentit.La teva mort és uan burla a la vida innecesaria pero real i costa d'accepatr pero no rexsta més remei.

Montse

02-02-2012

Hola vida,tarde horrible,el món sencer s'ha tornat boig,tinc la sensació que el país i la humanitat camina cap a un precipici de fondaria il.limitada.Regna la por per tot arreu,la gent no sap si demà tindra feina o no, si podra pagar la hipoteca,fins i tot com donar de menjar als seus fills.El mes espantos de tot ,es que la por s'encomana i això ens fa tornar covards i porucs.La por ens paralitza,i no ens deixa ni pensar ni reaccionar ni prendre decisions encertades. Cada dia envejo més als habitants de llocs com cala S'alguer.Una petita caseta als peus del mar ,en un lloc oblidat,amb uns gastos petits i temps i vida per gaudir-la.Sé que pots sentir el que jo sento,ja que formes part inseparable de la meva vida.Sé que vetlles per mi i per tots els que estimes.Se que faras tot el possible per estar al nostre costat i que la por no em paralitzi i em deixi actuar quan calgui. Il.lumina aquest camí ple de foscor i entrebancs i fes que el teu coratge i la teva fortalesa impregnin la meva esència,i em fagi prendre les accions més encertades.Cuida de mi desde allà on siguis.

Montse

31-01-2012

Bona nit vida.Si et dic bona nit per que tu ets al meu costat dia i nit com sempre o vas estar en vida..Desde el silènci de la xarxa cada dia m'animo més a escriure.Saber que sóc en un lloc públic que tothom pot mirar però que no interessa a ningú,fa que aquesta vidua invisible s'encoratgi i es trovi cada dia més agosserada.No m'importa explicar-te el que sento i el que penso.Desde la meva invisibilitat i desde el més absolut silenci que impera a la meva vida desde la teva mort et parlo. Sóc una vidua invisible,un especimen estrany i que no prolifera gairé en l'actualitat.les vidues invisibles ploren en silenci i suporten el dolor de la pèrdua en la soletat més espantosa que ningú pugui imaginar.De cara a l'exterior ets una persona forta,segueixes treballant,estudies,t'enbarranques en impossibles com aprendre a tocar el piano.En fí,fas absolutament el contrari que s'espera de tu.De cara a 'exterior tot funciona.Així no pateixen fills,pares germans i tot 'etc de persones preocupades pel meu benestar.Penso que és el millor per tots,ja que res ni ningú pot omplir la buidor de la teva pèrdua.Així el món et deixa tranqui.la ja que "com funciones" tot va bé. La realitat és diferent,res va bé i la vida no funciona perque la mort se la va endur amb tu.El silenci de la nostra llar,em permet plorar i no amgar els sentiments de ràbia i frustració que omplen el meu dia a dia.Solament penso en pujar a Palamós i que el soroll del mar en retorni les teves rialles i el record dels dies passats,dies que ja no tornaran.Per altra banda sé que he de treure totes les forces dels records d'una vida meravellosa viscuda al teu costat,i a partir d'aquests records mirar de construir una de nova que em permeti continuar amb una mica de dignitat.DEspres d'un cap de setmana que qualificaria de regular demà dilluns,esperant en candeletes que arribi divendres i pujar a palamos a intentar refr la nostra llar de nou i a partir d'aquest punt refer de nou la meva malmesa vida.Molts petons desde la terra i juga amb els estels i les galaxies tu que pots.

Montse

29-01-2012

Buenas carinyo,avui t'escric desde la feina.Aprofito que tinc 5 minuts per dir-te per enesima vegada que t'estimo molt i que tot plegat resulta que la vida es una broma de mal gust.Som com els peons d'una partida d'escacs,en u moment donat sacrificables ja que representen molt poca cosa. però de vegades hi ha peons molt valuosos que poden posar en jaque tot el resultat.Tu erets un peó dintre de la aprtida de la vida,però un peó en el mon de la medicina molt valuos.Tothom que va pasar per les teves mans et recordara i fara comparacions,i t'asseguro que professionals com tu cada dia costen més de trobar.En fí,jo seguire el teu ejemple i procuraré posar en la meva tasca diaria tota la profesionalitat i toa la himanitat que de tu vaig aprendre. En els temps tant desastrosos que corren,es el millor antidot per no deixar-se encomar del desànim general que viu la himanitat en general.petons i fins una altra estona

Montse

26-01-2012

Hola vida,si et dig vida ,perquè la vida segueix per als que ens hem quedat aquí.Avui ha trucat la teva cosina Elena i la he trobat una mica trista i apagada,realment he de trucar jo més sòvint ja que sempre truca ella,i és lùnic lligam que em queda amb la teva família. La vida ens ha maltractat a totes dues ja que el teu cosí Pere i tu ja no sou amb nosaltres.Vau marxar tots dos masa joves i per culpa de la mateixa malaltia i del maleit tabac. ûltimament apareix l'Empordà per tot arreu,reportatges a la tele,articles a les revistes.Moltes vegades penso que són senyals que m'envies per mostrar-me el camí a seguir.Un cop hagi acabat tota la paperassa,em deixaré guiar per els sentiments,les sensacions i l'instint,que gràcies a Déu no m'ha fallat mai. La vida està marcada per les coses que ens pasen mentre estem en ella.Algunes bones i altres de molt dolentes.Crec que le dolentes són les que realment ens marquen i ens fan agafar decisions importants i dràstiques,ja que mentre estem instal.lats en la felicitat,en gaudim tant d'ella que paralitzem la nostra vida per tal que duri sempre.Malahuradament tot el que ens agrada no dura sempre,i tu que erets la meva vida i el meu món ja no hi ets.No pateixis per mi,però vetlla molt per mi,i sigués al meu costat per seguir donant-me forces per continuar. Bona nit i molts petons desde la terra.

Montae

25-01-2012

Bé seguim en l'anonimat d'internet.La veritat és que m'importa ben poc que algú llegeixi això o no,tot el silenci que rebo per resposta al que escric em reafirma qen que l'ùnic que queda quan ja no i som es tot l'amor que hagis deixat al darrere i el record de tots els que et vam estimar. Els antics egipcis deien que la mort només existia quan s'oblidava el nom del difunt.Per això a totes les tombes escribien una vegada darrera l'altra el nom.Mentre algu recordi el nom el difunt estara viu. Per tant jo escric i escric i a part de buscar una mica de consol perpetuo el teu nom,potser en la ingenua esperança de que algun arqueoleg internauta del futur,escarbi i trobi aquestes paraules i averigui la gran persona i el gran metge que vas ser.

Montse

24-01-2012

Ja som a dilluns.La situació a la feina fa por.Espero poder sortir inmune de tota la moguda actual ja que la perspectiva de quedar-me a l'atur amb 51 anys no és realment per posar-se a saltar d'alegria. Siguem positius i pensem que les coses sortiran bé i sinó de pitxors me n'he sortit i ara que et ting vetllant -me com un angelet no he de tenir por de res. Intentare pujar a Palamos divendres i dissaabte,ja que dissabte al vespre faig de canguro de les nostres nebodes i diumenge tenim festa d'aniversari del Jan. El nostre net està preciós i fet un bitxo i quan li ensenyo una foto teva t'assenyala i diu iaio Antonio.Et recorda i sap qui ets i jo procurare que sigui sempre així. Et deixo ja ploro una altre vegada,la teva absència fa cada dia més mal i no trobo consol en res.T'estimo molt.

Montse

23-01-2012

Alfinal no he pujat a Palamós he anat al Zoo de Barrcelona amb el meu net i el meu fill i la meva jove. Ha estat un error,la visita ha estat depriment,no pot ser que animals tant imponents com un rinoceró,un tigre o lleons estiguin tancats en cucritrils tant petits.Són animals majestuosos que dominen grans territoris no es mereixen el lloc on són.El nen com ho mira tot amb ulls innocents no veu tot això i s'ho ha passat pipa. El teu fill Jordi ha trucat.Es una alegria sentirli la veu,és com veure un trosset de tu i recuperar-te per una estona.Et prometo que vetllare per ell sempre i que aqui amb mi tindra sempre un aixopluc i uns braços que l'abracin si algun dia li fa falta.El cuidare i l'estimaré com si fos el meu propi fill,i tu vetllaras per tots dos desde el cel. T'estimo com el primer dia i ploro d'amargura ja que és l'únic consol que trobo.Cerco la teva mirada per tot arreu i no la trobo.Fins ara,fins demà i fins sempre t'estimo

Montse

21-01-2012

Gràcies a Déu ja es divendres.he arribat rebentada de treballar.Obrir la porta de casa ha estat un descans.He fet una bona bacaina i ara he començat ha preparar coses per pujar a Palamos.Demà agafare al tró i cap a l'Empordà falta gent.La teva animà o la teva esència segueix al meu costat,i crec que això es el que em dona forces per continuar amb la meva vida. Carinyo,el Dani no té feina,segueix a l'atur i això em treu la son,amb els temps que corrent i el panorama que hi ha al carrer m'agradaria veure'l amb un treball per mantenir-se dignament amb la seva família.Si la cosa continua tindré que ajudar-lo economicament. Desde on ets ajuda'l,donan's una mica de sort,que no tot han de ser desgràcies. Estic trista,els caps de setmana han estat autèntiques lloses ,pesades i difícils d'arrossegar,espero que el fet de poder tornar a la nostra estimada costa Brava ho faci més suportable. Molts petons amor meu i il.lumina el meu camí.

Montse

20-01-2012

Hola vida,sóc al meu despatx.Encara porto la bata de la feina,estic fent temps per anar a classes de català.Ara quan acabi d'escriure aquestes cuatre paraules al "més enllà" intentare fer un resum de 130 paraules de els quatre grans cròniques,a veure si me'n surto airosament.Ahir vaig anar encara al col.legi de metges a remenar i rematar papers teus que encara queden pendents.Es horroros veure que al final un cop no hi sóm tot el que queda als que vas estimar es dolor i burocràcia per enterrar.Si Déu vol i els papers ens deixen espero poder deixar-ho tot quasi enllestit a finals de més i rematar-ho definitivament amb la declaració de renda.Si desde allà on ets pots fer alguna cosa per fer el trangol meyns doloros fes-ho,si us plau.Per cert,tinc un gran disgut ,l'escola de música on vaig a fer piano el mateix tanca i m'he de buscar la vida per un altre lloc.Estic enfadada ja que era la unica cosa que realmet feia agust. Bé ,si demà no surto reventada del tot,procurare pujar a Palamos a l'apartament el dissabte ben aviat,i depen de com estigui tot em quedare o tornare a baixar.He de fer una llista amb tot el que necesito per tornar a estar tant bé com estavem abans.Molts petons i fins una altra estona.

Mntse

19-01-2012

Avui és un dia dolent.Tinc examens per fer i no estudio gens,així no farem gran cosa i sé que si no aprobo no estras gaire content.Per tant ja cal que m'espavili i deixi la ganduleria en un raco i apreti amb els esttudis. Ademes crec que encara estic tant trasvalsada per la teva absència que millor concentrar les meves energies en aprendre coses mentre el cap,i les idees em permeten prendre decisions de futur. Un futur que no puc imaginar sense tu al meu costat.I m'agradi o no és així i no puc fer res per canviar la realitat espantosa que m'envolta.En el fons encar em nego a acceptar que ja no ets al meu costat compartint la meva vida.Costa acceptar tant dolor,per això escric desesperadament intentant trobar un boci de consol ja que no trobo cap explicació per la teva mort. La teva mort es una burla a la vida.Ens feies falta a tots,a mi al teu fill,als teus malalts.Tenies tantes il.lusions i projectes,que ara tot truncat ha quedat una vuidor en el teu lloc insuportable i plena de fredor.Lluito per recordar la teva imatge i el só de la teva veu,ja que és l'ùnic que em queda per tibar endavant.

Montse

18-01-2012

Avui encara sóc a la feina esperant que sigui l'hora per anar a classe a Martorell. Frisso perquè arribi el cap de setmana i tornar a l'apartament de Palamos. Agafare al Tró i aniré recobrant poc a poc la meva vida i intentar trobar-li de nou un sentit amb el teu record al meu costat.

Montse

17-01-2012

Es curios,la sensació de silenci i tranquilitat que sento escribint aquestes cuatre lletres a modus de diari.El més increïble és que ho faig en una esquela,que ningú llegeix i a qui ningú importa.Estic a la red en un lloc públic i el silenci és tota la resposta que obting als meus pensamnets. On és tota la gent que vas guarir? On són tots els teus cmpanys de feina? Silenci amarg que ho omple tot ,i la sensació cada vegada més forta que ho vas donar tot a tothom i ningú ja et recorda

Montse

16-01-2012

Realment desde la teva mort em trobo en un impàs.Avui penso una cosa i a l'estona la desesstimo.Primer de tot acabare amb tota la paperassa que encara queda,i tota la burocràcia odiosa que comporta la teva mort.Després amb una mica més de calma prendre decisions.Espero que tu em guiis desde el mar.

Montse

15-01-2012

Avui he tornat a llogar l'apartament de Palamós,no ha pogut ser el de sempre ,però és el del costat,tornem a tenir un campament al lloc dels nostres somnis.A l'arribar a casa he plorat fins quedarme adormida abraçada a la teva jaqueta.Spero que tu marquis el camí a seguir desde allà on siguis

Montse

14-01-2012

Hola carinyo,avui encara sóc treballant estic esperant que arribin les 19 hore per anar a classes de català. Sé que arribare tard a casa i això em fara trobarte mes en falta si això encara és possible.El tró no es troba gens bé

MOntse

12-01-2012

Vivim en la cultura de la por.Por a perdre la feina,a perdre la casa,por per tots els que estimes.Es hora de fer pinya i protegirnos els uns als altres.Tu desde alla on siguis vetllaras per tots iens enviaras el teu caliu d'alguna manera.Si hi ha alguna forma tu segur que la trobaras.

Montse

11-01-2012

una família agraida t'ha encès una espelma.Es molt d'agrair que algu encara et recorda.Espero que sigui una família que ha pogut celebrar els nadals gràcies a tu i que un familia sigui viu gracies a les teves mans de metge.Tot aquell que viu gracies a tu es un consol per a nosaltres que t'hem perdut

Montse

10-01-2012

Realment com trobo a faltar parlar amb tu de coses de la feina.En sabies tant.... s'ha perdut tant de coneixement amb la teva asurda e inutil mort..... En fí espero que desde el lloc on segueixes vetllant per mi puguis riure per no plorar de la situacio que estem vivint,realment esun canvi d'època de paradigma i de tot el conegut fins ara

Montse

10-01-2012

Ja ha pasat el Nadal del 2011,primer nadal sense tu.He procurat que el teu esperit i la teva imatge sigues present durant totes les festes,potser intentant mitigar la teva dolorosa absència.El teu amor segueix intacte dintre del meu cor

Montse

08-01-2012

Es curios el mon d'internet.Clicant el teu nom al buscador,apareixes viu,encara treballes a l'hospital,inclus se't pot enviar un mail de contacte. Realment la xarxa que ho habia de comunicar tot es u mon de silenci algunes vegades.

montse

03-01-2012

Ja em començat un nou any.Un nou any sense tu.Els mesos pasen i res mitiga el dolor de la teva absència.Només li demano al nou 2012 recordar-te amb meyns llàgrimes i el mateix amor que sento avui mancat no siguis al meu costat.

Montse

02-01-2012

ja estic fent les preparacions per la nostra aprticular fi d'any. Tu desde el cel i desde el amr procura una nit no gaire freda per passarla junts com sempre

montse

30-12-2011

El dia de Nadal la meva germana va llegir un poema a taula que va obrir tot el dolor del meu cor.Vaig plorar com la Maria Magdalena.Se que no ho va fer amb mala fe,sinò tot el contrari.Es tantmaco,que ara tornant a plorar com el primer dia que el vaig sentir,l'escric. "cada abraçada que em vas donar,quedarà sempre en el meu cos.cada gest que vas fer quedarà gravat en la meva ment. Cada paraula que vas pronunciar quedara segellada en els nostres llavis. mentre continuem vivint formaras part de nosaltres.Et trobem a faltar i malgrat passa el temps...sempre estaràs en el nostre cor

Montse

29-12-2011

Avui ha sigut el primer nadal sense tu.Un nuc de llàgrimes mentre els nens de la casa feien cagar el tió.Tota la familía al voltant de la taula.El teu record ho ha envolatat tot.Amor meu has estat més perent que mai en el record de tots

Montse

25-12-2011

cada cop esta mes aprop el dinar de Nadal,i tu no seras a taula.No em vull ni imaginar el dia que s'apropa. Prefereixo pensar en la nit de cap d'any,una nit especial que sempre era per nosaltres dos,i aquest any també ho serà

Montse

18-12-2011

les paraules sempre perduren en el temps.Els sentiments sentits i despres escrits,són un cant al record que desafia eltemps.Igual que perdurable és tot l'amor que sento per tu i que ni la mort pot destruir.Tu i jo aunque separats per la mort sempre estarem junts per que l'amor que ens va unir en vida és un lligam d'eternitat

Montse

07-12-2011

Tinc el presentiment de que tots aquests diàlegs que tenim tots dos a soles i que ningú entendria algun ida podran ajudar a alguna persna que estiqui passant pel infer de la teva absència.T'estimo molt carinyo,molt,molt molt...........................

ontse

06-12-2011

Avui hem pujat a un racó màgic,una pujada molt forta fins arribar a una roca foradada d'on mirar tot el Delta del Ebre. Tot el matí has estat al meu costat,com sempre.No deixo de penar en tu ni un moment.Amor meu t'estimo

Montse

04-12-2011

Hola carinyo sóm a Sant Carles de la ràpita passant uns dies amb la famillia,la teva fotografia i el teu record constant fa que siguis al meu costat i enyori encaramés la teva falta.

Montse

03-12-2011

Cada dia que passa canbio la desesperació per resignació,de totes maneres res fa meys dolorosa la teva absència.He d'aprendre a viure sense tu però sempre amb tu.El teu record serà el consol de la meva desesperació.

Montse

22-11-2011

Avui he pujat a Palamós guiada per la presència del teu record. He sentit el teu caliu al meu costat.No he passejat sola pels records del nostre amor.T'estimo

Montse

19-11-2011

Estic cansada,crec que ratllo l'esgotament tant físic com mental.Tu que ja estas per sobre de tot aquest immens caos que regna en el món,vetlla per tots els que hem quedat aquí plorant la teva pèrdua.

Montse

17-11-2011

El silènci de la gent clam al cel ningú mira aquestes pàgines,ningú deixa cap paraula de consol.La gent oblida als amics,la gent no recorda el nom de les bones persones com tu.Sempre seràs amb mi

Montse

14-11-2011

Avui plou intensament,recordo els dies de pluja i tots dos sota el apraigues ,enamorats,de compres,de passeig,vivint la vida amb passió. Sempre et recordo aizí quan plou,abraçada al teu braç sota un paraigues.

Montse

13-11-2011

Semla mentida el que consola esriure paraules que ningu llegira.Tant bé que vas fer al món,tantes vides que vas salvar,i res va poder fer la medicina per deixar-te més temps al meu costat.

Montse

12-11-2011

El Nadal,funesta paraula quan ja tu no hi ets.La teva absència es fa cada cop més punyent i dolorosa,solament el remor del mar i els paratges de l'Empordà que tots dos tant estimavem m'apoetan un xic de consoll

Montse

10-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-1

Montse

12-09-2020

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-2

Montse

21-08-2020

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-3

Montse

08-07-2020

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-4

Montse

02-05-2020

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-5

Montse

06-03-2020

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-6

Montse

25-01-2020

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-7

Montse

23-11-2019

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-8

montse

13-11-2017

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-9

Montse

05-10-2017

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-10

montse

13-08-2017

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-11

Montse

26-04-2017

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-12

Montse

26-04-2017

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-13

Montse

26-04-2017

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-14

montse

16-03-2017

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-15

segeixes viu en el meu cor

13-08-2016

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-16

ets dintre del meu cor.....

15-05-2016

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-17

plou un dia per recordar......

07-05-2016

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-18

vius dintre del meu cor......

12-03-2016

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-19

bon dia des de la terra......

14-02-2016

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-20

ja s'apropa el mes de juliol.......vacances

21-06-2015

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-21

Encara que no escrigui gaire sempre hi soc...

12-06-2015

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-22

Un dia més sense tu però sempre amb tu

02-05-2015

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-23

Ser invisible no es cap regal......

01-05-2015

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-24

yuppi cap de setmana amor.........

20-03-2015

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-25

Esperant un miracle .......................

12-03-2015

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-26

El teu record una llum enmig de la foscor

13-02-2015

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-27

Sempre ets amb mi...............

30-01-2015

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-28

sempre estas en el meu cor.....

07-01-2015

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-29

DIA PLUJOS SENSE TU.....

30-11-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-30

Gràcies per les llumetes que m'il.luminen

17-11-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-31

Nit de màgia,nit amb tu.....

31-10-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-32

Cansada i preocupada,desitjam sort....

24-10-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-33

La vida es un somni que porta el teu nom

20-10-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-34

des de sempre una forta abraçada amor

03-10-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-35

el

28-09-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-36

el

28-09-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-37

el

28-09-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-38

Només dir-te que penso en tu,un petó

29-08-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-39

quin agobio de feina..,te'n faries creus.....

28-08-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-40

Cada dia et trobo mes a faltar........

19-08-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-41

tot un dia festiu treballant......sense comen

10-08-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-42

pasen els dies d'estiu,dies sense tu

14-07-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-43

Estiu arrossegat un any més..................

29-06-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-44

Vius en el nostre cor i en els nostres record

09-06-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-45

avui la tristesa ho omple tot

24-04-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-46

estic amb tu,sempre amb tu

03-03-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-47

Fes un miracle per viure al nostre raco

14-02-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-48

Sempre amb mi, amor meu...per sempre

23-01-2014

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-49

Demano al 2014 un futur net de pors

15-12-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-50

Gràcies,Gràcies,Gràcies per haver existit

05-11-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-51

plou un nou hivers s'acosta sense tu

29-10-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-52

Gràcies,gràcies,gràcies per haver exixtit

23-10-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-53

Els dies son llargs snse el teu somriure

22-10-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-54

segueixes viu en el meu cor

25-09-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-55

encara que no escrigui,t'estimo..............

20-09-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-56

Montse

18-07-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-57

revetla,massa mal per escriure res avui....

23-06-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-58

Estic agobiada d'examens,t'enyoro molt....

06-06-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-59

plou al carre i al meu cor

25-04-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-60

Recorda't de mi i dels meus problemes ....

19-04-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-61

S'acosta de nou un estiu sense tu...

23-03-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-62

Cada dia noto la teva absencia com un clau a

18-02-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-63

Els dies s'arrosseguen lents sense tu.....

15-02-2013

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-64

Estic cansada amor,molt,molt cansada........

13-12-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-65

la vida s'arrossega lenta sense tu

11-12-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-66

Soletat negra soletat sense tu

07-10-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-67

estic en un curs.el teu record m,acompanya

04-10-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-68

Avui i sempre junts a pesar de l'eternitat

25-09-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-69

Rememori

14-09-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-70

La lluna brillara per nosaltres aquesta nit

01-09-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-71

Les flors acompanyen la teva imatge cada dia

31-08-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-72

El teu record sempre és amb mi

29-08-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-73

Ajuda'ma fer el correcte,no em deixis sola

04-08-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-74

Segueixo esperant una llumeta en la nit

26-07-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-75

ho sento,no tinc ganes d'escriure

24-07-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-76

No puc parar de plorar ,perdona'm

18-07-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-77

Aviat fara un any i encara fa el mateix mal

13-07-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-78

Ets la llum que guia el meu destí

07-07-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-79

Em fas mes falta que mai amor,tot fa mal

22-06-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-80

Una altra nit màgica s'apropa i tu no hi ets

19-06-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-81

Aquest cap de setmana molt sola..............

17-06-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-82

Dia horrible i estresant.Et trobo molt a falt

15-06-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-83

Estem sols a la red amor,no existim per ningú

24-05-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-84

la sorra del mar i les onades et retornen a m

21-05-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-85

Enceneu una espelma anonima de record

20-05-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-86

Tinc la sensació de que ningú ja et recorda

13-05-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-87

12-05-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-88

El port de la Selva,trist sense tu.......

06-05-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-89

Res no omple el vuit que has deixa't

04-05-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-90

La vida continua ,no s'atura per plorar......

02-05-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-91

El teu record és la meva companyia

01-05-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-92

Tot segueix igual de fosc i gris sense tu

26-04-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-93

Ahir no em va faltar la rosa,vas faltar tu

24-04-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-94

La mort no demana mai permís per passar

19-04-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-95

Comença el bon temps i tot es igual

16-04-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-96

el temps no suavitza res de moment

12-04-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-97

estic com el temps,sol,nubols,pluja..........

10-04-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-98

el temps esta emboirat i tapat com jo

04-04-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-99

Plou,el dia està tant trist com jo

03-04-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-100

El record del teu tacte viu en la meva pell

02-04-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-101

L'aroma de la sorra i el mar et porta a mi

31-03-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-102

Sol solet vinem a veure que tinc fred.

28-03-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-103

El teu nom es el nom de l'amor

26-03-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-104

Plou a bots i barrals,el temps esta com jo

21-03-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-105

el soroll de les onades et retorna amb mi

20-03-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-106

viure sense tu,difícil i dur alora...........

15-03-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-107

Els dies pasen lentament sense tu

13-03-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-108

Avui ni escriure pot atenuar el dolor

08-03-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-109

Que difícil es tot plegat sense tu

06-03-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-110

Seguim surant sobre un mar de tempestes...

01-03-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-111

seguim amb tu pero sense tu,es dur

29-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-112

La soletat ho omple tot si tu no estas

25-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-113

Ajuda'm amor meu ,de veritat que no puc mes

23-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-114

Fes alguna cosa per acomplir el nostre somni

22-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-115

A pesar de la distància seguim junts

21-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-116

Voldria de nou poder sommiar amb tu.....

20-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-117

el tro et troba molt a faltar,igual que jo...

17-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-118

No t'oblidis mai de mi.......................

12-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-119

El teu amor sempre sera al meu costat

11-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-120

Glaça al carrer,tot està glaçat igual que jo.

10-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-121

Una sol moment per recordar-te que t'estimo

09-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-122

Som vius en el record d'aquells que ens estim

08-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-123

Neva a la natura i el cor de l'home es glaça

07-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-124

Bufa ventet,bufa ben fort i sembla...........

06-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-125

Els vaixells del port murmurenel teu nom

04-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-126

Agafo al Tro i marxem a Palamos..............

03-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-127

fa fred al carrer,però el meu cor està mort

02-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-128

et deixo amor la amr com a penyora

01-02-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-129

No t'oblidis mai de mi.....................

31-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-130

Marramiau,Marramiau,tu ja saps de que va

30-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-131

De ruta de "pipols" sense tu,un fàstic.......

28-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-132

Demà ruta de pobles sense tu.................

27-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-133

La teva neboda Sira et recorda i no t'oblida

25-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-134

Vas ser un dels millors metges que he conegut

24-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-135

L'amor es un llaç etern que no desfà la mort

22-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-136

Allà on siguis rep un petó molt fort

19-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-137

Sense tu i sempre amb tu a pesar de tot

18-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-138

la serenitat del mar em reporta al teu costat

17-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-139

Vius en el cor de tots els que et vam estimar

16-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-140

Lluitarem per que la mort no sigui un adeu

15-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-141

Ja hem tornat a casa,ja tornem a Palamós

14-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-142

et segueixo buscant amb la mirada ..........

12-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-143

ja ha pasat nadal,el mes triste de tots els n

10-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-144

Una espelma per il.luminar el nostre amor

08-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-145

una familia agradecida

08-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-146

El teu record viu dintre del meu cor

03-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-147

El teu record es la llum del meu futur

02-01-2012

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-148

Jo preparo la nit del 31,tu posa la màgia

28-12-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-149

Vetlla per una nit de fí d'any sense fred

27-12-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-150

Has guiT LES MEVES MANS FENT EL DINAR DE NADA

25-12-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-151

Sempre al meu costat,dintre del meu cor vius

18-12-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-152

Avui i sempre junts ienamorats

11-12-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-153

El Nadal ja no té caliu,faltes tu .....

08-12-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-154

El soroll del mar porta el record del teu som

07-12-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-155

La teva rialla encara il.lumina els meus reco

06-12-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-156

El mon de la medicina no sra igual,faltes tu

03-12-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-157

Segueixes amb mi cada minut del dia

25-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-158

Amb el record del teu amor continuare endavan

24-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-159

L'amor etern no s'apaga amb la mort

21-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-160

El teu record fa olor a mar i sorra.

19-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-161

Persones com tu han fet un món millor

16-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-162

La pluja em retorna el teu record estimat

13-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-163

Ja veuras quin arbre e nadal he coprat¡¡¡¡¡¡¡

12-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-164

Petons desde la terra,vetlla per nosaltres

11-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-165

S'acosta Nadal i no suporto la teva absència

10-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-166

Il.lumina el meu camí en aquesta nit de fosco

04-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-167

On ets? et busco en somnis i no et trobo

02-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-168

La teva llum ilumina el meu camí de foscor

01-11-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-169

L'amor viu en un somni

30-10-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-170

Montse

29-10-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-171

T'estimo

21-10-2011

Vela-pesame-online-esquela-fallecido-Antonio Farré Gracia-172

tu amor que no te olvida

13-10-2011